Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella

16
Els assistents a la
jornada tasten els
productes d’Alta
Alella de la mà dels
seus treballadors.
vegada, que és un autèntic espai polivalent, que amb imaginació
permet interessants transvestismes. L’ambientació fou
a càrrec de l’interiorista Leo Pavanetto, també responsable
de l’audiovisual que es mostrava. I en l’àmbit musical, la veu
de Joan Ramos va comptar amb la complicitat del pianista i
cantant Graham Listes. Els membres del Club de Tast l’Arcada
van ser els encarregats de servir els vins i els bombons.
Pel sentit de la vista es va triar el Marfil Generós sec,
solera 1976, que maridava amb un bombó de xocolata amb
llet i ‘kikos’ (blat de moro torrat). Aquest contrast entre el
nou i el vell, entre la tradició i l’avantguarda, es reforçava
amb la música de Gershwin de ‘Rhapsody in blue’. Pel
sentit de l’oïda, es proposava l’espumós australià Deakin
Alta Alella presenta el cava experimental Privat Nu i un Dolç Blanc
M.S.
Amb les pluges de maig superades, el celler Alta Alella va celebrar
el dia 2 de juny la jornada de portes obertes anual per als seus
clients i amics. L’objectiu d’aquest encontre és sempre presentar
els nous vins, i que distribuïdors i restauradors facin les comandes,
a més de passar una bona estona. Enguany la trobada tenia un allicient
especial: la presentació de la nova nau del complex vinícola,
de 1.300 metres quadrats, dedicada una part a celler, i també a
emmagatzematge, planta d’embotellat, despatxos i laboratori.
Van passar per Alta Alella més de cinc-centes persones al llarg
del dia. Des de mig matí es van poder degustar els nous vins i
caves. L’interès es va centrar en dos propostes ben originals: el cava
Privat Nu i el Dolç Blanc. Els convidats a la festa també van ser els
primers de tastar el Lanius 2007, l’Orbus 2006 i el Dolç Mataró
ÒSCAR PALLARÈS
Estate Reserve NV Sparkling, amb un seductor bombó en
forma de llavi i un altre en forma de figa i amb sorpresa
amagada. I tot això acompanyat per la música d’Erik Satie
i un poema d’Apollinaire. Un tango va introduir el sentit
de l’olfacte, protagonitzat pel vi negre de l’Empordà Gresa
Expressió 2006, amb un bombó de xocolata negre, meitat
amb sal de tòfona blanca i meitat amb pebre rosa del Brasil.
Un Moscat de Ribesaltes amb un joc de xocolata i taronja,
amb la música italiana de “Torna a Sorrento”, evocaven
la Mediterrània en el sentit del gust. I la culminació final
de l’espectacle la va protagonitzar un Pedro Ximenez 2005
de Montilla-Moriles, amb xocolata i menta fresca, banyats
amb la música popular de “Granada”.
2007. Diversos restaurants van proposar plats especialment pensats
per maridar amb el cava Privat Brut Nature Màgnum, i no hi
van faltar els arrossos i fideuà provinents del País Valencià.
El Privat Nu s’ha plantejat d’entrada com un experiment. Té la
particularitat que és un cava sense sulfurós. Aquesta és la seva dificultat
màxima, perquè el sulfurós és un conservant i sense aquest
element el risc d’oxidació és molt alt, tant que els cavistes no se
la juguen. No existeix aquest producte al mercat. Així, el Privat
Nu no només és una primícia sinó també un esdeveniment en el
món cavista. Aquest primer tiratge no es comercialitzarà, cal veure
com evoluciona. Tanmateix, si el resultat és satisfactori, una nova
edició del Privat Nu podria sortir al mercat el setembre del 2009.
És un cava 100% de Pansa Blanca. El fet que no porti sulfurós no
condiciona el gust final.
Un dels productes amb què es va presentar Alta Alella el
2001, any que va començar a comercialitzar els seus vins, va ser el
Mataró, un vi dolç negre fet 100% d’aquesta varietat, a l’estil de
l’antic Violeta de la cooperativa, i que ha estat molt celebrat. Ara,
set anys després, apareix un nou dolç, aquest blanc. El Dolç Blanc
va ser l’altra gran novetat d’enguany. És un vi àcid i molt fresc,
que s’elabora com un vi de gel, amb una maceració en fred, una
fermentació a temperatura controlada en barrica de roure francès
i una parada de fermentació natural.
Cal destacar les sessions de tast ben particulars que els someliers
Agustí Peris i Manel Pla van proposar als participants de l’esdeveniment:
Van plasmar en uns gràfics l’evolució en boca de tres tipus
de vins i caves. Per posar-hi més complexitat mostraven com evolucionava
el Lanius, el cava Mirgin i el Nu, maridant-los amb un
dauet de foi i un trosset de síndria. Segons va explicar Agustí Peris,
la voluntat de l’exercici és mostrar que existeixen unes sensacions
objectivables i, en l’àmbit filosòfic, la proposta s’encaminava cap a
la provocació: ‘En la relació entre producte i consumidor cal desaprendre,
per evitar caure en la superficialitat de les idees establertes.
La voluntat que volem transmetre és que siguem lliures, que no
ens deixem portar pels grans corrents ni per la quantificació.’