avaluació de l'ensenyament de geografia - Universitat Rovira i Virgili

potser excessiva, i no sempre amb el perfil més adequat, d'assignatures transversals, i, sobretot
d'una oferta d'optatives força escassa i en una curta i en bona part precària plantilla de
professorat. No ens allarguem més en aquests aspectes, ja que seran abordats específicament i
extensament més endavant.
1.2.1 La Geografia a la Universitat catalana: una forta competència.
Pel que fa al context català, convé recordar que l'especialitat de Geografia és present a 5
de les 7 Universitats públiques, en concret a la Universitat de Barcelona, l'Autònoma de
Barcelona i a les de Girona, Lleida i URV. Es tracta, sens dubte d'una oferta prou ampla, cosa
que en un moment de baixa de l'alumnat genera una notable competència. De fet, durant els
primers anys d'implantació de la llicenciatura, les universitats perifèriques completaven el
nombre d'estudiants de primer curs mitjançant alumnes procedents de la zona de Barcelona. Ara
això ja no succeeix i, com es veurà en la part corresponent, el nostre àmbit d'atracció de
l'alumnat inclou tota la província, (sense que es detectin a penes desplaçaments cap a
Barcelona), i amb lleugeres ramificacions cap a al zona del Penedès ( amb competència amb les
Universitats de Barcelona), mentre que per la part de ponent el límit provincial ( una zona poc
poblada als dos costats) fa també de límit amb Lleida.
En aquest context de forta competència, l'estratègia de l'ensenyament ha de passar per
diverses vies:
- En primer lloc és necessari mantenir l'actual àmbit territorial de màxima influència,
que com ja s'ha dit correspon aproximadament a la província. De fet en el moment
present l'atracció de l'ensenyament de Geografia d'altres Universitats és gairebé
imperceptible, cosa que s'ha de mantenir en el futur. Les raons d'aquesta fidelitat de
l'alumnat, deixant al marge les derivades simplement de la proximitat geogràfica,
provenen segurament del coneixement que Geografia ha assolit a la zona,
especialment gràcies a dos fets essencials: 1) l'existència a la carrera d'una
assignatura de Pràctiques Externes que ha permès, com es veurà en l'apartat
corresponent, establir un fort lligam amb un nombre important d'institucions i
empreses; i 2) la realització per part de les àrees de Geografia d'un gran nombre de
recerques, estudis, informes tècnics, etc. relatius a les terres tarragonines, en la
majoria de casos encarregats o finançats per moltes de les empreses i institucions
amb les quals es manté també un conveni en pràctiques. D'aquesta manera, docència
externa i recerca donen a conèixer que és i que significa la Geografia en el moment
actual i quines funcions pot exercir en la societat actual. Tornarem sobre aquest
aspecte més endavant.
- En segon lloc, i això ja no és tan fàcil, convindria estendre la nostra influència més
enllà de l'àmbit provincial. Aquesta estratègia passa almenys per dos camins: a)
Saber explotar les avantatges que pot tenir una Universitat de petites dimensions
enfront de les Universitats més massificades de Barcelona; i b) singularitzar
l'ensenyament de Geografia en el si de les Universitats catalanes; l'especialització,
per posar alguns exemples, en camps com el turisme, el desenvolupament territorial
i rural, la variabilitat climàtic, etc. poden contribuir a donar aquesta especificitat. En
tot cas això només serà possible amb una plantilla més elevada que l'actual, aspecte
del qual també es parlarà més endavant.
19