S'ha acabat el fenomen Netflix?

More documents

Recommendations

Info

44 vilaweb.cat Divendres, 6 de maig de 2022 REPORTATGE En aquelles dates, abans de l’esclat de la pandèmia, Pegasus encara era un cavall alat que donava nom a un àlbum de Joan Miquel Oliver. De totes maneres, tan sols mancaven uns quants mesos perquè la versió informàtica del mite comencés a esquitxar l’escena política amb una trama d’espionatge a dirigents independentistes i més tard als budells mateixos de la Moncloa. Esteban difícilment engegarà el ventilador, en el que pot ser el seu darrer servei a l’estat, i procurarà, encara que sigui per una volta, fer honor a l’encàrrec de la ministra: ser discreta Ara, dos anys després d’aquell matí avorrit a les oficines dels serveis secrets, en què les cúpules militars i policíaques la van acollir amb fredor, Esteban s’ha quedat completament sola, fins i tot s’ha suspès l’acte per a celebrar els vint anys del CNI. La guardiana de les clavegueres malda per sobreviure a una torrentada d’aigües residuals, mentre el govern espanyol, més concretament el PSOE, vacil·la sobre si oferir el seu cap com a tallafoc per blindar la legislatura. A l’altra banda de la trinxera, la premsa de Madrid, que no ha ensumat l’escàndol de Pegasus fins que no s’ha passejat per l’avinguda de la Puerta del Hierro, es dedica a fer travesses sobre els candidats que poden empomar el timó del CNI, com ara la secretària d’estat de Defensa, Esperanza Casteleiro. Una analista amant de la història medieval De la vida de la directora del CNI, se’n saben ben poques coses. Va estudiar a la Universitat Autònoma de Madrid, on el 1978 es va llicenciar en filosofia i lletres, i es va especialitzar en història antiga i medieval. De fet, en compte de dedicar-se a l’espionatge, la seva intenció era fer carrera de bibliotecària. Tanmateix, els contactes d’un familiar la van portar a entrar a l’antic Centre Superior d’Informació de la Defensa (CSID). Era el 1983 i, en aquell moment, els serveis secrets els dirigia el tinent general Emilio Alonso Manglano, que anys més tard va dimitir per haver orquestrat una trama d’escoltes il·legals que també va escombrar el vice-president del govern espanyol, Narcís Serra, i el ministre de Defensa, Julián García Vargas. Dins el CNI, Esteban es va dedicar a la intel·ligència exterior, tot i que no consta que hagi fet mai d’agent fora de l’estat espanyol. En aquest sentit, una de les seves primeres feines com a analista va ser elaborar informes sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN. Ara, amb el pas dels anys, es va centrar en tasques vinculades al gihadisme, fet que la va portar a preparar informes sobre els atemptats de l’11-S i l’11-M. És precisament el 2004 quan la seva carrera fa un salt qualitatiu i s’incorpora als òrgans directius del CNI, en què assumeix el càrrec de cap del gabinet tècnic de la mà de Sanz Roldán. És en aquest període, entre el 2015 i el 2016, que el director dels serveis secrets ordena la creació d’una unitat de defensa dels principis constitucionals i s’adquireix el programari d’espionatge Pegasus. L’estiu del 2017, pocs mesos abans del referèndum de l’1-O, Esteban es va convertir en la número dos dels serveis secrets, després de la dimissió de Beatriz Méndez de Vigo (germana de l’ex-ministre d’Educació del PP). De fet, la majoria d’infeccions amb Pegasus documentades per Citizen Lab van passar quan Esteban era la mà dreta de Sanz Roldán. Avui, en la comissió de secrets oficials, la directora del CNI té l’oportunitat, encara que sigui en petit comitè i d’amagatotis, de dilucidar el seu paper i el de l’organisme en el Catalangate, però també en el presumpte espionatge a Pedro Sánchez i Margarita Robles. Tanmateix, Esteban difícilment engegarà el ventilador, en el que pot ser el seu darrer servei a l’estat, i procurarà, encara que sigui per una volta, fer honor a l’encàrrec de la ministra: ser discreta.
45 vilaweb.cat Divendres, 6 de maig de 2022 ANÀLISI Qui tenia interès a entrar aquells dies en el mòbil de Sánchez? A final del maig del 2021 es va desencadenar una gran topada, pràcticament sense precedents, entre la cúpula del poder judicial i Sánchez JOSEP CASULLERAS NUALART Pedro Sánchez va agafar un avió cap a Brussel·les el dilluns 24 de maig de l’any passat. Poc abans, poc després o aquell mateix dia, va rebre suposadament dos atacs amb Pegasus en el seu mòbil. L’endemà havia de participar en una reunió extraordinària del Consell Europeu, és a dir, amb els caps d’estat o de govern de la Unió. Era just un mes abans de la sortida dels presoners polítics dels Lledoners, el Puig de les Basses i de Wad-Ras, i Sánchez ja anava preparant el terreny de l’opinió pública, tant l’espanyola com la internacional, per a justificar la concessió dels indults. Era a punt de sortir del forn un informe demolidor del Consell d’Europa sobre la repressió política de l’estat espanyol contra l’independentisme. I aquella reunió del Consell Europeu era un dels moments que va triar per a defensar públicament els indults, ni més ni menys que a Brussel·les, dient que calia resoldre la crisi “amb concòrdia i diàleg i no amb revenja ni venjança”. La cúpula del poder judicial espanyol, en general, i Carlos Lesmes i Manuel Marchena en particular estaven furiosos. És creïble? El maig del 2021, quan el president espanyol fou espiat presumptament dues vegades amb Pegasus, fou un mes intens políticament, sobre-
Page 1 and 2: 30 D’ABRIL- 6 DE MAIG DE 2022 No
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 6 de maig
Page 15 and 16: 15 ROGER COMA vilaweb.cat Divendres
Page 33 and 34: 33 DIANA RIBA vilaweb.cat Divendres
Page 43: 43 vilaweb.cat Divendres, 6 de maig
Page 47 and 48: 47 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 51 and 52: 51 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 63: LA FOTO DE LA SETMANA El col·lecti

S'ha acabat el fenomen Netflix?

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?