FONT 12 - Programació Cultural

180
Memòries de guerra i pau
Fotografi a de María Pérez realitzada quan va acabar
la Guerra Civil Espanyola. Arxiu Pascual Bono
La pagadoria de Múrcia
oberta de bat a bat i vaig entrar per ella
sense parar fi ns on devia d’estar l’altar.
-Demà no tenim passeig i a
l’altre tampoc. Me’n vaig a Múrcia.
-Que vaja un altre -va contestar
ràpidament María.
-No estimada, saps que tinc allí
la meua família i el tinent em prefereix
a mi.
Vam acompanyar les dues
xiquetes, allí mateix a la seua casa. Jo
volia veure les mares per si necessitaven
alguna cosa d’aquella capital.
Calia portar tres milions de pessetes de cada dos mesos, i el tinent Paz no es fi ava
de l’Austin. Preferia per a fer el viatge una de les camionetes russes. Nosaltres érem dos
conductors, un conduïa mentre portava de companyia el tinent Paz i l’altre viatjava sobre
la carrosseria mentre portava de seient les tres maletes de fusta que a Múrcia ompliríem
de bitllets. El meu seient era compartit amb l’ajudant del tinent, que portava en les seues
mans un fusell curt.
En els controls de carretera deixàvem pujar a tot el món. Durant la Guerra Civil
no existia el transport per a viatgers i el personal es valia d’aquests controls. Per la nostra
part era parada obligatòria. Permetia el tinent que pujaren tants com podien caber en la
caixa, i així tant a l’anada, com a la volta. Segons deia el tinent Paz, era una tàctica de
guerra i més seguretat davant d’un possible assalt.
En l’església de Sant Agustí vaig trobar la meua família. Va fer falta una guerra
perquè, sent tan oposats a aquest dogma religiós, ens albergàrem en els seus temples. Més
tard, també els defensors d’aquesta fe cristiana ocupaven els centres obrers i republicans.
Al recinte d’aquesta parròquia mil·lenària li faltaven els suposats personatges de
fusta i escaiola, encara que la meua germaneta i nebot m’asseguraven haver vist en una
habitació fosca a tots els sants reunits. L’església era com totes i en especial com la meua
de Faura. Els bancs estaven tots retirats i superposats uns sobre els altres i el gran saló