Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

a tots els factors determinants de salut, reforçar la humanitat i la solidaritat
en les relacions, millorar la prevenció , la promoció de la salut i també la
utilització del sistema públic, reivindicar la preeminència, qualitat, estabilitat
i pertinença d’ allò públic.
Per què Salut i no Sanitat?? Definició de Salut, com molt més que no pas
la simple negació de malaltia, ni tampoc reduïda en exclusiva a les atencions
personals de caràcter mèdic – sanitari sinó com “aquella manera
de viure, personalment i col·lectiva, autònoma, joiosa, plena, solidaria i
harmònica amb un/a mateix/a, amb la resta de persones i amb l'entorn”.
Ens orientem decididament a treballar en tots i cadascun dels anomenats
“Determinants” en salut veritables factors decisoris i des de la triple vessant
biològica, psicològica i social. És el treball i les seves condicions,
alimentació, medi ambient, cultura, estil de vida, el que genera salut o malaltia.
En el terreny de les atencions sanitàries reivindiquem una medicina
a mida més humana i solidaria.
Qui ?? Persones: que diem...
• SÍ a ser: sobiranes, fermes, dignes, erectes, respectuoses i respectades,
insurrectes, insurgents, amatents, pacients -impacients, crítiques i autocrítiques,
generoses, exigents, solidaries, ...ciutadanes de ple dret.
• NO a ser: submises, súbdites, subalternes, resignades, entregades, pessimistes,
passives, fatalistes, vençudes, egoistes, individualistes, ni malalts
experts ni vocacionals, ni babaus, ni consumidors de pastilles, ni clients
d’empreses sanitàries...(i encara menys del sistema públic, que és nostre)
Per què li diem “Dempeus” ?? Previ al primer pas, cal incorporar-se, posar-se
dret, alçar-se, dempeus. Estar dempeus significa i expressa una
actitud, vol dir en llenguatge gestual “aixecar-se”, revoltar-se. Entre nosaltres,
persones estirades per un cansament insuportable, ajagudes per
l’ofec, arronsades per la por i la incertesa, encorbades pel dolor... però que
han decidit posar-se “Dempeus”.
Ens agradaria contagiar ciutadania per tal es posi també dempeus reivindicant
altres drets i serveis públics. Deia Jiddu Krishnamurti: “no és signe
de salut, el estar ben adaptat dins una societat malalta.
Com ?? De forma participativa, oberta, transversal, multidisciplinària, sense
primacies prèvies, ni per les bates blanques, empíricament, amb rigor,
- 14 -