avaluació de l'ensenyament de geografia - Universitat Rovira i Virgili

Espais i Societats, Geografia Social, Geografia Urbana, Geografia Rural, etc. De fet, si hom
examina l'expedient d'alumnes d'aquella època, alguns dels quals han esdevingut professors de
la Unitat de Geografia, es pot trobar amb persones que sobre un total de 25 assignatures, en
varen cursar al voltant de 12/14 de Geografia, la qual cosa suposa ja una certa especialització.
També durant aquest llarg període de vigència del Pla Maluquer es va anar produint la
consolidació general dels estudis universitaris a Tarragona i del professorat. Com a fites
d'aquest procés convindria assenyalar, per una banda, la creació per les Corts Espanyoles de la
Facultat de Lletres de Tarragona, en el si de la Universitat de Barcelona, l'any 1983 i la
integració, uns dos anys després, d'aquesta Facultat en la "Divisió dels Centres Universitaris del
Camp de Tarragona", dintre de la qual es creava, d'acord amb la LRU, un Departament de
Geografia, Història i Filosofia, el primer director del qual fou precisament Luis M. Albentosa.
Pel que fa a la consolidació del professorat, en serien fites significatives l'adjuntia l'any
1981 i la agregació l'any 1982, convertida a través de la LRU en càtedra, de Luis M. Albentosa,
l'adjuntia l'any 1983 de Santiago Roquer, i les progressives oposicions guanyades, ja en
ampliació de la LRU, per la resta de la majoria dels professors numeraris actuals (Eugenio
Cobertera, Josep Oliveras, Diego López, Manola Brunet). Curiosament, com es pot observar,
cap dels professors de Geografia es va poder acollir al procés de idoneïtat previst en un dels
articles transitoris de la LRU. Paral·lelament a aquesta consolidació del professorat, es va anar
produint la adscripció dels professors a les 3 àrees de coneixement creades.
1.1.2. La implantació de l'ensenyament de Geografia.
Com a conseqüència de l'aplicació de la LRU es va iniciar, com es recordava
anteriorment, la reforma de Plans d'estudi i, per primer cop a Espanya, es contemplava la
possibilitat d'una carrera de Geografia desvinculada d'Història. Des de les àrees de Geografia i
també des del Departament d'Història i Geografia i des de la Facultat es va apostar per implantar
aquesta llicenciatura a Tarragona. El procés no va ser, tanmateix, gens fàcil. Es va iniciar quan
encara es pertanyia a la Universitat de Barcelona, però molt aviat el mapa d'ensenyaments es va
vincular a la imminent creació de la nova Universitat que agrupés els Centres Universitaris del
Camp de Tarragona. Des de la Direcció General de Universitats es va proposar per les noves
Universitats perifèriques un mapa d'ensenyaments força reduït, que en el cas de la Facultat de
Lletres de Tarragona es limitava a 2 Filologies ( Hispànica i Anglesa) i Història. Aquesta oferta,
que no contemplava tampoc la Facultat de Dret i altres, fou rebutjada de ple pels universitaris i
la societat tarragonina. Després de negociacions força difícils s'aconseguiren diverses
llicenciatures i, en concret dintre de Lletres es va fixar un mapa amb 5 ensenyaments de cicle
llarg, Filologia Catalana, Filologia Hispànica, Filologia Anglesa, Història, Geografia, i un de
segon cicle: Antropologia Social i Cultural. Aquesta relativa "generositat" amb Lletres portava
però una condició "perillosa": es contemplaven els nous ensenyaments com a simples reformes
de plans anteriors i no pas com a ensenyaments de nova implantació, per tant sense dotació
específica i partint de la idea que els nous ensenyaments s’haurien d'impartir bàsicament amb el
professorat ja existent. Aquestes condicions podien ser raonables a Filologia, tan per l'estructura
del nou pla d'estudis com per la prèvia existència de les respectives especialitats, a Història, ja
aleshores ben dotat de professorat, però eren molt inadequades per a Geografia, tant per la
inexistència prèvia d'especialitat com pel nombre escàs de professors existents en aquell
moment. Fet i fet, aquests condició ha condicionat (valgui la redundància) de manera
considerable la plantilla de Geografia, que certament ha pogut créixer però a través
fonamentalment de professorat no funcionari, associats a temps parcial, com ja es veurà més
endavant en l'apartat corresponent.
17