ZAGREB RESIDENCY FESTIVAL NOVOG ... - Unpack the Arts

his hand! Certainly, in his show (L’Autre) there is
a clear correlation between some aspects of his
personality and the final result. Humour is one
example of this. Stellato does not want to
marginalise this essential part of the circus and is
critical of the fact that certain artistic spheres
think the darker and more serious a work is, the
better. In this sense, he says that the atmosphere
at circus festivals is more pleasant and enjoyable
than at contemporary dance festivals or shows,
where it seems that seriousness is the norm.
Moreover, if we consider the working
methodology that Stellato describes, we realise
that nothing is left to chance and everything is
the result of deep and measured investigation.
It took three long years to create L’Autre. Like a
craftsman, Stellato created the piece bit by bit.
The process was so slow because the piece’s
choreography was developed at the same time
that the movements were set chronologically,
and it can take months to set a movement. It is
interesting to see here that the artist expresses
his ideas in a pleasant and very funny way, whilst
his work is rigorous and extremely precise.
Listening to him speak, one might imagine that
he likes to play and improvise on the stage, but
in reality everything is thought out and calculated
to the last millimetre.
A piece can be made in a thousand and one
different ways. Stellato works in solitude, and for
two reasons. The first is practical, since to make
L’Autre he couldn’t pay anyone else to work with
him on such a long process. The piece was made
with no budget and everything was self-made.
Second, he says he could not have done it any
other way. How could he work with someone on
something when he didn’t know what it would
become and still could not explain it? Stellato’s
position here is honest and sincere: he doesn’t
share the work with anyone until he has the
framework thought out.
One of the most mysterious and fascinating
things about artistic creation is when we ask
artists why they chose the theme of their work.
Artists don’t often have a clear answer to this
question. For Stellato, the question was why the
‘other’? Why this insistence on the other? It is
Stellato és espontani, extravertit, té sentit de
l’humor, parla alt, gesticula molt… essència
italiana. Si fins i tot es presenta a l’entrevista amb
un expresso a la mà! Certament, al seu
espectacle (L’autre), hi ha una correlació evident
d’alguns aspectes de la seva personalitat amb el
resultat final de la peça. L’humor n’és un exemple.
Stellato no vol marginar aquesta part fonamental
del circ i es mostra crític amb el fet que, en
determinats ambients artístics, es consideri que
les obres, com més serioses i fosques, millor. En
aquest sentit, afirma que en els festivals de circ
es respira un ambient més amè i agradable
que no pas en els festivals o mostres de dansa
contemporània, on sembla que la seriositat és
la norma.
Tanmateix, si observem la metodologia de treball
que el mateix Stellato descriu, ens adonem que
no hi ha res a l’atzar, que tot és fruit d’una
investigació profunda i mesurada. El procés de
creació de L’autre es va allargar durant tres anys.
Com un artesà, Stellato, va anar creant la peça
molt a poc a poc. El procés és molt lent perquè la
coreografia de la peça avança a mesura que es
van fixant els moviments d’un forma cronològica,
i un moviment pot trigar mesos a fixar-se. És
interessant veure que en aquest cas, l’artista
expressa les idees d’un forma molt amena i
divertida, però en canvi el seu treball és rigorós
i extremadament precís. Sentint-lo a parlar,
un podria pensar que li agrada jugar i improvisar
a l’escenari, però en realitat tot està pensat i
calculat al mil·límetre.
Els processos de creació d’una peça poden ser de
mil i una maneres diferents. Stellato ho fa des de
la solitud, per dues raons. La primera per una
qüestió material, ja que per fer L’autre no podia
pagar cap altra persona que l’acompanyés en un
procés tan llarg. La peça es va fer sense diners i
tot és autoconstruït. I en segon lloc, perquè
afirma no poder-ho fer d’una altra manera. Com
estar acompanyat en el moment de fer una cosa
que un mateix no sap què serà i que encara no pot
explicar? En aquest sentit, la posició d’Stellato és
honrada i sincera: no comparteix el treball amb
ningú fins que no té l’esquelet de l’obra pensat.
MIQUEL VALLS 39