Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

societats desenvolupades i en les que estan en procés de desenvolupament,
com posen de manifest la OMS i altres treballs d’investigació.
L’estrés, paraula que és utilitzada de forma massiva i potser en molts casos incorrectament,
és un micromecanisme explicatiu on convergeixen determinats elements
de les ciències biològiques i de les ciències socials. (Sapolsky, 2008).
Alguns d’aquests agents estressants psicològics i socials són derivats de les
mateixes desigualtats socials. Sabem que les desigualtats socials en salut són
innecessàries, evitables i injustes (Whitehead, 1990) i tenim l’evidència científica
disponible que corrobora com la pobresa, la desigualtat i l’explotació estan
en els orígens de la mala salut i mort prematura de molts milions de persones.
La pobresa és devastadora per la salut mental, i l’estrés perllongat que provoca
la inseguretat econòmica, un aïllament social i una manca de perspectives de
futur, etc. van produint uns efectes que es van acumulant al llarg de la vida i
augmenten les possibilitats de patir una pobre salut mental de gran.
Hi ha diversos estudis on es constata que la gent de classe treballadora, les
dones i els immi-grants de països pobres són la gent que presenten pitjors índex
de salut mental. Sabem també de les repercussions del treball inestable,
de les diferències importants entre la salut mental de les dones i dels homes,
de com determinades condicions laborals precàries i determinades exigències
en el treball afecten a la salut, el que suposa una doble jornada laboral per
la salut de les dones i també tenim cada cop més investigacions robustes del
que suposa quedar-se a l’atur (Artazcoz i alt. 2004, 2005; Borrell i Benach,
2003; Cortés i alt., 2003). El següent gràfic ens aporta informació:
El treball assalariat ocupa un lloc central en les nostres vides com a principal
mitjà per obtenir una subsistència econòmica. Estar a l’atur, per tant,
- 76 -