Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

El Público del 29 de setembre del 2009 informava que el 25% de la població
espanyola pateix malalties o trastorns psíquics de “magnitud variable”.
Algun exemple més de noticia sobre la salut mental trobat a Internet: “Uno
de cada seis españoles ha padecido, padece o padecerá un trastorno mental
a lo largo de su vida. Lo recordaron los expertos de varias sociedades
científicas -Sociedad Española de Psiquiatría (SEP), Sociedad Española
de Psiquiatría Biológica (SEPB) y Fundación Española de Psiquiatría y
Salud Mental-, con motivo del Día Mundial de la Salud Mental. Dieron otro
dato preocupante: la falta de profesionales de psiquiatría en España. Hay
5,5 especialistas por cada 100.000. En Europa, el triple.”
I podríem seguir exposant més xifres i dades però ara es tracta d’establir
algun lligam entre aquestes i la crisi.
La crisi intensificarà i agreujarà una epidèmia de depressions que ja anunciava la
UE fa uns anys, abans de la crisi. Concretament a l’any 2005 la UE elaborava un
document anomenat Llibre Verd. Millorar la salut mental de la població. Cap una
estratègia de la Unió Europea en matèria de salut mental. Sense voler entrar aquí
a fer una relació de totes les dades i les argumentacions, faré una selecció del
que considero més significatiu. Es diu que el 27% dels europeus adults pateixen
almenys alguna forma d’alteració psíquica al llarg de la seva vida. En la UE, les
formes més comunes de malaltia mental són l’ansietat i la depressió. I s’espera
que la depressió sigui la primera o segona causa de malaltia a l’any 2020 en el
món desenvolupat. També es menciona el fet que els costos econòmics arriben
al 4% del PIB, sobretot degut a les pèrdues de productivitat; Així mateix, els trastorns
psíquics també representen una de les principals causes de jubilació anticipada
i de percepció de pensions per discapacitat.
Una altra dada d’aquest informe és que remarca que les capes social i econòmicament
més baixes de la població són més vulnerables a les malalties
mentals. I quedar-se sense treball i estar a l’atur són situacions que poden
fer perdre l’autoestima i caure en la depressió. També es diu que els immigrants
i els grups més marginats corren un risc més alt de patir malalties
mentals. Un apunt en relació això: durant el 2008-2009 els immigrants han
estat dels primers en patir la crisi en forma d’atur al nostre país.
Alguns investigadors com el psiquiatra Joseba Atxotegui (2000) han analitzat
a fons la quantitat d’estressors en els immigrants i que ocasionen
l’aparició de símptomes psicopatològics com la por, el nerviosisme, la tensió,
la tristesa, irritabilitat, insomni, etc.
- 73 -