Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella
Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella
Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
52<br />
natura<br />
La serp verda<br />
Nom comú<br />
serp verda<br />
fitxa<br />
Nom científic<br />
Malpolon monspessulanus<br />
Altres noms<br />
serp de Montpeller (català), culebra<br />
bastarda (castellà)<br />
classe<br />
rèptils<br />
ordre<br />
escamosos<br />
subordre<br />
ofidis (serps)<br />
família<br />
elàpids<br />
EULÀLIA SERRANO<br />
La classe dels rèptils, encara que<br />
no ens ho sembli perquè sovint els<br />
veiem amb una connotació negativa,<br />
són una peça clau evolutivament parlant,<br />
ja que representen el pas definitiu<br />
cap a la colonització de la terra ferma.<br />
Ho demostren alguns aspectes<br />
biològics com la seva reproducció<br />
terrestre, el seu recobriment extern<br />
aïllant i la seva independència de<br />
l’aigua. Les serps, amb unes 2700<br />
espècies per tot el món, pertanyen a<br />
aquest grup. Les seves característiques<br />
morfològiques són conegudes<br />
per tots: cos allargat i sense potes,<br />
moviment típic ondulant, parpelles<br />
soldades i transparents... Les veiem<br />
durant el dia quan arriba la calor<br />
perquè són animals poiquiloterms,<br />
de sang freda, que hivernen força<br />
temps i que després passen força<br />
hores escalfant-se al sol o sobre<br />
roques. Són animals estrictament<br />
carnívors, tot i que la selecció de les<br />
preses varia en un mateix individu en<br />
diferents edats.<br />
La serp verda és una de les espècies<br />
més comuns que podem trobar<br />
a les terres baixes de Catalunya, com<br />
a <strong>Alella</strong>. És la serp que pot arribar a<br />
tenir un tamany més gran, fins i tot<br />
de dos metres, tot i que habitualment<br />
són una mica més petites i no<br />
solen sobrepassar el metre i mig. El<br />
seu color, com el seu nom indica, és<br />
d’un verd oliva marronós uniforme<br />
excepte a la part anterior del cos,<br />
que els adults presenten més enfosquida,<br />
i una franja longitudinal al<br />
flanc que té tonalitats blavoses. Té el<br />
coll poc marcat, la cua molt afilada i<br />
la part superior del cap deprimida, fet<br />
aquest últim que fa que se li formi<br />
Una serp verda, a Mas Coll.<br />
una cresta al damunt de cada ull. La<br />
seva mirada esdevé, doncs, força impressionant,<br />
ja que també té els ulls<br />
molt grossos.<br />
És una serp que viu en tot tipus<br />
d’ambients mediterranis fins als 2000<br />
metres d’alçada, com els aiguamolls,<br />
els conreus, les àrees humanitzades,<br />
les dunes costaneres, els marges de<br />
pinedes, alzinars, rouredes, matollars<br />
o pedregars. Acostuma a buscar força<br />
el sol, és molt termòfila, perquè<br />
és molt gran i de seguida perd temperatura.<br />
El seu ventall d’alimentació<br />
va des d’insectes grossos com els<br />
JORDI GALBANY<br />
saltamartins fins a petits vertebrats<br />
com els ratolins o les sargantanes.<br />
Caça activament i sembla que té<br />
molt bona vista. Té reproducció ovípara.<br />
Malgrat el seu gran tamany és difícil<br />
que pugui arribar a injectar el verí<br />
dels seus ullals a un ésser humà, ja<br />
que els ullals que connecten amb les<br />
glàndules del verí estan situats a la<br />
part del darrere de la boca. Per tant,<br />
caldria que ens mossegués molt<br />
bé per a poder-ho fer. A les seves<br />
preses, d’un tamany més petit que<br />
el nostre, sí que els injecta el verí.<br />
La funció d’aquest verí és només<br />
la d’immobilitzar-les en el moment<br />
que se les empassa, però en l’ésser<br />
humà només provoca una inflamació<br />
a la zona de la mossegada.<br />
Quan se sent amenaçada reacciona<br />
bufant i xiulant de manera molt<br />
sorollosa, i no acostuma a mossegar.<br />
Sovint fins i tot aixeca la part davantera<br />
del cos per a reforçar aquesta<br />
agressivitat dels xiulets.<br />
A <strong>Alella</strong> era força freqüent fins fa<br />
uns anys trobar-ne al mig dels camins<br />
o fins i tot als carrers. L’entorn del<br />
poble, amb zones de vegetació baixa<br />
properes al bosc, vinyes i espais<br />
de vegetació poc densa, li és molt<br />
propici, i per això era freqüent veurela<br />
marxar corrent del camí quan t’hi<br />
atansaves o trobar-te-la “prenent el<br />
sol” al mig d’un carrer o d’un jardí.<br />
Algunes vegades, igual com passa en<br />
altres zones de Catalunya, les trobes<br />
mortes o moribundes dins d’un dipòsit<br />
d’aigua mig o completament buit,<br />
situat en una zona de pendent i que<br />
té una de les parets a nivell de terra.<br />
La serp hi cau per error per aquesta<br />
part de dalt mentre es desplaça, i es<br />
troba que no en pot sortir perquè no<br />
hi ha cap manera d’assolir un altre<br />
cop la part de dalt. Aquesta és una<br />
problemàtica que no afecta només<br />
les serps, sinó que afecta qualsevol<br />
animal que puguem trobar al nostre<br />
entorn: esquirols, fagines, salamandres,<br />
etc. A més, <strong>Alella</strong> compta amb<br />
un elevat nombre d’aquests dipòsits i<br />
basses, fet que incrementa l’afectació<br />
que pateix la fauna per aquest tema.