Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

l’administrat accepta. L’altra, la que es guanya i es conquista des de les reivindicacions
justes i l’exercici dels drets. Certament , l’ una i l’ altra no són
incompatibles i d’una bona relació dialèctica entre ambdues pot resultar, o
no, una participació integradora i veritablement de qualitat, o no.
Dit això, ja està tot dit ? En tenim prou amb situar per norma o sistema
el capítol ”participació” en qualsevol text normatiu o legislatiu ?. N’hi a ha
prou amb uns quants espinacs de guarnició dels plats. Escoltant algunes
persones, habitualment d’altes instàncies, satisfetes de la seva lucidesa i
generositat, tant com d’haver-se conegut a si mateixes, es diria que som al
final de l’historia. Gaudim ja de la democràcia en estat pur, en majúscules,
definitiva i acabada ? Som talment democràtics que la dubta ofèn ? És suficient
el ritual electoral, és la quintaessencia aquesta cosa de votar cada
quatre anys ? Urnes , campanyes electorals, programes, promeses, llistes
(tancades) de candidats, son en definitiva el model en singular, l’únic, el
genuí sistema occidental de democràcia (i exportable a punta de fusell )…
és perfectible ? és realment modèlic ? és de qualitat ?
al g U n E S c o n S iD E r a c i o nS S o b r E El c a r à c t E r D E S i t j a b lE D E la P a r t i c iP a c i ó En S a l U t:
Com ara una sèrie de qüestions i/o determinants…
-Com entenem nosaltres la substància mateixa del mot ? Semblant a una
“participació de loteria”… Formar part d’un tot, ser part constitutiva, integrar
un col•lectiu, una societat. I fer-ho amb una co- responsabilització,
voluntària, serena i conscient.
- És l’empoderament, el co- protagonisme, el pensar i actuar en plural, els
grups d’ajuda mútua i recíproca, els GAMs , l’ associacionisme de base.
És allò civil, racional, crític i autocrític, ciutadà, responsable, civilitzat, educat,
honest, just i solidari.
- És sentiment de pertinença al col•lectiu, a la societat plural i oberta, és
exercir “ciutadania”. Crítica ? Sempre ! Altrament el que és acrític no te
valor moral ni científic i a més la crítica, ben feta i sense apriorismes ni
interessos de part, és sempre “constructiva” ni que pugui no semblar-ho,
doncs assenyala i ensenya a corregir errors.
- La cosa de la salut participada no és Mai “allò meu” , i és sempre “allò
nostre”… D’aquí las necessitat de transversalitzar, de interrelacionar associacions
distintes, de contactar col•lectius, d’actuar amb panoràmiques
- 127 -