Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella

32
MÉS ESPERANÇA DE VIDA, MÉS NECESSITATS SOCIALS
CARLES PÉREZ
El concepte de vellesa ha canviat molt en els darrers anys.
Així com fa un parell de dècades hom considerava una persona
de 65 anys com un avi, avui dia, amb una esperança
de vida que arriba als 84 anys en el cas de les dones i de 81
en el masculí, se’ns fa molt difícil qualificar d’avis a tots
aquells que arriben a l’edat de jubilació. No obstant, el ràpid
augment de l’esperança de vida, cal recordar que per a
una persona nascuda l’any 1901 aquesta era de 35 anys, ha
comportat un envelliment de la població i ha plantejat a
les administracions públiques unes noves necessitats molt
concretes a les quals ha de donar resposta.
A Alella, segons dades de la regidoria de Serveis Socials,
hi viuen 1.283 vilatans més grans de 65 anys. Segons
el criteri de la regidora Laura Aloy, responsable d’aquesta
àrea, alguns dels principals problemes que pateixen avui els
nostres avis vénen determinats pel fet de viure sols. Els fills
marxen del municipi i els avis envelleixen sols, sovint en
cases situades en urbanitzacions allunyades del nucli urbà. I
és que l’antiga estructura familiar en què varies generacions
vivien sota el mateix sostre familiar ha passat a la història.
Les noves formes de vida imposades per l’actual i desmesurat
ritme de treball i el creixent individualisme que marca
la societat actual han provocat la transferència cap a l’administració
pública d’unes responsabilitats que sempre s’havien
cobert dins de l’àmbit familiar.
Avui molts dels nostres avis d’edats més avançades i amb
salut més precària no tenen qui els faci la compra o qui
els pugui fer el dinar, fet absolutament impensable antigament.
A això hi podem afegir que les prestacions econòmiques
que reben alguns dels nostres avis són absolutament
insuficients per cobrir les necessitats més bàsiques.
La Llei de Dependència
Les administracions públiques intenten posar remei a
aquestes noves necessitats. Un recent exemple el trobem en
una llei que no està exclusivament adreçada a la gent gran,
però aquest col·lectiu pot convertir-se en un dels seus principals
usuaris. Parlem de la llei estatal 39/2006 de 14 de
desembre de 2006 anomenada de Promoció de l’Autonomia
Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència.
Més coneguda com a Llei de Dependència.
Aquesta nova llei crea el dret a la promoció de l’autonomia
personal i a l’atenció a les persones en situació de
dependència, mitjançant la creació d’un sistema per a l’autonomia
i atenció a la dependència en la qual hi participen
les administracions local, autonòmica i estatal.
ARXIU
La llei estableix tres graus de dependència en funció de
les necessitats de la persona per realitzar les activitats bàsiques
de la vida diària. Aquests tres graus són: dependència
moderada, dependència severa i gran dependència. En funció
de la qualificació atorgada es pot gaudir d’una variació
de serveis o prestacions econòmiques que van des de la teleassistència
fins al pagament d’una persona per a tenir cura
dels grans dependents.
A la Regidoria de Serveis Socials es té constància d’aproximadament
un centenar d’alellencs que han sol·licitat alguna
de les prestacions contingudes en aquesta llei, malgrat
que en poden ser molts més, atès que les sol·licituds de les
residències públiques es tramiten directament a la Generalitat
i en el cas de les residències privades només es té
constància de les sol·licituds que arriben a una determinada
fase del procés.
A nivell català, a finals del mes de maig, eren 64.537 les
persones que havien lliurat la sol·licitud d’alguna de les prestacions,
de les quals només el 7,34% estan rebent la prestació.
L’Estat, la Generalitat i els ajuntaments, les tres administracions
que s’encarreguen de desplegar les ajudes, s’han vist
desbordades per aquest elevat nombre de sol·licituds.
Demanada l’opinió a la regidora Laura Aloy, aquesta
manifesta la bondat dels objectius perseguits amb aquesta
llei però considera que el legislador ha estat un pèl agosarat
en posar uns terminis que no es poden complir atesa la
manca de personal dedicat a fer les valoracions i l’allau de
sol·licituds presentades. Tanmateix, Aloy també ha posat de
manifest la dificultat de contactar amb l’empresa responsable
de fer les avaluacions i amb la Conselleria de Benestar
Social, fet que ha ocasionat el no poder respondre a algunes
de les preguntes i qüestions plantejades pels usuaris alellencs.
Malgrat aquests problemes de coordinació inicials,
Aloy es mostra optimista pel que fa al futur desenvolupament
d’aquesta llei.