Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

va tornar a parlar de copagaments (en el nostre llenguatge: repagaments)
i de que s’havia de revisar “la cartera de serveis” del sector públic i veure si
seguia fent-se càrrec de determinades prestacions “que no tenen eficàcia
provada” ...
Personalment m’esgarrifa que els serveis de salut s’assimilin a “carteres
de serveis” en un llenguatge empresarial que no toca ni s’adiu en temes
especialment sensibles com aquest. Però a més, comfirma el que com a
Dempeus ja vàrem afirmar fa temps: que moltes malalties cròniques --i
especialment la fibromiàlgia i la SFC-- eren unes bones dispensadores
de rendes per a les consultes privades (per no parlar d’alguns laboratoris)
i que seria especialment difícil que el sector públic de salut les atengui
amb qualitat i dignitat si entra en conxorxa (com està fent) amb el sector
privat, malgrat el que determina la Resolució 203/VIII. El Dr. Vilardell pot
dubtar --potser una mica massa interessadament-- de si l’atenció pública
és “eficaç” o no al tractar aquestes malalties, però ningú dubta --ni tampoc
el Dr. Vilardell-- de la seva rendibilitat per a clíniques i consultes privades,
augmentant la desigualtat en l’accès a la salut de les persones malaltes.
En el torn de preguntes sem va dir que el Dr. Vilardell parlava a títol privat.
Però és difícil acceptar-ho quan és l’autor de l’Informe Vilardell --del
que en podeu llegir dues crítiques rellevants: la de Clara Valverde i la del
excel.lent metge i millor amic Antoni Barbarà -- i un destacat assessor del
Departament de Salut i de la seva Consellera.
- 40 -