Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

al g U n E S P o S S i b l E S c o n c l U S i o nS.
En aquesta línea argumental, retenim que només allò públic és salut socialment
parlant. Altra cosa pot ser la sanitat (com sistema d’atencions
personals) que pot ser també privada… malgrat aquesta privatització és
sovint per tal d’apoderar-se dels recursos públics i fer beneficis i lucres
econòmics i empresarials.
Cal des de la ciutadania en peu i sobirana rebutjar el “no hi entens”, “no
toca ara”, “ no s’hi pot fer res”, “no ho resistireu”, “tu que hi guanyes?”, “ no
es cosa de queixar-se”,…
Cal emergir, insubmisos, sobirans, raonadors, escoltadors i enraonadors,
propietaris de la nostra societat i en exercici dels nostres drets, de tots
els nostres drets, complidors de les nostres obligacions, respectuosament
inquiridors, sumant persones en xarxa social, cercant interessos comuns i
legítims, solidaris amb les persones i les seves circumstàncies, mirant de
cara a les jerarquies democràtiques que nosaltres mateixos hem aixecat,
requerint i reivindicant, cooperant des de la co- decisió, Dempeus ! Drets
per uns moments encara que sigui en forma virtual, encara que en sentim
malalts/es, adolorits/des, discapacitats/des, ja sigui sensorialment, físicament
o mentalment.
I per acabar ens diran també que tot això de la salut és massa complexa,
tècnic i complicat per poder explicar-ho a segons qui…que cal ser un
entès en la matèria… que és cosa de professionals i d’erudits….Que és
massa seriós per “baixar-ho” al món de la ciutadania “no experta”. I els
respondrem que és mentida. D’entrada perquè unes dosis d’humor i amor
són imprescindibles per tractar temes tan transcendentals com els presents.
(Deia Friederich Nietzsche que “La potencia intel•lectual d’un home
es mesura per la dosi d’humor que és capaç d’utilitzar”).
Finalment, perquè les coses pretesament més complexes poden ser explicades
de forma intel•ligible i amb llenguatge entenedor. Que ja ho va dir
Albert Einstein: “No coneixes bé una cosa si no pots fer que la entengui la
teva avia”. Dirigim-nos a les avies i als avis dels món que som o aspirem a
ser algun dia, però també a qualsevol persona i edat, amb una aproximació
afectuosa, un somriure als llavis, i una mirada sincera i digna.
Participem ! DEMPEUS !!
Salut !
- 130 -