avaluació de l'ensenyament de geografia - Universitat Rovira i Virgili

More documents

Recommendations

Info

La llicenciatura de Geografia en el context de la URV Punts forts: • L’únic ensenyament de la URV amb un fort component territorial • Pes important de Geografia en les activitats de recerca, transferència i extensió universitària Punts febles: • Baix nombre d'alumnes i de professors i, per tant, pes reduït en aquest sentit • Consideració "d'ensenyament de lletres" i, per tant, poc pressupost, poc valor social • Carència de Departament propi. Propostes de millora: • Fer totes les accions possibles per obtenir un Departament propi • Incrementar coneixement de Geografia a la URV, no sols a nivell docent sinó també en l'important paper jugat en la recerca i la tecnologia. Context Societat Tarragonina. Punts forts • Alta relació i col·laboració amb institucions i empreses tarragonines, tant a nivell de recerca i transferència, com a nivell de docència (pràctiques externes) i extensió universitària. Punts febles: • Encara no suficient influència i presència en mercat laboral. Propostes de millora: • Reforçar la vinculació, ja força bona, amb les empreses i institucions 23
2.- METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ. Al capítol anterior ja hem explicat una mica el procés que va conduir a la posada en marxa de la llicenciatura de Geografia a la nostra Universitat. Afegim en tot cas, que el Pla d'Estudis va ser aprovat per la URV l'any 1993, va ser homologat pel Consejo de Universidades el 28 de setembre de 1993 i fou publicat al BOE el 2 de febrer de 1994. La posada en marxa de la llicenciatura es feu, però, ja el curs 1993-94, un cop coneguda l'homologació per part del Consejo de Universidades. Per arribar fins aquí feu falta un procés de discussió, iniciat a finals dels anys vuitanta, per veure l’interès i viabilitat d'aquesta llicenciatura, els mitjans disponibles i necessaris per la seva posada en marxa, així com la fixació dels seus objectius. A continuació ens referirem a aquests objectius, així com al procés general de planificació de la llicenciatura, per la qual cosa farem servir tant el document de Pla d'Estudis del BOE, així com altres documents preparats durant la fase prèvia de discussió i elaboració del Pla d'Estudis (veure els documents annexos presentats) 2.1. Planificació de la titulació. Si bé la Guia d'Avaluació preveu que es parli primer dels objectius i després de la planificació, nosaltres preferim començar per la planificació ja que entenem aquest apartat fonamentalment com la presentació de les raons que varen permetre la creació de la titulació, pas previ o almenys contemporani al del disseny del seu Pla d'Estudis i a la fixació dels seus objectius. En el moment previ a la implantació de la llicenciatura de Geografia es va realitzar, des de la Unitat de Geografia en el si d'una comissió de Pla d'Estudis de la Facultat, un estudi titulat "Informe sobre l'ensenyament de Geografia" (s'adjunta com a document annex), que constitueix el document més complet sobre les perspectives d'aquesta llicenciatura en la nostra Universitat. Com a punts més destacats, l'informe conté els següents: a) Un primer gran bloc conté un estudi de la demanda, fet a partir de la matrícula que tenien en aquell moment les assignatures optatives de Geografia del Pla d'Estudis de Geografia i Història, i amb un càlcul de les previsions de demanda, que es va xifrar entorn als 30-35 alumnes per curs; aquest bloc es completa amb un estudi de la possible competència d'altres Universitats i, en concret, de l'àmbit geogràfic d'on podrien procedir els alumnes de la llicenciatura i amb una anàlisi de les possibles sortides professionals dels futurs llicenciats; b) En segon lloc s'estudien les infrastructures disponibles i les que serien necessàries; en tercer lloc es fa una anàlisi dels professorat disponible, així com de la producció científica i la transferència de tecnologia que fins aquell moment s'havia dut a terme. Què es pot dir sobre aquest document més de 10 anys després de la seva redacció? Aquesta pregunta serà contestada d'alguna forma al llarg de tot l'informe actual. Això no obstant podem anticipar algunes respostes. En primer lloc, es digne d'assenyalar que, almenys durant els primers anys, es va quedar curt en la previsió de la demanda, com veurem en l'apartat 2.3, i només després d'alguns anys de baixada dels grups d'edat, ha començat a fer-se una mica massa alta. En segon lloc, des del punt de vista de la producció científica i de transferència de tecnologia la realitat actual és molt millor que la que hi havia en aquell moment. En canvi, com es veurà en l'apartat corresponent, la base del professorat ha variat relativament poc i ha augmentat fonamentalment a través de professors associats. Finalment, pel que fa a infrastructures la precarietat de començaments del anys noranta no ha millorat excessivament des d'aleshores. Aquest Informe sobre l'ensenyament de Geografia es complementava amb la proposta de Pla d'Estudis, on hi apareixien els objectius de la llicenciatura, que analitzarem en l'apartat següent. 24
Page 1 and 2: AVALUACIÓ DE L’ENSENYAMENT DE CO
Page 3 and 4: 4. DESENVOLUPAMENT DE L’ENSENYAME
Page 5 and 6: AVALUACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’ENS
Page 7 and 8: Finalment hem d’assenyalar que a
Page 9 and 10: molt poc temps que són el mercat l
Page 11 and 12: 1.- EL CONTEXT INSTITUCIONAL. L’e
Page 13 and 14: 1.2. El context universitari genera
Page 15 and 16: 1.3. El pes i l'especificitat de la
Page 17: - Un altre lligam molt important é
Page 21 and 22: el seu camp específic d'especialit
Page 23 and 24: nostra llicenciatura persones ja in
Page 25 and 26: persones notables). Sigui com sigui
Page 27: Punts febles: • Perill de caure e
Page 30 and 31: l'alumne les tria fins a completar
Page 32 and 33: Les assignatures optatives del tota
Page 34 and 35: freqüent perquè coincideix amb el
Page 36 and 37: un problema que fa que l’horari d
Page 38: • Adjudicació d’assignatures a
Page 41 and 42: assenyala uns objectius semblants,
Page 43 and 44: Les assignatures quadrimestrals só
Page 45 and 46: assolir i finalitzar els estudis. T
Page 47 and 48: Les pràctiques a l’aula es defin
Page 49 and 50: immediats o diferits. Immediats qua
Page 51 and 52: El quadre anterior per tipologies d
Page 53 and 54: Font: Gabinet Tècnic del Rectorat,
Page 55 and 56: 4.6.10. Taxa de rendiment La taxa d
Page 57 and 58: que fou del 60 %), mentre que el se
Page 59 and 60: El primer cicle es configura com el
Page 61 and 62: • Reordenar els criteris d’aval
Page 63 and 64: 5. ALUMNES En aquest capítol hem t
Page 65 and 66: convenir que aquest perfil que acab
Page 67 and 68: general, a les pràctiques en empre
Page 69 and 70:
• Procurar consolidar l'associaci
Page 71 and 72:
sobretot en les assignatures pròpi
Page 73 and 74:
6.1.2. El professorat implicat en l
Page 75 and 76:
l'absència era prevista (un Congr
Page 77 and 78:
el mínim necessari per renovar el
Page 79 and 80:
d’obsolet i inadequat per a la pr
Page 81 and 82:
massivament a recopilar les publica
Page 83 and 84:
Des de fa anys la biblioteca dispos
Page 85 and 86:
8. RELACIONS EXTERNES La projecció
Page 87 and 88:
posició ideològica del professora
Page 89 and 90:
convenis ja existents amb el propi
Page 91 and 92:
• Establir relacions formals amb
Page 93 and 94:
Demanda i qualitat d'accés. Punts
Page 95 and 96:
9.4. Desenvolupament de l’ensenya
Page 97 and 98:
Els resultats de l’ensenyament P
Page 99 and 100:
9.8. Relacions externes Punts fort
Page 101 and 102:
• Revisar el sistema de programac
Page 103 and 104:
10.8 Relacions externes • Increme
Page 105 and 106:
Tal com afirma el Report de la rece
Page 107 and 108:
Aquesta recerca aplicada, que sovin
Page 109 and 110:
TAULA 2. NOMBRE DE PROFESSORS ORDIN
Page 111 and 112:
• Estudio comparado e integral de
Page 113 and 114:
• Informe tècnic sobre la imatge
Page 115 and 116:
pendent una important millora en la
Page 117 and 118:
Val a dir que, fins al moment, l’
Page 119 and 120:
Detecting and Modelling Regional Cl
Page 121 and 122:
continguts no necessàriament afins
Page 123 and 124:
• Realització d’activitats de
Page 125 and 126:
AVALUACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’ENS
Page 127 and 128:
A la titulació de geografia a Tarr
Page 129 and 130:
facultats diferents. També cal des
Page 131 and 132:
incorporant les diferents sensibili
Page 133 and 134:
En relació a altres àmbits haurí
Page 135 and 136:
2.7 Mecanismes de millora de la qua
show all

avaluació de l'ensenyament de geografia - Universitat Rovira i Virgili

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?