FONT 12 - Programació Cultural

Carlos Mallench Sanz
amb els braços enlaire els deia que no, i que cada un anara al seu lloc. Ell només volia
retenir-los.
-Torneu a les trinxeres! - els cridava.
-No diga bogeries -li deien-. La guerra s’ha acabat i ens n’anem a casa, senyor, si
és que arribem.
Vaig haver de dir-li al meu cap que donàrem la volta abans que ens llevaren el
cotxe, encara que en aquell temps ningú sabia conduir. A un d’aquells homes que es
retiraven el portaven a coll mal ferit. El comissari el va fer seure en el seient posterior. Al
comissari el vaig deixar en el campament d’ofi cials i al ferit, en una infermeria de Faura.
Jo vaig continuar fi ns a l’església, allí no quedaven ni les rates.
Els de Vall d’Uixó em van convidar a sopar amb ells i a pernoctar, me’n vaig anar
amb els sants. Ningú m’esperava a València, ja que la meua família continuava a Múrcia.
De bon matí, em toquen a la porta de l’església, vaig obrir i vaig veure el mateix
comissari, un capità i el comandant en persona. Desitjaven que algú els portara a València.
On estava el Ford 8 del comandant? i Enrique el seu xofer? Tal com li va passar a mon
pare a Múrcia, va desaparéixer el xofer i el cotxe.
-A les seues ordres comandant, estic preparat per a ajudar-los, falta que l’Austin
responga -vaig haver de dir.
Tenia el xassís partit però ja anteriorment li havia lligat una taula i obeïa. Arribem a
València sense cap novetat. Em vaig detenir en l’Albereda, enfront dels quarters, i aquests
indecisos sense baixar d’aquell cotxet observàven els moviments d’aquells. Prompte em
van fer reprendre la marxa. El comissari em va preguntar si coneixia Capitania.
-Sí comissari, sé on està.
-Doncs porta’ns allí xicot -va dir el comandant.
En arribar, el comandant em va tornar a indicar, que era una excel·lent persona:
-Espera ací un poc.
Al meu costat es va quedar el comissari en el seu seient. No parlava, pensava, i
vaig ser jo qui li vaig dir:
-Si hem d’anar al port, com espere, el més encertat serà que posem gasolina.
-En aquest cas, arribarem fi ns on es puga, continuarem després a peu-. Mentre es
llevava el corretjam amb una gran pistolota va continuar dient-me- pren, guarda’t aquest
arma i si la necessites defén-te.
185