Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

contractes obligant-se a la venda del producte... però era massa difícil fer-ho
amb una col•lectivitat on no hi ha propietat privada de la terra. Per tant, varen dividir
els arrossars en parcel•les i en varen fer titulars als homes que mai havien
cultivat l’arròs. Varen comprometre aquests nous propietaris a vendre la seva
producció per exportació a uns preus realment competitius, basats en la “vella
manera de produir” quan ara el seu producte entraria en els “nous” circuits internacionals
de comerç basats en la vella mentida dels “avantatges competitius”.
Les dones varen preguntar què menjarien els seus fills, i els varen contestar
que hi havia terres de segona qualitat, més allunyades, que podien dedicar-se
també al cultiu de l’arròs. Representaven més feina perquè eren més improductives,
un producte de menys qualitat i per tant exigien més dedicació, més
temps de treball i de desplaçament per arribar-hi… però tot fos pel progrés!
Els homes, convertits de sobte en agricultors, molt aviat se’n varen adonar
que no era lo seu. I varen cridar a les dones per a fer la feina que sempre
havien fet. Però ara, en els seus camps (o sia, en els camps que ja no
eren comunals, sinó que eren propietat dels homes que no volien cultivar
les terres). Sota la presumpció que el treball de les dones és perfectament
elàstic i que per tant es pot més que duplicar sense que passi rés, es va
aconseguir que (per evitar que les famílies passessin gana) les dones
fessin el doble treball. Però a condició d’un salari en les terres que abans
cultivaven gratuïtament, mentre seguien fent el treball no remunerat en les
terres marginals la producció de les quals es destinava a la col•lectivitat.
Quan finalment varen arribar els representants del FMI per comprar les collites
varen ser informats que als costos de les llavors s’hi havia d’afegir uns sous
derivats de la nova organització de la propietat i la producció. Els economistes
es varen sorprendre molt d’haver de pagar salaris per un treball assalariat,
però varen fer els comptes i varen arribar a la conclusió que, si el treball de
les dones no era gratuït i voluntari o bé gratuït per esclavatge, aquell arròs tan
meravellós ja no era competitiu en els mercats internacionals.
Crec que podríem dedicar la resta de la tarda a analitzar totes les violències
i distorsions del procés, i encara ens faltaria temps: sols la transmutació
de la terra de propietat col•lectiva a propietat privada amb privació de les
dones al mateix dret, la vulneració manifesta d’aquella vella consigna de “la
terra per a qui la treballa”, especialment si és a títol col•lectiu, l’anteposar
uns interessos comercials aliens a les necessitats d’alimentació de la pròpia
societat, la dolorosa revinclada que pateix una manera de viure, una cultura,
unes jerarquies assumides i compartides, menys desiguals que les que
vindran, i uns valors de convivència que ja estaven inscrits a l’ADN per uns
- 54 -