21.04.2013 Views

Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella

Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella

Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

42<br />

A dalt: les flors<br />

presideixen<br />

l’entrada del centre<br />

de dia La Vinya.<br />

A baix, l’imponent<br />

edifici de Can<br />

Torras.<br />

L’àmplia oferta de la Fundació Sant Francesc d’Assís<br />

La Fundació Sant Francesc d’Assís, amb seu a Can Torras,<br />

consta de quatre centres. La residència de disminuïts psíquics<br />

profunds Les Hortènsies, la residència geriàtrica assistida<br />

El Montseny (al Masnou), el Centre Sociosanitari Can<br />

Torras i el centre d’acolliment diürn La Vinya.<br />

Ramon Puig és el responsable del centre de dia La Vinya.<br />

Explica que “un centre de dia és el pas intermedi que hi ha<br />

ÒSCAR PALLARÈS<br />

entre viure en una residència i amb la família. Nosaltres<br />

atenem de dilluns a divendres de 8 a 20h aquelles persones<br />

que no poden estar a casa per raons d’edat, demència, dificultats<br />

de mobilitat o altres”. Puig compara el centre amb<br />

una escola, tant perquè el fet d’anar-hi implica un hàbit<br />

com el d’anar al col·legi, com pel fet que “es marquen molt<br />

les festes (una vintena a l’any). Els nostres usuaris fan manualitats<br />

i treballs de decoració, preparen objectes per vendre<br />

a la fira de Santa Llúcia, participen en unes olimpíades<br />

que consisteixen en jocs de destresa, fan tallers de cistelleria,<br />

murals de boletes de paper de seda... en definitiva, treball<br />

en equip! Tot això és un al·licient per a ells perquè veuen un<br />

resultat. A més, darrerament, hem fet alguna sortida i hem<br />

començat a fer cinefòrums”.<br />

Puig explica els beneficis d’un centre com el que ell<br />

condueix: “Els avis surten de casa; sovint passa que a casa<br />

s’abandonen una mica i així senten una mica l’obligació de<br />

cuidar-se més, d’arreglar-se, de complir uns horaris. És un<br />

estímul. Sovint, els primers dies, venen una mica forçats<br />

però quan veuen que l’entorn és agradable i que se’ls tracta<br />

bé, comencen a valorar que poden gaudir de coses, relacionar-se,<br />

fer activitats. Quan tornen a casa, tenen tema de<br />

conversa i estan contents. Nosaltres els estimem, són els<br />

nostres avis. Com més bé estan ells, més tranquil·la i contenta<br />

està la família”. La Vinya compta amb 44 places i,<br />

entre el personal que hi treballa, hi trobem un metge, una<br />

psicòloga, una infermera, un fisioterapeuta, una treballadora<br />

ocupacional que s’encarrega de coordinar les activitats<br />

de lleure, una treballadora social, que té la missió de rebre<br />

les famílies, captar els problemes i buscar-ne les solucions,<br />

i el personal auxiliar, de neteja i de cuina. També s’ofereix<br />

servei de perruqueria i podologia.<br />

Sovint associem el nom de Can Torras a la gent gran,<br />

però Can Torras no és una residència geriàtrica. De fet, és<br />

molt més que una residència. Es tracta d’un centre sociosanitari<br />

que atén, sobretot, gent gran, però no de manera<br />

exclusiva. Josep Maria Cuartero, director assistencial de la<br />

Fundació Sant Francesc d’Assís, explica que “Can Torras no<br />

depèn de Benestar Social, com La Vinya, sinó que té concert<br />

amb la Conselleria de Sanitat. La majoria dels residents<br />

provenen de l’hospital”. És a dir, que és la Seguretat Social<br />

qui paga l’estada dels residents en la majoria dels casos,<br />

però també hi ha 5 places privades. El centre compta amb<br />

un total de 119 llits, 94 dels quals són per a residents de<br />

llarga estada, és a dir, “persones amb temps de rehabilitació<br />

superior a dos mesos, grans dependents amb complicacions<br />

clíniques importants o persones pendents d’un recurs<br />

social més definitiu“, segons Cuartero. La resta de places<br />

són per a convalescències curtes i hospital de dia. I és que<br />

Can Torras, com dèiem, no és una residència, és gairebé un<br />

hospital. El seu responsable explica que “nosaltres aquí hi<br />

tenim malalts, no persones grans. Persones amb malalties<br />

cròniques amb una dependència. La nostra infraestructura<br />

és sanitària, no tant social ni de convivència com en un<br />

centre geriàtric”.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!