FONT 12 - Programació Cultural

186
Memòries de guerra i pau
-Senyor comissari, en el vaixell que pensen prendre, no sé cap a on va, no quedaria
una plaça per a mi?
Aquest comissari poruc, que d’ara en avant serien més perseguits que els mateixos
militars, se’m va quedar mirant per a dir-me:
-Busquem eixir d’Espanya, però potser hem fer tard. El comandant i el capità
tornen massa prompte, la qual cosa vol dir que no els han atés, o no hi ha passatges o no
hi ha vaixells.
Aquests van pujar novament en l’Austin. Llavors em van preguntar si sabia on
estava l’Ambaixada Anglesa i els vaig respondre:
-La tenim allí davant, en la mateixa plaça d’Alfons el Magnànim. No té pèrdua,
però segons es veu hauran d’esperar. De sobte, el capità que no havia dit ni una paraula
durant el viatge va dir:
-Xicot, vols dir que haurem de formar en aquella cua tan llarga?
-Doncs així ho crec.
-Ho intentarem, tu espera ací.
El capità sabia anglés i va aprofi tar l’eixida de dos membres de l’ambaixada que
anaven a desdejunar. Es va posar a parlar amb ells. El resultat fou que estaven perdent el
temps. Tan sols va obtenir el passaport el coronel Segismundo Casado i la seua senyora,
els quals van haver de partir ràpidament al port de Gandia. El vaixell anglés Galatea els
estava esperant. Davant de tal situació, el comandant em va dir que continuara pel carrer
de la Pau.
-Mare meua, vaig dir jo en veu alta. Aquest cotxe el vam robar en aquest carrer 58 .
-Segueix les meues ordres, encara sóc el teu cap.
Ja a mitjan carrer em van dir que em detinguera i que esperara, em van indicar que
si no arribaven en mitja hora, que me n’anara.
-Quedes lliure, xicot.
No recorde qui ho va dir dels tres. Jo volia desaparéixer, havia de tornar a Faura.
Llavors vaig dir jo:
-Ací a la dreta hi ha una plaça, la dels ànecs, els espere allí.
58 Segons Pascual van robar fi ns a quatre vehicles per a la seua brigada. Es desplaçava amb bicicleta des de Faura
fi ns a aquest carrer de València.