avaluació de l'ensenyament de geografia - Universitat Rovira i Virgili

2.2. Anàlisi i valoració dels objectius.
El Pla d'Estudis de 1993 es va dissenyar sobre la base d'una sèrie de premisses que
apareixen explicitades més o menys en el documents que hem esmentat i, de manera menys
explícita, en el document publicat al BOE
a) En primer lloc, el disseny del Pla d'estudis s'orienta cap a la formació de geògrafs
professionals, una activitat que ja despuntava els anys vuitanta al nostre país i que s'ha
consolidat posteriorment. Aquest objectiu queda palesat en diversos documents i de diversa
manera. Si ens centrem, per començar, en el Pla d'Estudis, veiem que algunes assignatures
troncals ja mostren aquest perfil. És el cas, per exemple de la Geografia Física Aplicada, de la
Geografia Humana Aplicada, de l'Ordenació del Territori, de les Tècniques en Geografia, etc.
Però aquest objectiu professionalitzador apareix reforçat, en el cas del Pla d'Estudis de
Tarragona, per altres assignatures instrumentals i, sobretot, per la presència, bé que amb caràcter
d'optativa, d'una assignatura de pràctiques externes, que ha estat sens dubte, com veurem més
endavant, un dels punts forts més destacats del nostre Pla d'Estudis. Així queda reflectit en
l'apartat de "Organización del Plan de Estudios" del BOE, en l'apartat f on es diu" Se valorarán
las prácticas efectuadas por el alumno en instuticiones públicas o en empresas privadas, tanto de
ámbito nacional como internacionales, que tengan establecidos convenios con la Universidad."
Els documents previs a l'aprovació del Pla d'estudis insisteixen en aquest objectiu
professionalitzador. Per exemple, en un primer disseny de Pla d'Estudis de l'any 1991, que no
fou el finalment aprovat però que se li assembla força, es diu: "El segundo ciclo tenderá en
general a profundizar en el conocimiento de las técnicas y de los instrumentos necesarios para
conseguir una profesionalización en el campo de la Geografía Aplicada". I una mica més
endavant s'insisteix: "En el Plan se pone un especial énfasis en los estudios de planificación y
gestión territorial, gestión de los recursos naturales, valoración de impactos medioambientales y
en todas aquellas técnicas de análisis que proporcionen al alumno unos conocimientos altamente
aplicados y útiles para trabajar tanto en empresas públicas como en privadas".
En aquest mateixa línia es mouen els documents que bé per iniciativa de la Unitat de
Geografia, bé des de la pròpia Universitat volen donar a conèixer als alumnes de batxillerat la
llicenciatura de Geografia i les seves sortides professionals. (veure els fulletó "Llicenciatura en
Geografia", publicat per la Unitat de Geografia i un altre amb el mateix títol realitzat per la
URV, que s'adjunten com annex).
b) Una segon objectiu ( o característica) de la llicenciatura, potser no tant explícit com
l'anterior, però present, és el d'un disseny d'un Pla d'Estudis generalista, és a dir que intenta
formar a professionals que dominin suficientment els diversos camps d'estudi de la Geografia,
cosa que no impedeix una lleugera especialització a través de les optatives. Aquest caràcter
generalista, que en part ve marcat ja per les assignatures troncals, s’accentua en el nostre cas per
dues raons. Una primera ve donada per la poca força docent, de manera que es tracta de fer de la
necessitat virtut. Però en segon lloc, és fruit d'una concepció que considera la conveniència a
nivell de llicenciatura de donar una sòlida formació bàsica i general, que permeti als alumnes
poder-se moure suficientment ens els diversos camps professionals i pensant que una major
especialització ja s'obtindrà posteriorment, tant en relació amb els gustos del propi llicenciat,
com en funció del camp professional on finalment s'ubiqui. Es tracta de formar un autèntic
professional de la Geografia, expert alhora en el medi natural i en l'espai social, i sobretot en les
seves interrelacions. Fins a quin punt s'ha aconseguit aquest objectiu? Des del punt de vista del
Pla d'Estudis creiem que s'ha mantingut; ara bé, convé assenyalar que existeix una tendència,
procedent tant del professorat (tancat potser excessivament en la seva àrea de coneixement o en
25