Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella
Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella
Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
42<br />
A dalt: les flors<br />
presideixen<br />
l’entrada del centre<br />
de dia La Vinya.<br />
A baix, l’imponent<br />
edifici de Can<br />
Torras.<br />
L’àmplia oferta de la Fundació Sant Francesc d’Assís<br />
La Fundació Sant Francesc d’Assís, amb seu a Can Torras,<br />
consta de quatre centres. La residència de disminuïts psíquics<br />
profunds Les Hortènsies, la residència geriàtrica assistida<br />
El Montseny (al Masnou), el Centre Sociosanitari Can<br />
Torras i el centre d’acolliment diürn La Vinya.<br />
Ramon Puig és el responsable del centre de dia La Vinya.<br />
Explica que “un centre de dia és el pas intermedi que hi ha<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
entre viure en una residència i amb la família. Nosaltres<br />
atenem de dilluns a divendres de 8 a 20h aquelles persones<br />
que no poden estar a casa per raons d’edat, demència, dificultats<br />
de mobilitat o altres”. Puig compara el centre amb<br />
una escola, tant perquè el fet d’anar-hi implica un hàbit<br />
com el d’anar al col·legi, com pel fet que “es marquen molt<br />
les festes (una vintena a l’any). Els nostres usuaris fan manualitats<br />
i treballs de decoració, preparen objectes per vendre<br />
a la fira de Santa Llúcia, participen en unes olimpíades<br />
que consisteixen en jocs de destresa, fan tallers de cistelleria,<br />
murals de boletes de paper de seda... en definitiva, treball<br />
en equip! Tot això és un al·licient per a ells perquè veuen un<br />
resultat. A més, darrerament, hem fet alguna sortida i hem<br />
començat a fer cinefòrums”.<br />
Puig explica els beneficis d’un centre com el que ell<br />
condueix: “Els avis surten de casa; sovint passa que a casa<br />
s’abandonen una mica i així senten una mica l’obligació de<br />
cuidar-se més, d’arreglar-se, de complir uns horaris. És un<br />
estímul. Sovint, els primers dies, venen una mica forçats<br />
però quan veuen que l’entorn és agradable i que se’ls tracta<br />
bé, comencen a valorar que poden gaudir de coses, relacionar-se,<br />
fer activitats. Quan tornen a casa, tenen tema de<br />
conversa i estan contents. Nosaltres els estimem, són els<br />
nostres avis. Com més bé estan ells, més tranquil·la i contenta<br />
està la família”. La Vinya compta amb 44 places i,<br />
entre el personal que hi treballa, hi trobem un metge, una<br />
psicòloga, una infermera, un fisioterapeuta, una treballadora<br />
ocupacional que s’encarrega de coordinar les activitats<br />
de lleure, una treballadora social, que té la missió de rebre<br />
les famílies, captar els problemes i buscar-ne les solucions,<br />
i el personal auxiliar, de neteja i de cuina. També s’ofereix<br />
servei de perruqueria i podologia.<br />
Sovint associem el nom de Can Torras a la gent gran,<br />
però Can Torras no és una residència geriàtrica. De fet, és<br />
molt més que una residència. Es tracta d’un centre sociosanitari<br />
que atén, sobretot, gent gran, però no de manera<br />
exclusiva. Josep Maria Cuartero, director assistencial de la<br />
Fundació Sant Francesc d’Assís, explica que “Can Torras no<br />
depèn de Benestar Social, com La Vinya, sinó que té concert<br />
amb la Conselleria de Sanitat. La majoria dels residents<br />
provenen de l’hospital”. És a dir, que és la Seguretat Social<br />
qui paga l’estada dels residents en la majoria dels casos,<br />
però també hi ha 5 places privades. El centre compta amb<br />
un total de 119 llits, 94 dels quals són per a residents de<br />
llarga estada, és a dir, “persones amb temps de rehabilitació<br />
superior a dos mesos, grans dependents amb complicacions<br />
clíniques importants o persones pendents d’un recurs<br />
social més definitiu“, segons Cuartero. La resta de places<br />
són per a convalescències curtes i hospital de dia. I és que<br />
Can Torras, com dèiem, no és una residència, és gairebé un<br />
hospital. El seu responsable explica que “nosaltres aquí hi<br />
tenim malalts, no persones grans. Persones amb malalties<br />
cròniques amb una dependència. La nostra infraestructura<br />
és sanitària, no tant social ni de convivència com en un<br />
centre geriàtric”.