Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

Sa l U t é S j U S t t o t a l c o n t r a r i.
Per tant és construir i determinar salut: el lluitar, el treballar per la cura
dels valors positius, pel canvi de tots els determinants, per la millora en les
condicions socials, econòmiques, legals, laborals, culturals i polítiques. Fa
més per la salut de les dones, per exemple, una legislació laboral amiga i
fa més per la equitat i contra les discriminacions per raons de gènere que
milers de tractaments farmacològics.
A la fi, participar és optar, és triar, és decidir, arreu i en totes les polítiques i
nivells: és Salut com a DRET social, o és Salut com una mercaderia.
Reivindiquem amb força i convicció que farem per no caure en paranys
avui en plena expansió com ara d’ eficiències economicistes, de sostenibilitat
pressupostàries, d’ eficàcies assegurades via multi-competències i
proveïdors institucionals i no, de consorcis d’interessos divergents, a cops
amagats com a governançes, de la coincidència espontània d’objectius,
de la prioritat de la gestió, de la relativització dels objectius, de la falsa necessitat
de mètodes de tractament mercantil, de la preeminència del sector
privat sobre el públic, de la impossible neutralitat de la política i de les
administracions que han de fer polítiques… No ens han de fer claudicar
davant compartimentacions mentideres i interessades com ara la teòrica
classificació entre malalties orgàniques i psíquiques o com a molt psicosomàtiques,
i cal que diem fort que : el que existeix i ens ocupen son els
i les malalts/es, i que en tot cas les malalties es construeixen socialment i
científica i que totes elles en proporcions diverses, però sempre amb totes,
tenen factors biològic- psicològics i socials… i el que això escriu encara
afegiria que culturals.
Vivim temps de crisi global, i d’ entre tantes crisis, també de credibilitat democràtica.
L’abstenció social i política i la desafecció electoral en son bones
expressions, creixent i cada cop més preocupant. Estem doncs front l’ anomenada
PARADOXA democràtica: Cada dia demanem més coses , més
protecció, més serveis, més implicació en el nostre benestar a les Administracions
publiques i paradoxalment cada dia votem menys, ens impliquem i
participem menys, ens inhibim més i ens desentenem més del que és públic
i col•lectiu. És una evidencia incontestable que la frustració, la corrupció, les
incapacitats de resposta, la sensació de inutilitat i de fatalisme generen abstenció
social i política i adoben un perillós medi de cultiu per a populismes i
reaccions feixistoides. Cal invertir la tendència, i cal fer-ho també i sobretot
des de baix, des de la participació, insurgent, drets, Dempeus !
- 129 -