Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella

cine
LIBRANOS DEL MAL. “DELIVER US FROM EVIL”
DIRECTOR
AMY BERG
ESTATS UNITS, 2006
discos
PORTISHEAD
Third
MERCURY / ISLAND / 2008
ALBERT ALABAU
El grup de Bristol s’ha reunit de nou
i reapareix amb el seu tercer disc
d’estudi abandonant definitivament
el so Trip Hop que tant va col·laborar
a crear. Es fa estrany escoltar, onze
anys després del darrer disc d’estudi,
un dels teus grups preferits amb
disc nou i que no se’t faci estrany el
salt temporal ni el salt estilístic. Obrir
VÍCTOR ROCA
Aquesta cinta és un documental que
porta imprès l’adjectiu de polèmic.
El metratge que ens presenta Amy
Berg ens explica la història del capellà
Oliver O’Grady, un capellà involucrat
en quasi un centenar de casos
de pedofilia durant els més de 20
anys que va exercir a la zona nord de
Califòrnia. Aquest documental cuida
la seva narrativa centrant-se en la
figura d’aquest capellà, sense caure
en generalitzacions ni vacuïtats, tot i
que en certs moments busca el dramatisme
sense complexos a l’hora
de presentar els testimonis afectats
i les seves famílies. Segurament, la
primera intenció del director és narrar
aquests fets repulsius, però no
hem d’oblidar en cap moment que,
qui genera polèmica, generalment
s’embutxaca diners, i més quan es
tracten i es posen en dubte alguns
dels valors de la religió catòlica.
un disc amb un tema com Silence és
ja tota una declaració d’intencions,
és manifestar públicament que estàs
per sobre de modes i tendències:
explora, penetra i et fereix fins a
dessagnar-te, despertant-te després
de més de 5 minuts amb un particular
somriure dibuixat a la teva cara.
Acte seguit et retrobes conscient
embolcallat pel líquid amniòtic de
la carícia acústica de Hunter, suau i
dolça al principi però amb instants de
frisants fiblades corprenedores. Rip
esdevé un clàssic des de la primera
escolta que li proporciones. Actitud
punk en un deliciós arpegi (que Radiohead
no han trigat a versionar) que
acaba en una progressió rítmica digna
dels millors exponents del Kraut
Rock. En definitiva, una meravella de
la música dels nostres dies, un disc
que demostra que encara et pots
sorprendre.
“BATMAN, THE DARK KNIGHT”
DIRECTOR
CHRISTOPHER NOLAN
AMB
CHRISTIAN BALE,
MORGAN FREEMAN,
ARON ECKHART
ESTATS UNITS, 2008
COLDPLAY
Viva la vida or Death of all your friends
EMI PARLOPHONE 2008
ALBERT HAMMOND JR.
¿Cómo Te Llama?
SINNAMON RECORDS, 2008
47
VÍCTOR ROCA
Quan parlem d’una pel·lícula que recapta
més de 155 milions de dòlars
en el seu primer cap de setmana,
segur que és un bon entreteniment.
Però a més, direm a tots aquells erudits
aficionats i professionals del cinema
que el film “Batman The Dark
Knight” és gairebé una obra mestra.
Narrativament potser sí que hom pot
dir que fluixeja en alguns moments,
però a interpretativament parlant, és
una gran pel·lícula. El personatge de
Batman, interpretat per en Christian
Bale, és sòlid. Però sobretot, el què
més destaca en el repartiment és el
darrer treball de Heath Ledger. L’australià
mort per una sobredosi accidental
de somnífers, mostra per fi, la
categoria d’estrella de la interpretació
que molts no li van voler donar en
vida. Només s’ha de dir una cosa; ja
sona com a a possible guanyador als
Òscars de l’any que ve.
ALBERT ALABAU
Coldplay no són com el bon vi: no és
que no sàpiguen envellir, sinó que
quan eren novells estaven tremendos
i ara en canvi són com mesclar un Dominio
de Pingus collita del 2000 amb
Coca-cola light. És a dir, un desastre. I
no pel resultat, que segueix sent prou
bo, sinó per la destrossa que això suposa
a ulls de qualsevol amant del vi.
Vull dir, de la música. En resum, disc
corejable, de perfecta factura sonora i
amb algun o altre himne. Ull viu: avorrit
somnífer de dolç calat inconscient.
VÍCTOR ROCA
Sempre han existit casos en què un
integrant d’una banda o grup musical
emprèn la seva pròpia aventura
discogràfica. Albert Hammond Jr. la
va iniciar ja fa dos anys, amb el disc
Yours To Keep i ara també, lluny
(temporalment, això si), dels “The
Strokes”, ha editat el seu segon disc
titulat ¿Como Te Llama? Pop-rock
més càlid que el so “strokià”, un
punt de garage i sense renunciar al
funky. Una mescla que molts diuen
que és una joia.