avaluació de l'ensenyament de geografia - Universitat Rovira i Virgili

s'inclinaven per les optatives de Geografia i també en de les possibles demandes del mercat.
Però, des de la Universitat i de la Direcció d'Universitats de Catalunya es va pujar la xifra a 50,
per dues raons: en primer lloc per l'elevada matricula de COU d'aquell moment, eren les
generacions amples dels anys setanta, i també per raons econòmiques. L'evolució posterior ha
demostrat que aquesta xifra potser era l'adequada per aquell moment, però comença a ser massa
alta en l'actualitat.
Tal com podem veure a la taula 2.a, la matrícula de 1er curs s'ha mogut durant el
període estudiat (1993-94 fins a 1998-99) d'una forma bastant irregular, sense que es dibuixi una
tendència massa clara. En efecte, es pot observar que la matricula s'ha mogut entre un màxim de
49 alumnes el curs 1997-98 6 , i un mínim de 25 el curs immediatament anterior. En qualsevol
cas, si prescindim d'aquests dos anys extrems, observem que la matrícula s'ha mogut entorn als
quaranta alumnes, de manera que en el període que reflecteix la taula podem parlar d'una certa
estabilitat del nombre de matrícules de primer curs. Aquesta, però, s'ha trencat en el darrers
anys, en que ha començat a retrocedir, cosa que ha obligat a preveure una reducció de l'oferta
per tornar als 40 alumnes que inicialment havíem plantejat.
Així, doncs, podem considerar com a ben acceptable la matrícula de primer curs
durant els anys noranta i, en canvi comença a ser preocupant el moment present, en que ens
movem en xifres entre 20 i 30 alumnes. Aquest retrocés d'alumnes, com es prou conegut, s'està
produint en molts ensenyaments i en totes les universitats (sense que així sigui cap consol) i es
fruit de tres factors al mateix temps: a) en primer lloc, com molt bé sabem els geògrafs, estant
arribant a la Universitat, procedents del batxillerat, unes generacions cada any més petites, com
a conseqüència de la progressiva caiguda de la natalitat que es produeix des de finals dels anys
setanta i que només s'ha detingut en el últims anys. b) En segon lloc, convé recordar la
competència pels estudis universitaris que representen els "cicles formatius de grau superior".
c) Finalment, hem d'esmentar també l'efecte de la millora de la situació del mercat laboral, cosa
que fa que certs joves prefereixin posar-se a treballar enlloc de continuar estudis universitaris.
Pel que fa específicament a la llicenciatura de Geografia de Tarragona, la baixada de
matrícula ha suposat la pèrdua d'aquells alumnes procedents de l'àrea de Barcelona que per
raons de la nota obtinguda no havien assolit plaça de Geografia a les Universitats de Barcelona
(a on es traslladaven normalment a segon curs) i, també, d'aquells procedents de segona opció i
altres. Així, doncs, el retrocés presenta clarament dues cares: a) una de negativa, ja que, en un
moment de predomini a les universitats d'una visió economicista i de rendiment a curt termini,
el retrocés repercuteix negativament en la plantilla i en el pressupost dedicat a l'ensenyament i,
pot posar en qüestió, si el retrocés és molt fort (cosa que afortunadament no s'ha produït fins
ara) la pervivència de la pròpia llicenciatura. b) En sentit contrari, des d'un punt de vista positiu,
la més baixa matricula dels darrers anys de primer curs suposa, en primer lloc un menor nombre
d’abandonaments posteriors, ja que no marxen els alumnes procedents de l'àrea de Barcelona, i,
a més, un augment de la qualitat i, sobretot, de la motivació dels estudiants, ja que actualment
cursen Geografia aquells que realment varen demanar aquesta opció.
2.3.2.La via i la qualitat d'accés
Seguint amb el comentari del quadre 2, es pot observar que la via de les PAAU és amb
molta diferència, la prioritària d'accés dels nostres alumnes. Observi´s que, en tres dels anys
estudiats, la proporció ha estat del 100%, i només en un, el curs 94-95 va baixar del 90%.
Aquest predomini tant fort de la via de les PAAU es un fet una mica sorprenent i, al mateix
temps, digne d'una certa reflexió. Dit d'altre forma, el que hem de pensar és perquè no existeix
un major nombre de persones procedents d'altres vies. Des del moment de posar en marxa la
llicenciatura, i també en discussions posteriors, hem plantejat la conveniència d'atraure cap a la
6 De totes formes l'any 1993-94 es va arribar a una matricula de 60, ja que als 39 alumnes de nova
matrícula s'hi haurien d'afegir 21 que havien cursat primer de pla vell.
27