Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Carlos Mallench Sanz<br />
aquestes ofi cines, perquè em tinguen vostés a resguard i a punt de mira d’aquests senyors<br />
que tant em temen. Deixeu que us diga a tots els presents que la guerra serà guanyada per<br />
un dels dos bàndols, el que siga. Arribarà la pau, i menys u, per un concepte o un altre<br />
visitareu ma casa, la de tots. Sé que entrareu per una porta i eixireu per una altra, però és<br />
igual. Sereu partícips d’aquesta desconeguda fe, vertaderament tan difícil de subjectar.<br />
Un, que seràs tu Pascual, serà el que tornarà amb els tretze són tretze. Et conec des<br />
de xicotet, i sé que als tretze anys rebies El Motín. Tu i J.J. Martí, que va desaparéixer<br />
d’aquesta ciutat. Segur que coneixeràs el seu parador.<br />
-Doncs sí. Al carrer del Comte d’Altea de València viu.<br />
-La Benemèrita us va portar als dos a correus perquè fi rmàreu una carta escrita i<br />
redactada pel cap de correus, en la qual demanàveu la baixa de l’esmentat periòdic. Et<br />
promet Pascual que va ser per iniciativa d’aquell funcionari de la nostra estafeta. A tu et<br />
portaran a la casa de Déu entre quatre i eres de tots qui més confi es en ell. Vist està que<br />
la teua defensa és de fusta.<br />
-Mira, Bellido. Tenim ja el temps molt ajustat per avui i has de retirar-te. Crec<br />
que vas fer bé acudint a nosaltres. Ja et procuraré una cadira en qualsevol departament<br />
d’aquesta casa. Ara vés-te’n i no isques de casa fi ns que no t’avisem.<br />
El senyor Bellido va donar les gràcies a tot el món per l’atenció rebuda i es va<br />
disposar a abandonar aquella estada tan confusa. Tan prompte com aquest va desaparéixer,<br />
es van alterar les veus dels dos del Comité.<br />
-A aquest el mate jo. Tindrà cara el pinxo aquest!<br />
-I jo, a qui el trau. Anem, ja el trobaré!<br />
-Has oblidat ja l’ordre del governador?- va dir l’alcalde.<br />
-Sí! -van puntualitzar els dos al mateix temps.- I què? Després ens n’anem al front<br />
i ningú se’ns burla. Anem a menjar, Felipe. Després pensarem en la nova caça, ací no ens<br />
queda res a parlar.<br />
-Doncs no és així -va dir el Trinqueter.- Queda molt a dir, abans d’eixir d’ací<br />
cap dels presents. I tu, Bono, seu que també va per a tu, ja liquidaràs demà. Tocarem un<br />
tema que ens incumbeix a tota la comunitat. Sabem que no sols de les armes i del pa ens<br />
alimentem, que per cert, en queda molt poc. I vosaltres -mirant els del Comité- per favor,<br />
visquem en pau, que són altres les missions que se’ns anteposen a la persecució i a la mort<br />
incontrolada. Que us poseu ja d’una vegada en el cap que si no li llancem terra al mort,<br />
aquesta se’ns engolirà a tots. Així que preneu nota. La campanya tarongera s’acosta, ja<br />
sabem que està ací aguaitant amb el seu color daurat.<br />
-I a nosaltres això, què ens va, ni què ens ve? Jo tinc un poc de mandarina i aquest<br />
161
Change language