Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

4. Les reformes en el finançament de la salut necessiten un consens
parlamentari més difícil d'obtenir com més progressiva es pretén que
sigui la reforma. Convé recordar aquí la lliçó dels països amb estats del
benestar més desenvolupats en què essencialment els "pobres financen
els pobres".
a M a n E r a D E c o n c l U S i ó: al g U n E S a l t E r n a t i vE S D E S D E l a c iU t a D a n i a…
Segurament serien moltes les conclusions que podríem treure de tot el que
hem anat analitzant fins ara, però en un esforç de concreció –i juntament
amb Sánchez-Bayle (2009) pel que fa al primer punt, recomanaríem:
1) A nivell global, reconèixer el dret a la salut com un DRET BÀSIC,
a incorporar als tractats i acords internacionals. La salut és un DRET
i no una MERCADERIA, i cal, en aquest sentit, treballar per la universalització
del dret a l'atenció sanitària i eliminació de qualsevol barrera
econòmica (co-pagaments, etc...)
2) Potenciar i desenvolupar serveis públics de salut que assegurin una
atenció sanitària a tota la població, des del servei públic, de qualitat i el
tracte digne, amb separació nítida del servei públic de salut i la sanitat
privada, i assegurant mitjançant participació i control de la pròpia Administració
i de la ciutadania, que els diners de tots van a la sanitat de
tots (i no a l’enriquiment privat d’una minoria).
3) Potenciar a l'alça (i no a la baixa, com ja succeeix en algunes comunitats)
l'anivellament de l'atenció, formació, investigació i tracte en el
servei públic, amb particular atenció als condicionants i desigualtats en
salut de cada indret , sense biaix de classe, ètnia o gènere.
4)Des de la participació compromesa, introducció de mecanismes de
control i responsabilització (rendiment de comptes) realment democràtics….
5)I finalment, però no per això menys important, cal l’empoderament
de les dones, especialment afectades pels retalls i la precarització dels
serveis de salut; dels treballadors en el seu conjunt, i en la seva qualitat
també de consumidors; i dels col•lectius d’ajuda mútua i de les persones
més febles.
El repte és crear una societat en la que augmenti l’autonomia i la capacitat
- 122 -