FONT 12 - Programació Cultural

Fèlix Quirós Candau
més diners, en consentiment del veïnat, aquesta no es va rifar i la va comprar pel mateix
preu que havia costat un veí que anava a casar-se.
Aquest barri també va crear l’any 1951 o 1952 (no se sap amb seguretat quin
d’aquests dos anys va ser) la seua pròpia banda de música anomenada El Garrot, de
manera que, juntament amb Sant Joaquim, eren els dos únics barris que tenien banda.
Va fundar la banda Pascual Ochando i el director va ser Vicente Monsonís, de malnom
Colahuet. Com en el cas de Sant Joaquim, no hi ha prou músics i recorren a Rodrigo
Viñes Ortells perquè els faça instruments de llanda i així completar-la. Els músics que
la van formar amb instruments reals van ser: Alfredo Navarro, Bautista Reverter el
Chilano, Vicente Ortells, Ramón Sancho, Vicente Gimeno i Pascual Fortuño Rochera
el Melillero –únic supervivent mentre escric aquestes lletres–. Era prou usual que tant
la banda de Sant Joaquim com la d’El Garrot es reforçaren amb algun músic de l’altra,
sempre voluntàriament per a viure la festa.
L’uniforme constava de jaqueta roja, pantaló blanc, faixa roja i gorra de mariner
blanca. El mestre de la banda portava gorra de plat. La bandera de color verd portava un
garrot pintat.
Aquesta banda tenia un himne que deia així:
Som els músics de la banda del Rosari
que venim de tocar de Burjassot,
hem passat per València i altres pobles
amb el bombo, els platerets i el garrot.
Bom, bom, bom.
Factura de la pirotècnia (document cedit per María López Monzó)
101