S'ha acabat el fenomen Netflix?

More documents

Recommendations

Info

58 vilaweb.cat Divendres, 6 de maig de 2022 MAIL OBERT MARTA ROJALS MARTA ROJALS ELS SONS D’ALCARRÀS Gràcies a aquest silenci en cru, documental, que Simón ha tingut l’encert de no adulterar amb musiquetes i carrincloneria, qui ve d’aquell món el pot reconèixer amb els ulls clucs com qui sap llegir en Braille Aquests dies de merescuda celebració del film Alcarràs –a les teles, a les ràdios, als diaris, a les xarxes, a tot arreu, a tota hora– hem tornat a viure aquell fenomen tan nostre de submergir-nos en un intensiu de pagès per una ocasió sobrevinguda –posa-hi un foc, una gelada, una pedregada, uns temporers deixats a la seua sort–, amb la diferència que aquesta vegada l’atenció efervescent no venia de cap desgràcia, alabat sia Déu, sinó de l’alegria, aquesta cosa tan cara de veure amb l’ull de qui treballa la terra i que acaba d’arredonir el miracle. Carla Simón: “Hi ha sales que no accepten la pel·lícula si no la doblem al castellà” Novament, doncs, torna a planar sobre el país aquella sensació de regirament, de punt d’inflexió, d’ara sí que sí que hi haurà un abans i un després –del foc, del gel, de la pedra, del film–, alhora que al món agrari, que són gats escaldats, aixequen una cella escèptica. A l’espera de novetats, estem a punt d’entrar al moment crític pel qual ja han passat massa vegades: acabats els programes especials, un cop se’n van els micros, pleguen les càmeres, desapareixen els accents forans i s’esborren les roderes dels cotxes oficials, entre els locals queda el recel que no passi res de diferent de les altres vegades, a saber: el silenci estrepitós de l’oblit, estrepitós perquè encara es fa més palès en contrast amb les safors, l’afectació i l’embafament que els han passat per sobre com un tornado durant alguns dels seus dies. Tot això serà o no serà, però el que volem celebrar ara i aquí és que Alcarràs es queda. I aquest silenci que dèiem, la directora ens el captura i ens el serveix d’una manera magistral. Perquè la veritable banda sonora d’Alcarràs està feta de silenci, un teló de fons absolut sobre el qual es despleguen les veus i els sons del tros: les capçades agitades pel vent, els brunzits, els xerrics, els animals, els motors. Gràcies a aquest silenci en cru, documental, que Simón ha tingut l’encert de no adulterar amb musiquetes i carrincloneria, qui ve d’aquell món el pot reconèixer amb els ulls clucs com qui sap llegir en Braille: les arrencades dels Massey als bancals, els parlaments curts dels collidors, l’eco de la maquinària inquieta sota el sostre de la cooperativa, o adormida entre les parets dels garatges i les no-parets dels coberts. I entre tots aquests sons familiars, tan familiars que no se senten, el soroll nou que fa girar la vista i que fa parar de treballar, atraient les passes com un imant: el tro d’una caravana de vehicles forasters baixant pels camins, anunciant canvis com una au de mal averany.
59 vilaweb.cat Divendres, 6 de maig de 2022 MAIL OBERT MARTA ROJALS Tres generacions de veus, les dels vells i la canalla ajuntades en cançons, les de la canalla exaltades pel joc, les dels adults conversadores i calladores, renegadores, conspiradores Però amunt els cors, que entre el drama anunciat passa un festival. És clar que sí, no ens en descuidàvem, és l’altra banda sonora original, la principal: la llengua, l’accent que ens situa en aquest punt del mapa i no en cap altre, la parla que Simón ens presenta en net i en brut, com la vida mateix, indestriable de tots els sorolls i silencis, els de dins i els de fora de les cases. Tres generacions de veus, les dels vells i la canalla ajuntades en cançons, les de la canalla exaltades pel joc, les dels adults conversadores i calladores, renegadores, conspiradores. Els padrins que diuen “lo” i “conten” històries als néts, i que aquests, que diuen”el”, es queixen que ja els les han “explicat” moltes vegades. Les “e” obertes de Lleida, autèntiques com una mossada de prèssic, lluny de les imitacions estrafetes que els anunciants de productes nord-occidentals encomanen a parlants de català oriental. Quin descans, el cervell es deixa portar. En un moment donat tot és ple de veus, i en sec en queden un parell o tres que diuen l’essencial, el que necessites saber, i ja et pots tornar a abandonar al goig de ser entre la família Solé però no acabar-hi de ser, de sentir-hi amb el permís de l’oïda de la néta, la filla, la cunyada, el nét. Potser se’m comença a notar, la devoció per Alcarràs, i he de fer un esforç per desobeir-me l’instint de monografiar els crits de les manifestacions, el soroll somort del fruit mal pagat i abocat a l’asfalt, el so contra natura de les rodes que el trepitgen i el tornen a trepitjar, el ronc de massa tractors junts que, si no és a la cua de la cooperativa, no sol voler dir res de bo. I aquest gran silenci sota el grinyol terrible de la retroexcavadora enduent-se tot un món, també el dels sons. Perquè l’aire que bufa entre els parcs solars no fa soroll. Perquè a les plaques no els calen tractors, i tot allò que no els calgui,
Page 1 and 2:
30 D’ABRIL- 6 DE MAIG DE 2022 No
Page 3 and 4:
3 vilaweb.cat Divendres, 6 de maig
Page 5 and 6:
5 vilaweb.cat Divendres, 6 de maig
Page 7 and 8: 7 vilaweb.cat Divendres, 6 de maig
Page 15 and 16: 15 ROGER COMA vilaweb.cat Divendres
Page 33 and 34: 33 DIANA RIBA vilaweb.cat Divendres
Page 47 and 48: 47 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 51 and 52: 51 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 57: 57 vilaweb.cat Divendres, 6 de maig
Page 63: LA FOTO DE LA SETMANA El col·lecti
show all

S'ha acabat el fenomen Netflix?

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?