FONT 12 - Programació Cultural

164
Memòries de guerra i pau
les del Gran Capità, Gonzalo Fernández de Córdoba 33 .
-Demà veurem qui em substitueix, perquè el primer pas serà visitar el governador.
La pistola no va ser acceptada, allò pesava molt i segons deia mon pare ja tenia
prou amb la barra i la romana. Després de dinar, mon pare se’n va anar a prendre café al
Gran Casino, el més gran i popular de Vila-real, allí es parlava de tot menys de política. I
allí trobaria el senyor Vicente Herrero, agrimensor i economista.
Assabentat ja el senyor Herrero, es va posar a les seues ordres molt satisfet. Encara
que ell no tenia a penes tarongers, la seua esposa sí que disposava d’unes quantes fi nques.
L’endemà tampoc va acudir a liquidar. Complida la seua labor del mercat, mon
pare es va desplaçar a la capital de la Plana per a entrevistar-se una vegada més amb
el governador. Calia exposar-li les noves necessitats del nostre Ajuntament i el seu nou
compromís adquirit. Mon pare va pensar que per a donar el primer pas, ningú millor que
aquest, per a posar-lo en camí del paquet de mesures que necessitava, perquè a banda de
la cartera que ocupava, es relacionava amb el comerç.
Per endavant ja comptàvem amb alguns magatzems o comerços, en els quals els
seus propietaris es posarien immediatament a les ordres de mon pare. També comptàvem
amb personal apte per a la gran ofi cina que portaria tots els comptes i correspondència
amb l’estranger.
Una vegada ja en Governació, el cap d’aquesta casa li va dir mirant mon pare:
-T’esperava, sabia que tu no abandonaries el teu poble, i sabia que per una o altra
cosa acudiries a mi, la qual cosa m’ompli de satisfacció.
-Per a exportar la taronja de Vila-real i per falta de comerciants, com tu ben bé
saps -va dir mon pare-. Necessitarem que siga per cooperativa, i com? tu diràs si estàs al
corrent. I el vaixell, d’on el traiem? i el perill de la mar?
En temps de guerra era molt perillós embarcar-se. El governador el va tranquil·litzar:
-Podeu servir-vos de vaixells anglesos, que no poden ser atropellats pels feixistes.
La companyia MID-ATLANTIC 34 treballa per a nosaltres. Hem signat un contracte; bé,
amb el govern de Madrid. Els vostres enviaments podreu realitzar-los en aquests vaixells.
33 Encara que potser no siga més que una llegenda, es conta que el rei Ferran el Catòlic va demanar al senyor
Gonzalo que li aclarira els comptes, en què havia gastat els diners del seu regne. Açò hauria estat vist per aquest
com un insult. De la resposta hi ha diverses versions, la més comuna diria: “Por picos, palas y azadones, cien
millones de ducados; por limosnas para que frailes y monjas rezasen por los españoles, ciento cincuenta mil
ducados; por guantes perfumados para que los soldados no oliesen el hedor de la batalla, doscientos millones de
ducados; por reponer las campanas averiadas a causa del continuo repicar a victoria, ciento setenta mil ducados;
y, fi nalmente, por la paciencia de tener que descender a estas pequeñeces del rey a quien he regalado un reino,
cien millones de ducados.” Si és certa o no l’anècdota, l’expressió dels comptes del Gran Capità ha quedat com a
frase feta per a una relació poc detallada o per a una explicació demanada per alguna cosa a la qual no es té dret.