Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella

estació meteorològica
JOAN OLIVERAS
Enguany hem tingut la sensació que la primavera s’ha allargat, no pas perquè
les temperatures no fossin les que tocaven per època, que ja era això, sinó
perquè al termòmetre li ha costat més que altres anys depassar la barrera dels
30ºC, que sembla que és la que fa estiu de debò. Al maig els valors van ser
encara suaus, amb una mínima d’11ºC el dia 1 i una màxima de 26ºC a finals
de mes. La mínima mitjana va ser de 14,38ºC, uns quatre graus per damunt
de la registrada al mes d’abril, i la màxima mitjana de 22,9ºC. Va ploure en nou
ocasions i els aiguats van provocar certs daltabaixos en les temperatures. Així
es fa palès al gràfic amb la sobtada davallada de la línia de màximes els dies 9
i 25. Mentre les mínimes van patir un descens suau i sostingut, els valors més
alts van desplomar-se coincidint amb els ruixats. En total, van caure 91,25
litres, la meitat dels quals ho va fer el dia 10. Quant al juny, el termòmetre va
màximes i mínimes de maig
sostenibilitat
EULÀLIA SERRANO
Un cop més, tornem a deixar passar
una bona oportunitat, aquest cop en
relació al tema de l’aigua. Després
de molt de temps sense ploure, ens
hem plantejat (entenc que tots en
major o menor grau, ja que és un
tema que afecta tothom) com hem
de resoldre el problema de l’escassetat
d’aigua. No n’hi vull dir sequera,
de sequera pròpiament dita per mi no
n’hi ha hagut, i fins i tot em plantejo
fins a quin punt ha estat realment un
problema. L’aigua, afortunadament,
ha tornat a venir en forma de pluja,
i el debat sobre el tema s’ha acabat.
Com ha quedat el tema de la canonada?
Què passa a l’Alt Empordà, on es
segueixen mantenint les condicions
Una oportunitat perduda
restrictives en l’ús domèstic de l’aigua?
Ara ja només parlem de calor,
crisi econòmica i futbol...
És per això que dic que hem perdut
una oportunitat. Era el moment
d’aturar-nos una estona i reflexionar
entre tots sobre alguns temes: quin
ús fem de l’aigua? Ens en cal realment
tanta com n’estem utilitzant?
És de rebut que se sàpiga que hi ha
fuites a les canonades i no s’arreglin?
Fa molt de temps que es parla
de mesures d’estalvi d’aigua, se’n
fomenta l’ús i es fan campanyes als
mitjans de comunicació. Però quan la
situació s’ha agreujat una mica, hem
vist clar que potser aquestes mesures
no són suficients. I en comptes
de parlar del model de vida, hem in-
decidir animar-se i la sensació de xafogor va fer acte de presència un any més,
malgrat les pluges que van continuar caient, aquesta vegada durant 11 dies i
amb un total de 73,75 litres de precipitació. Unes pluges abundoses que, tot
sigui dit, aquest cop van caure bé i van triplicar les quantitats obtingudes els
mesos precedents. El mercuri va baixar fins als 14ºC els dies 4 i 8, i va pujar
fins als 31,5 el darrer dia del mes. La mínima mitjana va ser de poc més de
18º C i la màxima mitjana de 27,28º C, uns valors que tot sembla indicar que
seran superats al llarg del juliol. Uns mesos tranquils, més calorosos i humits
que els anteriors, però encara suportables en termes de temperatura i molt
profitosos pel que fa a la precipitació. Tot i que mai no plou a gust de tothom,
al maig i al juny ho ha fet prou bé. De moment, almenys, no n’hem sentit
gaires queixes.
màximes i mínimes de juny
tentat tapar el forat de manera matussera,
fins que la meteorologia ha
dit la seva i tots contents i a canviar
de tema. Era el moment, crec, de
plantejar-nos quin ús fa la societat de
l’aigua, si cal tenir jardins preciosos i
regar-los cada dia, si cal abocar tanta
aigua quan tirem la cadena del lavabo,
si cal no sancionar qui consumeixi
més aigua de la considerada racional.
També era el moment de fer pedagogia
sobre l’origen de l’aigua que surt
per la nostra aixeta, per tal que tots
siguem conscients de la seva procedència...
simplement hem fet política
i oposició i hem esquivat el tema. Si
el tema realment ens preocupés, ara
seria el moment d’impulsar veritables
campanyes d’estalvi, d’ús eficient i
53
raonable de l’aigua, i així ja no caldria
córrer i posar el crit al cel el proper
cop que no plogui. Quan el petroli
puja tots el paguem (amb més o
menys disgust) més car, ja que som
conscients que és un recurs escàs i
que ens fa molta falta. Quan l’aigua
escasseja i perilla que pugui arribarnos
a l’aixeta, ens queixem del seu
preu, de si ens fan pagar multes o
no pel seu malbaratament, i de com
es gestiona el tema. S’és conscient
dins la societat que és també un recurs
escàs, especialment en zones
de clima sec i mediterrani? Podem
sostenir el ritme de vida que portem,
basat en aquest i altres elements escassos,
quan aquest depèn tant de
recursos limitats?