Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella

38
MERCÈ PUJADAS
NÚRIA SOLDEVILA
ROSA SERRAT
CARME PUJOL
Jo vaig néixer al carrer Comas, al costat de l’es-
glésia, i he viscut a Alella sempre. Ara el poble
ha canviat molt, abans podies anar tranquil pel
carrer i posàvem les cadires a fora a prendre la
fresca, i ara això no es pot fer perquè tot són
cotxes i motos. Moltes coses, però, són millor
ara que abans, perquè nosaltres vam ensopegar
la guerra i la postguerra. A casa ens van
matar el pare perquè havia estat d’esquerres
i ens ho van prendre tot, i va quedar la mare
sola amb sis fills. Ara, però, estic bé.
Tinc 80 anys, he nascut a Alella i vaig viure
vint anys a Can Sans, de masovers. Després
em vaig casar i vam anar a viure al carrer
del Mig. Sóc feliç aquí, Alella m’agrada
molt. El poble ha canviat molt i està molt
maco, però no és el que era abans. Ara tothom
és d’Alella però no coneixes ningú.
Aquí vaig al Casal, vaig a les excursions de
Can Gaza, i faig treballs manuals a casa,
treballs que emmarco i els poso o a casa o
en una casa que tenim a la Plana de Vic.
Vaig néixer a Alella i hi he viscut tota la vida.
Jo havia treballat en una fàbrica de teixits
que es deia Brutau. Abans no era com ara;
a l’estiu primer anàvem a collir clavells, que
a Alella n’hi havia molts, o a arrencar herba,
i a les vuit del matí anàvem cap a la fàbrica. I
al vespre també hi tornàvem. També anàvem
a les festes majors del voltant; al Masnou, a
Vallromanes... Al Masnou hi anàvem a peu,
perquè no hi havia tant de trànsit, i més lluny
ja hi anàvem amb els cotxes del Font.
L’any 1962 vaig venir a Alella, al barri del Rost.
La meva sogra anava a comprar sempre a
unes drogueries determinades del poble, i un
dia em va demanar que anés a Ca la Librada
a buscar-li patates, perquè li agradaven d’allà.
Quan hi vaig entrar ho vaig veure molt fosc,
molt gran, i hi havia una senyora d’allà amb
unes dents enormes... em vaig sentir molt
impotent. Em va salvar el fill de Ca la Librada,
que em va demanar què volia i em va donar
les patates. Mai més hi vaig tornar!
MONTSERRAT DURAN
ROSA OLIVERAS
SARA BASSAS
JAUME ESPASA
Jo vaig arribar a Alella quan tenia 28 o 29
anys. Jo sóc d’un poblet de la província de
Lleida, de casa de pagesos. Fèiem tota la vida
del camp; havia d’anar a l’hort a regar i a collir
els tomàquets i la verdura, i també havia de
cuidar els conills. Jo veia que les noies que
baixaven a Barcelona venien molt tendretes i
molt maques, i vaig decidir anar-hi. Allà hi vaig
conèixer el meu marit, que era d’Alella, i m’hi
vaig casar. Des de llavors que visc aquí. Tant
Alella com la seva gent m’agraden molt.
Vaig néixer al carrer del Mig, tot i que des de
fa 50 anys visc al Rost. Quan va esclatar la
guerra a Alella érem 1125 persones, ara ja gairebé
som 10000. Hi havia quatre cases i prou.
Hi havia les cases de pagès dels senyors, que
venien tres mesos cada estiu, i els masovers,
que s’hi estaven tot l’any. Ens coneixíem tots,
fins i tot amb els senyors. El poble ha canviat
molt, ara hi ha molta gent. Passejo a la tarda,
i vaig a la gimnàstica a Can Gaza, que em va
molt bé per moure’m una mica i pels genolls.
Alella és molt maco. Jo he tingut molts
negocis aquí; un bar i una fonda, una pastisseria,
el Pikipoll... i ara estic jubilada. Per
això ara de bon matí vaig al gimnàs, faig
un volt, després vaig a buscar la petita a
l’escola, faig el dinar i a la tarda tornem a
sortir a passejar. Jo el poble d’Alella l’estimo
molt, hi fem moltes coses: festes,
gimnàs, estem la mar de bé! El poble ha
canviat molt, no és el que era, però ens
adaptem al que tenim i jo estic molt bé.
Fa vint anys que visc a Alella. Jugo al
dòmino i a la petanca. Les pistes de petanca
de Can Gaza tenen un símil amb
allò que va passar a Sant Pol. Allà hi van
fer un rellotge de sol i hi van posar una
teulada, que no deixava marcar l’hora.
Aquí van fer primer les pistes, i després
les van cobrir amb arbres i amb un entarimat.
A la petanca s’hi juga aixecant la
bola, i ara els jugadors bons que juguen
així no poden jugar en aquestes pistes!