FONT 12 - Programació Cultural

172
Memòries de guerra i pau
Sopem en el Perelló i ja es feia càrrec del volant el meu company, però en els
primers repetjons se li va parar el camió i molestava als que venien per darrere. Llavors
el sergent que ens acompanyava, va preguntar qui dels dos havia conduït fi ns al Perelló.
El meu company va contestar que jo, la qual cosa em va valer el treball de conduir fi ns a
la destinació.
El viatge va resultar perfecte, però arribats a València ens esperaven a Capitania
per a fer un segon viatge. A mi, em van carregar caixes plenes de projectils. Vam arribar
a Vinaròs i vam repostar, aleshores ens van dir, que no encenguérem els llums, ja que a
aquesta hora apareixia cada dia la Pava de Mallorca 45 .
Efectivament deixem la nacional 340 pel seu mal estat i ens llancem a la cerca
de Tortosa i d’ací a Aldea. D’un principi aquesta carretera és plana i recta durant diversos
quilòmetres. Conduïa el meu company Vicente Pomeyrol, natural de Sagunt. Era de nit i
vam veure com esclatava una bomba a poca distància de nosaltres. De l’esglai es va parar
el motor i, ràpidament, ens llancem a terra i com si fórem serps ens arrosseguem per sota
de les garroferes. Si encerta a pegar-li a la nostra càrrega no sé el que haguera passat, la
veritat és que vam passar per dins del clot.
Sense novetat arribem a Barcelona, i de tornada a casa, sopem a Cambrills a casa
del nostre sergent, no hi havia pressa, el vi era del seu celler, i quan ens proposàvem anar
al llit, el tinent que sempre portàvem amb nosaltres ens va obligar a seguir la ruta i ens va
dir:
-Anem-nos-en! a València ens esperen.
I mig borratxos arranquem els motors. No vaig entendre les presses fi ns que ens
assabentem que els feixistes s’estaven banyant en el Mediterrani 46 . En passar per Vila-real
trobem mon pare, sobre la vorera, com esperant-nos, en l’encreuament Onda-Borriana,
sabedor del tall per Vinaròs.
-Llavors, com heu arribat ací? -ens va preguntar.
Aleshores vam haver de moure, el guàrdia que dirigia el trànsit ens va cridar
l’atenció, vaig deixar mon pare i continuem camí de València. En aquell moment mon
pare continuava amb el tema d’exportació de la taronja. Com ja és sabut, des de Marsella
es rebia l’efectiu de la taronja, que quedava dipositat en la Caixa d’Estalvis de València.
Però, com arribava a Vila-real? Doncs amb bicicleta, així de fàcil.
45 Es refereix a l’hidroavió alemany Heinkel He-59, més conegut també com el zapatones. Aquest aparell de
bombardeig lleuger va fustigar contínuament el litoral català i llevantí, especialment l’àrea de Tarragona. De
construcció molt robusta, era ideal per a volar baix, bombardejar més d’un objectiu per missió i metrallar el
trànsit vial. També solia acostar-se al seu objectiu des de gran altura, parava el motor i descendia planejant per
a no alertar els observadors. En realitzar atacs a cotes baixes, augmentava la precisió dels objectius. Els seus
quatre tripulants volaven a una velocitat màxima de 220 Km/h i estaven armats amb un canó MG FF de 20mm
i dues metralladores del 7,92 així com 1000 kg de bombes.
46 El 14 d’abril, la zona republicana és tallada en dues parts per les tropes de Franco.