Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

el que és públic sigui ineficient necessàriament i que el que és privat
sigui eficient i eficaç per naturalesa... i no s’admet que la privatització
dels recursos de salut i el seu malbaratament és immoral.
la S o S t E n i b i l i t a t D E l S E c t o r S a n i t a r i
Cada vegada més es pretén fer-nos dubtar de la sostenibilitat del sistema sanitari,
oblidant que és una peça cabdal de les polítiques de salut, i que la salut
implica –per la seva mateixa naturalesa—la transversalitat de la majoria de polítiques
públiques. Sobre aquesta qüestió em remeto a les reflexions d’Ortún
i Puig-Junoy (2004) en les que afirmaven que “La sostenibilitat (del sistema
sanitari) ha de plantejar-se una vegada que la societat està convençuda de la
desitjabilitat de les prestacions sanitàries i constitueix més un problema polític”
que no pas econòmic. En aquest sentit, recentment la Fundación del BBVA ha
publicat un Informe (juliol 2009) en el que queda palès no sols l’interès de les
persones pels temes de salut, sinó fins i tot que una majoria important de les
persones enquestades (58,70%) preferirien un sistema ampli de Seguretat Social,
tot i que això impliqués pagar més impostos, front a les que s’inclinaven per
fórmules mixtes tipus co-pagament (15,6%), i els liberals recalcitrants (19%, als
que cal suposar tanta bona salut com fortuna personal) que preferien impostos
baixos i que cadascú tractés individualment de les seves necessitats.
Per tant, la disponibilitat social a que la ciutadania, mitjançant els seus
impostos, assumeixi la sostenibilitat del sistema de salut sembla assegurada,
i Ortún i Puig ens diuen que cal tenir present que:
1. Allò important no és la quantitat que es gasta sinó com es gasta. I
aquí les consideracions clíniques i sanitàries són determinants.
2. La sostenibilitat política depèn del grau de transparència en els processos
socials que porten a l'establiment de prioritats; en aquest apartat
Catalunya està encara molt lluny de ser transparent. No cal anar al
vergonyós, i massa aviat oblidat, episodi de la compra de "butlles" a
mitjans de comunicació selectes -més de 3 euros per català i any per
part de l'anterior Govern- per poder "pecar" impunement, n'hi ha prou
d'observar la realitat quotidiana: són molt més accessibles les dades
de les empreses privades que les dels organismes públics.
3. La planificació i regulació sanitàries han ser independents de les patronals
(encara que sense patrons) i de les corporacions que confonen
estat del benestar amb benestar dels qui treballen per a l'Estat.
- 121 -