FONT 12 - Programació Cultural

Memòries de guerra i pau
Memòries de guerra i pau per Carlos Mallench Sanz
Carlos Mallench Sanz
Pascual Bono Mezquita va nàixer al carrer de Sant Joaquim de Vila-real el 1918.
Als divuit anys li va tocar viure la incivil guerra del 36. La contesa el va portar a Faura
on va conéixer María, la seua actual dona. Des que Pascual va acabar el servei militar en
Automobilisme a Guadalajara, viuen a la Vall d’Uixó al carrer de la Trinitat número 4.
La vida laboral de Pascual ha anat sempre sobre rodes, ha recorregut amb el seu
camió tota la geografi a espanyola. La passió per la carretera i per la lectura ha fet que siga
conegut com el camioner il·lustrat.
Entre els llibres autopublicats per Pascual, dos són els que ens parlen d’aquella
trista guerra entre germans: Valencia de mis amores, escrit el 1990, i Cartas a mi Doctor,
el 2007. Dels records d’ambdós ha nascut “Memòries de guerra i pau”, títol que Pascual
sempre ha volgut posar a aquests records.
“Memòries de guerra i pau” comença a València, on Pascual treballava en un taller
d’automòbils, allí va viure juntament amb el poble obrer d’aquesta ciutat els indecisos
primers dies després del colp d’estat del 18 de juliol de 1936. Portat per les històries
contades per son pare ens trasllada als tèrbols dies revolucionaris de Vila-real, la seua
ciutat natal. Allí, amb ell, va viure els passejos del temut cotxe de la calavera, així com
els tira i afl uixa entre els polítics d’esquerres més moderats, com Pascual Cabrera i els
membres més extremistes del Comité.
Son pare, personatge intrèpid i respectat, emergeix com una fi gura destacada en la
vida social de la ciutat, ja que primerament va ser pesador de l’Ajuntament i més tard va
ser president de la cooperativa de taronges, i es va dedicar a exportar el fruit esmitat. Entre
ambdós ofi cis va tenir temps a fer hores extres salvant ànimes, tal com conta Pascual en
aquestes memòries.
Pascual es va allistar voluntari al Cos d’Automobilisme Republicà, anomenat Cos
de Tren, i va realitzar viatges carregat de material de guerra a Terol, Barcelona i Alacant.
Més tard va ser destinat a la 190 Brigada Mixta que per aquelles dates es retirava des de
Morella durant l’ofensiva franquista sobre València. Una vegada el front es va estabilitzar
i va ser traslladat a Faura com a xofer adjunt dels comandaments de la brigada.
En aquesta destinació, coneixeria fruit de l’atzar una jove asturiana adoptada per
una família de la Vall d’Uixó, la qual arribaria a ser la dona de la seua vida.
Amb el tinent pagador va realitzar viatges a Múrcia on estava instal·lada la
pagadoria de la brigada i on residia la seua família treballant en les hortes murcianes,
133