Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Carlos Mallench Sanz<br />
aprofi tar la seua germana, anomenada Gloria, que li portava dos anys per davant. En<br />
morir el pare, la meua esposa s’aproximava als vuit anys i va haver de llevar-se la por al<br />
tren i acceptar el viatge. D’ella es va fer càrrec la Guàrdia Civil fi ns a Madrid, on va anar<br />
sa tia a rebre-la i ja al dia següent es va repetir la mateixa història. La Guàrdia Civil la va<br />
entregar a unes monges que l’esperaven en l’estació.<br />
Llavors es va trobar amb la seua germana major i uns trenta orfes, xics i xiques<br />
que a penes coneixien el castellà. Amb ells menjava i jugava fi ns a l’extrem que avui<br />
en dia no pot escoltar l’himne valencià sense que una llàgrima aparega en les seues<br />
parpelles. Aprofi tava per a cosir i brodar, així com cagar-se alguna que altra vegada en<br />
l’hòstia. La xicoteta granja li recordava la seua d’Astúries, la seua casa, els seus porcs, les<br />
seues vaquiñas i gallines, sota un sostre on s’assecaven les castanyes i els llops picaven<br />
a la porta. En aquesta casa gran, subministrada per una marquesa, se sentia feliç. Però<br />
Astúries, els seus prats i muntanyes nevades estaven molt lluny.<br />
Així arribem al 18 de juliol del 36, quan el cel se’ns va ennuvolar a tots. Els<br />
convents cremaven pertot arreu i el senyor alcalde va visitar el convent.<br />
-Ací ningú estem segurs, aneu-vos-en, porteu els xiquets als vostres parents.<br />
Als xiquets els van entregar ràpidament i de les germanes asturianes es van fer<br />
càrrec dues monges, una d’elles era de la Vall d’Uixó. S’anomenava sor Rosario. Ja quan<br />
arribaven a aquesta ciutat envoltada de muntanyes, va dir la meua María:<br />
-Els llops…<br />
-No fi lla, ací no hi ha llops.<br />
Una vegada a la Vall d’Uixó, van buscar casa per a elles. La meua va tenir molta<br />
sort. L’altra no tant, no li agradava la família amb què havia de conviure. Era més alta<br />
i més guapa que la meua dona, per la qual cosa li van eixir més de dos nuvis. Als tres<br />
mesos va partir cap a Madrid. La meua, aconsellada pel veïnat, prompte va reconéixer<br />
com a pares a aquest matrimoni que es va fer càrrec d’ella. No tenien fi lls i seria la seua<br />
única hereva.<br />
En la nostra segona oportunitat d’eixir a fer un passeig, ens vam benefi cir del meu<br />
Austin, arribem després de Quartell a Quart, i no a Benavites, perquè allí treballava el<br />
pare de la meua María i un cunyat seu en un molí arrosser 56 . A son pare sempre el vaig<br />
veure poc comunicador, tot al contrari de la seua esposa.<br />
Era ja hora de tornar a casa, però a elles els faltava fer un passeig a peu. El<br />
passeig va ser vertaderament curt i vam eixir cap a casa. La porta de l’església estava<br />
56 Era el conegut com el molí de Pedro. La Font de Quart de les Valls antigament utilitzava el cabal d’aquesta<br />
séquia com a força hidràulica, per a alimentar tres molins arrossers; el de Pedro, situat a Benavites; el de Caña, i<br />
el de Micalet. Actualment només continua en funcionament el primer d’ells, encara que ara ja no utilitza l’aigua<br />
de la séquia per al seu funcionament.<br />
179
Change language