Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

listes i esotèrics, per la exigència de la fiabilitat, la ciència, l’autonomia i la
justícia... i la participació social.
ni v E l l S i r E c o M a n a c i o nS D E Pa r t i c iP a c i ó E n S a l U t.
Actualment hi ha moltes i molt diverses teories, escales, classificacions per
tal d’ abordar i determinar la participació en salut, en quantitat i qualitat.
Des del mencionat Arnstein que ja al 1969 parlava de vuit nivells de participació
de menys a més: manipulació, fàbrica de consens- teràpia de grup,
informació, consulta, interlocució, delegació i co decisió, fins al control i
empoderament.
Altres, parles de sis o cinc nivells. Així la IAP 2 (International Association
for Public Participation) proposa : 1- Informació. 2 –Consulta. 3 – Participació.
4– Col•laboració. I 5-Apoderament (empowerment). Més breu la
OCDE estableix tan sols tres graons : informació-consulta-participació.
En general s’accepten com a criteris de bona praxi participativa: - Vinculació
política – Representativitat – Informació creïble,justa i igualitària – Explicació
de resultats o rendició de comptes.
Una darrera il•lustració pot ser el llistat de recomanacions del Consell
d’Europa que per contrant de la reducció del tema a l’expertesa, proposa:
-La participació ciutadana i la dels pacients és imprescindible en un procés
democràtic – La informació ha de ser accessible, oportuna, fàcil d’entendre
i rellevant. – Cal fer polítiques de participació activa. – Cal generar
mecanismes de participació. – Cales expectatives de més participació, de
més estils de vida saludables, de més poder als ciutadans i als pacients,
de més capacitació, de més formació … i això s’escrivia textualment a
l’any 2000.
Per tancar ja aquesta descripció sobre l’escenari acadèmic i institucional reproduiré
les Directrius sobre la Participació del pacient: -Identificar un tema
i establir els objectius. – Identificar representants adients dels pacients. –
Animar i motivar a la participació. – Determinar mètode apropiats. – Donar
suport per reforçar la participació. – Facilitar informació, educació, formació.
– mobilitzar i utilitzar registres. – Avaluar el projecte. – Agrair l’esforç participatiu.
– Revisar les normes internes. – Educar el personal- tothom.
Tanmateix i en síntesi, pel qui subscriu, només hi ha dues opcions bàsiques
i disjuntives. Dues classes d’ entendre la Participació social : Una
és aquella que es concedeix des del poder, des de l’Administració i que
- 126 -