Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella

52
natura
La serp verda
Nom comú
serp verda
fitxa
Nom científic
Malpolon monspessulanus
Altres noms
serp de Montpeller (català), culebra
bastarda (castellà)
classe
rèptils
ordre
escamosos
subordre
ofidis (serps)
família
elàpids
EULÀLIA SERRANO
La classe dels rèptils, encara que
no ens ho sembli perquè sovint els
veiem amb una connotació negativa,
són una peça clau evolutivament parlant,
ja que representen el pas definitiu
cap a la colonització de la terra ferma.
Ho demostren alguns aspectes
biològics com la seva reproducció
terrestre, el seu recobriment extern
aïllant i la seva independència de
l’aigua. Les serps, amb unes 2700
espècies per tot el món, pertanyen a
aquest grup. Les seves característiques
morfològiques són conegudes
per tots: cos allargat i sense potes,
moviment típic ondulant, parpelles
soldades i transparents... Les veiem
durant el dia quan arriba la calor
perquè són animals poiquiloterms,
de sang freda, que hivernen força
temps i que després passen força
hores escalfant-se al sol o sobre
roques. Són animals estrictament
carnívors, tot i que la selecció de les
preses varia en un mateix individu en
diferents edats.
La serp verda és una de les espècies
més comuns que podem trobar
a les terres baixes de Catalunya, com
a Alella. És la serp que pot arribar a
tenir un tamany més gran, fins i tot
de dos metres, tot i que habitualment
són una mica més petites i no
solen sobrepassar el metre i mig. El
seu color, com el seu nom indica, és
d’un verd oliva marronós uniforme
excepte a la part anterior del cos,
que els adults presenten més enfosquida,
i una franja longitudinal al
flanc que té tonalitats blavoses. Té el
coll poc marcat, la cua molt afilada i
la part superior del cap deprimida, fet
aquest últim que fa que se li formi
Una serp verda, a Mas Coll.
una cresta al damunt de cada ull. La
seva mirada esdevé, doncs, força impressionant,
ja que també té els ulls
molt grossos.
És una serp que viu en tot tipus
d’ambients mediterranis fins als 2000
metres d’alçada, com els aiguamolls,
els conreus, les àrees humanitzades,
les dunes costaneres, els marges de
pinedes, alzinars, rouredes, matollars
o pedregars. Acostuma a buscar força
el sol, és molt termòfila, perquè
és molt gran i de seguida perd temperatura.
El seu ventall d’alimentació
va des d’insectes grossos com els
JORDI GALBANY
saltamartins fins a petits vertebrats
com els ratolins o les sargantanes.
Caça activament i sembla que té
molt bona vista. Té reproducció ovípara.
Malgrat el seu gran tamany és difícil
que pugui arribar a injectar el verí
dels seus ullals a un ésser humà, ja
que els ullals que connecten amb les
glàndules del verí estan situats a la
part del darrere de la boca. Per tant,
caldria que ens mossegués molt
bé per a poder-ho fer. A les seves
preses, d’un tamany més petit que
el nostre, sí que els injecta el verí.
La funció d’aquest verí és només
la d’immobilitzar-les en el moment
que se les empassa, però en l’ésser
humà només provoca una inflamació
a la zona de la mossegada.
Quan se sent amenaçada reacciona
bufant i xiulant de manera molt
sorollosa, i no acostuma a mossegar.
Sovint fins i tot aixeca la part davantera
del cos per a reforçar aquesta
agressivitat dels xiulets.
A Alella era força freqüent fins fa
uns anys trobar-ne al mig dels camins
o fins i tot als carrers. L’entorn del
poble, amb zones de vegetació baixa
properes al bosc, vinyes i espais
de vegetació poc densa, li és molt
propici, i per això era freqüent veurela
marxar corrent del camí quan t’hi
atansaves o trobar-te-la “prenent el
sol” al mig d’un carrer o d’un jardí.
Algunes vegades, igual com passa en
altres zones de Catalunya, les trobes
mortes o moribundes dins d’un dipòsit
d’aigua mig o completament buit,
situat en una zona de pendent i que
té una de les parets a nivell de terra.
La serp hi cau per error per aquesta
part de dalt mentre es desplaça, i es
troba que no en pot sortir perquè no
hi ha cap manera d’assolir un altre
cop la part de dalt. Aquesta és una
problemàtica que no afecta només
les serps, sinó que afecta qualsevol
animal que puguem trobar al nostre
entorn: esquirols, fagines, salamandres,
etc. A més, Alella compta amb
un elevat nombre d’aquests dipòsits i
basses, fet que incrementa l’afectació
que pateix la fauna per aquest tema.