Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

globalitzat al sistema de salut i la privatització i retallada del sistema públic
de pensions (on no s’aconsegueix, les amenaces es renoven de manera
periòdica, a partir d’estudis dels principals bancs o Caixes d’estalvis.)
of E n S i v a i n tE r n a c i o n a l P E r l a P r i v a t i t z a c i ó
El 1999, l’ Acord General de Comerç i Serveis de la OMC, va imposar importants
limitacions als Estats en polítiques de protecció del medi, serveis
municipals, sanejament i gestió de residus, i va obligar als Estats membres
a reduir les regulacions internes i a derogar procediments o normes que
limitin les llicències a l’obertura d’hospitals o serveis sanitaris privats. Si un
Estat no ho compleix, la OMC pot expulsar l’Estat rebel, cercant el seu aïllament
econòmic. Aquesta limitació de la OMC a la sobirania política dels
Estats representa una gran font de beneficis per a les empreses privades.
Per exemple, podem llegir a Baquero (2004) “que sols el sector de l’aigua
genera uns ingressos anuals d’un bilió de dòlars, encara que sols està privatitzat
actualment entre el 5 i el 10 por cent del sector mundial”.
També Baquero (2009) denuncia que la mercantilització dels serveis públics
dificulta donar una resposta adequada a les crisis sanitàries … perquè fins i
tot en les seves fórmules més suaus en les que es conserva nominativament
la seva titularitat pública i la gratuïtat, tendeixen a comportar-se segons la
lògica de mercat i tracten a les poblacions com a consumidors, sense altres
drets…” Però a Catalunya en tenim una demostració evident en el que sembla
la incapacitat de les autoritats en salut per complir la Resolució 203/VIII
aprovada pel Parlament de Catalunya per unanimitat i que representa una
millor atenció i tractament per a les persones malaltes de Fibromiàlgia i la
Síndrome de la Fatiga Crònica. També en aquest cas s’anteposa la rendibilitat
econòmica a les necessitats existents i al mandat parlamentari, deixant palès
que, sense una lluita que ha de continuar per part de la ciutadania, l’economia
s’imposa a la política i a les conquestes democràtiques.
Sa l U t: D r E t D E c iU t a D a n i a
En aquests 30 darrers anys d’ hegemonia neoliberal, el FMI, el BM i la OMC
han imposat les polítiques favorables al capital financer i a les empreses
multinacionals i han restat sobirania als diferents països membres, per sobre
dels interessos i necessitats de la ciutadania. Front el terreny planer que
es troben alló on les polítiques liberals han aconseguit que la salut es considerés
poc més que una mercaderia, la privatització dels serveis públics
de salut representa un problema en els països que ho consideren un dret
- 116 -