Dempeus per la Salut Pública - Comunistes

de ciutadania. Per tant, des de les institucions econòmiques internacionals
(FMI, BM, OMC i OCDE) es recomanen diferents estratègies per aconseguir
treure rendibilitat dels centres sanitaris i la seva posterior (?) privatització.
Així, l’estratègia privatitzadora consisteix en:
1) Debilitar i fragmentar el sector públic.
2) Crear competència entre proveïdors per reduir costos.
3) Crear organismes autònoms com fundacions, consorcis, etc., a fi
d’escapar controls tan de l’administració pública com de la participació
social que farien que el servei públic pogués actuar de manera més
transparent i ser més democràtic.
4) Actuar directament en la provisió de serveis, transferint-los a les empreses
privades.
fi t E S D E l a P r i v a t i t z a c i ó a ES P a n y a
L’any 1991, l’Informe Abril, seguint aquestes directrius que acabem de veure,
aconsella separar finançament i gestió de gestió i provisió de serveis,
introduir la gestió empresarial en els centres sanitaris, donar autonomia de
gestió als hospitals, i sotmetre’ls al dret privat. L’ instrument fonamental de
que es dota és la Llei 15/97 sobre noves formes de gestió, que tan sols aplicar-se
ja origina problemes de mala gestió. Així, l’ empresarialització dels
centres sanitaris es reflexa en negatiu a l’Informe del Tribunal de Cuentas
sobre hospitals de l’ INSALUD del 1998 destacant que 10 hospitals havien
"vulnerat sistemàticament els principis de publicitat, concurrència, eficiència
i legalitat en la contractació de serveis”, i que en la compra de productes mèdics
i farmacèutics cada centre pagava un preu diferent per un mateix medicament,
i fins a 4 vegades per sobre del preu de mercat. (El País, 2001).
El “Tribunal de Cuentas”, en Informes successius, crida l’atenció sobre el
mal control de les històries clíniques -o l’ incompliment de requisits legals
i ètics en assajos clínics, en contractes al personal, i “absoluta falta d’ homogeneïtat”
en aspectes jurídics, administratius, econòmics i financers, i
“importants omissions” en facturació i ingressos.
ca t a l U n y a, t r iS t a M E n t P i o nE r a…
La Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya ( LOSC ) de juliol de 1990,
va consolidar un model "mixt" i va crear la Xarxa Hospitalària d'Utilització
Pública (XHUP). El 1991 es crea el Servei Català de la Salut (CatSalut),
- 117 -