FONT 12 - Programació Cultural

170
Memòries de guerra i pau
-Tranquil, porte la medalla de sant Pasqual.
-Ací no valen sant ni verges.
-Bé home, que siga el que Déu vulga.
I vaig eixir per aquell tortuós camí fi ns que es convertia en dos. Allí hi havia un
home ja madur amb un plat, com si m’esperara. El plat no era seu, pertanyia a un militar
greument ferit que van portar a València. Jo no tenia noció sobre quin camí prendre i em
vaig detenir a preguntar i servir un plat de llentilles al senyor, el qual escoltava tirs per
totes les bandes. Ell era natiu i no es movia, la seua família ja estava a Sogorb, i ell no
abandonava la seua caseta d’una planta i la vaca, per a ell sagrada, que tenia en el pati,
que jo no vaig veure. El que sí que vaig veure fou un llibre gros darrere dels ferros de la
fi nestra de la seua habitació, per la qual cosa li vaig preguntar si llegia.
nits.
-No sé llegir -em va respondre.
-I d’on ha tret aquest llibre?
-No és meu, pertany a un tinent del Campesino, que el vaig deixar dormir ací unes
Resulta que la capital de Terol, uns dies era dels rojos i altres dels negres; els
bancs i les llibreries van ser espoliats. Tant llibres com bitllets de banc estaven remenats
pels carrers.
Em va preguntar el vell si jo sabia llegir, li vaig dir que sí, i llavors em va dir:
- Endu-te’l.
El llibre 42 es trobava ja en un estat deplorable, a causa del moviment que havia
portat botant barricades d’anada i tornada. El guarde a casa com un tresor i més per ser
escrit per un dels quatre presidents de la Primera República.
Vaig continuar recte el meu camí, vaig travessar un rierol d’aiguaneu i vaig
escoltar veus. No eren els meus. Dos militars que feien la guàrdia em van preguntar què
els portava i vaig dir:
-El sopar.
-Continua un poc més que t’esperen.
De sobte, ja de cara a mi, va aparéixer un moro que sense detenir-me va pujar a
l’estrep. Ell mateix es va obrir la porta i es va asseure al meu costat.
42 Estava escrit per Francesc Pi i Margall amb el títol de La Revolución Española.