avaluació de l'ensenyament de geografia - Universitat Rovira i Virgili

More documents

Recommendations

Info

un problema que fa que l’horari de cada curs es reparteixi al llarg de tot el dia, cosa que obliga als alumnes a romandre moltes hores al centre. Com ja hem esmentat, els períodes d'exàmens són tres. Els de febrer i juny se situen just després de la finalització de la docència del primer i segon quadrimestre, respectivament. El tercer, el de setembre (que en alguns anys s'inicia l'última setmana d'agost), correspon a la segona convocatòria a què tenen dret els alumnes que no han superat la primera de qualsevol dels dos quadrimestres. El calendari d'exàmens és competència del Deganat, en concret del cap d'estudis i a l'hora de dissenyar-lo preval la disponibilitat d'aules sobre qualsevol altre factor com el grau de dificultat, els continguts o el tipus d'assignatura. Un aspecte positiu que podem remarcar és que es publica a la Guia de l'estudiant, la qual cosa permet a l'alumne conèixer-lo amb prou antelació com per solucionar incompatibilitats. Si analitzem els calendaris d'exàmens, veiem que, en alguns casos, es concentren les proves en uns pocs dies del període oficial. Per exemple, els exàmens de juny per a primer curs estan concentrats en la segona setmana del període (el 62,5% dels exàmens) i la major part corresponen a assignatures troncals i obligatòries. L'alumnat coincideix a assenyalar la necessitat de distribuir d'una forma més coherent les assignatures en el calendari tenint en compte altres aspectes i no sols la disponibilitat d'aules, així com incloure una setmana d'estudi entre el final del quadrimestre i el període d'exàmens. En algunes facultats de la URV, aquest últim aspecte se soluciona eliminant les classes i dedicant l'última setmana del quadrimestre a tutories, fet que permet a l'alumne resoldre dubtes i dedicar-se plenament estudiar. La divisió de les assignatures entre crèdits teòrics i pràctics obliga a dissenyar un calendari de pràctiques que resulta encara més complicat que els anteriors a causa de les diferents tipologies. Trobem pràctiques de laboratori i d'exercicis que requeririen una seqüenciació setmanal o quinzenal amb sessions de 120 minuts. D'altra banda, tenim les pràctiques que es realitzen a partir de visites a institucions, museus o organismes o mitjançant treball de camp i necessiten coordinació amb les entitats implicades i més dedicació horària a causa, en part, de la necessitat de realitzar desplaçaments i l'aprofitament del dia (pràctiques de mitja jornada o de jornada completa, entre 4 i 8 hores). Com a conseqüència de tot això i a causa de la ja comentada concentració de les pràctiques en un dia de la setmana, és freqüent que els dies de pràctiques de diverses assignatures coincideixin, que s'iniciïn les classes pràctiques abans de les teòriques, que durant el transcurs del curs s'alteri el calendari dissenyat pel Deganat per ajustar-lo amb altres institucions, etc. Tot això perjudica l'alumnat, atès que assistir-hi és impossible. Un altre aspecte negatiu amb relació a les pràctiques que ha d'assenyalar-se és el que el finançament de les sortides de camp recauen sobre els estudiants. Respecte a la distribució de l'alumnat per cicles i assignatures, veiem, segons les dades de la taula 6, que la mitjana d'alumnes matriculats per assignatures és de 44 en primer cicle, tant per a matèries obligatòries com per a optatives, xifres que es redueixen en segon cicle, 33 i 19 alumnes respectivament. Considerem que, en general, la mitjana d'alumnes per matèria és adequada, la qual cosa permet una llicenciatura de qualitat amb relació a aquest aspecte. Algunes de les assignatures del pla d'estudis de la llicenciatura de Geografia tenen unes pràctiques que són considerades de laboratori, de manera que el nombre d'alumnes recomanable és de 10. Per aquest motiu les pràctiques d'aquestes matèries es divideixen fins a tres grups. Un exemple d'aquest cas és la Introducció a la Cartografia, que té tres grups de pràctiques (una mitjana de 13 persones). Els resultats d'aquesta divisió han estat molt positius, ja que permeten oferir als alumnes una atenció més detallada i personalitzada així com l’accés a infrastructures i aparells propis d'algunes assignatures de Geografia (ordinadors, aparells de cartografia, etc.). Seria convenient que aquesta mesura s'apliqués a altres assignatures en què les 41
pràctiques tenen una dimensió important, com Introducció a l'Estadística, Geografia Física Aplicada o Geografia Humana Aplicada. PUNTS FORTS/FEBLES Estructura del pla d’estudis Punts forts • Coherència científica de les assignatures troncals i obligatòries. • Nivell d'homogeneïtat adequat en la formació dels llicenciats. • Abundància de l'oferta d'assignatures de lliure elecció. • Cursos no gens massificats, la qual cosa permet un ensenyament personalitzat. • Existència d'una assignatura de pràctiques externes que permet aplicar els coneixements en empreses i institucions així com introduir l'alumne en el món laboral. • Desdoblament dels grups de pràctiques en les assignatures experimentals. Punts febles • Oferta d'activitats reconegudes com a crèdits de lliure elecció sense cap interès científic ni valor didàctic. • Falta de possibilitat d'especialització. • Programa escassament adaptat als interessos de la llicenciatura de Geografia en assignatures obligatòries impartides per altres llicenciatures. • Repartiment inadequat de crèdits teòrics i pràctics en assignatures de caràcter aplicat. • Escassa optativitat. • Excessiva transversalitat en detriment d'assignatures específiques de Geografia. • Escassa difusió entre l'alumnat de l'estructura i requisits del pla d'estudis. Propostes de millora • Elaborar un document amb els objectius de la titulació. • Replantejar els crèdits obligatoris aliens a Geografia. • Incrementar el nombre de crèdits optatius de Geografia. • Redistribuir crèdits teòrics i pràctics de manera racional i d'acord amb els continguts de les assignatures i els períodes lectius. • Revisar el sistema de programació docent dels cursos. • Incrementar la coordinació docent. • Incloure en la guia de l'alumne de les característiques bàsiques del pla d’estudis junt amb els prerequisits del segon cicle. • Incrementar el nombre de crèdits de l'assignatura de pràctiques externes. El programa de les assignatures del pla d’estudis Punts forts • Difusió efectiva dels programes de les assignatures perquè estan inclosos en la Guia de l'estudiant. • Estructura homogènia dels programes recollits en la Guia de l'estudiant. 42
Page 1 and 2: AVALUACIÓ DE L’ENSENYAMENT DE CO
Page 3 and 4: 4. DESENVOLUPAMENT DE L’ENSENYAME
Page 5 and 6: AVALUACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’ENS
Page 7 and 8: Finalment hem d’assenyalar que a
Page 9 and 10: molt poc temps que són el mercat l
Page 11 and 12: 1.- EL CONTEXT INSTITUCIONAL. L’e
Page 13 and 14: 1.2. El context universitari genera
Page 15 and 16: 1.3. El pes i l'especificitat de la
Page 17 and 18: - Un altre lligam molt important é
Page 19 and 20: 2.- METES, OBJECTIUS I PLANIFICACI
Page 21 and 22: el seu camp específic d'especialit
Page 23 and 24: nostra llicenciatura persones ja in
Page 25 and 26: persones notables). Sigui com sigui
Page 27: Punts febles: • Perill de caure e
Page 30 and 31: l'alumne les tria fins a completar
Page 32 and 33: Les assignatures optatives del tota
Page 34 and 35: freqüent perquè coincideix amb el
Page 38: • Adjudicació d’assignatures a
Page 41 and 42: assenyala uns objectius semblants,
Page 43 and 44: Les assignatures quadrimestrals só
Page 45 and 46: assolir i finalitzar els estudis. T
Page 47 and 48: Les pràctiques a l’aula es defin
Page 49 and 50: immediats o diferits. Immediats qua
Page 51 and 52: El quadre anterior per tipologies d
Page 53 and 54: Font: Gabinet Tècnic del Rectorat,
Page 55 and 56: 4.6.10. Taxa de rendiment La taxa d
Page 57 and 58: que fou del 60 %), mentre que el se
Page 59 and 60: El primer cicle es configura com el
Page 61 and 62: • Reordenar els criteris d’aval
Page 63 and 64: 5. ALUMNES En aquest capítol hem t
Page 65 and 66: convenir que aquest perfil que acab
Page 67 and 68: general, a les pràctiques en empre
Page 69 and 70: • Procurar consolidar l'associaci
Page 71 and 72: sobretot en les assignatures pròpi
Page 73 and 74: 6.1.2. El professorat implicat en l
Page 75 and 76: l'absència era prevista (un Congr
Page 77 and 78: el mínim necessari per renovar el
Page 79 and 80: d’obsolet i inadequat per a la pr
Page 81 and 82: massivament a recopilar les publica
Page 83 and 84: Des de fa anys la biblioteca dispos
Page 85 and 86: 8. RELACIONS EXTERNES La projecció
Page 87 and 88:
posició ideològica del professora
Page 89 and 90:
convenis ja existents amb el propi
Page 91 and 92:
• Establir relacions formals amb
Page 93 and 94:
Demanda i qualitat d'accés. Punts
Page 95 and 96:
9.4. Desenvolupament de l’ensenya
Page 97 and 98:
Els resultats de l’ensenyament P
Page 99 and 100:
9.8. Relacions externes Punts fort
Page 101 and 102:
• Revisar el sistema de programac
Page 103 and 104:
10.8 Relacions externes • Increme
Page 105 and 106:
Tal com afirma el Report de la rece
Page 107 and 108:
Aquesta recerca aplicada, que sovin
Page 109 and 110:
TAULA 2. NOMBRE DE PROFESSORS ORDIN
Page 111 and 112:
• Estudio comparado e integral de
Page 113 and 114:
• Informe tècnic sobre la imatge
Page 115 and 116:
pendent una important millora en la
Page 117 and 118:
Val a dir que, fins al moment, l’
Page 119 and 120:
Detecting and Modelling Regional Cl
Page 121 and 122:
continguts no necessàriament afins
Page 123 and 124:
• Realització d’activitats de
Page 125 and 126:
AVALUACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’ENS
Page 127 and 128:
A la titulació de geografia a Tarr
Page 129 and 130:
facultats diferents. També cal des
Page 131 and 132:
incorporant les diferents sensibili
Page 133 and 134:
En relació a altres àmbits haurí
Page 135 and 136:
2.7 Mecanismes de millora de la qua
show all

avaluació de l'ensenyament de geografia - Universitat Rovira i Virgili

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?