FONT 12 - Programació Cultural

Carlos Mallench Sanz
que fas, ni es paga ni s’agraeix, recordeu bé açò. Com el govern perda aquesta guerra, no
trobarem lloc per a amagar el cap. Tots els qui, en molt o en poc lluitem per les llibertats,
serem perseguits com a rates. Sent donar aquest pronòstic. El temps ens ho mostrarà. A
més, jo tinc a València una fàbrica de gorres, que em dóna de menjar. Si em quede ací, de
què alimentaré la meua família. Allò de la Democracia 25 i el Saló Bono, van passar ja a la
història. Ací, que m’oferiu a canvi?
-El que porta la romana ha desaparegut, tu vas nàixer en el mercat i de moment
és bona plaça per a tu. Tens cinc pessetes al dia i les propines- va respondre el tinent
d’alcalde.
-Com si diguérem, trenta duros al mes- van sentir que deia mon pare.
-Sí Pascual, tindràs tal quantitat per mes- va dir l’alcalde.
-Més les propines que reba.
-Això és compte teu.
-El treball que m’oferiu, m’agrada més que el sou. Viure amb la gent, amb el
poble, sempre va ser la meua intenció, però he de convéncer els meus, perquè tornen a
casa.
-I tu -va dir l’alcalde- recorda que a València l’aviació enemiga ja no us deixa
dormir en pau.
-Sí, és veritat. Demà us donaré la resposta.
-No puc perdre el tren que dins de poc em portarà a València. Veurem què diuen
els meus. Demà o passat sabreu de mi. Espere complaure-vos.
Tan prompte com va arribar mon pare amb aquestes notícies noves, comencem a
fer l’equipatge. No havíem de creuar la mar com els moros i els jueus, en els temps dels
Reis Catòlics, però sí a través dels primers bombardejos de l’aviació franquista.
Estàvem ja sobrers a València, mentre que la Democracia ens esperava ansiosa.
Veuria novament la seua porta oberta, encara que tan sols seria per a corregir els nostres
errors. Una vegada instal·lats en la nostra primitiva llar, trobem dins d’una guerra la pau
familiar.
25 Es refereix a la Posada la Democracia, situada al carrer d’Onda. Era una planta baixa dedicada anteriorment a
magatzem. En la planta superior tenia la família de Pascual l’habitatge. La distribució del local era senzilla. La
primera part quedava com a menjador i cuina, la resta l’ocuparia el dormitori comú, semblant a la companyia
d’un quarter, al mòdic preu de mitja pesseta per llit.
153