FONT 12 - Programació Cultural

122
En el 125 aniversari del títol d’Arxiprestal del temple parroquial de Sant Jaume Apòstol
L’Ajuntament d’aleshores estava format per: l’alcalde, Salvador Ferrer Montoliu;
els regidors: Francisco Albella, Bautista Usó, José Llop, Antonio Soriano, Ramón Girona,
Máximo Pesudo, Vicente Nácher, Vicente Rochera, José Traver, Pasqual García, i el
secretari, Pasqual Borillo.
Continua la labor pastoral del cura Ramos
Durant els anys del seu rectorat es produeix la fusió de l’antiga Confraria del
Rosari i l’associació de Filles de Maria del Rosari a l’Arxiprestal. Aquella ja tenia 181
anys d’existència en el convent del Corpus Christi de les mares dominiques de clausura
a Vila-real. S’estremeix el nostre ànim en recordar aquest convent, venerable en els seus
anys i quant a les seues residents, tant al centre de la vila com després, durant 50 anys, en
el mateix Crist de l’Hospital!; ha deixat d’existir tristament per a nosaltres; les monges,
poques i majors, s’han refugiat, per necessitat, per edat, per falta de vocacions, en un altre
del mateix orde; quantes vegades en van eixir, per avatars de la història, i es van refugiar
en uns quants llocs, però van tornar!; ara...! És una pàgina més de la història de Vila-real!
El 1820 es funda en la parròquia de Sant Jaume l’associació de Filles de Maria
del Rosari. Formada per xiques joves i fadrines, es desenvolupava seguint els moviments
de religiositat propis del segle XIX: freqüència de sagraments, adoració al Santíssim i
devoció a la Mare de Déu. Durant el pontifi cat de Lleó XIII (1878-1903) en la devoció
a Maria anava creixent més i més la pràctica del rés del rosari. El cura Ramos va viure
de ple el pontifi cat lleoní i va assentir en la seua pastoral a les indicacions papals sobre
la devoció al sant rosari. Com sabem, era un sacerdot d’empenta i emprenedor per
naturalesa, mogut pel zel de la seua parròquia i seguint el manament del bisbe a l’inici del
seu rectorat, va voler centrar en ella les confraries i germandats que hi havia a Vila-real.
Així, quan el papa Lleó XIII convoca un jubileu l’any 1886 (el nostre bon rector
arxiprest ja havia demanat el breu de l’Arxiprestal i s’havia concedit), Mn. Salvador
torna una altra vegada a Roma per a lucrar les indulgències; i en aquest viatge realitza la
gestió amb el pare general dels dominics, fra Josep M. Larroca, per a la fundació de la
confraria en la parròquia de Vila-real, la qual cosa concedeix el pare general i es trasllada
del convent de les dominiques, que ho lamenten però ho accepten per obediència. El
diploma per a aquesta instauració de la Confraria del Rosari en l’església, ja arxiprestal,
de Sant Jaume és datat el 26 de maig de 1886; el rector, amb el permís del bisbe de
Tortosa, Francesc Aznar i Pueyo, va iniciar la fusió de les dues institucions en una sola,
l’associació de Filles de Maria del Rosari, al juliol de 1887. El bisbe, una vegada erigida
la confraria en l’Arxiprestal i fusionada amb l’associació, cedia a aquesta Confraria del
Rosari l’altar de Sant Andreu, en el qual es guarda també el Crist jacent o Sepulcre, que
per ser altar de la Confraria del Rosari gaudeix del privilegi d’“altar privilegiat perpetu” 16 .
El cura Ramos es troba en l’església de Sant Pasqual amb la Congregació de Filles
de Maria Immaculada, que es remunta en el temps a mitjan s. XVIII (1756/1780...?);