avaluació de l'ensenyament de geografia - Universitat Rovira i Virgili

Una certa especificitat d’aquesta autoavaluació
Tot i l’existència d’una Guia de l’Avaluació, aplicable en principi a totes les Universitats
catalanes, que evidentment hem procurat seguir més o menys, pensem que tant el procés
d’avaluació com el document final pot resultar relativament diferent al model més o menys
estàndard, com a conseqüència pensem de certes especificitats que envolten el nostre
ensenyament. No es tracta de caure en l’exaltació de cap fet diferencial ( que portat al camp de
la geografia ens podria dur al vell “excepcionalisme” denunciat per Schaeffer), però sí que
convé assenyalar certs trets que ens semblen prou importants com per haver influït en el procés i
el resultat final. Serien els següents
a) En primer lloc, l’ensenyament de Geografia té una plantilla molt reduïda, de forma que com
ja hem vist el la presentació del CAI, quasi tots els professors numeraris en formen
necessàriament part. És a dir, a diferència d’altres ensenyaments més grans, el professors
membres del CAI representen una part molt considerable del professorat implicat en
l’ensenyament (sobretot si ens centrem en les assignatures específicament de Geografia),
fins el punt que entre els numeraris són gairebé les 2/3 parts. Dit d’altra forma, els possibles
interlocutors del CAE al marge del CAI seran un nombre molt reduït de numeraris i els
professors associats i ajudants. Aquest baixa plantilla guarda relació amb un nombre també
bastant reduït d’alumnes, com ja es veurà.
b) En contrast amb l’aspecte anterior, la llicenciatura de Geografia forma part d’una facultat
relativament gran i, sobretot, molt heterogènia com és la Facultat de Lletres. Fins el curs
2000-01, la facultat acollia 5 llicenciatures de cicle llarg (1er i 2on cicle), una llicenciatura
de segon cicle i dos títols propis. A tot això s’hi ha afegit el curs 2001-02, dues noves
llicenciatures i dos primers cicles. Aquesta heterogeneïtat comporta que la Facultat funcioni
més com una estructura burocràtica que pròpiament acadèmica, de manera que la gestió dels
respectius ensenyaments es faci mitjançant altres instàncies com són les comissions
acadèmiques (una pels ensenyaments de Filologia i una altra per Història, Història de l’Art,
Geografia i Antropologia Social) i, des de fa pocs temps la figura del coordinador de cada
ensenyament que assoleix, en part, les funcions clàssiques del cap d’estudis. No és
d’estranyar doncs, que, per exemple, en el pressent CAI no hi figuri cap càrrec acadèmic de
la Facultat, ja que cap d’ells pertany a les àrees de Geografia ni imparteix docència al nostre
ensenyament. Això no significa, en tot cas, que no se'ns hagi donat el suport necessari per
dur a terme l’autoavaluació.
c) En tercer lloc no existeix, com ja veurem, un Departament de Geografia que sigui la base
fonamental d’aquest ensenyament, sinó que les àrees de Geografia formen part d’un
macrodepartament d’Història i Geografia, on a més de les àrees pròpies d’aquestes dues
disciplines, s’inclouen altres com Hª de L’Art, Didàctica de les Ciències Socials, Música,
etc. Aquest Departament és ara mateix la base de tres llicenciatures, a més de participar
minoritàriament en altres. Un Departament també tant gran (el que més de la URV) i
heterogeni no sembla pas la millor instància per donar suport a un ensenyament ni per
acollir un procés d’avaluació d’un ensenyament, la qual cosa no obsta perquè els seus
càrrecs ens hagin prestat un important suport. L’absència d’un departament vinculat de
manera quasi exclusiva a l’ensenyament ha suposat, per exemple, dificultats a l'hora
d’avaluar la recerca, que s'ha hagut de circumscriure a les àrees de Geografia, i la gestió.
d) També ens sembla digne de remarcar el fet de que es tracta d’avaluar una llicenciatura molt
nova. Evidentment aquesta característica és comuna a totes les llicenciatures de Geografia
de les Universitats espanyoles, tot i que amb la particularitat de que en la nostra no existia
una especialitat de Geografia en l’antiga llicenciatura de Geografia i Història. Això
comporta, per exemple, la dificultat de valorar les sortides dels nostres llicenciats (ja que fa
13