Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella
Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella
Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
32<br />
MÉS ESPERANÇA DE VIDA, MÉS NECESSITATS SOCIALS<br />
CARLES PÉREZ<br />
El concepte de vellesa ha canviat molt en els darrers anys.<br />
Així com fa un parell de dècades hom considerava una persona<br />
de 65 anys com un avi, avui dia, amb una esperança<br />
de vida que arriba als 84 anys en el cas de les dones i de 81<br />
en el masculí, se’ns fa molt difícil qualificar d’avis a tots<br />
aquells que arriben a l’edat de jubilació. No obstant, el ràpid<br />
augment de l’esperança de vida, cal recordar que per a<br />
una persona nascuda l’any 1901 aquesta era de 35 anys, ha<br />
comportat un envelliment de la població i ha plantejat a<br />
les administracions públiques unes noves necessitats molt<br />
concretes a les quals ha de donar resposta.<br />
A <strong>Alella</strong>, segons dades de la regidoria de Serveis Socials,<br />
hi viuen 1.283 vilatans més grans de 65 anys. Segons<br />
el criteri de la regidora Laura Aloy, responsable d’aquesta<br />
àrea, alguns dels principals problemes que pateixen avui els<br />
nostres avis vénen determinats pel fet de viure sols. Els fills<br />
marxen del municipi i els avis envelleixen sols, sovint en<br />
cases situades en urbanitzacions allunyades del nucli urbà. I<br />
és que l’antiga estructura familiar en què varies generacions<br />
vivien sota el mateix sostre familiar ha passat a la història.<br />
Les noves formes de vida imposades per l’actual i desmesurat<br />
ritme de treball i el creixent individualisme que marca<br />
la societat actual han provocat la transferència cap a l’administració<br />
pública d’unes responsabilitats que sempre s’havien<br />
cobert dins de l’àmbit familiar.<br />
Avui molts dels nostres avis d’edats més avançades i amb<br />
salut més precària no tenen qui els faci la compra o qui<br />
els pugui fer el dinar, fet absolutament impensable antigament.<br />
A això hi podem afegir que les prestacions econòmiques<br />
que reben alguns dels nostres avis són absolutament<br />
insuficients per cobrir les necessitats més bàsiques.<br />
La Llei de Dependència<br />
Les administracions públiques intenten posar remei a<br />
aquestes noves necessitats. Un recent exemple el trobem en<br />
una llei que no està exclusivament adreçada a la gent gran,<br />
però aquest col·lectiu pot convertir-se en un dels seus principals<br />
usuaris. Parlem de la llei estatal 39/2006 de 14 de<br />
desembre de 2006 anomenada de Promoció de l’Autonomia<br />
Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència.<br />
Més coneguda com a Llei de Dependència.<br />
Aquesta nova llei crea el dret a la promoció de l’autonomia<br />
personal i a l’atenció a les persones en situació de<br />
dependència, mitjançant la creació d’un sistema per a l’autonomia<br />
i atenció a la dependència en la qual hi participen<br />
les administracions local, autonòmica i estatal.<br />
ARXIU<br />
La llei estableix tres graus de dependència en funció de<br />
les necessitats de la persona per realitzar les activitats bàsiques<br />
de la vida diària. Aquests tres graus són: dependència<br />
moderada, dependència severa i gran dependència. En funció<br />
de la qualificació atorgada es pot gaudir d’una variació<br />
de serveis o prestacions econòmiques que van des de la teleassistència<br />
fins al pagament d’una persona per a tenir cura<br />
dels grans dependents.<br />
A la Regidoria de Serveis Socials es té constància d’aproximadament<br />
un centenar d’alellencs que han sol·licitat alguna<br />
de les prestacions contingudes en aquesta llei, malgrat<br />
que en poden ser molts més, atès que les sol·licituds de les<br />
residències públiques es tramiten directament a la Generalitat<br />
i en el cas de les residències privades només es té<br />
constància de les sol·licituds que arriben a una determinada<br />
fase del procés.<br />
A nivell català, a finals del mes de maig, eren 64.537 les<br />
persones que havien lliurat la sol·licitud d’alguna de les prestacions,<br />
de les quals només el 7,34% estan rebent la prestació.<br />
L’Estat, la Generalitat i els ajuntaments, les tres administracions<br />
que s’encarreguen de desplegar les ajudes, s’han vist<br />
desbordades per aquest elevat nombre de sol·licituds.<br />
Demanada l’opinió a la regidora Laura Aloy, aquesta<br />
manifesta la bondat dels objectius perseguits amb aquesta<br />
llei però considera que el legislador ha estat un pèl agosarat<br />
en posar uns terminis que no es poden complir atesa la<br />
manca de personal dedicat a fer les valoracions i l’allau de<br />
sol·licituds presentades. Tanmateix, Aloy també ha posat de<br />
manifest la dificultat de contactar amb l’empresa responsable<br />
de fer les avaluacions i amb la Conselleria de Benestar<br />
Social, fet que ha ocasionat el no poder respondre a algunes<br />
de les preguntes i qüestions plantejades pels usuaris alellencs.<br />
Malgrat aquests problemes de coordinació inicials,<br />
Aloy es mostra optimista pel que fa al futur desenvolupament<br />
d’aquesta llei.