Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

La persona malalta amb aquestes patologies tampoc està vista ni es veu
a si mateixa com un “discapacitat heroi”, com el paraplègic que dóna la
volta al món en cadira de rodes o el cec que té un càrrec polític, encara
que per al malalt FM-SFC/EM-SQM, l'estar assegut seguint una conversa
mitja hora sigui com pujar al Everest.
Cap dels actes heroics que aconsegueix fer la persona amb FM-SFC/EM-
SQM (dutxar-se sense desmaiar-se, creuar el carrer, no haver de cancellar
la seva visita al metge, forçar-se a posar bona cara i implicar-se en les
preocupacions dels seus familiars i amics) és vist per la societat com un
indicador de “una vida ben viscuda”, com seria l'èxit laboral 37) . Aquestes
malalties posen en qüestió el concepte que té la societat de l'èxit. Això
incomoda.
A aquest dany emocional s'hi afegeix la culpa que la societat projecta sobre
el malalt FM-SFC/EM-SQM, sigui dona o home. En una cultura en la qual
es fa creure que la bona salut és el resultat de “pensaments positius” i d'una
actitut “correcta”, cada empitjorament i fluctuació d'aquestes malalties és vist
per l'entorn social i per la majoria dels metges i psicòlegs com un acte d'irresponsabilitat
del malalt 38) . També, en les societats occidentals, existeix el mite
que les malalties es poden superar gràcies a les intervencions mèdiques. Les
persones amb aquestes noves malalties es troben fora d'aquest pensament
postmodern de recuperació i control mèdic sobre el patiment físic 39) . Tot això
danya profundament al malalt que, més que ningú, voldria evitar empitjoraments.
Però, ara com ara, les investigacions sobre la complexa bioquímica i
virología d'aquestes malalties ens demostren que no és possible.
6.DE S i gU a l t a t S E c o n ò M i qU E S
Les desigualtats econòmiques s'accentuen en aquestes malalties. Les persones
que viuen amb aquestes malalties es veuen forçades a recórrer a la
medicina privada ja que els metges de la sanitat pública no tenen els coneixements
necessaris per a atendre les SSC i els pocs que les atenen tenen
37) Stoppe G, Sandholzer H, Huppertz C, Duwe H, Steadt J (1999). “Gender Differences
in the Recognition of Depression in Old Age”, Maturitas 32(3): 205-212.
38) Charmaz KC (1991). Good Days, Bad Days: The Self in Chronic Illness and Time.
Piscataway: Rutgers University Press.
39) Wendell S (1996). The Rejected Body: Feminist Philosophical Reflections on Disability.
New York: Routledge.
- 92 -