Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

davant de les necessitats i la salut de les persones. Uns (per exemple, els
de Som lo que Sembrem) parlen de Monsanto. Nosaltres podríem donar
noms de laboratoris i medicaments que, dient que poden ser un remei,
han portat a moltes persones a la desesperació i al suïcidi. Per això no
s’ha de tancar de cap manera la porta a persones i associacions que ens
permeten descobrir i sumar el potencial humà que existeix, i la voluntat
real de canviar les coses. Aquest potencial humà que ens fa conscients del
poder que tenim quan creiem en nosaltres mateixos i ens ajuntem creient
en el que diem, i parlem sense prejudicis. Això és el que des del feminisme
se’n diu empoderament, i això és el que estan practicant avui a tot el
món, aquests, dies, milers i milers de pagesos i ciutadans, des dels vinaters
de França que protesten contra el canvi climàtic fins els pagesos de
Mèxic (especialment a l’estat de Sonora) que s'han constituït en un Foro
Campesino i diuen no als transgènics quan el govern mexicà, fa poques
setmanes, ha cedit a les pressions de la multinacional Monsanto. Aquest
és el camí, el que marquen, també els pagesos de Sonora que defensen
la riquesa dels seus camps i del seu panís.
El camí segueix essent el de trencar barreres, el de la Mobilització social i la
Mobilització política. I, en fer-ho, enfortir la transversalitat social i demostrar
que no hi ha cap muralla de Xina entre la defensa del que sembrem i el que
produïm, el que investiguem i el que ensenyem, la salut, la democràcia,
l’economia al servei de les persones i la política en el sentit més noble de
la paraula: el respecte a la terra i al que ens envolta, i la bona gestió --el
bon govern-- del que és de tots, per part de tots i en interès de la immensa
majoria de la població, dones, homes i infants, sense exclusions, en igualtat.
Si em permeteu, aquesta és l’autèntica ecologia. Perquè no hi pot haver una
gestió ecològica i sostenible del medi compatible amb l’explotació de la pagesia,
de les treballadores i els treballadors, amb la doble i triple explotació
de les dones, amb l’enverinament dels nostres cossos i del nostre aire, amb
l’apropiació indeguda (la pirateria quotidiana) del que és de totes i de tots.
Pel que fa a la transversalitat temàtica hi ha camp per córrer i per donarnos
suport mútuament amb els sindicats, amb les associacions de veïns,
amb totes les ONG i associacions cíviques que es reclamen d’una altra
cultura social, d’una altre manera d’entendre la vida. Si alguna cosa he
descobert en els anys de vida que porto és que hi ha molta gent amb
necessitats pròpies que són comunes i que li són negades per aquest
sistema econòmic en el que vivim: el capitalisme.
A vegades es parla de desengany, de que no hi ha res a fer perquè no vivim
en una democràcia real, sinó en una dictadura.. Que el futur és pitjor...
- 56 -