Descarrega PDF (15.54 MB) - Revista Alella

mana, que casualment també estava als Estats Units, i vam
decidir quedar i fer una escapada a aquesta zona costanera.
Així doncs, ens vam trobar a l’aeroport de Raleigh-Durham
i vam llogar un cotxe. Vam trigar més de quatre hores en
arribar-hi, però la conducció per aquest país és molt fàcil,
sobretot si vas amb un GPS. Durant tot el trajecte es van
empalmant autopistes de manera successiva, però sense peatges,
i s’arriba als llocs abans del que t’imaginaries. La primera
tarda ja vam veure un port ple de llanxes i vaixells dedicats
a la pesca d’altura, sobretot de marlins (aquells peixos
vela tan grans)... i és per això que tanta gent ve per aquesta
zona, per sortir a pescar. És la gran atracció turística. Aquell
dia vam sopar en un lloc típic on cuinen la tradicional recepta
de crancs tous arrebossats, que estan prou bé, i també
altres receptes de peix... això sí, tot molt fregit. L’endemà
vam anar cap a una reserva natural ubicada a “l’Alligator
River”. Aquí hi ha boscos que envolten un riu i un llac,
i es pot caminar una mica prop d’uns aiguamolls que es
troben dins del bosc, tot i que el parc està pensat per anar
en caiac. No vam poder veure cap ós ni cap llop, ni tampoc
cap caiman, tot i que n’hi ha... però la passejada va estar
molt bé!. Després vam visitar una zona on hi ha una gran
duna mòbil, ben espectacular i lloc d’esbarjo de la població
local, i una mica més al nord, el lloc on els germans Wright
van fer els primers vols amb un avió a motor. Va ser molt
interessant veure una rèplica d’aquest avió i poder trepitjar
el recorregut dels primers vols a motor de la història.
Els Outer Banks, de fet, són unes barres i illes sorrenques
que es troben al davant del continent. Algunes d’elles estan
connectades per ponts i grans vaixells que poden transportar
els cotxes, i farcides de dunes, aiguamolls i molta
fauna... i de tant en tant, algun poble. Hi ha ocells per tot
arreu, entre ells pelicans, i també es poden veure, fàcilment,
tortugues i serps... Vam visitar algunes llacunes i platges, i
també un parell de fars antics ben pintorescos. En una de
les platges, una colla d’homes grans es dedicaven a veure
qui llençava més lluny amb la canya de pescar... però no
cap a l’aigua, sinó a la sorra, i després ho mesuraven amb
un metre. Tot un espectacle! En canvi, una colla de nois
estaven pescant amb xarxes des de la costa, que tenien lligades
a la seva furgoneta pick-up, una manera ben curiosa
de pescar. I, pel que sembla, llençaven els peixos globus
que pescaven, perquè la platja n’estava farcida... i els gavians
s’acostaven per menjar-se’ls.
En definitiva, una zona molt recomanable per visitar,
i molt diferent de les típiques zones turístiques dels Estats
Units, tot i que els Outer Banks si que són molt turístics,
però només per la gent del país i a l’estiu.
Finalment, una darrera zona que vaig poder visitar també
es troba a la costa, però en aquesta ocasió a la zona sud,
ben a prop de la frontera amb Carolina del Sud. Aquí si que
vam poder veure caimans americans en uns aiguamolls, una
de les poblacions més boreals d’aquesta espècie. Ben a prop,
vam visitar el pintoresc poble de Southport i el seu passeig
marítim, així com Wilmington, la ciutat més important
d’aquesta zona. A les vores del riu hi ha un gran passeig
que convida a passejar i des d’on es veuen passar vaixells de
vapor fraudulents i un gran destructor de la segona guerra
mundial, que ara és un museu.
Amb tot, Carolina del Nord és un Estat divers i interessant,
on els turistes estrangers no hi arriben, però amb
molts racons dignes de ser coneguts.
45
món
A l’esquerra, imatge
d’on van aterrar els
germans Wright en
els primers vols a
motor de la història.
A baix, far als Outer
Banks i passeig i
pesca a Southport.