FONT 12 - Programació Cultural

Caixa Rural, a la biblioteca, i als Lluïsos. Era el diumenge dia 13.
José Pascual Colás Ventura
La foguera es va fer el dimecres dia 16, a les 9 de la nit. Demostració ben clara
que l´ofrena i la foguera no tenien la
importància que ara tenen. La xaranga
amenitzà els carrers de la ciutat. Era
impensable poc abans. Al restaurant El
Molino, al Termet, hi va haver actuació
musical. La Cavalcada, aleshores de la
Taronja, es va fer el segon dissabte de
festes, a les 17.30 hores. Es va fer Cordà al
carrer de la Pietat. Les festes de carrer han
sigut molt importants a Vila-real. La Xulla
–també procedent de les festes de carrer–
entrava a formar part del programa de
festes. Tot un encert de Batiste Carceller.
El delegat de Festes –així consta al programa– era José Pascual Mezquita Llorca.
Fixeu-vos, no hi havia regidor de festes. A molts d’aquells joves que citàvem abans, els
pareixia un senyor molt important, perquè tenia la potestat, tenia el poder de, si volia,
canviar moltes coses. I si volia, tenia el poder de no canviar-les. Afortunadament ell i la
resta de membres d’aquell Ajuntament encapçalat per Batiste Carceller, SÍ que van voler
i SÍ que van canviar moltes coses.
El primer Ajuntament democràtic de la història de Vila-real no va tancar els ulls,
va ser valent i a les Festes de Sant Pasqual del 1979, com hem vist, un bou va córrer pels
carrers de la vila.
La repercussió va ser espectacular: a les festes de la Mare de Déu de Gràcia del
79 es legalitzaren a l’Ajuntament 22 penyes, i les festes, principalment a través de les
penyes, es convertiren en una explosió popular, en la reivindicació de la conquesta del
carrer i de la festa per a tothom.
Sorgiren iniciatives de tot tipus, que foren el caldo de cultiu perquè la resta de l’any hi
haguera un munt d’activitats recreatives, benèfi ques, gastronòmiques, esportives, culturals…
Tot això propicià de seguida la creació de l’anomenada Comissió de Penyes de
Vila-real, que funcionà, per decisió pròpia, sense la fi gura d’un president i desenvolupant
una gran tasca.
L’any 1984, una vegada presentats els documents necessaris, i en aprovar el Govern
Civil ofi cialment l´associació, va ser obligatori tenir un president, cosa que, pensant en
aquest moment, ja tenien des de 1981. Açò és, a grans trets, l´origen de tot el que ens ha
portat fi ns ací. Però continuem ressaltant els moments més importants fi ns arribar a la
creació de la Junta de Festes.
53