avaluació de l'ensenyament de geografia - Universitat Rovira i Virgili

promoció es fa institucionalment des de la Universitat, però al nostre entendre amb un
plantejament poc adequat. En efecte aquestes accions de promoció en general han pecat dels
següents defectes: a) uns plantejaments, unes accions variables d'un any a l'altre : visites als
centres, visites de tots aquests concentrats en una sola jornada i en un sol lloc a la pròpia
universitat, jornades de portes obertes 7 , etc.; b) s'han adreçat a alumnes de COU o de segon de
Batxillerat, curs en que molts alumnes ja tenen feta l'opció; creiem que seria més interessant
adreçar-la als alumnes del curs anterior; c) el defecte anterior s'ha agreujat en aquells anys en
que la promoció s'ha fet en un moment massa avançat del curs; d) l’acció de promoció
s'acostuma a fer conjuntament per tota la Facultat de Lletres (sovint en una mateixa sessió amb
altres ensenyaments humanístics i socials), on l'existència d'un gran nombre d'ensenyaments i la
seva diversitat fa que l'especificitat de cadascun d'ells resti força limitada. Certament, que
existeixen fulletons específics per cada ensenyament, però, almenys en l'exposició oral, no hi
ha temps per explicar bé els diversos ensenyaments. e) finalment, pensem que s'ha de millorar
en el tipus de material utilitzat i en el mètode emprat; no pot ser que fins ara l'acció s'hagi limitat
al lliurament de fulletons i a una exposició d'algun professor que, a més, com ja s'ha dit, ha de
parlar de diversos ensenyaments en un temps molt limitat. Creiem que s'haurien de plantejar
noves tècniques lligades a les noves tecnologies, com són l'edició de CDs específics de cada
ensenyament, i una plana WEB més atractiva i amb més informació. 8
Les dificultats que acabem d'esmentar, ens van obligar des del moment de la posada
en marxa de la llicenciatura a intentar des de la Unitat de Geografia una promoció específica
d'aquesta. Així s'ha fet alguns anys, però no tots, i de manera parcial i molt voluntarista. La
promoció s'ha fet en la majoria de casos aprofitant la bona relació amb algun professor de
secundària que ens ha cedit la seva hora de classe per la nostra xerrada. El resultat no ha estat
massa positiu, ja que el nombre d'alumnes interessats acostuma a ser escàs, cosa que fa que la
resta presti poca atenció, de manera que hem descartat aquesta via. En el seu lloc, s'ha plantejat
els propers anys ofertar als centres de secundària alguna conferència de contingut geogràfic, on
a través d'ella es faci veure alguna faceta de la Geografia i, sobretot es doni a conèixer els camps
principals en que estem treballant a Tarragona. Una altra estratègia ha estat la de muntar un
stand específic de Geografia durant la "Setmana de la Ciència", per on acostumen a passar-hi els
centres docents, així com algunes visites esporàdiques dels alumnes d'algun centre tarragoní a
les instal·lacions de la Unitat de Geografia. En qualsevol cas, totes aquestes accions presenten el
problema de l'escassetat de mitjans i de persones per dur-les a terme, de manera que s'està molt
lluny d'arribar a tots els centres de secundària de la província i, a més, s'ha de comptar amb la
bona voluntat d'una plantilla escassa i molt carregada d'altres activitats. Això significa que sense
descartar aquestes accions, la promoció necessita d'un suport més decidit i més modern de la
Universitat, amb l'ús de noves tecnologies, en la línia del que s'ha assenyalat en el paràgraf
anterior.
Com ja hem assenyalat, els potencials alumnes de Geografia s'han de trobar també
fora de l'àmbit dels alumnes procedents de batxillerat. Com ja hem comentat, fins el moment
present aquest col·lectiu és força escàs, tal com es pot veure a la taula 2. Quines són les
estratègies per augmentar la presència d'aquest grup? En primer lloc hi ha el col·lectiu dels
"majors de 25 anys". Tal com es pot veure a la taula 2, aquest grup presenta dues
característiques: per una banda la demanda ha tendit a baixar progressivament i, a més, hi ha un
cert desnivell entre el nombre de admesos i el de matriculats, com si algunes persones un cop
obtingut l'aprovat ja es donessin per satisfetes. Per altra banda, alguns dels inscrits per aquesta
via pateixen sovint dificultats acadèmiques força importants, (sense negar l'existència d'algunes
7 Aquestes s'han imposat els darrers anys (compatibilitzant-se en ocasions amb les visites als instituts);
sense ser una mala forma, creiem que, ateses les penoses condicions de la Facultat de Lletres, com es
podrà veure en l'apartat corresponent, aquesta jornada de portes obertes pot ser fins i tot contraproduent.
8 Aquesta és en bona part una repetició dels fulletons informatius de la Universitat i inclou les
característiques de la llicenciatura, la relació d'assignatures obligatòries, els objectius formatius, les vies
d’accés i una relació de possibles sortides professionals.
29