avaluació de l'ensenyament de geografia - Universitat Rovira i Virgili

AVALUACIÓ DE L’ENSENYAMENT DE
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ
GEOGRAFIA
INFORME DEL COMITÈ INTERN
FACULTAT DE LLETRES
President: Dr. Santiago Roquer Soler (Geografia Humana)
Vocals: Dr. Salvador Anton Clavé (Anàlisi Geogràfica Regional)
Dr. Eugenio Cobertera Laguna (Geografia Física)
Dr. José Ignacio Muro Morales (Geografia Humana)
Dra. Yolanda Pérez Albert (Anàlisi Geogràfica Regional)
Sra. Pilar Chana Mur (Estudiant)
Sr. Sergi Vallés Cobacho (Estudiant)

INDEX GENERAL
Pàgs.
INTRODUCCIÓ......................................................................................................... 2
AVALUACIÓ DE L’ENSENYAMENT................................................................... 6
1. EL CONTEXT INSTITUCIONAL ..................................................................... 7
1.1 La implantació de la llicenciatura de Geografia a la URV: un procés
força difícil.............................................................................................................. 7
1.1.1. Una mica d’historia........................................................................................... 7
1.1.2. La implantació de l’ensenyament de Geografia................................................ 8
1.2 El context universitari general: la geografia, una ciència antiga,
una llicenciatura nova.............................................................................................. 9
1.2.1 La Geografia a la Universitat catalana: una forta competència............................ 10
1.3 El pes i l’especificitat de la llicenciatura de Geografia en el si de
la URV: la única llicenciatura amb una visió i una component
fortament territorial.................................................................................................. 11
1.4 L’ensenyament de Geografia en el context territorial: l’arrelament
en la societat tarragonina......................................................................................... 12
2. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ......................................................... 15
2.1 Planificació de la titulació........................................................................................ 15
2.2 Anàlisi i valoració dels objectius............................................................................. 16
2.3 Demanda i qualitat d’accés...................................................................................... 18
2.3.1. Evolució de la matriculació de primer curs......................................................... 18
2.3.2. La via i la qualitat d’accés................................................................................... 19
2.4 Anàlisi de la demanda i ocupació de la titulació..................................................... 22
3. EL PROGRAMA DE FORMACIÓ..................................................................... 25
3.1 Estructura del Pla d’Estudis..................................................................................... 25
3.1.1 El perfil del llicenciat en Geografía a la URV................................................... 25
3.1.2 El Pla d’Estudis de la Llicenciatura de Geografía............................................. 25
3.1.2.1 Les directrius del títol........................................................................................ 25
3.1.2.2 Característiques del Pla d’Estudis de la Llicenciatura
de Geografía a la URV. Asignatures troncals, obligatories,
optatives i de lliureelecció................................................................................. 26
3.1.3 La dimensió pràctica al Pla d’Estudis................................................................ 28
3.1.4 El procés intern de disseny del Pla d’Estudis.................................................... 29
3.2 Els programes de les assignatures del Pla d’Estudis............................................... 29
3.3 L’organització de la llicenciatura............................................................................. 31

4. DESENVOLUPAMENT DE L’ENSENYAMENT............................................ 36
4.1 Acció tutorial........................................................................................................... 36
4.2 Metodologia docent................................................................................................. 38
4.3 El treball dels alumnes............................................................................................. 41
4.4 Avaluació dels aprenentatges.................................................................................. 42
4.5 Coordinació de l’ensenyament................................................................................ 44
4.6 Els resultats de l’ensenyament................................................................................ 45
4.6.1 Taxa de graduació................................................................................................. 45
4.6.2 Taxa d’endarreriment........................................................................................... 45
4.6.3 Taxa d’abandonament........................................................................................... 46
4.6.4 Durada mitja dels estudis...................................................................................... 47
4.6.5 Taxa d’abandonament per no superar el règim de
permanència a primer curs............................................................................................. 47
4.6.6 i 4.6.7 Taxa d’abandonament el primer any i taxa
d’abandonament els dos primers anys........................................................................... 48
4.6.8 Taxa de presentats................................................................................................ 49
4.6.9 Taxa d’èxit............................................................................................................ 50
4.6.10 Taxa de rendiment.............................................................................................. 51
4.6.11 Qualitat en l’accés i rendiment posterior............................................................ 55
5. ALUMNES............................................................................................................. 60
5.1. El perfil adequat per estudiar Geografia................................................................. 60
5.2. La preparació i l’accés dels alumnes a la Universitat............................................. 62
5.3. Les tutories d’ingrés............................................................................................... 63
5.4. Les tutories acadèmiques durant la carrera............................................................. 63
5.5. Les tutories laborals durant la carrera..................................................................... 64
5.6. L’organització i participació dels alumnes............................................................. 64
6. PROFESSORAT.................................................................................................... 67
6.1. Tipologia de
professorat..................................................................................................................... 67
6.1.1. La plantilla implicada en l’ensenyament: escassedat
i excés de precarietat...................................................................................................... 67
6.1.2. El professorat implicat en la docència de primer curs......................................... 70
6.1.3. El perfil de formació del professorat: la seva adequació
en la docència que imparteix......................................................................................... 70
6.2. Política d’innovació i ajuts a la docència............................................................... 71
6.3. Professorat i desenvolupament de la docència. L’avaluació
del professorat............................................................................................................... 72
6.3.1. Els mecanismes de seguiment, de substitució, etc............................................... 72
6.3.2. Els resultats de l’avaluació del professorat per part de
l’alumnat........................................................................................................................ 73
6.4. Participació en els òrgans de govern i gestió.......................................................... 73

7. INSTAL.LACIONS............................................................................................... 76
7.1. Aules i laboratoris................................................................................................... 76
7.2. Els espais per al professorat.................................................................................... 78
7.3. Altres instal.lacions i serveis subsidiaris................................................................ 79
7.4.La biblioteca i la cartoteca....................................................................................... 80
8. RELACIONS EXTERNES................................................................................... 83
8.1. Relacions amb organitzacions empresarials i institucions
de l’entorn relacionades amb la recerca i la transferència............................................. 83
8.2. Importància dels estudis en el desenvolupament econòmic
i social de l’entorn......................................................................................................... 84
8.3. Relacions regulars del professorat amb altres universitats
estrangeres..................................................................................................................... 85
8.4. Relacions especials de la titulació amb altres titulacions
semblants a Espanya o l’estranger................................................................................. 86
8.5. Nivell de participació en els programes Erasmus o altres
d’intercanvi europeu...................................................................................................... 87
8.6. Convenis o acords amb institucions o empreses relacionades
amb l’ensenyament........................................................................................................ 88
9. PUNTS FORTS I FEBLES................................................................................. 95
10. PROPOSTES DE MILLORA............................................................................. 104
AVALUACIÓ DE LA RECERCA.................................................................... 108
1. CONTEXT D’OPORTUNITATS...................................................................... 110
2. CONTEXT INSTITUCIONAL.......................................................................... 111
3. L’ACTIVITAT DE RECERCA......................................................................... 121
4. RESULTATS....................................................................................................... 126
5. PUNTS FORTS I FEBLES................................................................................. 127
6. PROPOSTES DE MILLORA............................................................................ 128

AVALUACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’ENSENYAMENT...................................... 130
1. GESTIÓ DE PERSONAL................................................................................... 131
2. GESTIÓ DE PROCESSOS................................................................................. 135
3. PUNTS FORTS I FEBLES................................................................................. 140
4. PROPOSTES DE MILLORA............................................................................ 141

INTRODUCCIÓ
Aquest document d’autoavaluació és el fruit d’un any i mig de treball, no sense
nombroses dificultats, de discussió i de posada en comú dels membres del CAI de Geografia. És
tracta d’un text consensuat en el si del CAI i que ha estat també conegut i valorat per altres
professors de l’ensenyament (especialment de les àrees de Geografia) i que ha tingut en compte
també l’opinió de l’alumnat, no sols per la representació d’aquests en el CAI, sinó també perquè
s'ha fet servir un enquesta recent promoguda pels propis estudiants, centrada fonamentalment en
el funcionament del Pla d’Estudis. En aquesta breu introducció volem explicar el procés de
constitució del CAI, la forma de treballar d’aquest, així com les dificultats tingudes, si més no
com a forma de justificar el període relativament llarg que hem fet servir per realitzar la nostra
feina 1 .
La composició i funcionament del CAI
El CAI de l’ensenyament de Geografia fou nomenat a començaments del curs passat i
inicialment es constituí de la següent forma:
- 2 professors de l’àrea de Anàlisi Geogràfica Regional: Dr. Salvador Anton, professor titular
de Universitat i Dra. Yolanda Pérez, professora interina d’Escola Universitària.
- 2 professors de l’àrea de Geografia física: Dr. Eugenio Cobertera i Dra. Manuela Brunet,
professors titulars de Universitat.
- 2 professors de l’àrea de Geografia humana: Dr. Santiago Roquer, catedràtic de Universitat
( que fou nomenat president) i Dr. José Ignacio Muro, professor titular de Universitat.
- 1 membre del PAS: Sra. Roser Moix, auxiliar administrativa interina del Departament
d’Història i Geografia
- 2 estudiants: Sra. Pilar Chana i Sr. Sergi Vallès.
Convé fer algunes observacions respecte aquesta constitució. En primer lloc hem de tenir en
compte que l’elecció de la majoria dels professors vingué donada d’ofici. Així per exemple, a
l’àrea de AGR es va haver de triar una persona interina, ja que l’àrea només disposa de dos
numeraris un dels quals, el Dr. Josep Oliveras és vicerector d’Ordenació Acadèmica i Qualitat
Universitària, càrrec incompatible amb el de membre del CAI. Pel que fa a l’àrea de Geografia
física, el nombre de professors numeraris és de tres, però en el moment de constituir-se el CAI
un d’ells gaudia d’any sabàtic. Finalment a l’àrea de Geografia humana es pogué triar entre tres
numeraris, però el càrrec de president vingué també donat en ser el professor Roquer l’únic
catedràtic disponible, atesa la incompatibilitat del professor Oliveras.
Pel que fa a l’elecció del membre del PAS de fet només es podia optar entre dues
persones. Convé assenyalar que la Sra. Roser Moix només assistí a una primera reunió del CAI,
ja que poc després tingué una llarga baixa per malaltia, sense que fos substituïda fins força
mesos després. Per aquesta raó, no s'ha cobert aquesta baixa en el si del CAI, ja que en el
moment de substitució d’aquest plaça en el Departament, el CAI feia mesos que ja funcionava i,
per tant vàrem creure poc operatiu introduir una nova administrativa en el si del CAI.
Per la seva banda, els estudiants elegits ho foren en qualitat de representants de la
llicenciatura en el si del Departament d’Història i Geografia i, per tant, semblen els
representants idonis dels seus companys.
1 En una fase força avançada del procés d’autoavaluació, hem conegut l’informe “Geografia 21”, publicat
per la AGE. Es tracta d’un informe molt interessant, el qual, al menys en part, guarda relació amb el
nostre procés d’autoavaluació (p. ex. en tot el que fa a Plans d’Estudi, a recerca, etc.). Per raons del
moment de la seva publicació no n’hem fet un ús exhaustiu, però sí que ens ha servit en diversos apartats
del present autoinforme.
11

Finalment hem d’assenyalar que a la baixa ja esmentada de la Sra. Roser Moix s'ha va
afegir la de la Dra. Manuela Brunet, que va renunciar al cap de poc d’iniciar els treballs del
CAI. Tampoc aquest baixa és pogué cobrir ja que en aquell moment l’altra professor titular de
l’àrea de Geografia física, el Dr. Diego López Bonillo, gaudia d’un any sabàtic, com ja s'ha dit.
Les feines inicialment previstes per a la Dra. Brunet foren assumides per altres membres del
CAI, de manera que la composició definitiva d’aquest ha quedat reduïda a 5 professors i dos
estudiants, tal com apareix a la portada..
Els membres del CAI vàrem assistir a començaments d’octubre de 2000 a una jornada
de formació i la reunió constitutiva del grup es feu ja al mes de desembre de 2001, mentre que
les reunions de treball ja són de l’any 2001 i 2002. La forma de treballar ha estat per ponències i
una sola Comissió. És a dir, cadascun dels professors s'ha fet càrrec d’alguns capítols de
l’avaluació. Ha presentat un primer text a la consideració de tot el CAI (constituït per tant en
Comissió), s'ha discutit aquest document, s'han fet les observacions i esmenes oportunes i, sobre
la base d’aquestes, el ponent ha fet el redactat definitiu que ha estat aprovat per tot el CAI. En
l’elaboració de les ponències s'han fet servir els quadres estadístics proporcionats pel Gabinet
tècnic de rectorat a partir d’informació subministrada pel Departament de Universitats, Recerca
i Societat de la Informació (DURSI) i per diverses instàncies de la URV. Convé assenyalar que
amb alguna freqüència s'han hagut de modificar notablement aquestes quadres, de manera que,
en alguns casos, aquest ha estat un obstacle important per la nostra feina. A més dels quadres
estadístics, hem fet servir un nombre relativament important de documentació, que s’annexa.
En tercer lloc, hem fet servir els materials d’una enquesta duta a terme pels alumnes de
la llicenciatura fa uns dos anys. En quart lloc, el tema de l’avaluació ha estat objecte de
discussió en alguna de les reunions de la Unitat de Geografia 2 , també fou presentada a aquesta
en data 20 de març de 2002; per altra banda, convé assenyalar que a diferència de les reunions
de Departament, que normalment tenen un caràcter més aviat burocràtic, en les reunions de la
Unitat sovint s'han discutit, tant abans com durant el període de l’avaluació, temes relacionats
amb aquesta (funcionament del Pla d’estudis, modificació d’aquest, promoció de la llicenciatura
per tal d’incrementar l’alumnat, tutories, etc. etc.), de tal forma que, sigui explícitament sigui de
manera implícita, moltes de les idees sorgides en aquestes discussions hauran estat recollides
en les planes del presents document. Finalment, i no podia ser d’altra forma, el document és
fruit també de l’experiència docent o discent dels membres del propi CAI, si bé, com ja s'ha dit,
només han estat acceptades aquelles idees o estratègies sobre les que existia un ampli consens.
El treball intern del CAI va concloure a primers de febrer de 2002 i a continuació es va
obrir el procés de exposició pública de l’autoinforme. Aquest ha estat dipositat a la secretaria
del Departament d’Història i Geografia, i a la Biblioteca per a la consulta dels interessats. Al
mateix temps s'ha notificat per correu electrònic a tot el professorat implicat en l’ensenyament,
així com a la resta de professorat i de PAS de la Facultat de Lletres. El mateix s´ha fet amb tots
els alumnes de l’ensenyament de Geografia, a través de l’adreça electrònica que tenen com a
estudiants de la URV. Per altra banda s'ha editat un cartells públics convidant a la comunitat
universitària, especialment els alumnes, a consultar el document. Ha estat presentat
específicament al vicerectorat d’Ordenació Acadèmica i Qualitat Universitària, al Degà de la
Facultat de Lletres i a la Directora del Departament d’Història i Geografia. També ha estat
objecte de presentació i debat en una reunió extraordinària de la Unitat de Geografia. Alguns
membres del CAI han anat a les classes dels 4 cursos de Geografia per donar a conèixer als
alumnes el procés d’avaluació, el document d’autoavaluació, i per convidar-los a presentar
esmenes, si així ho creuen convenient, i a participar en la reunió corresponent durant la visita
del CAE. Les poques esmenes i suggeriments rebuts han estat valorades pel CAI i, en la seva
immensa majoria, acceptades per aquest i incorporades al document.
2 La Unitat de Geografia és una instància, inclosa dins del gran Departament d’Història i Geografia, que
agrupa als professors adscrits a les tres àrees de Geografia i gaudeix d’una relativa autonomia en el si
d’aquest departament, com veurem més endavant.
12

Una certa especificitat d’aquesta autoavaluació
Tot i l’existència d’una Guia de l’Avaluació, aplicable en principi a totes les Universitats
catalanes, que evidentment hem procurat seguir més o menys, pensem que tant el procés
d’avaluació com el document final pot resultar relativament diferent al model més o menys
estàndard, com a conseqüència pensem de certes especificitats que envolten el nostre
ensenyament. No es tracta de caure en l’exaltació de cap fet diferencial ( que portat al camp de
la geografia ens podria dur al vell “excepcionalisme” denunciat per Schaeffer), però sí que
convé assenyalar certs trets que ens semblen prou importants com per haver influït en el procés i
el resultat final. Serien els següents
a) En primer lloc, l’ensenyament de Geografia té una plantilla molt reduïda, de forma que com
ja hem vist el la presentació del CAI, quasi tots els professors numeraris en formen
necessàriament part. És a dir, a diferència d’altres ensenyaments més grans, el professors
membres del CAI representen una part molt considerable del professorat implicat en
l’ensenyament (sobretot si ens centrem en les assignatures específicament de Geografia),
fins el punt que entre els numeraris són gairebé les 2/3 parts. Dit d’altra forma, els possibles
interlocutors del CAE al marge del CAI seran un nombre molt reduït de numeraris i els
professors associats i ajudants. Aquest baixa plantilla guarda relació amb un nombre també
bastant reduït d’alumnes, com ja es veurà.
b) En contrast amb l’aspecte anterior, la llicenciatura de Geografia forma part d’una facultat
relativament gran i, sobretot, molt heterogènia com és la Facultat de Lletres. Fins el curs
2000-01, la facultat acollia 5 llicenciatures de cicle llarg (1er i 2on cicle), una llicenciatura
de segon cicle i dos títols propis. A tot això s’hi ha afegit el curs 2001-02, dues noves
llicenciatures i dos primers cicles. Aquesta heterogeneïtat comporta que la Facultat funcioni
més com una estructura burocràtica que pròpiament acadèmica, de manera que la gestió dels
respectius ensenyaments es faci mitjançant altres instàncies com són les comissions
acadèmiques (una pels ensenyaments de Filologia i una altra per Història, Història de l’Art,
Geografia i Antropologia Social) i, des de fa pocs temps la figura del coordinador de cada
ensenyament que assoleix, en part, les funcions clàssiques del cap d’estudis. No és
d’estranyar doncs, que, per exemple, en el pressent CAI no hi figuri cap càrrec acadèmic de
la Facultat, ja que cap d’ells pertany a les àrees de Geografia ni imparteix docència al nostre
ensenyament. Això no significa, en tot cas, que no se'ns hagi donat el suport necessari per
dur a terme l’autoavaluació.
c) En tercer lloc no existeix, com ja veurem, un Departament de Geografia que sigui la base
fonamental d’aquest ensenyament, sinó que les àrees de Geografia formen part d’un
macrodepartament d’Història i Geografia, on a més de les àrees pròpies d’aquestes dues
disciplines, s’inclouen altres com Hª de L’Art, Didàctica de les Ciències Socials, Música,
etc. Aquest Departament és ara mateix la base de tres llicenciatures, a més de participar
minoritàriament en altres. Un Departament també tant gran (el que més de la URV) i
heterogeni no sembla pas la millor instància per donar suport a un ensenyament ni per
acollir un procés d’avaluació d’un ensenyament, la qual cosa no obsta perquè els seus
càrrecs ens hagin prestat un important suport. L’absència d’un departament vinculat de
manera quasi exclusiva a l’ensenyament ha suposat, per exemple, dificultats a l'hora
d’avaluar la recerca, que s'ha hagut de circumscriure a les àrees de Geografia, i la gestió.
d) També ens sembla digne de remarcar el fet de que es tracta d’avaluar una llicenciatura molt
nova. Evidentment aquesta característica és comuna a totes les llicenciatures de Geografia
de les Universitats espanyoles, tot i que amb la particularitat de que en la nostra no existia
una especialitat de Geografia en l’antiga llicenciatura de Geografia i Història. Això
comporta, per exemple, la dificultat de valorar les sortides dels nostres llicenciats (ja que fa
13

molt poc temps que són el mercat laboral), la tria dels graduats t de cara a les entrevistes
amb el CAE, etc.
e) Finalment, voldríem destacar també un últim aspecte, com és el de l’absència d’un tercer
cicle de la llicenciatura, fet que es deu fonamentalment a l’escassesa de professorat i, fins a
cert punt, a la previsibles escassesa d’alumnat.. ,
Tots aquests aspectes han condicionat d’alguna forma el procés i el resultat d’aquesta
avaluació interna, que presentem a continuació.
No volem acabar aquesta introducció sense agrair el suport que hem rebut de moltes
persones i instàncies durant el procés d’avaluació. Des de les diverses autoritats
acadèmiques,(vicerectorat, deganat de Lletres, direcció del Departament), passant pel personal
del Gabinet tècnic del Rectorat, els companys membres del professorat, de l’alumnat i del PAS.
Un esment especial volem fer a totes aquelles persones que han acceptat assistir a les entrevistes
amb el CAE, amb especial agraïment a aquelles no directament vinculades a la Universitat (és a
dir llicenciats en geografia i representants d’empreses i institucions).
14

AVALUACIÓ DE L’ENSENYAMENT
15

1.- EL CONTEXT INSTITUCIONAL.
L’estudi del context en el qual s’integra l’ensenyament de Geografia de Tarragona el
farem a 3 nivells diferents: en el conjunt de les universitats espanyoles, amb especial referència
a les catalanes, en el si de la URV i, en tercer lloc, en el context de la societat tarragonina en la
qual s’insereix. Prèviament, es farà una mica d’anàlisi històrica de com ha estat el procés
d’implantació de la llicenciatura a la nostra universitat.
1.1. La implantació de la llicenciatura de Geografia a la URV: un procés força difícil.
L’ensenyament de Geografia a la URV va néixer, com a ensenyament autònom,
deslligat per tant d’Història, arran de la reforma de plans d’estudi de començaments dels anys
noranta, conseqüència de l’aplicació de la LRU. Hi però tot un procés previ d’implantació de la
Geografia a Tarragona que convé conèixer encara que sigui de manera breu.
1.1.1. Una mica d'història.
La presència de la Geografia a Tarragona és tan antiga com els propis estudis
universitaris; en efecte arran de la creació del Col·legi Universitari de Tarragona l'any 1971,
amb estudis de primer cicle dependents de la Facultat de Lletres de la UB, es va implantar
l'assignatura de Geografia d'Espanya, obligatòria dintre del Pla d'estudis aleshores vigent, el que
va ser conegut com a "Pla Maluquer". Fou responsable d'aquesta assignatura el professor Luis
Miguel Albentosa Sánchez, que ben aviat va aconseguir ampliar el nombre d'assignatures de
Geografia, impulsant, doncs, la formació d'un nombre reduït, però prou important en aquell
moment, de professors de Geografia (Agustín Hernando, Santiago Roquer, Emilio Jiménez,
Amalia Hinarejos, Eugenio Cobertera, etc.). L'èxit de la Geografia fou ben notable en aquell
moment com ho prova el fet que quant es va decidir per part dels responsables universitaris de
l'època de no reduir els estudis a un primer cicle, sinó establir especialitats que permetessin
assolir la llicenciatura de Lletres completa a Tarragona, la Geografia, que era una especialitat
del Pla Maluquer, va ser molt votada per part dels estudiants de l'època. Això no obstant, el
deganat de Barcelona va decidir implantar l'especialitat d'Història General, amb algunes
obligatòries de Geografia, p. ex. La Geografia humana, i unes poques optatives de Geografia. La
no consecució de l'especialitat de Geografia va provocar un petit èxode d'alumnes cap a
Barcelona, on es van llicenciar a mitjans dels setanta.
La durada del Pla Maluquer fou força curta, ja que l'any 1973 es va produir una reforma
a nivell estatal, l'anomenat Pla Suárez, que creava una titulació específica d'Història General i
Geografia, amb diverses especialitats entre elles la de Geografia. Una vegada més, entorn a
l'any 1977, es va intentar en el si d'aquest pla la creació de la especialitat de Geografia a
Tarragona, alhora que una especialitat d'Història Contemporània; aquesta petició fou aprovada
pel Departament de Geografia de Barcelona, del qual depenien els 5 professors existents
aleshores a Tarragona, fou elevada a la Junta de Facultat de Barcelona i quan ja semblava que
tot estava fet, el deganat de Geografia i Història de Barcelona, atenent a pressions d'algunes
àrees d'Història, va decidir imposar únicament l'especialitat d'Història General i Geografia, això
si amb una certa subespecialització en funció de les optatives. Aquesta decisió de l'any 1978 es
va perllongar, sense quasi modificacions fins la creació de la llicenciatura de Geografia arran de
la reforma de Plans d'Estudis, derivats de la LRU, l'any 1993.
La presència de la Geografia a partir de la semireforma de 1978, el que es va conèixer
com a Pla Giralt (pel degà de Geografia i Història de la UB d'aquell moment, Dr. Emili Giralt
Raventós) va quedar fixada en 3 assignatures obligatòries (Introducció a la Geografia, Geografia
Humana i Geografia d'Espanya), així com un petit nombre d'optatives, que havien de dur el
mateix nom de les del pla de la UB Sense ànim d'exhaustivitat, recordarem com a més
importants pel nombre d'anys en que es van impartir i els alumnes matriculats assignatures com
Climatologia, Biogeografia, Geografia dels Països Catalans, Geografia Regional d'Espanya,
16

Espais i Societats, Geografia Social, Geografia Urbana, Geografia Rural, etc. De fet, si hom
examina l'expedient d'alumnes d'aquella època, alguns dels quals han esdevingut professors de
la Unitat de Geografia, es pot trobar amb persones que sobre un total de 25 assignatures, en
varen cursar al voltant de 12/14 de Geografia, la qual cosa suposa ja una certa especialització.
També durant aquest llarg període de vigència del Pla Maluquer es va anar produint la
consolidació general dels estudis universitaris a Tarragona i del professorat. Com a fites
d'aquest procés convindria assenyalar, per una banda, la creació per les Corts Espanyoles de la
Facultat de Lletres de Tarragona, en el si de la Universitat de Barcelona, l'any 1983 i la
integració, uns dos anys després, d'aquesta Facultat en la "Divisió dels Centres Universitaris del
Camp de Tarragona", dintre de la qual es creava, d'acord amb la LRU, un Departament de
Geografia, Història i Filosofia, el primer director del qual fou precisament Luis M. Albentosa.
Pel que fa a la consolidació del professorat, en serien fites significatives l'adjuntia l'any
1981 i la agregació l'any 1982, convertida a través de la LRU en càtedra, de Luis M. Albentosa,
l'adjuntia l'any 1983 de Santiago Roquer, i les progressives oposicions guanyades, ja en
ampliació de la LRU, per la resta de la majoria dels professors numeraris actuals (Eugenio
Cobertera, Josep Oliveras, Diego López, Manola Brunet). Curiosament, com es pot observar,
cap dels professors de Geografia es va poder acollir al procés de idoneïtat previst en un dels
articles transitoris de la LRU. Paral·lelament a aquesta consolidació del professorat, es va anar
produint la adscripció dels professors a les 3 àrees de coneixement creades.
1.1.2. La implantació de l'ensenyament de Geografia.
Com a conseqüència de l'aplicació de la LRU es va iniciar, com es recordava
anteriorment, la reforma de Plans d'estudi i, per primer cop a Espanya, es contemplava la
possibilitat d'una carrera de Geografia desvinculada d'Història. Des de les àrees de Geografia i
també des del Departament d'Història i Geografia i des de la Facultat es va apostar per implantar
aquesta llicenciatura a Tarragona. El procés no va ser, tanmateix, gens fàcil. Es va iniciar quan
encara es pertanyia a la Universitat de Barcelona, però molt aviat el mapa d'ensenyaments es va
vincular a la imminent creació de la nova Universitat que agrupés els Centres Universitaris del
Camp de Tarragona. Des de la Direcció General de Universitats es va proposar per les noves
Universitats perifèriques un mapa d'ensenyaments força reduït, que en el cas de la Facultat de
Lletres de Tarragona es limitava a 2 Filologies ( Hispànica i Anglesa) i Història. Aquesta oferta,
que no contemplava tampoc la Facultat de Dret i altres, fou rebutjada de ple pels universitaris i
la societat tarragonina. Després de negociacions força difícils s'aconseguiren diverses
llicenciatures i, en concret dintre de Lletres es va fixar un mapa amb 5 ensenyaments de cicle
llarg, Filologia Catalana, Filologia Hispànica, Filologia Anglesa, Història, Geografia, i un de
segon cicle: Antropologia Social i Cultural. Aquesta relativa "generositat" amb Lletres portava
però una condició "perillosa": es contemplaven els nous ensenyaments com a simples reformes
de plans anteriors i no pas com a ensenyaments de nova implantació, per tant sense dotació
específica i partint de la idea que els nous ensenyaments s’haurien d'impartir bàsicament amb el
professorat ja existent. Aquestes condicions podien ser raonables a Filologia, tan per l'estructura
del nou pla d'estudis com per la prèvia existència de les respectives especialitats, a Història, ja
aleshores ben dotat de professorat, però eren molt inadequades per a Geografia, tant per la
inexistència prèvia d'especialitat com pel nombre escàs de professors existents en aquell
moment. Fet i fet, aquests condició ha condicionat (valgui la redundància) de manera
considerable la plantilla de Geografia, que certament ha pogut créixer però a través
fonamentalment de professorat no funcionari, associats a temps parcial, com ja es veurà més
endavant en l'apartat corresponent.
17

1.2. El context universitari general: la geografia, una ciència antiga, una llicenciatura
nova.
Com acabem de veure, la llicenciatura de Geografia es va crear a la URV arran de la
reforma de plans d’estudi de començaments dels anys noranta, conseqüència de l’aplicació de la
LRU. Neix, per tant, al mateix temps que a les altres universitats espanyoles, si bé algunes
d’elles ja tenien una especialitat dintre de l’ensenyament de Geografia i Història, cosa que no
succeïa a Tarragona, on només es cursava l’especialitat d’Història General i Geografia, com ja
hem vist. Ens trobem doncs davant del fet paradoxal de que una ciència ben antiga com la
Geografia no ha assolit en el marc espanyol rang de llicenciatura independent fins a finals del
segle XX. No es pas aquest el lloc per estudiar les raons d’aquest fet, però si el recordem aquí és
per fer notar les avantatges, però també les dificultats que aquest fet pot comportar per al bon
desenvolupament i la plena consolidació de l’ensenyament de Geografia, tant a la URV, com a
altres universitats.
La presència més o menys important de la Geografia en el si de l’ensenyament de
Geografia i Història va representar per a moltes universitats, sobretot aquelles on es cursava
l’especialitat de Geografia, la creació d’un grup de professors amb una notable formació i
experiència, de manera que en el moment de passar a ser llicenciatura autònoma es contava ja
amb uns recursos humans força importants, de manera que la posada en marxa de la nova
llicenciatura es va poder fer amb força facilitat. En el cas de la llicenciatura a Tarragona, aquest
avantatge ho va ser bastant menys, ja que, ja s'ha dit, Geografia era una part relativament petita
en la especialitat d’Història General i Geografia. En resum, podem considerar que globalment la
institucionalització acadèmica plena de la Geografia en la Universitat espanyola es va fer en un
moment en que ja existien uns recursos humans i una tradició universitària considerable, un fet
sens dubte ben favorable.
Ara bé, al costat d’aquest fet força positiu, entenem que hi ha aspectes clarament
perjudicials del context en que neix la llicenciatura en Geografia, especialment en universitats
petites com las nostra. Destacaríem tres raons: 1) En primer lloc, la Geografia ha vist
reconeguda la seva especificitat i ha pogut desenvolupar autònomament un pla d’estudis propi
més tard que altres disciplines competidores (economia, sociologia, ecologia, arquitectura i
urbanisme, geologia, etc.), cosa que li ha dificultat la seva projecció al mercat laboral. 2) En
segon lloc, aquest reconeixement de la Geografia com a llicenciatura pròpia ha coincidit
pràcticament amb la baixada general del nombre d’estudiants universitaris, fruit, com és sabut,
de la caiguda ininterrompuda de la natalitat des de la segona meitat dels setanta, i, potser de
manera secundària, de la posada en marxa recentment dels cicles formatius de grau superior. El
lent però progressiu retrocés del nombre d’alumnes de primer curs s'ha convertit així en un punt
feble del nostre ensenyament, no tant per raons internes, ja que ara entren realment aquells
alumnes que volen cursar Geografia, sinó per la mentalitat economicista imperant entre els
responsables de la política universitària, que consideren poc “rendibles” els ensenyaments
humanístics amb pocs alumnes.
3) Per altra banda l'existència prèvia d'una carrera de Geografia i Història i dintre d'ella d'una
especialitat de Geografia, va fer que la carrera de Geografia no es considerés com un
ensenyament nou sinó com una ampliació-desdoblament de l'antiga Geografia i Història. Això
ha tingut el seu reflex, ben negatiu, a l'hora de dotar aquest ensenyament, especialment pel que
fa a la plantilla de professorat, però també en altres capítols. Aquest fet potser no va ser massa
problemàtic en aquelles Universitats que ja tenien l'especialitat de Geografia, però ha estat
força greu en altres, com la nostra, que partien només de l'ensenyament d'Història General i
Geografia. De fet, com s'explicarà més endavant, el procés d'implantació de l'ensenyament de
Geografia a Tarragona s'ha hagut de fer partint de la premissa fonamental de l’escassetat de
plantilla, cosa que ha repercutit clarament en el disseny del Pla d'Estudis, amb una presència
18

potser excessiva, i no sempre amb el perfil més adequat, d'assignatures transversals, i, sobretot
d'una oferta d'optatives força escassa i en una curta i en bona part precària plantilla de
professorat. No ens allarguem més en aquests aspectes, ja que seran abordats específicament i
extensament més endavant.
1.2.1 La Geografia a la Universitat catalana: una forta competència.
Pel que fa al context català, convé recordar que l'especialitat de Geografia és present a 5
de les 7 Universitats públiques, en concret a la Universitat de Barcelona, l'Autònoma de
Barcelona i a les de Girona, Lleida i URV. Es tracta, sens dubte d'una oferta prou ampla, cosa
que en un moment de baixa de l'alumnat genera una notable competència. De fet, durant els
primers anys d'implantació de la llicenciatura, les universitats perifèriques completaven el
nombre d'estudiants de primer curs mitjançant alumnes procedents de la zona de Barcelona. Ara
això ja no succeeix i, com es veurà en la part corresponent, el nostre àmbit d'atracció de
l'alumnat inclou tota la província, (sense que es detectin a penes desplaçaments cap a
Barcelona), i amb lleugeres ramificacions cap a al zona del Penedès ( amb competència amb les
Universitats de Barcelona), mentre que per la part de ponent el límit provincial ( una zona poc
poblada als dos costats) fa també de límit amb Lleida.
En aquest context de forta competència, l'estratègia de l'ensenyament ha de passar per
diverses vies:
- En primer lloc és necessari mantenir l'actual àmbit territorial de màxima influència,
que com ja s'ha dit correspon aproximadament a la província. De fet en el moment
present l'atracció de l'ensenyament de Geografia d'altres Universitats és gairebé
imperceptible, cosa que s'ha de mantenir en el futur. Les raons d'aquesta fidelitat de
l'alumnat, deixant al marge les derivades simplement de la proximitat geogràfica,
provenen segurament del coneixement que Geografia ha assolit a la zona,
especialment gràcies a dos fets essencials: 1) l'existència a la carrera d'una
assignatura de Pràctiques Externes que ha permès, com es veurà en l'apartat
corresponent, establir un fort lligam amb un nombre important d'institucions i
empreses; i 2) la realització per part de les àrees de Geografia d'un gran nombre de
recerques, estudis, informes tècnics, etc. relatius a les terres tarragonines, en la
majoria de casos encarregats o finançats per moltes de les empreses i institucions
amb les quals es manté també un conveni en pràctiques. D'aquesta manera, docència
externa i recerca donen a conèixer que és i que significa la Geografia en el moment
actual i quines funcions pot exercir en la societat actual. Tornarem sobre aquest
aspecte més endavant.
- En segon lloc, i això ja no és tan fàcil, convindria estendre la nostra influència més
enllà de l'àmbit provincial. Aquesta estratègia passa almenys per dos camins: a)
Saber explotar les avantatges que pot tenir una Universitat de petites dimensions
enfront de les Universitats més massificades de Barcelona; i b) singularitzar
l'ensenyament de Geografia en el si de les Universitats catalanes; l'especialització,
per posar alguns exemples, en camps com el turisme, el desenvolupament territorial
i rural, la variabilitat climàtic, etc. poden contribuir a donar aquesta especificitat. En
tot cas això només serà possible amb una plantilla més elevada que l'actual, aspecte
del qual també es parlarà més endavant.
19

1.3. El pes i l'especificitat de la llicenciatura de Geografia en el si de la URV: la única
llicenciatura amb una visió i un component fortament territorial.
Si s'examina el mapa d'ensenyaments de la URV es pot observar que la llicenciatura de
Geografia és la única que té com a característica definitòria un fort component territorial, tant
pel que respecta al contingut del Pla d'Estudis com per l'activitat de recerca i transferència de
tecnologia que realitzen els seus professors. Certament nombroses llicenciatures poden tenir un
cert caràcter territorial, i totes elles acostumen a mantenir certes connexions amb el territori on
s'insereixen, i així succeeix amb les que s'imparteixen a la URV. Però n'existeixen algunes que
tenen el territori com el seu marc específic d'estudi de manera molt prioritària. Ens referim,
sobretot a la Geologia, a l'Ecologia, en part a la Biologia, a la Ciència Urbanística, i,
evidentment a la Geografia. En relació amb aquestes disciplines i altres properes han sorgit
nombroses llicenciatures i diplomatures, algunes responen a las pròpies ciències ja al·ludides,
altres n'engloben diverses, per exemple la llicenciatura en Ciències Ambientals, altres presenten
un caràcter més aplicat i específic, Ciències Agronòmiques, Arquitectura, Ciències del Mar, etc.
Doncs bé, a la URV no existeix cap d'aquests ensenyaments, llevat del de Geografia.
Evidentment això no vol dir que alguns ensenyaments de la nostra Universitat no tinguin un cert
caràcter territorial, sigui la branca d’Economia Aplicada a la Facultat de Ciències Empresarials,
siguin certes àrees de Ciències Experimentals o de Ciències de la Salut vinculades amb el medi
ambient, siguin algunes assignatures d'Antropologia Social i Cultural, etc. etc. És tracta però de
facetes parcials d'aquests ensenyaments i sovint relativament secundaris. En resum, doncs, la
llicenciatura de Geografia representa, de manera gairebé exclusiva a la URV, un grup
d'ensenyaments de forta càrrega territorial, els quals, a més de contribuir a la formació de futurs
professionals, solen tenir una notable incidència en el desenvolupament i en la bona gestió dels
territoris en els quals s'insereix. Això explicaria la bona posició que té el nostre ensenyament en
el context de la societat i les institucions de la província Tarragona, tal com veurem al darrer
apartat d'aquesta primera part i, de manera més explícita i detallada, en la part corresponent a les
Relacions Externes.
¿De quina manera és té consciència a la URV d'aquest doble paper ( de formació de
professionals i de impulsor del desenvolupament del territori) de la Llicenciatura en Geografia?
De quina manera repercuteix això en el pes que l'ensenyament té en el si de la Universitat?. La
resposta a aquestes preguntes resulta una mica difícil, ja que depèn molt de l'àmbit universitari
de que es tracta. Intentarem en tot cas donar algunes respostes més concretes. Des de fa alguns
anys existeix entre les autoritats educatives, tant polítiques con acadèmiques, i també se'n fan
ressò els mitjans de comunicació, una clara orientació cap al nombre d'alumnes com a
paràmetre essencial en la consideració dels ensenyaments. És evident que es tracta d'un tema
prou important, sense alumnes no hi ha Universitat, però avui dia ha pres un caràcter molt
economicista, de manera que influeix en la distribució dels diners, en la fixació de plantilles, en
el major o menor desplegament, en termes de transversalitat i d'optativitat, d'un Pla d'Estudis.
Des d'aquests paràmetres, un ensenyament de "lletres" i amb un nombre reduït d'alumnes no té
malauradament un pes massa elevat. Evidentment l'escàs nombre d'alumnes es tradueix en un
nombre també escàs de professors i, per tant, amb una influència reduïda en el si de la
Universitat, tot i que a títol individual pugui haver-hi gent amb una importància prou
remarcable.
Aquest baix nombre de professors ha impedit fins al moment present la creació d'un
departament específic de Geografia, deslligat del d'Història, a pesar de que la creació d'aquest
Departament ha format part del programa electoral dels dos darrers rectors. Vet aquí un punt
feble ben clar, ja que suposa haver de dependre d'un departament molt gran i molt heterogeni,
un departament merament administratiu, i impedeix que Geografia tingui una presència pròpia a
20

l’òrgan de gestió màxima de la Universitat, la Junta de Govern 3 . Desenvoluparem
específicament aquest problema en l'apartat dedicat a la gestió.
Si considerem altres aspectes, creiem que el pes i la consideració de la Geografia pren
força més importància. Així per exemple, en el camp de la recerca, els tres grups d'investigació
se situen en una bona posició en el si de la Universitat, com ho proven les avaluacions internes
que es realitzen. El mateix podem dir de tot el que fa referència a la transferència de tecnologia,
amb una aportació qualitativa i quantitativa molt remarcable. La verificació més concreta
d'aquesta importància es veure més endavant en l'apartat dedicat a la Recerca i la Transferència
de tecnologia.
El pes de la Geografia en el si de la URV és també alta en tot allò que fa referència a la
difusió de la recerca, en l'extensió universitària, etc. Essent un grup ben reduït, es podrà veure
en l'apartat corresponent l'elevat nombre de simposis, reunions científiques, jornades,
conferències, etc. que s'han desenvolupat en els darrers anys. El mateix es pot dir de l'extensió
Universitària, amb una presència continuada a la Universitat d'estiu de la URV, però també a
altres Universitats d'estiu (Terres de l'Ebre, UIMP etc.) així com a cursos, seminaris i altres
activitats desenvolupades per diverses institucions de les terres tarragonines. Totes aquestes
facetes es poden veure convenientment desenvolupades en els apartats corresponents del present
document.
1.4. L'ensenyament de Geografia en el context territorial: l'arrelament en la societat
tarragonina.
En el apartat corresponent a Les Relacions externes, estudiarem i presentarem amb molt més
detall la intensitat de les relacions que es mantenen amb la societat i el territori més immediat.
Aquí ens limitarem a destacar la inserció de l'ensenyament de Geografia en aquest context.
L'arrelament i la relació de l'ensenyament de Geografia amb la societat de les
comarques tarragonines és, al nostre entendre, francament alta, constituint sens dubte un dels
punts forts de l'ensenyament. Les principals raons d'aquest fet es podrien concretar en els
apartats següents:
- Des del punt de vista de la docència, ha estat molt important la posada en
funcionament de l'assignatura de Pràctiques Externes, una optativa que cursen
gairebé tots les alumnes. Aquesta assignatura ha obligat a establir un gran nombre
de convenis amb institucions i empreses de la província i fora d'ella ( vegi's la
relació completa a l'apartat de relacions exteriors), cosa que ha donat a conèixer
l'ensenyament i, al mateix temps, ha suposat la creació d'uns lligams que en
nombrosos casos han acabat anant més enllà de la simple relació docent. Aquestes
pràctiques han permès als alumnes conèixer el món professional i a aquestes
institucions saber què representa avui dia la Geografia, de manera que a través
d'elles s'ha obert el camp professional dels alumnes. De fet, en nombroses ocasions,
la finalització de l'assignatura ha comportat que la empresa o institució sol·licités la
continuació de la tasca realitzada per l'alumne, cosa que s'ha aconseguit mitjançant
l'establiment de la figura de les pràctiques remunerades; més excepcionalment, però
ja en tenim algun cas, ha suposat la contractació, un cop finalitzada la carrera, de la
persona o persones que havien realitzat les pràctiques en aquella institució o
empresa.
3 En el moment present un geògraf, el professor Josep Oliveras, forma part de la Junta de Govern en
qualitat de vicerector; és un fet clarament positiu per l'ensenyament, però hem de recordar que la seva
presència no ho és en qualitat de geògraf.
21

- Un altre lligam molt important és el que s'ha establert amb nombrosos organismes,
institucions, empreses (sovint les mateixes amb les que en manté conveni per a les
pràctiques) per a la realització d'estudis, informes tècnics, etc. No volem insistir en
aquest fet, ja que es desenvolupa àmpliament al capítol dedicat a les relacions
externes i al de la recerca. En qualsevol cas el considerem molt important, ja que
dóna idea de l'acceptació que el nostre treball ha tingut en la societat tarragonina i
en altres zones.
- Finalment, aquesta relació amb el context territorial ha pres també altres aspectes,
com per exemple, el del suport en la organització, realització i docència de
nombrosos seminaris, cursos i altres activitats docents promogudes per institucions
tarragonines i catalanes en general (Universitat catalana d'Estiu, Universitat de les
Terres de l'Ebre, Institut d'Estudis Vallencs, Fundació Universitària de L'Alt Camp i
la Conca de Barberà, Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Cambres
de Comerç, Centre de Lectura de Reus, Mediterrània, etc., etc.); el mateix podem
dir del assessorament i suport que des de la Unitat de Geografia o d'alguns dels seus
professors es presta a nombroses institucions de la província en la seva tasca de
suport a la recerca a través de premis i beques d'investigació (Ajuntament del
Vendrell, Consell Comarcal del Tarragonès, Consell Comarcal de Valls,
Ajuntament de Cambrils, Mediterrània, Ajuntament de Tarragona, Institut d'Estudis
Vallencs, etc., etc.
En resum, considerem que la situació de l'ensenyament de Geografia en el context
social i territorial és francament bo a nivell de relacions amb les institucions i empreses
tarragonines. En canvi, hem de reconèixer que aquesta bona posició s'ha traduït, fins al
moment present, en una influència modesta pel que fa al nombre de llocs de treball.
Això significa que com a estratègia pels propers anys, al mateix temps que es
consoliden les bones i nombroses relacions actuals, s'haurà d'actuar per la línia
d'afavorir la col·locació dels llicenciats en Geografia en aquestes institucions i
empreses.
PUNTS FORTS/PUNTS FEBLES
Context universitari espanyol i català:
Punts forts:
• Existència abans de la creació de la llicenciatura d'una part del professorat ja format
i amb experiència
• Fidelització dels alumnes de la província de Tarragona que volen estudiar geografia.
Punts febles:
• Aparició tardana de la llicenciatura i competència amb disciplines institucionalitzades
abans
• Baixa d'alumnat els darrers anys
• Consideració d’ensenyament desdoblat ( de l’antiga llicenciatura de Geografia i
Història) i no ensenyament nou.
• Forta competència entre Universitats catalanes, ja que gairebé totes tenen la
llicenciatura de Geografia
Propostes de millora:
• Procurar mantenir, com fins ara, els alumnes de la província que volen estudiar
geografia.
• Buscar altres mercats mitjançant singularització.
22

La llicenciatura de Geografia en el context de la URV
Punts forts:
• L’únic ensenyament de la URV amb un fort component territorial
• Pes important de Geografia en les activitats de recerca, transferència i extensió
universitària
Punts febles:
• Baix nombre d'alumnes i de professors i, per tant, pes reduït en aquest sentit
• Consideració "d'ensenyament de lletres" i, per tant, poc pressupost, poc valor social
• Carència de Departament propi.
Propostes de millora:
• Fer totes les accions possibles per obtenir un Departament propi
• Incrementar coneixement de Geografia a la URV, no sols a nivell docent sinó també en
l'important paper jugat en la recerca i la tecnologia.
Context Societat Tarragonina.
Punts forts
• Alta relació i col·laboració amb institucions i empreses tarragonines, tant a nivell de
recerca i transferència, com a nivell de docència (pràctiques externes) i extensió
universitària.
Punts febles:
• Encara no suficient influència i presència en mercat laboral.
Propostes de millora:
• Reforçar la vinculació, ja força bona, amb les empreses i institucions
23

2.- METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ.
Al capítol anterior ja hem explicat una mica el procés que va conduir a la posada en
marxa de la llicenciatura de Geografia a la nostra Universitat. Afegim en tot cas, que el Pla
d'Estudis va ser aprovat per la URV l'any 1993, va ser homologat pel Consejo de Universidades
el 28 de setembre de 1993 i fou publicat al BOE el 2 de febrer de 1994. La posada en marxa de
la llicenciatura es feu, però, ja el curs 1993-94, un cop coneguda l'homologació per part del
Consejo de Universidades. Per arribar fins aquí feu falta un procés de discussió, iniciat a finals
dels anys vuitanta, per veure l’interès i viabilitat d'aquesta llicenciatura, els mitjans disponibles i
necessaris per la seva posada en marxa, així com la fixació dels seus objectius. A continuació
ens referirem a aquests objectius, així com al procés general de planificació de la llicenciatura,
per la qual cosa farem servir tant el document de Pla d'Estudis del BOE, així com altres
documents preparats durant la fase prèvia de discussió i elaboració del Pla d'Estudis (veure els
documents annexos presentats)
2.1. Planificació de la titulació.
Si bé la Guia d'Avaluació preveu que es parli primer dels objectius i després de la
planificació, nosaltres preferim començar per la planificació ja que entenem aquest apartat
fonamentalment com la presentació de les raons que varen permetre la creació de la titulació,
pas previ o almenys contemporani al del disseny del seu Pla d'Estudis i a la fixació dels seus
objectius.
En el moment previ a la implantació de la llicenciatura de Geografia es va realitzar,
des de la Unitat de Geografia en el si d'una comissió de Pla d'Estudis de la Facultat, un estudi
titulat "Informe sobre l'ensenyament de Geografia" (s'adjunta com a document annex), que
constitueix el document més complet sobre les perspectives d'aquesta llicenciatura en la nostra
Universitat. Com a punts més destacats, l'informe conté els següents: a) Un primer gran bloc
conté un estudi de la demanda, fet a partir de la matrícula que tenien en aquell moment les
assignatures optatives de Geografia del Pla d'Estudis de Geografia i Història, i amb un càlcul de
les previsions de demanda, que es va xifrar entorn als 30-35 alumnes per curs; aquest bloc es
completa amb un estudi de la possible competència d'altres Universitats i, en concret, de l'àmbit
geogràfic d'on podrien procedir els alumnes de la llicenciatura i amb una anàlisi de les possibles
sortides professionals dels futurs llicenciats; b) En segon lloc s'estudien les infrastructures
disponibles i les que serien necessàries; en tercer lloc es fa una anàlisi dels professorat
disponible, així com de la producció científica i la transferència de tecnologia que fins aquell
moment s'havia dut a terme.
Què es pot dir sobre aquest document més de 10 anys després de la seva redacció?
Aquesta pregunta serà contestada d'alguna forma al llarg de tot l'informe actual. Això no obstant
podem anticipar algunes respostes. En primer lloc, es digne d'assenyalar que, almenys durant els
primers anys, es va quedar curt en la previsió de la demanda, com veurem en l'apartat 2.3, i
només després d'alguns anys de baixada dels grups d'edat, ha començat a fer-se una mica massa
alta. En segon lloc, des del punt de vista de la producció científica i de transferència de
tecnologia la realitat actual és molt millor que la que hi havia en aquell moment. En canvi, com
es veurà en l'apartat corresponent, la base del professorat ha variat relativament poc i ha
augmentat fonamentalment a través de professors associats. Finalment, pel que fa a
infrastructures la precarietat de començaments del anys noranta no ha millorat excessivament
des d'aleshores.
Aquest Informe sobre l'ensenyament de Geografia es complementava amb la proposta
de Pla d'Estudis, on hi apareixien els objectius de la llicenciatura, que analitzarem en l'apartat
següent.
24

2.2. Anàlisi i valoració dels objectius.
El Pla d'Estudis de 1993 es va dissenyar sobre la base d'una sèrie de premisses que
apareixen explicitades més o menys en el documents que hem esmentat i, de manera menys
explícita, en el document publicat al BOE
a) En primer lloc, el disseny del Pla d'estudis s'orienta cap a la formació de geògrafs
professionals, una activitat que ja despuntava els anys vuitanta al nostre país i que s'ha
consolidat posteriorment. Aquest objectiu queda palesat en diversos documents i de diversa
manera. Si ens centrem, per començar, en el Pla d'Estudis, veiem que algunes assignatures
troncals ja mostren aquest perfil. És el cas, per exemple de la Geografia Física Aplicada, de la
Geografia Humana Aplicada, de l'Ordenació del Territori, de les Tècniques en Geografia, etc.
Però aquest objectiu professionalitzador apareix reforçat, en el cas del Pla d'Estudis de
Tarragona, per altres assignatures instrumentals i, sobretot, per la presència, bé que amb caràcter
d'optativa, d'una assignatura de pràctiques externes, que ha estat sens dubte, com veurem més
endavant, un dels punts forts més destacats del nostre Pla d'Estudis. Així queda reflectit en
l'apartat de "Organización del Plan de Estudios" del BOE, en l'apartat f on es diu" Se valorarán
las prácticas efectuadas por el alumno en instuticiones públicas o en empresas privadas, tanto de
ámbito nacional como internacionales, que tengan establecidos convenios con la Universidad."
Els documents previs a l'aprovació del Pla d'estudis insisteixen en aquest objectiu
professionalitzador. Per exemple, en un primer disseny de Pla d'Estudis de l'any 1991, que no
fou el finalment aprovat però que se li assembla força, es diu: "El segundo ciclo tenderá en
general a profundizar en el conocimiento de las técnicas y de los instrumentos necesarios para
conseguir una profesionalización en el campo de la Geografía Aplicada". I una mica més
endavant s'insisteix: "En el Plan se pone un especial énfasis en los estudios de planificación y
gestión territorial, gestión de los recursos naturales, valoración de impactos medioambientales y
en todas aquellas técnicas de análisis que proporcionen al alumno unos conocimientos altamente
aplicados y útiles para trabajar tanto en empresas públicas como en privadas".
En aquest mateixa línia es mouen els documents que bé per iniciativa de la Unitat de
Geografia, bé des de la pròpia Universitat volen donar a conèixer als alumnes de batxillerat la
llicenciatura de Geografia i les seves sortides professionals. (veure els fulletó "Llicenciatura en
Geografia", publicat per la Unitat de Geografia i un altre amb el mateix títol realitzat per la
URV, que s'adjunten com annex).
b) Una segon objectiu ( o característica) de la llicenciatura, potser no tant explícit com
l'anterior, però present, és el d'un disseny d'un Pla d'Estudis generalista, és a dir que intenta
formar a professionals que dominin suficientment els diversos camps d'estudi de la Geografia,
cosa que no impedeix una lleugera especialització a través de les optatives. Aquest caràcter
generalista, que en part ve marcat ja per les assignatures troncals, s’accentua en el nostre cas per
dues raons. Una primera ve donada per la poca força docent, de manera que es tracta de fer de la
necessitat virtut. Però en segon lloc, és fruit d'una concepció que considera la conveniència a
nivell de llicenciatura de donar una sòlida formació bàsica i general, que permeti als alumnes
poder-se moure suficientment ens els diversos camps professionals i pensant que una major
especialització ja s'obtindrà posteriorment, tant en relació amb els gustos del propi llicenciat,
com en funció del camp professional on finalment s'ubiqui. Es tracta de formar un autèntic
professional de la Geografia, expert alhora en el medi natural i en l'espai social, i sobretot en les
seves interrelacions. Fins a quin punt s'ha aconseguit aquest objectiu? Des del punt de vista del
Pla d'Estudis creiem que s'ha mantingut; ara bé, convé assenyalar que existeix una tendència,
procedent tant del professorat (tancat potser excessivament en la seva àrea de coneixement o en
25

el seu camp específic d'especialització 4 ) com dels alumnes, en crear un perfil de llicenciat
excessivament tècnic, que oblidi la complexitat de l'espai i, per tant la necessària
interdisciplinarietat de la Geografia, i que tendeixi a convertir-se en un mal competidor d'altres
especialistes en disciplines físiconaturals o socials. En aquesta dialèctica ens hem mogut fins al
moment present i presumiblement en el futur, ja que es tracta d'un tema en el que les postures
entre els diversos membres de la llicenciatura pot resultar força divergent.
En qualsevol cas, vistos aquests objectius i com a estratègia cara al futur podríem
assenyalar els següents punts:
- Reforçar el perfil professionalitzador de la llicenciatura, mitjançant la introducció
d'assignatures que reforcin el coneixement de les tècniques, d'altres vinculades a camps
específics d'aplicació (Planificació Urbana i Regional, Desenvolupament local, etc.), i,
finalment a un augment de la importància donada a les pràctiques externes (per exemple a
través d'un major nombre de crèdits i d'altres possibles mesures. De fet aquestes accions ja
s'han dut a terme en la modificació del Pla d'estudis, que s'ha iniciat el curs 2001-02.
- Sense oblidar aquest perfil, com a mesura complementària i pensant en altres sortides
professionals, convindria plantejar també la introducció d'alguna assignatura lligada a la
docència de secundària. No hem d'oblidar que un del possibles problemes de la escassa
acceptació de la Geografia a Batxillerat i, en conseqüència, la poca demanda universitària,
procedeix de l'escassa idoneïtat d'una part del professorat que imparteix Geografia al
Batxillerat, sovint historiadors (o historiadors de l'Art) sense vocació geogràfica que trien
l'assignatura per raons d'horari o altres similars 5 . Trencar amb aquesta dinàmica no està
massa a les nostres mans (com a solució òptima requeriria un perfil específic de Geografia
en els seminaris de Batxillerat), però com a mínim convé que a través de la formació
universitària no agreugem aquest problema pels propers anys, de manera que en el futur tot
l'ensenyament de Batxillerat estigués només en mans de historiadors, historiadors de l'Art o
llicenciats en Humanitats. En aquesta línia, creiem que es justifica força bé l'existència
d'algunes assignatures d'història en el Pla d'Estudis de Geografia, així com de Geografia en
la d'Història.
- Des d'un altre punt de vista, a fi de no caure en la tecnificació excessiva, que faci oblidar el
caràcter generalista de la Geografia, s'haurien de reforçar aquells mecanismes que mantenen
aquest caràcter, sigui a través d'assignatures compartides, sigui mitjançant la potenciació de
l'avaluació conjunta (prevista només en l'assignatura de Treball d'investigació), sigui
mitjançant la formulació d'activitats comunes a les diverses àrees de coneixement
(participació conjunta en la setmana de la Ciència, disseny de treballs o pràctiques conjuntes
entre diverses assignatures, realització d'una setmana de la Geografia, etc.)
2.3. Demanda i qualitat d'accés.
2.3.1. Evolució de la matriculació de 1er curs
Quan es va plantejar la posada en marxa de la llicenciatura de Geografia es va pensar
en una oferta de 40 places, tenint en compte el nombre d'estudiants que per aquells anys
4 En el cas del professorat podríem dir que en la seva docència s'estableix una pugna entre la necessària
especialització en el camp de la recerca i la conveniència de no oblidar la interrelació dels fenòmens sobre
l'espai i, per tant, de la necessària concepció d'aquest com un tot.
5 Una dada ben evident d’això es el fet, observat any rera any, de la presència continuada d'alumnes
procedents de determinats centres on hi ha algun autèntic geògraf entre el professorat del seminari
d'Història i Geografia.
26

s'inclinaven per les optatives de Geografia i també en de les possibles demandes del mercat.
Però, des de la Universitat i de la Direcció d'Universitats de Catalunya es va pujar la xifra a 50,
per dues raons: en primer lloc per l'elevada matricula de COU d'aquell moment, eren les
generacions amples dels anys setanta, i també per raons econòmiques. L'evolució posterior ha
demostrat que aquesta xifra potser era l'adequada per aquell moment, però comença a ser massa
alta en l'actualitat.
Tal com podem veure a la taula 2.a, la matrícula de 1er curs s'ha mogut durant el
període estudiat (1993-94 fins a 1998-99) d'una forma bastant irregular, sense que es dibuixi una
tendència massa clara. En efecte, es pot observar que la matricula s'ha mogut entre un màxim de
49 alumnes el curs 1997-98 6 , i un mínim de 25 el curs immediatament anterior. En qualsevol
cas, si prescindim d'aquests dos anys extrems, observem que la matrícula s'ha mogut entorn als
quaranta alumnes, de manera que en el període que reflecteix la taula podem parlar d'una certa
estabilitat del nombre de matrícules de primer curs. Aquesta, però, s'ha trencat en el darrers
anys, en que ha començat a retrocedir, cosa que ha obligat a preveure una reducció de l'oferta
per tornar als 40 alumnes que inicialment havíem plantejat.
Així, doncs, podem considerar com a ben acceptable la matrícula de primer curs
durant els anys noranta i, en canvi comença a ser preocupant el moment present, en que ens
movem en xifres entre 20 i 30 alumnes. Aquest retrocés d'alumnes, com es prou conegut, s'està
produint en molts ensenyaments i en totes les universitats (sense que així sigui cap consol) i es
fruit de tres factors al mateix temps: a) en primer lloc, com molt bé sabem els geògrafs, estant
arribant a la Universitat, procedents del batxillerat, unes generacions cada any més petites, com
a conseqüència de la progressiva caiguda de la natalitat que es produeix des de finals dels anys
setanta i que només s'ha detingut en el últims anys. b) En segon lloc, convé recordar la
competència pels estudis universitaris que representen els "cicles formatius de grau superior".
c) Finalment, hem d'esmentar també l'efecte de la millora de la situació del mercat laboral, cosa
que fa que certs joves prefereixin posar-se a treballar enlloc de continuar estudis universitaris.
Pel que fa específicament a la llicenciatura de Geografia de Tarragona, la baixada de
matrícula ha suposat la pèrdua d'aquells alumnes procedents de l'àrea de Barcelona que per
raons de la nota obtinguda no havien assolit plaça de Geografia a les Universitats de Barcelona
(a on es traslladaven normalment a segon curs) i, també, d'aquells procedents de segona opció i
altres. Així, doncs, el retrocés presenta clarament dues cares: a) una de negativa, ja que, en un
moment de predomini a les universitats d'una visió economicista i de rendiment a curt termini,
el retrocés repercuteix negativament en la plantilla i en el pressupost dedicat a l'ensenyament i,
pot posar en qüestió, si el retrocés és molt fort (cosa que afortunadament no s'ha produït fins
ara) la pervivència de la pròpia llicenciatura. b) En sentit contrari, des d'un punt de vista positiu,
la més baixa matricula dels darrers anys de primer curs suposa, en primer lloc un menor nombre
d’abandonaments posteriors, ja que no marxen els alumnes procedents de l'àrea de Barcelona, i,
a més, un augment de la qualitat i, sobretot, de la motivació dels estudiants, ja que actualment
cursen Geografia aquells que realment varen demanar aquesta opció.
2.3.2.La via i la qualitat d'accés
Seguint amb el comentari del quadre 2, es pot observar que la via de les PAAU és amb
molta diferència, la prioritària d'accés dels nostres alumnes. Observi´s que, en tres dels anys
estudiats, la proporció ha estat del 100%, i només en un, el curs 94-95 va baixar del 90%.
Aquest predomini tant fort de la via de les PAAU es un fet una mica sorprenent i, al mateix
temps, digne d'una certa reflexió. Dit d'altre forma, el que hem de pensar és perquè no existeix
un major nombre de persones procedents d'altres vies. Des del moment de posar en marxa la
llicenciatura, i també en discussions posteriors, hem plantejat la conveniència d'atraure cap a la
6 De totes formes l'any 1993-94 es va arribar a una matricula de 60, ja que als 39 alumnes de nova
matrícula s'hi haurien d'afegir 21 que havien cursat primer de pla vell.
27

nostra llicenciatura persones ja instal·lades en el món professional, amb vocació geogràfica i
que , per diverses raons, no havien pogut cursar-la. Per exemple, per facilitar aquest objectiu, es
va prendre l'acord, que es continua complint, de fer rotació de les assignatures alternativament
entre matí i tarda, per afavorir la matriculació i l'assistència a classe de les persones que
treballen.
Malgrat això, les dades que acabem de comentar semblen demostrar que aquest
objectiu no s'ha assolit massa o potser no reflecteixen correctament aquest fet. En efecte, per
experiència pròpia podem afirmar que des del moment d'implantació de la llicenciatura i de
manera ininterrompuda, hem tingut alumnes relativament grans, que ja treballen, que
normalment fan la llicenciatura en més de 4 anys, que sovint mostren una alta motivació i, que,
en alguns casos resulten alumnes dels més brillants. Deixant a banda els que han accedit per la
via de "majors de 25 anys", la resta d'aquest alumnes són o bé ja titulats universitaris (llicenciats
en l'antiga llicenciatura d'Història General, diplomats en Topografia, Arquitectura tècnica, en
diverses Enginyeries tècniques, etc.) o bé persones que havien cursat fins a COU. Entenem que
en tots aquest casos aquestes persones deuen haver accedit a través de la seva nota de
Selectivitat i, per això, consten en aquesta via, quan en realitat tant per edat, com per raons
professionals, pertanyen a un grup diferent d'aquells que un cop acabat el batxillerat (o l'antic
COU) segueixen estudis universitaris. Sigui com sigui, és evident que la via del no procedents
immediatament de les PAAU es un camí que ofereix encara altes possibilitats i sobre el que
s'haurà d'incidir si volem augmentar o, almenys mantenir, la matricula actual. Tornarem sobre
aquest fet, quan parlem de les estratègies.
Si analitzem l'opció en la via d'accés a través de les proves de Selectivitat (taula 2b), i
ens centrem en el percentatge que representa la primera opció, podem veure que aquest va
baixar durant els 3 primers anys del període estudiat (1993-94 fins a 1998-99) i, en canvi va
augmentar els 3 últims, fins el punt que l'any 1998-99 ja representava el 80%. Encara que no
coneixem amb precisió les dades dels anys posteriors, creiem que el percentatge de la primera
opció haurà augmentat, de manera que podem afirmar que la baixada de la matrícula mostra
bastant paral·lelisme amb l'increment d'alumnes que accedeixen a Geografia com a primera
opció. Això doncs, la faceta negativa dels retrocés d'alumnes es veu compensada pel fet que els
que es matriculen ho fan perquè així hi volien, de forma que cal preveure que el seu interès, la
seva motivació serà més alta.
La taula 2b mostra també la distribució dels alumnes procedents de les PAAU segons
la nota obtinguda en aquestes proves. Podem veure que, en general la nota mitjana és baixa, ja
que en tots els anys, el grup majoritari, amb molta distància, és el de 5 a 6, és a dir el més baix
dels possibles. Això no obstant, és interessant destacar la presència no negligible d'un grup de
matriculats amb notes entre 6 i 7, que , a més, sembla haver tendit a augmentar percentualment
els darrers anys. En efecte, l’últim curs analitzat, el nombre d'aquests va ser de 8, la xifra més
alta de tot el període analitzat, cosa que sobre 38 matriculats representa un percentatge del 21 %.
Sembla com si l'augment d'alumnes de primera opció incrementés també la nota mitjana, però
l'absència de dades posteriors no ens permet confirmar aquest supòsit.
Finalment, pel que fa a la composició per sexes, dada present també a la taula 2.a, hom
pot observar que tots els anys, menys el curs 1998-99, hi ha un notable predomini dels homes,
que en alguns casos arriben a les 2/3 parts. Es tracta d'un fet clarament diferencial respecte a les
altres llicenciatures d'humanitats, on sol haver-hi amb freqüència un cert predomini femení.
Un cop analitzades les característiques de la matrícula de primer curs i vistos els punts
més problemàtics que presenta, convé assenyalar quina pot ser l'estratègia a seguir, sobretot pel
que fa a la perspectiva força preocupant d'un descens d'alumnes procedents de les PAAU que ja
comença a produir-se. Si ens centrem en primer lloc en aquest grup, que necessàriament ha de
continuar essent el majoritari en el futur, l'estratègia hauria de passar per incrementar i millorar
les accions de promoció fetes als centres de secundària de la província i zones properes. Aquests
28

promoció es fa institucionalment des de la Universitat, però al nostre entendre amb un
plantejament poc adequat. En efecte aquestes accions de promoció en general han pecat dels
següents defectes: a) uns plantejaments, unes accions variables d'un any a l'altre : visites als
centres, visites de tots aquests concentrats en una sola jornada i en un sol lloc a la pròpia
universitat, jornades de portes obertes 7 , etc.; b) s'han adreçat a alumnes de COU o de segon de
Batxillerat, curs en que molts alumnes ja tenen feta l'opció; creiem que seria més interessant
adreçar-la als alumnes del curs anterior; c) el defecte anterior s'ha agreujat en aquells anys en
que la promoció s'ha fet en un moment massa avançat del curs; d) l’acció de promoció
s'acostuma a fer conjuntament per tota la Facultat de Lletres (sovint en una mateixa sessió amb
altres ensenyaments humanístics i socials), on l'existència d'un gran nombre d'ensenyaments i la
seva diversitat fa que l'especificitat de cadascun d'ells resti força limitada. Certament, que
existeixen fulletons específics per cada ensenyament, però, almenys en l'exposició oral, no hi
ha temps per explicar bé els diversos ensenyaments. e) finalment, pensem que s'ha de millorar
en el tipus de material utilitzat i en el mètode emprat; no pot ser que fins ara l'acció s'hagi limitat
al lliurament de fulletons i a una exposició d'algun professor que, a més, com ja s'ha dit, ha de
parlar de diversos ensenyaments en un temps molt limitat. Creiem que s'haurien de plantejar
noves tècniques lligades a les noves tecnologies, com són l'edició de CDs específics de cada
ensenyament, i una plana WEB més atractiva i amb més informació. 8
Les dificultats que acabem d'esmentar, ens van obligar des del moment de la posada
en marxa de la llicenciatura a intentar des de la Unitat de Geografia una promoció específica
d'aquesta. Així s'ha fet alguns anys, però no tots, i de manera parcial i molt voluntarista. La
promoció s'ha fet en la majoria de casos aprofitant la bona relació amb algun professor de
secundària que ens ha cedit la seva hora de classe per la nostra xerrada. El resultat no ha estat
massa positiu, ja que el nombre d'alumnes interessats acostuma a ser escàs, cosa que fa que la
resta presti poca atenció, de manera que hem descartat aquesta via. En el seu lloc, s'ha plantejat
els propers anys ofertar als centres de secundària alguna conferència de contingut geogràfic, on
a través d'ella es faci veure alguna faceta de la Geografia i, sobretot es doni a conèixer els camps
principals en que estem treballant a Tarragona. Una altra estratègia ha estat la de muntar un
stand específic de Geografia durant la "Setmana de la Ciència", per on acostumen a passar-hi els
centres docents, així com algunes visites esporàdiques dels alumnes d'algun centre tarragoní a
les instal·lacions de la Unitat de Geografia. En qualsevol cas, totes aquestes accions presenten el
problema de l'escassetat de mitjans i de persones per dur-les a terme, de manera que s'està molt
lluny d'arribar a tots els centres de secundària de la província i, a més, s'ha de comptar amb la
bona voluntat d'una plantilla escassa i molt carregada d'altres activitats. Això significa que sense
descartar aquestes accions, la promoció necessita d'un suport més decidit i més modern de la
Universitat, amb l'ús de noves tecnologies, en la línia del que s'ha assenyalat en el paràgraf
anterior.
Com ja hem assenyalat, els potencials alumnes de Geografia s'han de trobar també
fora de l'àmbit dels alumnes procedents de batxillerat. Com ja hem comentat, fins el moment
present aquest col·lectiu és força escàs, tal com es pot veure a la taula 2. Quines són les
estratègies per augmentar la presència d'aquest grup? En primer lloc hi ha el col·lectiu dels
"majors de 25 anys". Tal com es pot veure a la taula 2, aquest grup presenta dues
característiques: per una banda la demanda ha tendit a baixar progressivament i, a més, hi ha un
cert desnivell entre el nombre de admesos i el de matriculats, com si algunes persones un cop
obtingut l'aprovat ja es donessin per satisfetes. Per altra banda, alguns dels inscrits per aquesta
via pateixen sovint dificultats acadèmiques força importants, (sense negar l'existència d'algunes
7 Aquestes s'han imposat els darrers anys (compatibilitzant-se en ocasions amb les visites als instituts);
sense ser una mala forma, creiem que, ateses les penoses condicions de la Facultat de Lletres, com es
podrà veure en l'apartat corresponent, aquesta jornada de portes obertes pot ser fins i tot contraproduent.
8 Aquesta és en bona part una repetició dels fulletons informatius de la Universitat i inclou les
característiques de la llicenciatura, la relació d'assignatures obligatòries, els objectius formatius, les vies
d’accés i una relació de possibles sortides professionals.
29

persones notables). Sigui com sigui, ens sembla una via que difícilment pot augmentar massa
en el futur.
En canvi ens sembla que es podria incrementar el nombre de persones ja llicenciades o
diplomades. Ja hem esmentat anteriorment l'existència d'alguns alumnes procedents d'aquest
camp. L'increment podria passar per accions com les següents:
a) en primer lloc hauríem de veure la manera de recuperar aquells alumnes que varen
cursar Història General i Geografia i que mostraren una forta inclinació per la Geografia.
Lamentablement el Pla d'estudis vigent no ha contemplat un sistema de "passarel·les" que
permetés, per exemple, la convalidació d'un primer cicle complet, cosa que significaria que
amb un mínim de 2 anys s'assoliria la llicenciatura en Geografia 9 . Actualment, els que volen
obtenir el títol s'han de sotmetre a una convalidació assignatura per assignatura, que resulta sens
dubte més complicada i menys útil pels demandants. Convindria estudiar una reforma de Pla
d'estudis que afavorís aquest procés i, en qualsevol cas, aprofitant la creació del Col·legi de
geògrafs, fóra un bon moment per veure de llicenciar en geografia a aquests geògrafs reals.
b) Un altre camp interessant seria el de llicenciats en història (o altres llicenciatures)
que a través d'un pla d'estudis amb força transversalitat pogués en dos o tres anys més obtenir el
títol de Geografia. En una molt recent modificació dels pla d'estudis d'Història es va plantejar
quelcom així, mitjançant una sèrie d'assignatures de Geografia (o alternativament d'Història de
l'Art) obligatòries pels alumnes d'Història, de manera que ja tinguessin cursades un nombre
importants de crèdits troncals de l'altra llicenciatura. 10 Malauradament, des del Ministeri s'ha
rebutjat aquesta opció, en concret la possibilitat d'optar alternativament bé per obligatòries de
Geografia bé d'Història de l'Art, cosa que ha obligat a incloure obligatòries de les dues
llicenciatures (amb menys nombre evidentment), de manera que s'ha estroncat la possibilitat
esmentada anteriorment i, per tant, s'ha dificultat molt la captació d'aquests llicenciats.
c) Un altre camp poc explotat en l'actualitat és el dels diplomats (magisteri,
enginyeries tècniques, topografia, arquitectura tècnica, diplomats en treball social, estadístics,
etc.) També en aquest cas falten unes passarel·les i tot s'ha de fer per la via de les
convalidacions d'assignatures. Durant anys, la llicenciatura en Història General i Geografia es
va nodrir d'alumnes provinents de Magisteri que realitzaven l'anomenat curs pont i, després, la
llicenciatura en dos anys més. Certament que aleshores a Magisteri existien les especialitats,
entre altres la de Ciències socials, mentre que ara la seva formació en coneixements és molt més
escassa. De totes formes, podria estudiar-se algun sistema que afavorís l'entrada d'aquests
diplomats, tant els de magisteri com els altres. Es trobin solucions millors o s'hagi de seguir amb
la situació actual, la captació d'aquests diplomats ha de comportar l'establiment de campanyes
específiques per aquests col·lectius, per exemple a través d'accions prop dels respectius col·legis
professionals o als mateixos centres on s'estan formant.
2.4. Anàlisi de la demanda i ocupació de la titulació.
No resulta massa fàcil parlar d'aquesta qüestió per dues raons: en primer lloc per la
falta d'un estudi exhaustiu del grau d'ocupació i les característiques del treball dels nostres
llicenciats; en segon lloc, perquè es tracta d'una llicenciatura nova que només ha graduat a cinc
promocions, i a més la primera, l'any 1997, va ser molt reduïda, ja que molt pocs van Acabar en
els 4 anys. De totes formes, encara que no de manera sistemàtica, s'intenta fer un cert seguiment
dels nostres llicenciats, de forma que podem senyalar els trets bàsics del que són les sortides
9
Certament que això no significa augmentar la matrícula de primer curs, però si l'entrada global de nous
alumnes.
10
En reciprocitat, els alumnes de Geografia han de cursar una sèrie de crèdits obligatoris que a la
llicenciatura d'Història són troncals o obligatoris.
30

professionals, sempre des de la visió menys o menys parcial d'aquest CAI, amb el suport però
d'altres professors i d'alguns llicenciats.
En primer lloc, hem de recordar que la professió de geògraf és encara poc coneguda i
poc reconeguda, de manera que les dificultats laborals son, en principi, força importants. De ben
segur que qualsevol llicenciat en Geografia ha hagut de respondre alguna vegada a la pregunta
"A què us dediqueu el geògrafs?, o quelcom així. Per altra banda, estem segurs que la resposta a
aquests pregunta seria sensiblement diferents segons qui la respongués. En efecte, hem de
reconèixer, d'entrada, que no existeix un camp professional específic del geògraf (contràriament
al que succeeix amb altres professions més consolidades), sinó que es mou en un camp laboral
força ampli i molt obert, on ha de competir amb professionals molt diversos (sociòlegs,
antropòlegs, economistes, pedagogs, llicenciats en Ciències de la comunicació, urbanistes,
agrònoms, biòlegs, enòlegs, meteoròlegs, etc., etc. etc.). El geògraf és sovint una persona que
pot fer bé feines molt diverses, la qual cosa en un món laboral molt canviant és una notable
avantatge, però que no té un camp massa delimitat, ni massa específic, cosa que suposa un cert
inconvenient.
En aquest context laboral ampli, obert i molt competitiu, els llicenciats en Geografia
de Tarragona han de trobar la seva sortida professional, no sense dificultats. A grans trets
aquesta correspondria a algunes de les situacions següents: a) Un primer grup de llicenciats, no
massa nombrós, correspon a persones que treballen d'alguna forma com a geògrafs a diverses
empreses, organismes i institucions; sense ànim de ser exhaustius podem assenyalar la
presència d'antics alumnes a algunes empreses o gabinets d'estudi, a Cambres de Comerç, a
diversos organismes de l'Administració Central i de la Generalitat, a alguns Consell Comarcals,
a alguns Ajuntaments grans, a empreses i institucions vinculades al turisme, a empreses
relacionades amb l'ús de SIGs i noves tecnologies , etc. b) Una variant d'aquest grup correspon a
persones que s'han vinculat a la Universitat, bé com a professors associats, bé com a becaris i
també trobem algun cas de professors de secundària. c) Existeix també un petit nombre de
persones que han creat la seva pròpia empresa, sigui un gabinet d'estudis, una empresa lligada a
las noves tecnologies en cartografia, a l'educació ambiental, etc. Aquest tres primers grups
podem considerar que treballen en una activitat directament relacionada amb els estudis
efectuats.
d) Un altre grup correspon a persones que ja treballaven en el moment d'iniciar els
seus estudis i que, en molts casos, han continuat lligats a la mateixa empresa o institució, on ,
gràcies al seu nivell universitari han pogut millorar en la seva situació laboral e) Finalment hem
de considerar un grup de persones amb activitats i sortides diverses: des del que han continuat
altres estudis, passant per persones que s'han col·locat en feines que només de manera indirecta
tenen relació amb la Geografia o que realment no en tenen, fins persones que treballen
esporàdicament, que es troben a l'atur o que han sortit del mercat laboral.
Des del punt de vista de la promoció laboral, les accions corresponen fonamentalment
a altres instàncies, sobretot al nou Col·legi de geògrafs, però des de la Universitat hi podem
contribuir, no sols millorant cada dia la formació, sinó a través d'accions més concretes, com
poden ser, per exemple, el reforçament de la relació ja existent amb empreses i institucions, la
realització de cursos i activitats en connexió amb el Col·legi professional, etc.
PUNTS FORTS/PUNTS FEBLES
Objectius de la titulació
Punts forts:
• Llicenciatura amb perfil bastant clar de geògraf professional
• Llicenciatura amb un perfil generalista, apte per un mercat laboral ampli i canviant.
31

Punts febles:
• Perill de caure en la creació de tècnics superespecialistes, que deixin de ser pròpiament
geògrafs.
Accions de millora
• Reforçar el perfil professionalitzador de la llicenciatura, mitjançant la reforma del
Pla d'Estudis ( ja realitzada):
a) augment de les assignatures que reforcen el coneixement de les tècniques,
b) introducció d'assignatures referides a camps específics d'aplicació (Planificació
Urbana i Regional, Desenvolupament Regional i local, etc.),
c) Augment del nombre de crèdits de l'assignatura de Pràctiques Externes
• Preveure, encara que complementàriament, el perfil de futurs professors de
secundària en el Pla d'estudis.
• Mantenir el perfil generalista de la llicenciatura.
Demanda i qualitat d'accés.
Punts forts:
• Manteniment de la matricula de 1er curs durant bona part dels anys noranta
• Augment del nombre d'alumnes matriculats que havien triat Geografia a Tarragona
com a primera opció i, que per tant, mostren més interès i estan més motivats.
• Un cert increment de la nota mitjana als darrers anys
Punts febles:
• Retrocés d'alumnes els darrers anys.
• Notes d'accés baixes.
• Escassa presència de matriculats procedents de vies que no sigui la de les PAAU.
Accions de millora:
• Augmentar i millorar la promoció de la llicenciatura entre els alumnes de
secundària
• Promocionar la llicenciatura entre diplomats (en topografia, en arquitectura
tècnica, en diverses enginyeries, en magisteri, diplomats en treball social,
estadístics, etc.)
• Recuperar els geògrafs reals, que només tenen l'antiga llicenciatura en Història
General i Geografia, de manera que cursin la nova llicenciatura.
Anàlisi de la demanda i ocupació de la titulació.
Punts forts:
• Multifuncionalitat del geògraf: una persona preparada per treballar en camps
diversos (un "tot terreny")
• En general bona opinió per part de les empreses i institucions de la feina
desenvolupada pels llicenciats en Geografia
Punts febles:
• Professió poc coneguda
• Camp laboral no massa definit i amb forta competència amb altres professionals.
• Dificultats de trobar feina específica de Geografia per una part dels nostres llicenciats.
Accions de millora:
• Ampliar i reforçar la relació ja existent amb empreses i institucions, com a possible
camp laboral dels nostres alumnes
• Promoure activitats conjuntes amb el Col·legi de geògrafs.
32

3. EL PROGRAMA DE FORMACIÓ
3.1 Estructura del pla d'estudis
3.1.1 El perfil del llicenciat/da en Geografia en la URV
En l'actualitat no hi ha cap document oficial que reculli quins són els objectius de
l'ensenyament de Geografia de la URV, al marge, evidentment, de les directrius generals de
totes les llicenciatures de Geografia i del que s'ha publicat al BOE. Però podem trobar objectius
implícits en analitzar les assignatures que componen la titulació: formar experts en Geografia
amb l'adquisició dels coneixements fonamentals i específics de la disciplina, així com del
funcionament i l'aplicabilitat d'eines i tècniques bàsiques per a l'anàlisi territorial. L'ús integrat
d'aquests coneixements i instruments permetran al geògraf professional reconèixer, interpretar,
analitzar i comprendre el territori amb la intenció de valorar-lo i, si escau, realitzar propostes de
conservació i actuació.
3.1.2 El pla d'estudis de la llicenciatura de Geografia
3.1.2.1 Les directrius generals del títol
Els plans d’estudis de la llicenciatura de Geografia tenen com a objectiu preparar
professionals en Geografia de manera que siguin capaços d'adaptar-se a situacions i entorns
laborals variables en una societat cada dia més dinàmica i tecnificada.
Tenint com a premissa aquest objectiu, es van redactar els dos reials decrets que
regeixen els plans d’estudis de la llicenciatura de Geografia. El primer (RD 1497/1987, de 27 de
novembre) correspon a les directrius generals comunes en què es recull la normativa aplicable a
tots els plans d’estudis que s'imparteixen a les universitats espanyoles i el segon
(RD 1447/1990, de 26 d'octubre) reuneix les directrius generals pròpies, específiques per a cada
llicenciatura, que s'han d'aplicar, junt amb les anteriors, als plans d’estudis que condueixen a
l'obtenció del títol de Diplomat/da o Llicenciat/da en Geografia.
L'itinerari continuat pot ser de quatre o cinc anys. En el primer cas, el cicle inicial
consta de dos anys, mentre que en el segon el mateix cicle n’agrupa tres. En qualsevol de les
dues opcions, el segon cicle sempre està compost de dos cursos.
Per al conjunt dels plans d’estudis, la llicenciatura es valora a partir de crèdits. Tota
assignatura té una equivalència en crèdits i cada crèdit correspon a 10 hores lectives que poden
ser teòriques o pràctiques.
Dins el pla d'estudis es troben diferents tipus d'assignatures:
Matèries troncals: l’alumne les ha de cursar obligatòriament, vénen determinades per
les directrius generals pròpies de la Llicenciatura de Geografia i són definides pel Ministeri
d'Educació i Cultura, de manera que hi ha d’haver un mínim d’homogeneïtat entre els plans de
les universitats. Les matèries troncals són, en el primer cicle, geografia d'Espanya, geografia
d'Europa, geografia física, geografia humana i tècniques en geografia, i en el segon hi ha
geografia física aplicada, geografia humana aplicada, ordenació del territori i teoria i mètodes de
la geografia. Cadascuna d'aquestes matèries troncals pot dividir-se en assignatures. Les matèries
troncals de la titulació de Geografia configuren un total de 108 crèdits.
Assignatures obligatòries: són aquelles que l'alumne ha de cursar obligatòriament i que
cada universitat estableix independentment.
Assignatures optatives: cada universitat defineix la relació d'assignatures optatives i
34

l'alumne les tria fins a completar el total de crèdits reservats en el seu pla d'estudis per a
assignatures d'aquest tipus.
Assignatures de lliure elecció: han de suposar com a mínim el 10% de la càrrega lectiva
del currículum de l'alumne. L'estudiant les tria lliurement entre les assignatures optatives del seu
pla d'estudis (sempre que no les hagi cursat com a optativa) o entre les que s'imparteixen en la
resta de llicenciatures de la seva universitat o en altres universitats amb què s'ha establert
conveni.
D'altra banda, les assignatures es poden dividir entre teòriques (aquelles que contenen
els coneixements bàsics de la geografia) i tècniques (aquelles que capaciten l'alumne en l'ús i
aplicació d'instruments i tècniques que complementen als anteriors).
3.1.2.2 Característiques del pla d’estudis de la llicenciatura de Geografia a la URV.
Assignatures troncals, obligatòries, optatives i de lliure elecció
La llicenciatura de Geografia de la URV s'estructura d'acord amb el pla d'estudis
aprovat el 13 de gener de 1994 i publicat al BOE el 2 de febrer del mateix any. Com a resultat
de l'anàlisi d’aquest document, s'observa que, per aconseguir el títol de Llicenciat/da en
Geografia, és necessari obtenir 300 crèdits, repartits en quatre anys. L'alumne, seguint l'itinerari
recomanat, es veu obligat a matricular-se d’una mitjana de 75 crèdits per curs. Atès que,
generalment, les assignatures són quadrimestrals (de 6 crèdits), això li suposarà cursar 12
assignatures a l'any. A causa d'aquesta circumstància, les hores de dedicació que l'alumne ha de
destinar al curs lectiu es multipliquen: es dupliquen els exàmens, els treballs pràctics, les
memòries, etc. Aquesta situació influeix de manera negativa en el rendiment de l'alumnat,
sobretot en el de primer cicle, que s'ha d'adaptar a aquesta dinàmica de treball.
D'altra banda, hi ha una idea generalitzada, tant entre alumnes com entre professors,
que la correspondència d'1 crèdit igual a 10 hores de dedicació és massa elevada.
Com a conseqüència de la distribució d'assignatures troncals que s'assignen segons la
legislació vigent (per exemple, 12 crèdits de geografia física) i de l'estructura en quadrimestres
dels cursos (que determina assignatures de 6 crèdits), apareixen com a assignatures obligatòries
d'universitat matèries bàsiques dins la seva àrea de coneixement; per exemple, Climatologia,
Geomorfologia i Biogeografia en el cas de geografia física (les dues primeres es consideren
troncals i la tercera és obligatòria d'universitat). Així doncs, assignatures que en teoria tenen les
mateixes característiques, han de ser tractades de manera diferent en el pla d'estudis arran de les
directrius generals de la titulació.
Analitzat el repartiment de crèdits per tipus d'assignatures, s'observa que hi ha una
distribució no equilibrada entre les tres classes d'assignatures que la legislació vigent preveu: el
36% del total de crèdits correspon a assignatures troncals (108 crèdits), el 26%, a assignatures
obligatòries (78 crèdits), i el 38% restant, a assignatures optatives i de lliure configuració (84 i
30 crèdits respectivament).
Si comparem la càrrega de crèdits que s’han de fer per obligació (assignatures troncals
i obligatòries) amb aquella que l'alumne pot triar, veiem que la primera representa
aproximadament 2/3 parts del total (62%), mentre que la possibilitat d'elecció es redueix al terç
restant.
Com en la major part dels plans d’estudis de Geografia de les universitats estatals, les
assignatures obligatòries d'universitat corresponen a assignatures de geografia descriptiva de la
comunitat autònoma a què pertany la universitat, així com a altres de caràcter específic que cada
centre desitja potenciar i que coincideixen amb les línies d'investigació obertes en els
departaments. D'aquesta manera, les directrius generals de la titulació permeten a les
35

universitats donar una orientació més especialitzada al seu currículum que les singularitza unes
respecte a les altres. Un altre aspecte positiu és que les assignatures obligatòries d'universitat
junt amb les optatives estan més pròximes als interessos del professorat i a les seves línies
d'investigació, la qual cosa ha de repercutir positivament en el nivell de qualitat de les matèries
esmentades.
D'altra banda, les assignatures han d'estar assignades a una àrea de coneixement, ja
sigui de Geografia (àrea d'Anàlisi Geogràfica Regional, àrea de Geografia Física i àrea de
Geografia Humana) o d'altres llicenciatures. Segons els resultats obtinguts, la distribució de
crèdits entre les àrees de coneixement de Geografia és equilibrada, al voltant del 16% dels
crèdits correspon a cada àrea de coneixement. També es donen els casos en que s'assigna una
mateixa assignatura a les tres àrees quan aquesta és de caràcter instrumental (Introducció a la
Cartografia, Cartografia Automàtica i Fotointerpretació., Estadística, etc.), o de caire genèric
(Ordenació del territori, Teoria i Mètodes de la Geografia), opció que es realitza en el 18,3% de
crèdits.
Troncals Obligatoris Optatius Totals
Anàlisi Geogràfica Regional 24 12 18 54
Geografia Física 24 12 24 60
Geografia Humana 24 6 24 54
Àrees Geografia 36 12 15 63
Altres 36 123 159
108 78 204 390
% Troncals Obligatoris Optatius Totals
Anàlisi Geogràfica Regional 22,2 15,4 8,8 13,8
Geografia Física 22,2 15,4 11,8 15,4
Geografia Humana 22,2 7,7 11,8 13,8
Àrees Geografia 33,3 15,4 7,4 16,2
Altres 0,0 46,2 60,3 40,8
100,0 100,0 100,0 100,0
La transversalitat entre llicenciatures que permet i fomenta la legislació vigent fa que
el 46,2% dels crèdits obligatoris d'universitat pertanyin a àrees de coneixement afins a la
Geografia (Història, Antropologia, Física, Filosofia, etc.). El fet que més de la meitat dels
crèdits d'assignatures obligatòries corresponguin a disciplines alienes a la Geografia implica que
els alumnes ho rebutgin. Els estudiants, en oposició al que estableix el mateix Ministeri, són
contraris a la transversalitat quant a les assignatures obligatòries, mentre que l'accepten si es
consideren les optatives i de lliure elecció, encara que remarquen la nul·la possibilitat d'elecció
entre optatives pròpies de la Geografia.
La disciplina afí a la Geografia que participa amb més freqüència en els plans
d’estudis de la llicenciatura és la d'Història. Les assignatures són Introducció a la Història,
Història Contemporània Universal, Història Contemporània d'Espanya i Anàlisi de l'Actualitat
Mundial. Probablement aquesta situació deriva dels antics plans d’estudis en què la Geografia i
la Història constituïen una mateixa llicenciatura. La participació de crèdits aliens a la
llicenciatura de Geografia en el pla d'estudis és la següent:
Troncals Obligatoris Optatius Totals
Antropologia 0 0 24 24
Filosofia 0 12 6 18
Física 0 0 18 18
Història 0 24 24 48
36

Les assignatures optatives del total que componen el pla d'estudis de Geografia a la
URV suposen el 44,3% (un total de 153 crèdits). D'aquest total, el 52,9% són assignatures
pròpies de Geografia i el 47,1% restant ho són d'àrees de coneixement afins (el 7%
d'Antropologia, el 7% d'Història, el 5,2% de Física i l'1,7% de Filosofia).
Analitzant aquests valors veiem que en les assignatures optatives la transversalitat
entre llicenciatures té més repercussió. Moltes matèries corresponen a assignatures de plans
d’estudis de llicenciatures pròximes, per la qual cosa, en ocasions, les assignatures optatives de
Geografia es converteixen per a l'alumnat en obligatòries si el que pretén és cursar
exclusivament matèries de Geografia.
Els crèdits de lliure elecció corresponen al 10% del currículum dels estudiants. En el
primer cicle han de completar un total de 12 crèdits, mentre que en el segon se n’han de
matricular de 18. La desitjada transversalitat entre llicenciatures a partir dels crèdits de lliure
configuració no sembla que de moment s’aconsegueixi. La mobilitat dels alumnes a altres
centres és escassa, hi ha tendència a quedar-se a la pròpia facultat. Normalment es trien
assignatures de llicenciatures afins com la Història o l'Antropologia per completar el
currículum. També és molt freqüent convalidar activitats que, en alguns casos, no estan
relacionades directament amb la llicenciatura de Geografia. Seria necessari revisar l'adequació
de determinats cursos, que la universitat organitza i convalida, al currículum de l'alumne i als
objectius d'una llicenciatura de qualitat (cursos d'esports, balls de saló, entre altres).
També és interessant ressaltar que, seguint la tendència d'assimilació de noves
tecnologies aplicades a l'estudi geogràfic, s'ha comprovat que part de les assignatures incloses
en el pla d'estudis corresponen són de caràcter instrumental. Destaquen en gran manera les de
Cartografia (Teledetecció, Cartografia Automàtica, Sistemes d'Informació Geogràfica, etc.) junt
amb Estadística Aplicada a les Ciències Socials.
3.1.3 La dimensió pràctica en el pla d'estudis
Si prenem com a referència el conjunt d'assignatures que ofereix el pla d'estudis de la
llicenciatura en Geografia, podem comprovar que, aproximadament, el 30% de la docència
correspon a classes pràctiques i la resta són teòriques.
Cada assignatura es divideix en crèdits teòrics i pràctics. En la major part la relació és
de 4,5 teòrics a 1,5 pràctics, encara que també en trobem de 3 a 3. Aquesta divisió de les
assignatures entre teoria i pràctica en molts casos està injustificada i no correspon a les
necessitats reals. Això és evident, sobretot, en les assignatures de caràcter instrumental com les
d'Introducció a la Cartografia, Cartografia Automàtica i Fotointerpretació i Sistemes
d'Informació Geogràfica, en les quals els treballs pràctics són fonamentals per adquirir dels
coneixements propis d’aquestes matèries i hauria d'incrementar-se’n la proporció. D'altra banda,
l’augment de la dimensió pràctica del pla d’estudis de la llicenciatura és una reivindicació
presentada pels alumnes reiteradament.
Un aspecte positiu que volem remarcar és que, en algunes d'aquestes assignatures, les
pràctiques són considerades experimentals i hi ha un increment del nombre de grups de
pràctiques, la qual cosa permet més eficàcia de la docència. Això passa en assignatures com
Introducció a la Cartografia o Sistemes d'Informació Geogràfica.
En el pla d'estudis hi ha una assignatura de característiques especials (Pràctiques
Externes), exclusivament experimental i que permet als alumnes aplicar els coneixements que
han anat adquirint durant els anys d'estudi de la titulació en empreses i institucions, la qual cosa
els introdueix en el món laboral.
37

Un altre aspecte que seria interessant tenir en compte és que bona part dels alumnes
desconeixen les característiques del pla d’estudis que estan cursant, sobretot pel que fa al
nombre de crèdits troncals, obligatoris, optatius i de lliure elecció que conformen la
llicenciatura, la distribució en els dos cicles, així com els prerequisits que l'alumnat ha de
complir per poder accedir al segon cicle. Aquest últim aspecte, la ignorància dels condicionants
per poder accedir al segon cicle, té conseqüències extremadament negatives en el currículum de
l'alumne, ja que és força freqüent que algun estudiant només es pugui matricular en un curs de
les assignatures troncals que no va superar el primer cicle i es retarda així la llicenciatura.
3.1.4 El procés intern de disseny del pla d'estudis
Per elaborar el pla d’estudis vigent de la llicenciatura de Geografia es va seguir la
metodologia exposada a continuació:
Creació d'una comissió formada per membres del personal docent de les tres àrees de
coneixement. Es troba a faltar que hi hagués una participació de l'alumnat, encara que és
cert que es coneixien les seves inquietuds.
La comissió va elaborar una proposta de pla d'estudis tenint en compte una sèrie de
premisses:
Distribució equitativa de crèdits entre les tres àrees de coneixement.
Increment d'assignatures pràctiques amb la intenció de professionalitzar la llicenciatura.
A causa de l'escassa plantilla de Geografia i seguint les directrius de la URV, es va elaborar
el pla d'estudis tenint en compte la transversalitat, triant assignatures que complementessin
la formació del llicenciat i tinguessin utilitat professional.
Les assignatures obligatòries d'universitat i les optatives corresponen a les línies
d'especialització del personal docent i investigador. Permeten oferir un ensenyament de més
qualitat, ja que el professor tracta aquells temes en què està més interessat i dels quals té
més coneixements.
Debat del pla d'estudis en una reunió amb tots els membres de la Unitat de Geografia.
Elaboració del definitiu pla d'estudis que recull les aportacions i reflexions del debat intern.
3.2 Els programes de les assignatures del pla d'estudis
La Guia de l'estudiant que publica anualment la Facultat de Lletres recull, a més de
l'organització d’aquest centre, l'itinerari curricular, l'estructura del pla d’estudis, el calendari
d'exàmens i els programes de les assignatures.
Respecte als programes de les assignatures que conté, hi trobem any rere any buits,
imprecisions i errors, per exemple, la confusió en el nom del professor responsable de
l'assignatura, en el nombre de crèdits, en el tipus de crèdits, la falta de programa o la inclusió
d'un programa sense actualitzar. Els problemes detectats són en gran manera conseqüència del
sistema que s'utilitza per elaborar aquesta Guia. El professorat actualitza els programes i
corregeix els errors que l'afecten través de la intranet del centre, però les esmenes no es recullen
sempre en la nova edició. Alguns dels aspectes positius que hi trobem és que la difusió entre
l’alumnat de la llicenciatura és plena i que, a més a més, els programes tenen una estructura
homogènia, ja que inclouen les característiques generals de l'assignatura (nombre de crèdits,
quadrimestre en què s'imparteix, curs, cicle, etc.), els continguts resumits del programa, la
bibliografia bàsica, les pràctiques i el sistema d'avaluació.
A causa de l'escassa fiabilitat de la informació, en alguns casos, i que els continguts
de l'assignatura estan sintetitzats, és freqüent que el primer dia de classe el professorat
distribueixi entre els estudiants el programa detallat i sense errors de l'assignatura.
Si analitzem la taula següent, veiem que a la Guia de l'estudiant no apareix temari de
tres assignatures, malgrat que s’hi ha introduït a través d’Internet. Però això s’esmena, ja que ja
que el professor el distribueix el primer dia de classe. Si l'alumne no assisteix aquest dia, i és
38

freqüent perquè coincideix amb el període de matriculació, pot passar que no disposi del
programa de l'assignatura.
El 82% dels programes de la llicenciatura de Geografia recullen els objectius i els continguts de
l'assignatura així com la bibliografia recomanada. També inclouen, amb més o menys detall, la
forma en que s’avaluarà la matèria (examen teòric, examen pràctic, seminaris, etc.)
CONTINGUTS
Nre. %
PROGRAMES programes
0:No existeix * 3 6
1: Objectius 41 82
2:Temari 41 82
3: Bibliografia 41 82
4: Formes d'avaluació 41 82
50 100
*Nota: corresponen a assignatures com Pràctiques Externes o
Treball d'Investigació
Amb relació als temes que comprenen les assignatures, és competència del professor
responsable de la matèria designar els coneixements i continguts específics que consideri més
adequats. Això li permet realitzar una aportació personal però també introdueix el perill que
aquests continguts siguin massa especialitzats o parcials, la qual cosa incideix negativament en
la formació de l'alumne. Un altre aspecte que es té en compte a l'hora d'elaborar un programa és
la utilitat que tindran els continguts presentats en la formació de l'estudiant com a professional
de la Geografia. En general, s'adapten a les necessitats i als interessos dels alumnes, encara que
cal esmentar el desacord referent a l'orientació poc geogràfica o d'escàs interès per a un
estudiant de Geografia d'algunes assignatures alienes a la carrera. La queixa se centra, sobretot,
en aquelles que són de compliment obligat.
Un altre aspecte que cal remarcar és que, normalment, el programa presentat a classe o
recollit a la Guia de l'estudiant és massa extens per poder desenvolupar-lo durant el període
lectiu que l'assignatura té determinat. És necessari reorganitzar el pla d’estudis, de manera que
es puguin dividir assignatures extremadament extenses o bé que el professor faci un esforç de
síntesi amb la intenció de poder complir el programa previst.
D’altra banda, també és important que es coordinin assignatures que s'emmarquen en
una mateixa àrea temàtica, de manera que els continguts es complementin i no se superposin. Si
analitzem les programacions de les matèries assignades a àrees de Geografia, veiem que és
bastant improbable que això passi perquè la compartimentació de les matèries està ben definida.
La major part d'assignatures de la llicenciatura de Geografia les imparteix un sol
professor. Això assegura una bona dinàmica respecte a la impartició de les classes, tant
teòriques com pràctiques, així com l'avaluació adequada dels coneixements adquirits per
l'alumnat. La participació de més d'un professor en la docència d'una matèria sol correspondre a
assignatures d'àrees de coneixement alienes a Geografia. En alguns casos, els alumnes tenen la
sensació que el nivell d'exigència en aquestes assignatures és més gran, ja que poden considerarse
com a petites assignatures que en fan una de més àmplia.
Les actuacions de millora, pel que fa als programes de les assignatures, impliquen una
edició més acurada de la Guia de l'estudiant i la inclusió de les formes d'avaluació en aquells
temaris que no hi és. També és important coordinar els programes per eliminar les possibles
superposicions, així com tenir en compte a l'hora d'elaborar-los els objectius i les premisses de
la llicenciatura de Geografia.
39

3.3 L'organització de la llicenciatura
Els òrgans responsables de la llicenciatura són el Deganat de la Facultat de Lletres a
través de la Comissió Acadèmica de la Facultat i el cap d'estudis, així com els diversos
departaments que hi estan implicats. Les competències d'aquests òrgans estan definides amb
claredat en la Normativa d'ordenació acadèmica. La Comissió Acadèmica de la Facultat
s’encarrega d’oferir i distribuir les assignatures. El cap d'estudis té com a responsabilitat
elaborar els horaris i organitzar l'aulari. Els departaments implicats, principalment el d'Història i
Geografia, aporten la força docent necessària per poder complir el que ha determinat la
Comissió Acadèmica i ha aprovat la Junta de Facultat.
Respecte al funcionament d'aquests òrgans, la dinàmica de treball de la Comissió
Acadèmica és millorable. Més preparació de les reunions i la distribució de la informació entre
els participants uns dies abans de la trobada perquè puguin estudiar-la, n’incrementaria
l'efectivitat.
A causa de les característiques de la llicenciatura de Geografia, el disseny de l'aulari és
complicat. Hi ha assignatures, com per exemple les de Cartografia, que necessiten aules
específiques i diferents per a la docència teòrica i per a la pràctica. Aquest punt, que s’afegeix al
fet que l'aulari de què disposa la Facultat de Lletres és del tot insuficient per al nombre de
llicenciatures que s'hi imparteixen i el volum d'alumnes matriculats, comporta que, amb relativa
freqüència, l'assignació d'aules no sigui correcta. Això implica retard en l'inici de les classes fins
que s'aconsegueix ajustar plenament l'assignació d'aules amb les necessitats reals de les
assignatures i els alumnes inscrits.
L'any acadèmic es troba dividit en dos quadrimestres, amb una durada de 15 setmanes
lectives cadascun i amb tres períodes d'exàmens de tres setmanes cadascun (febrer, juny i
setembre). Totes les assignatures de les àrees de Geografia tenen una distribució de la docència
quadrimestral (assignatures de 6 crèdits) i les matèries que corresponen a àrees com les
d'Antropologia Social, Històries i Filosofia són anuals (12 crèdits).
La distribució d'assignatures entre els dos quadrimestres que componen l'any lectiu és
equilibrada i, a més a més, s'intenta que hi hagi la mateixa proporció de crèdits de compliment
obligat i optatius en cadascun dels dos períodes. Si valorem el calendari per cursos, podem
comprovar que, aproximadament, apareix el mateix nombre d'assignatures en cada
quadrimestre. Un cas excepcional correspon al calendari de tercer i quart curs, ja que la
docència teòrica es concentra en els dos primers dies de la setmana amb la intenció que els
dijous i els divendres quedin lliures per realitzar les pràctiques externes. Aquest fet és considerat
positiu per aquells alumnes que trien com a optativa l'assignatura de Pràctiques Externes,
mentre que la resta ho veu com un obstacle per desenvolupar amb èxit el curs. Si tenim en
compte només les assignatures de compliment obligat del primer quadrimestre, en les sessions
de dilluns i dimarts els alumnes concentren 45 crèdits als quals s’han d’afegir les assignatures
optatives; per tant, és freqüent que un alumne tingui 6 hores lectives al dia.
La totalitat d'assignatures de la llicenciatura de Geografia, tant les anuals com les
quadrimestrals, s'imparteixen en sessions que duren 90 minuts. La docència teòrica de cada
assignatura es concentra en dos dies de la setmana, dilluns i dimarts o dijous i divendres, i els
dimecres es reserven per a les classes pràctiques. Aquesta distribució té el seu origen en la ja
comentada falta d'aules de la Facultat de Lletres. Entre l'alumnat i part del professorat hi ha una
inclinació generalitzada cap a una reducció en el temps dedicat a cadascuna de les sessions
teòriques, ja que es produeix una davallada progressiva de l'atenció de l'alumne a partir dels 35
minuts, que s'accelera després dels 50 minuts i en endavant. En quant a l’horari s’acostuma a fer
rotació de matí/tarda en la majoria de les assignatures (un any al matí i el següent a la tarda),
amb la finalitat d’afavorir que puguin assistir-hi els alumnes que treballen. Això comporta però
40

un problema que fa que l’horari de cada curs es reparteixi al llarg de tot el dia, cosa que obliga
als alumnes a romandre moltes hores al centre.
Com ja hem esmentat, els períodes d'exàmens són tres. Els de febrer i juny se situen
just després de la finalització de la docència del primer i segon quadrimestre, respectivament. El
tercer, el de setembre (que en alguns anys s'inicia l'última setmana d'agost), correspon a la
segona convocatòria a què tenen dret els alumnes que no han superat la primera de qualsevol
dels dos quadrimestres.
El calendari d'exàmens és competència del Deganat, en concret del cap d'estudis i a
l'hora de dissenyar-lo preval la disponibilitat d'aules sobre qualsevol altre factor com el grau de
dificultat, els continguts o el tipus d'assignatura. Un aspecte positiu que podem remarcar és que
es publica a la Guia de l'estudiant, la qual cosa permet a l'alumne conèixer-lo amb prou
antelació com per solucionar incompatibilitats.
Si analitzem els calendaris d'exàmens, veiem que, en alguns casos, es concentren les
proves en uns pocs dies del període oficial. Per exemple, els exàmens de juny per a primer curs
estan concentrats en la segona setmana del període (el 62,5% dels exàmens) i la major part
corresponen a assignatures troncals i obligatòries. L'alumnat coincideix a assenyalar la
necessitat de distribuir d'una forma més coherent les assignatures en el calendari tenint en
compte altres aspectes i no sols la disponibilitat d'aules, així com incloure una setmana d'estudi
entre el final del quadrimestre i el període d'exàmens. En algunes facultats de la URV, aquest
últim aspecte se soluciona eliminant les classes i dedicant l'última setmana del quadrimestre a
tutories, fet que permet a l'alumne resoldre dubtes i dedicar-se plenament estudiar.
La divisió de les assignatures entre crèdits teòrics i pràctics obliga a dissenyar un
calendari de pràctiques que resulta encara més complicat que els anteriors a causa de les
diferents tipologies. Trobem pràctiques de laboratori i d'exercicis que requeririen una
seqüenciació setmanal o quinzenal amb sessions de 120 minuts. D'altra banda, tenim les
pràctiques que es realitzen a partir de visites a institucions, museus o organismes o mitjançant
treball de camp i necessiten coordinació amb les entitats implicades i més dedicació horària a
causa, en part, de la necessitat de realitzar desplaçaments i l'aprofitament del dia (pràctiques de
mitja jornada o de jornada completa, entre 4 i 8 hores). Com a conseqüència de tot això i a causa
de la ja comentada concentració de les pràctiques en un dia de la setmana, és freqüent que els
dies de pràctiques de diverses assignatures coincideixin, que s'iniciïn les classes pràctiques
abans de les teòriques, que durant el transcurs del curs s'alteri el calendari dissenyat pel Deganat
per ajustar-lo amb altres institucions, etc. Tot això perjudica l'alumnat, atès que assistir-hi és
impossible. Un altre aspecte negatiu amb relació a les pràctiques que ha d'assenyalar-se és el
que el finançament de les sortides de camp recauen sobre els estudiants.
Respecte a la distribució de l'alumnat per cicles i assignatures, veiem, segons les dades
de la taula 6, que la mitjana d'alumnes matriculats per assignatures és de 44 en primer cicle, tant
per a matèries obligatòries com per a optatives, xifres que es redueixen en segon cicle, 33 i 19
alumnes respectivament. Considerem que, en general, la mitjana d'alumnes per matèria és
adequada, la qual cosa permet una llicenciatura de qualitat amb relació a aquest aspecte.
Algunes de les assignatures del pla d'estudis de la llicenciatura de Geografia tenen
unes pràctiques que són considerades de laboratori, de manera que el nombre d'alumnes
recomanable és de 10. Per aquest motiu les pràctiques d'aquestes matèries es divideixen fins a
tres grups. Un exemple d'aquest cas és la Introducció a la Cartografia, que té tres grups de
pràctiques (una mitjana de 13 persones). Els resultats d'aquesta divisió han estat molt positius, ja
que permeten oferir als alumnes una atenció més detallada i personalitzada així com l’accés a
infrastructures i aparells propis d'algunes assignatures de Geografia (ordinadors, aparells de
cartografia, etc.). Seria convenient que aquesta mesura s'apliqués a altres assignatures en què les
41

pràctiques tenen una dimensió important, com Introducció a l'Estadística, Geografia Física
Aplicada o Geografia Humana Aplicada.
PUNTS FORTS/FEBLES
Estructura del pla d’estudis
Punts forts
• Coherència científica de les assignatures troncals i obligatòries.
• Nivell d'homogeneïtat adequat en la formació dels llicenciats.
• Abundància de l'oferta d'assignatures de lliure elecció.
• Cursos no gens massificats, la qual cosa permet un ensenyament personalitzat.
• Existència d'una assignatura de pràctiques externes que permet aplicar els
coneixements en empreses i institucions així com introduir l'alumne en el món laboral.
• Desdoblament dels grups de pràctiques en les assignatures experimentals.
Punts febles
• Oferta d'activitats reconegudes com a crèdits de lliure elecció sense cap interès
científic ni valor didàctic.
• Falta de possibilitat d'especialització.
• Programa escassament adaptat als interessos de la llicenciatura de Geografia en
assignatures obligatòries impartides per altres llicenciatures.
• Repartiment inadequat de crèdits teòrics i pràctics en assignatures de caràcter aplicat.
• Escassa optativitat.
• Excessiva transversalitat en detriment d'assignatures específiques de Geografia.
• Escassa difusió entre l'alumnat de l'estructura i requisits del pla d'estudis.
Propostes de millora
• Elaborar un document amb els objectius de la titulació.
• Replantejar els crèdits obligatoris aliens a Geografia.
• Incrementar el nombre de crèdits optatius de Geografia.
• Redistribuir crèdits teòrics i pràctics de manera racional i d'acord amb els continguts
de les assignatures i els períodes lectius.
• Revisar el sistema de programació docent dels cursos.
• Incrementar la coordinació docent.
• Incloure en la guia de l'alumne de les característiques bàsiques del pla d’estudis junt
amb els prerequisits del segon cicle.
• Incrementar el nombre de crèdits de l'assignatura de pràctiques externes.
El programa de les assignatures del pla d’estudis
Punts forts
• Difusió efectiva dels programes de les assignatures perquè estan inclosos en la Guia de
l'estudiant.
• Estructura homogènia dels programes recollits en la Guia de l'estudiant.
42

• Adjudicació d’assignatures a professors especialistes i interessats en la temàtica.
• Coordinació entre assignatures amb temàtica relacionada. Escassa superposició dels
programes.
• Part dels programes tenen en compte els objectius de la llicenciatura; per això
inclouen continguts que faciliten la professionalització de la llicenciatura.
Punts febles
• Nombrosos errors i falta d'informació en la Guia de l'estudiant.
• Superposició de part del temari entre algunes assignatures.
• Programes massa extensos per al nombre de crèdits estipulats en les assignatures.
Propostes de millora
• Esmenar els errors de la Guia de l'estudiant i actualitzar-la.
• Publicar els programes de les assignatures a la pàgina web del Departament. Serà
necessari un treball sistemàtic de manteniment i actualitzar la informació.
• Revisar els programes per adequar-los als crèdits assignats a les matèries.
L’organització de la llicenciatura:
Punts forts
• Classes d'hora i mitja que permeten al professorat concentrar les sessions lectives en
tres dies a la setmana.
• Concentració de classes en tres dies de la setmana per als alumnes de segon cicle.
• Publicació del calendari d'exàmens a la Guia de l'estudiant.
• Rotació de les assignatures matí/tarda un any per l’altre.
Punts febles
• Dinàmica de treball de la Comissió Acadèmica de la Facultat és poc efectiva.
• Falta d'espais que permetin una millor distribució de la docència així com dels
exàmens.
• Reducció de l’efectivitat en l’estructura de les classes d’hora i mitja, ja que la
capacitat d'atenció de l'alumne va minvant progressivament.
• Concentració excessiva de classes en tres dies de la setmana per als alumnes de segon
cicle.
• Horari excessivament dispers durant tot el dia
• Força de treball escassa quant al professorat de Geografia es refereix.
• Falta d'un període d'estudi anterior al d'exàmens.
• Finançament de les excursions i sortides de terreny per part de l'alumnat.
Propostes de millora
• Incloure en el calendari escolar un període d'estudi anterior al d'exàmens.
• Millorar la distribució dels exàmens dins el període de temps que s’hi dedica.
• Incrementar la plantilla de la Unitat de Geografia.
• Buscar finançament per a excursions i sortides de terreny (Facultat, Departament,
Vicerectorat d'Estudiants, etc.).
43

4. DESENVOLUPAMENT DE L’ENSENYAMENT
4.1. Acció tutorial
El Departament d’Història i Geografia té definits els objectius i desenvolupament de
l’acció tutorial dels ensenyaments d’història i geografia. Des del curs 2000-2001 i en el marc
dels plans estratègics de la URV, de la Facultat de Lletres i del Departament d’Història i
Geografia, es prioritza l’acció tutorial amb l’objectiu general de facilitar als alumnes d’aquests
ensenyaments el suport i l’ajut necessaris per tal d’orientar la seva integració a la Universitat,
millorar el seu rendiment acadèmic i col·laborar en el seu desenvolupament personal. Segons el
document sobre Objectius i desenvolupament de l’acció tutorial dels ensenyaments d’Història i
Geografia del curs 2000-2001 les funcions dels tutors són:
1. Facilitar als alumnes el seu procés d’incorporació i de desenvolupament en el món
universitari.
2. Seguir de manera individualitzada i personalitzada el procés acadèmic dels alumnes.
3. Estimular els alumnes per millorar el seu rendiment acadèmic.
4. Orientar la integració dels alumnes en la vida universitària
5. Orientar la inserció laboral dels alumnes.
L’acció tutorial es desenvoluparà des de l’ingrés a la Facultat i la incorporació als
ensenyaments d’Història i de Geografia fins la seva graduació. El curs 2000-2001, l’acció
tutorial anirà adreçada als alumnes de nou ingrés, ampliant aquesta acció els anys següents.
Per la tutoria pels alumnes de nou ingrés es van explicitar tasques i funcions. Tots els
alumnes dels esmentats ensenyaments seran distribuïts per la secretaria de la Facultat entre els
professors ordinaris i interins d’Història i de Geografia amb dedicació a temps complet. Aquests
professors desenvoluparan les següents accions tutorials al llarg del curs 2000-2001:
1. Abans de la matrícula es reuniran individualment amb els alumnes que tinguin assignats
per explicar-los l’estructura dels plans d’estudi, la tipologia de les assignatures, els
procediments de matrícula, etc., i acordar, finalment, el compromís de matrícula. En
aquest moment s’omplirà l’imprès corresponent que serà signat pel professor tutor i per
l’alumne. L’original restarà en poder de l’alumne, que l’haurà de presentar a la
secretaria del centre per tal de formalitzar la matrícula, i la còpia quedarà en poder del
tutor com a garantia del compromís de matrícula i per tal d’evitar posteriors
reclamacions.
En cap cas es poden matricular dues assignatures que coincideixin en dia i hora.
Les assignatures objecte de possible convalidació no es podran matricular fins la
resolució del deganat, a proposta de la comissió acadèmica corresponents; comunicada aquesta
resolució, l’alumne haurà de tornar a entrevistar-se amb el tutor per quadrar definitivament el
compromís de matrícula.
2. Al finalitzar el primer quadrimestre els professors convocaran els alumnes que
tutoritzen per tal de revisar la preparació d’aquests alumnes, els resultats dels exàmens
de febrer i les estratègies per afrontar el segon quadrimestre i la superació del curs.
3. El mes de juny el professors convocaran els alumnes que tutoritzen per tal de revisar el
desenvolupament acadèmic d’aquests alumnes i orientar-los sobre la preparació del
següent curs acadèmic.
Fins aquí els objectius assenyalats per l’acció tutorial del ensenyament de Geografia des
d’aquests curs. La Facultat de Lletres en el Pla d’Acció Tutorial de juliol de 2001 també
45

assenyala uns objectius semblants, tot i que ha introduït correccions ressenyables. Segons aquest
Pla, l’acció tutorial tindrà dues vessants: la tutoria adreçada a l’alumnat de nou ingrés (1er any) i
l’adreçada a la resta de l’alumnat de 1er i 2on cicle. Les accions tutorials per a l’alumnat de nou
ingrés consistirà en reunir, abans de la matrícula, els estudiants tutoritzats, per explicar
l’estructura dels plans d’estudi, les característiques de les assignatures, els possibles itineraris
curriculars, etc. Durant el primer mes de classe, els tutors recolliran la percepció dels alumnes
per determinar les dificultats acadèmiques i metodològiques i els orientaran en la resolució dels
problemes detectats. En finalitzar cadascun dels quadrimestres el tutors oferiran als alumnes
tutoritzats la possibilitat de comentar conjuntament les qualificacions obtingudes i el seu
rendiment per tal d’ajudar-los a planificar les activitats acadèmiques del període següent.
Per a la resta de l’alumnat de 1er i 2on cicle els tutors també tenen tasques assignades,
com orientar sobre la matrícula i el procés acadèmic, comentar els resultats i detectar les
dificultats i assessorar-los en la planificació de les activitats acadèmiques. El alumnes tenen la
possibilitat de demanar assessoria del tutor en qüestions relacionades amb el desenvolupament
acadèmic. El temps de dedicació del professorat a les tasques d’acció tutorial queda establert al
Pacte de Dedicació. Per últim i per la implantació de la reforma dels Plans d’Estudi, l’acció
tutorial s’estendrà de forma específica a aquells estudiants de plans vells amb assignatures a
extingir i pendents de superar, per tal d’evitar una mala organització de l’itinerari curricular.
La Unitat de Geografia i ja des de el primer curs de la llicenciatura, el curs 93-94,
organitzà tutories, especialment a primer curs, que tenien com objectiu orientar els estudiants
sobre el pla d’estudis, donar informació sobre la Unitat, la llicenciatura i els recursos del centre.
Com es desprèn dels plans ja comentats en aquests moments l’acció tutorial s’ha d’estendre per
tot el període formatiu de l’estudiant, amb l’obligació de fer un seguiment individualitzar de la
seva trajectòria.
La normativa sobre les funcions del professorat es prou explícita, com hem pogut
veure. Aquest Comitè d’Avaluació té dubtes raonables de l’eficàcia del procés d’acció tutorial.
L’experiència del primer any assenyala algunes deficiències. Creiem que la recepció
d’estudiants per part del professorat pot facilitar el seu procés d’incorporació i de
desenvolupament en el món universitari. Però en qualsevol cas no hauria de suplir les funcions
administratives, assignades al personal corresponent dins de la universitat. No s’ha produït un
seguiment individualitzat i personalitzat del procés acadèmic dels alumnes. Tanmateix per part
dels estudiants no s’han produït demandes explícites amb els tutors respectius. En tot cas les
escasses consultes son de caire administratiu.
Aquest Comitè d’Avaluació considera que el nivell de compliment formal del
professorat de les funcions d’atenció tutorial es correcte dins dels marges ja valorats. També
creiem que l’explicitació dels objectius i fórmules sobre les tutories han complicat el seu
compliment. A l’ensenyament de geografia existeixen pràctiques d’atenció individualitzada,
sense formalitzar, sense coordinar, i potser de forma dispersa, però que llevat el nombre
d’estudiants no es difícil que es produeixin.
El Reglament de Personal Acadèmic aprovat a la Junta de Govern del 4 de juny de 1999
i les modificacions aprovades per la Junta de Govern del 22 de desembre de 1999 especifiquen
el règim de dedicació on s’inclou la durada de la jornada laboral del personal acadèmic i la
dedicació a l’alumnat. El professorat de cossos docents universitaris a temps complet,
professorat associat estranger de caràcter permanent, investigador, becaris de recerca
postdoctorals, becaris predoctorals i ajudants tenen una durada de la jornada laboral de 37,5
hores; el professorat de cossos docents universitaris a temps parcial, 20 hores; el professorat
associat de 18 crèdits, 12 hores setmanals; el professorat associat de 9 crèdits, 6 hores
setmanals; el professorat associat de 4,5 crèdits, 3 hores setmanals.
46

Les funcions tutorials i d’atenció els estudiants formen part de la docència reglada dels
professors. S’entén per docència reglada la impartició de classes teòriques o pràctiques de
primer cicle, segon cicle, seminaris, hores d’atenció a l’alumnat, tutories, coordinació de
matèries, coordinació d’intercanvis d’alumnes, coordinació de pràctiques, preparació de classes,
correcció d’exàmens i casos pràctics, i altres tasques docents.
Segon l’esmentat Reglament el professorat amb dedicació a temps complet dedicarà a
l’alumnat en forma d’assistència i tutories 6 hores a la setmana. El professorat amb dedicació a
temps parcial i el professorat que gaudeixi de reducció docent dedicarà tantes hores a l’alumnat
(assistència, tutories) a la setmana com hores lectives li correspongui. Aquestes hores
s’ajustaran a les característiques d’horari i dels grups (matí i tarda). Durant les hores d’atenció el
professor ha de restar al seu departament. El director/a del Departament farà fixar al tauler
d’anuncis l’horari d’atenció dels diferents professors.
La normativa de la Universitat es prou explícita sobre el nombre d’hores de tutoria i
de visita al professor. En el cas dels professors de l’ensenyament de geografia hem de destacar
l’atenció prestada als estudiants de la llicenciatura, tot i les dificultats per fer-ho. A més de la
publicitat que donà el Departament d’Història i Geografia de l’horari d’atenció d’alumnes, els
professors que tenen despatx individual o compartit indiquen clarament les hores de visita i
d’atenció a l’alumnat. No tots els professors a temps complet gaudeixen de despatx per assolir
completament aquestes tasques. Aquestes dificultats són més evidents en el cas de becaris
predoctorals, ajudants i professors associats. Amb tot, la relació dels estudiants amb els
professors en forma de consulta i atenció és prou fluida.
La Unitat de Geografia va endegar un procés de tutoria des dels inicis de la
llicenciatura, dirigit als nous estudiants. El professors encarregats d’aquesta tasca durant els
mesos de juliol i setembre resolien els problemes dels estudiants, amb un seguit de
recomanacions sobre nombre de crèdits mínims i màxims, itineraris, estructura del pla d’estudis,
el funcionament i context de l’ensenyament. Amb aquesta experiència prèvia dirigien als
alumnes cap una organització racional del seu currículum del primer curs. Això hem de
considerar-ho com un fet positiu. El que ja no està tant clar és el resultat d’aquesta tutorització
prèvia. Potser ha mancat un seguiment de les opcions de l’alumnat, en relació amb els
rendiments acadèmics. Freqüentment hem constatat la irracionalitat del molts currículums, fruit
del propi rendiment de l’alumne i de les seves expectatives, però també evidencia una manca de
control i seguiment per part del docents.
4.2. Metodologia docent
Els mètodes d’ensenyament utilitzats per part dels professors de la llicenciatura de
Geografia són diversos, com diferents són les matèries i les condicions materials. L’Enquesta
d’opinió de l’alumnat sobre l’activitat docent del professorat del curs 1999-2000 ens indica que
l’ensenyament de geografia està per sobre de la mitjana de la Universitat Rovira i Virgili. Sobre
14 professors enquestats i 237 enquestes efectuades l’ensenyament obté una mitjana de 5,5
sobre 7 i el conjunt del professorat de la URV una mitjana de 5,10. La sisena pregunta fa
referència a si els professors desenvolupen tècniques d’ensenyament efectives. En aquest cas,
els estudiants atorguen el valor més baix de totes les qüestions plantejades a l’enquesta.
Concretament, un 4,99 per l’ensenyament de geografia i un 4,42 pel conjunt de la URV. Potser
és l’evidència de mancances i problemes genèrics que fan complicada el desenvolupament de la
docència.
La llicenciatura de Geografia distribueix els crèdits en teòrics i pràctics, amb
recorreguts generalment quadrimestrals de 6 crèdits i en menor mesura anuals per matèries
impartides per professors d’Història, Filosofia i Antropologia, de 12 crèdits. També són anuals
algunes matèries optatives de segon cicle, com les Pràctiques (6 crèdits) i el Treball
d’Investigació (9 crèdits).
47

Les assignatures quadrimestrals són impartides, generalment, per un únic professor i
es desenvolupen en un sol grup, tant a l’apartat teòric com en el pràctic. (Veure Taula 4.
Programa de la Titulació, curs 1999-2000). Les excepcions en quant el nombre de professors
diferents afecten a 5 assignatures (Introducció a l’Antropologia Social, 2 professors; Historia del
Pensament, 2 professors; Pràctiques, 2 professors; Treball d’Investigació, 3 professors; i
Tècniques qualitatives d’Investigació, 4 professors). Les assignatures de 12 crèdits (9 teòrics + 3
pràctics) i per tant de desenvolupament anual tenen dos professors assignats sota un mateix
programa. En quant al nombre de grups les assignatures de tècniques en geografia (Introducció
a la Cartografia; Sistemes d’Informació Geogràfica i Cartografia Automàtica i
Fotointerpretació) tenen 1 grup de teoria i 3 de pràctiques.
En relació a la distribució de crèdits també hem d’assenyalar que es produeix un cert
desequilibri en el repartiment de crèdits teòrics i pràctics. La raó es la distribució que apareix
publicada en el BOE Així, assignatures com les esmentades de Tècniques en Geografia tenen
una proporció de crèdits pràctics més elevat. D’igual manera les Pràctiques només tenen
assignades 6 crèdits de caire pràctic. Per altre banda, les troncals ‘aplicades’ del pla d’estudis
distribueixen de forma equilibrada els crèdits teòrics i pràctics.
Els mètodes d’ensenyament utilitzats son pertinents en relació amb els mitjans
personals i materials disponibles. El professors de geografia utilitzen els mitjans i els mètodes a
l’abast per tal de motivar l’alumnat i desenvolupar alternatives a les clàssiques lliçons
magistrals. La tasca del professor és alguna cosa més que la quantitat de coneixements impartits
i assimilats pels estudiants. Les classes teòriques son imprescindibles per exposar de forma
sistemàtica els temes del programa. L’objectiu d’aquesta posició expositiva consisteix en
plantejar panorames generals sobre els aspectes i els problemes, tot oferint resums equilibrats de
la bibliografia i de la recerca pròpia i aliena. El professor proveeix la informació necessària de
forma ordenada, actualitzada i forçosament sintètica, amb l’objectiu de fer comprendre els
continguts a través de la motivació i l’interès dels destinataris. Per tal de que les classes
teòriques no deixin l’estudiant com un subjecte passiu del procés d’aprenentatge s’adopten
alternatives a la lliçó magistral. Per exemple, els professors dediquen un temps a resoldre dubtes
o a aclarir qüestions i posicions dels estudiants. D’altre banda, a les classes teòriques també es
fan servir altres recursos alternatius per tal de resoldre la unidireccionalitat dels missatges,
continguts i idees a través d’altres fórmules expositives, com l’ús de dades estadístiques,
representacions gràfiques, cartogràfiques i imatges.
Les estratègies docents utilitzades en el desenvolupament de la docència responen a
aquests criteris de complementarietat de la lliçó magistral en forma d’àudiovisuals, exposició
dels alumnes dels seus propis resultats, recerques o treballs en grups. Això ens indica que hi ha
una preocupació per la innovació didàctica i que aquestes estratègies són adequades pel tipus de
formació que es busca.
La participació dels alumnes és important a diferents assignatures, degut a que han de
seguir els continguts realitzant determinades tasques, implicant-los en el desenvolupament de la
docència. També es freqüent la utilització de mitjans àudiovisuals a l’aula i, en certes matèries,
els ordinadors per l’aprenentatge de software específic o de tècniques ja dissenyades. Els
recursos multimèdia o de la xarxa d'Internet son altres trets específics que complementen el
desenvolupament de la docència a l’ensenyament.
Tots aquests recursos, però, no son complementaris a totes les aules. Així disposem
d’Aula Multimèdia, amb una capacitat molt limitada; disposem d’Aula d’Informàtica Docent,
Cartoteca, Laboratori de Geografia Física i aules convencionals, amb o sense possibilitats
complementàries. Les aules i les seves característiques formals son molt diferents i, en general,
inadequades. Aquesta situació infrastructural si més no condiciona l’ús extensiu d’altres
estratègies docents. Al llarg d’aquest curs 2000-2001 hem endegat, junt amb el Departament
48

d’Història i Geografia, una Unitat de Recursos Docents que, amb el temps, ha de permetre
l’augment i la diversificació del fons de recursos propis i privats de cada professor, possibilitant
la seva utilització, conservació i manteniment.
El nivell de compliment dels programes en les diferents assignatures és elevat, tot i
que la divisió en quadrimestres, majoritària a l’ensenyament, obliga a una compressió elevada
dels continguts, que són els que finalment s’exigeixen als estudiants. Per altra banda, la
seqüència quadrimestral no permet l’ampliació de continguts o posar l’èmfasi en
l’aprofundiment de tècniques d’anàlisi específiques. Pel que fa a l’apartat pràctic esdevé una
eina molt valuosa per introduir metodologies docents més actives, freqüentment fora de les
aules, als laboratoris, al camp, institucions i empreses. Al llarg del curs acadèmic diferents
professors encarregats de matèries de l’ensenyament organitzen conferències relacionades amb
els continguts propis de l’assignatura i sovint també amb altres matèries, i per tant de continguts
transversals.
Els professors de l’ensenyament de geografia organitzen cada curs una sortida de
treball adreçada els estudiants de la llicenciatura, que implica també una transversalitat en els
continguts i en la composició dels estudiants que hi participen. Aquesta sortida de treball
computa com una activitat de crèdits lliures pels estudiants, està coordinada amb professors
d’altres universitats i es centra en temàtiques de la pròpia especialitat. El cost d’aquesta activitat
recau sobre el estudiants, sense ajuda institucional.
També i relacionat amb els diferents grups d’investigació existents a la Unitat de
Geografia s’organitzen col·loquis, congressos i cicles específics que conten amb la participació
activa dels estudiants de segon cicle. La mateixa gestió dels projectes de recerca i transferència
de coneixement generen la participació dels estudiants, introduint-los en tècniques d’anàlisi
específica i en el món del treball.
En els últims anys s’han multiplicat les informacions sobre les possibilitats de recerca
de feina, tant a nivell general, com específica en el centre. Ja són tradició les Jornades sobre
Sortides Professionals dels Titulats, que organitza la Facultat de Lletres. En relació amb aquest
fet, en el curricula dels estudiants existeix la possibilitat de cursar una assignatura optativa de
Pràctiques. El pla d’estudis la defineix com pràctiques a empreses, institucions públiques i
privades, d’una durada de 60 hores. A la reforma del Pla d’Estudis de Geografia d’enguany
(juny 2001) s’han ampliat el nombre de crèdits, fins a 9. A partir de convenis específics amb les
entitats, els estudiants entren en contacte amb les tasques d’anàlisi territorial i amb el
funcionament de departaments i agències amb responsabilitats sobre qüestions territorials.
Aquests convenis son de caire formatiu i per tant no contractual. En alguns casos, aquestes
empreses i institucions reclamen aquests estudiants per formar part de la seva plantilla.
La relació del mencionats convenis de pràctiques augmenta any rera any: consells
comarcals, ajuntaments i diputacions, institucions de l’estat central, Cambra de Comerç,
autoritat portuària, empreses privades de sectors diversos, centres de recerca, patronats i instituts
de promoció econòmica. Les valoracions dels tutors i de les entitats indiquen avaluacions
positives. Tanmateix, generalment, els estudiants mostren signes positius de l’experiència.
La recerca desenvolupada dins de la Unitat ha permès establir contactes i convenis de
col·laboració amb d’altres universitats i institucions científiques estrangeres. Això facilita la
formació dels doctorands i la participació d’estudiants de la llicenciatura sota els programes
d’intercanvi europeus.
4.3. El treball dels alumnes
El Pla d’Estudis fixa 300 crèdits per obtenir la llicenciatura de Geografia, en una
durada de 4 anys. La divisió entre els crèdits i els anys resulta un nombre de 75 crèdits/any per
49

assolir i finalitzar els estudis. Tot i que el pla d’estudis contempla assignatures anuals de 12
crèdits, tant obligatòries com optatives –generalment d’altres ensenyaments, el més freqüent son
el mòduls de 6 crèdits. Per tal de facilitar el càlcul d’hores de treball dels alumnes resulta una
quantitat d’assignatures entre 12 i 13 anuals. En termes d’hores, entre 24 i 30 hores setmanals
de classe.
El temps que els estudiants han de dedicar a hores d’estudi està, doncs, en relació amb
el nombre d’assignatures matriculades per any, que ja es pot apreciar que és bastant elevada. Si,
a més, afegim els problemes per superar convocatòries pot donar-nos una idea del nombre
d’hores necessàries per seguir les classes. El resultat serà, segurament, l’impossibilitat material
d’acabar els estudis en quatre anys, o, per contra, la matriculació d’un volum elevat de crèdits
per tal d’obtenir aquest objectiu per part dels estudiants.
Aquesta situació fa evident una certa impossibilitat per part dels estudiants d’abastar
els continguts teòrics i pràctics i, sobretot, de tenir temps materials per completar les hores
d’estudi necessàries. El calendari escolar afegeix un element negatiu en aquest punt. Gairebé no
hi ha espais de temps entre la finalització de les classes, i els exàmens i els períodes d’avaluació.
L’ensenyament de Geografia ha adoptat una sèrie de criteris envers aquesta situació.
Existeix un cert consens, encara no prou explícit i coordinat, de no carregar els estudiants de
feines i treballs individuals a cada assignatura del primer cicle. Això hauria de permetre en una
primera instància una dedicació més acurada a la consulta bibliogràfica i al desenvolupament
d’eines pràctiques. A totes les matèries s’expliciten les orientacions bibliogràfiques bàsiques,
susceptibles d’ampliacions individuals al llarg del desenvolupament temàtic. Una altre
evidència del treball dels alumnes ens la donen les impressions qualitatives derivades de les
informacions del professorat, que indiquen una escassa utilització d’aquest recurs per part dels
estudiants. Al segon cicle i en els últims anys de la llicenciatura la pròpia curiositat dels
alumnes els porta a profunditzar més en els continguts de les classes.
La demanda de treball personal de l’alumne es coneix suficientment. A totes les
assignatures estan marcats els criteris d’avaluació i els elements d’aquest: exàmens, treballs
individuals o en grup i pràctiques. En el decurs dels últims cursos s’ha fet cada vegada més
evident el recurs per part dels estudiants als apunts de classe, moltes vegades sense contrastar.
Així doncs, l’estructura del pla d’estudis facilita poc els períodes de reflexió i de
treball personal dels alumnes i té determinades conseqüències a la dinàmica docent. Des de la
perspectiva de l’alumne, les hores lectives ultrapassen el que seria raonable per una dedicació a
temps complet. Tot i que a l’organització del Pla d’Ordenació Acadèmica es tenen en comte
l’alternança per cursos de les matèries troncals i obligatòries en horaris de matí i tarda, son prou
evidents les dificultats per compaginar els estudis amb la feina personal. Aquest és un fet
remarcable, puix molts d’aquests estudiants son generalment els mes motivats i brillant de la
llicenciatura, i la seva especial inserció a l’ensenyament té com a conseqüència un nombre
elevat d’anys per acabar la carrera.
L’assistència a classe per part dels alumnes es considera important per contrastar el
procés d’aprenentatge i el seguiment de les matèries. En general, podem dir que es donen alguns
factors distorsionadors a l’atenció dels alumnes en aquest punt. Hi ha docents i professors que
fan un seguiment molt acurat de l’assistència a classe per tal de mantenir una avaluació
continuada. Altres fan aquests seguiment a partir dels treballs dels estudiants. També es donen
distorsions derivats de l’horari. A les hores i dies centrals de la setmana, l’assistència es més
elevada que a les hores extremes del dia (primeres i últimes). La procedència dels estudiants de
fora de la ciutat de Tarragona explica, només en part, aquesta dinàmica.
50

4.4. Avaluació dels aprenentatges
L’anàlisi sobre els programes de les assignatures a partir de les Guies de l’Estudiant,
cursos 1998-99, 1999-2000 i 2000-2001 ens mostra que gairebé a tots apareix informació
pública sobre el aspectes fonamentals: objectius, temari, bibliografia i formes d’avaluació
(Veure Taula 4. Programa de la Titulació i Taula 4bis sobre programes de les assignatures). Les
excepcions tenen relació amb els canvis de professor en l’assignatura i amb l’actualització de la
informació per part de la Facultat de Lletres. En qualsevol cas, el professors responsables
proporcionen aquests documents als estudiants. En el període analitzat –tres cursos- no hi han
canvis destacables en els continguts formals de les programacions. El document públic consta
d’un temari genèric, la bibliografia orientativa i de les formes d’avaluació. Només en (tres)
casos hi figuren els objectius genèrics de l’assignatura, en cap cas a matèries pròpies de
l’ensenyament.
A les esmentades Guies de l’Estudiant també apareix un apartat dedicat a les pràctiques,
on el professor explícita la seva tipologia i a vegades ressenya els aspectes concrets del seu
desenvolupament. Aquest és l’apartat on més absències apareixen, uns 7 casos, sobre la
cinquantena d’assignatures possibles. També voldríem assenyalar que, de forma majoritària i
coordinada, les pràctiques de les assignatures d’Antropologia Social impartides a la titulació de
geografia s’integren dins del programa de pràctiques d’aquest ensenyament, sense cap
especificació afegida.
Els sistemes d’avaluació són diversos i ultrapassen el tradicional examen final
memorístic. A 33 casos apareix com a forma d’avaluació l’examen final, teòric o teòric-practic.
A 12 casos trobem com obligatori la realització de treballs. La realització de dossiers de
pràctiques apareix a 20 assignatures diferents. La participació en classe dels estudiants és
valorada com a forma d’avaluació en 16 casos. Tanmateix altres assignatures avaluen també els
treballs voluntaris (6 casos), les ressenyes (6 casos), les excursions (4 casos), les pràctiques i els
documents de laboratori (2 casos), els projectes d’investigació (1 cas), l’entrevista personal (1
cas), i l’avaluació continuada (1 cas).
Quadre 4.1. Formes d’avaluació a la llicenciatura de Geografia. URV
FORMES D’AVALUACIÓ NOMBRE D’ASSIGNATURES
amen teòric o teòric-pràctic 33
Realització de Treballs (obligatoris) 12
Dossiers de pràctiques 20
Participació en classe dels estudiants 16
Realització de Treballs (voluntaris) 6
Ressenyes de lectures 6
Excursions 4
Pràctiques i documents de laboratori 2
Projectes d’investigació 1
Entrevista personal 1
Avaluació contínua 1
Font: Elaboració pròpia a partir de Facultat de Lletres. Guia de l’Estudiant,
cursos 1998-1999, 1999-2000 i Facultat de Lletres. Guia Docent, 2000-2001
L’apartat pràctic de les assignatures complementa la formació dels estudiants de
l’ensenyament. També en aquest cas trobem una amplia gamma tipològica que comentarem a
partir de les informacions dels documents públics. Les dividirem en pràctiques a l’aula, fora
d’aquesta, en el laboratori i altres àmbits de la Facultat.
51

Les pràctiques a l’aula es defineixen de formes diverses segons les assignatures. A les
definicions més genèriques apareixen com exercicis. Però, també, s’hi inclouen altres elements
relacionats amb els objectius de les matèries del pla d’estudis, com els comentaris de text, els
comentaris i lectures de mapes, ortofotomapes i altres documents cartogràfics, la visualització
de pel·lícules i documentals, l’elaboració de fitxes de lectura, l’aprenentatge de tècniques
d’anàlisi, el comentari de plànols urbans, els seminaris de debat, el comentari i anàlisi de plans
territorials, els tallers de discussió de projectes, els estudis de casos de l’entorn immediat, el
coneixement de fons documentals, l’aprenentatge de programes de dibuix, gràfics i diagrames i
el maneig de sistemes d’informació territorial.
Segons els programes de les assignatures, les pràctiques fora de l’aula també es
defineixen de forma diversa i es desenvolupen en diferents àmbits: sortides de treball, visites
comentades, coneixement d’arxius i visites a museus, pràctiques externes sobre continguts del
programa, el reconeixement de la morfologia, les visites a entorns urbans, el treball de camp, els
centres de documentació cartogràfica i estadística, les oficines de planejament, les enquestes
externes, els experts agraris, els agents de planejament territorial.
La convocatòria d’exàmens finals queda reflectida a la mateixa Guia de l’Estudiant i
al taulell d’anuncis de la Facultat i es fa pública, normalment, a començaments de curs. A la
major part dels casos el tipus i els continguts dels exàmens correspon a una sèrie de qüestions
relacionades amb els programes que els alumnes han de resoldre. D’igual forma, també és
freqüent la introducció d’un apartat relacionat amb l’apartat pràctic: la resolució d’un exercici o
el desenvolupament d’un problema. Altres formes d’examen a la titulació es basen en
comentaris de textos, a partir dels quals els estudiants poden consultar documentació diversa.
Els mecanismes de correcció dels exàmens tenen relació amb els continguts dels
mateixos i amb els criteris d’avaluació decidits pels responsables docents. Si parlem
d’assignatures relacionades amb les tècniques en geografia, la resolució dels exercicis pràctics
es torna fonamental. A d’altres matèries la resolució efectiva de les qüestions plantejades ens
proporciona la valoració del rendiment de l’alumne. També és freqüent que a l’avaluació final
es consideren les parts teòriques (75 %) i les pràctiques (25 %) de les assignatures. Aquestes
proporcions varien segons la introducció o no d’altres elements d’avaluació: l’assistència a
classe, la participació i altres.
Donat el caràcter majoritàriament quadrimestral de les assignatures, l’avaluació es
concreta al final del període i a les convocatòries oficials, llevat de les formes d’avaluació
continuades. Els alumnes tenen dret a dues convocatòries d’examen per a cadascuna de les
assignatures i curs acadèmic. Els exàmens es realitzen dins del període fixat per aquesta finalitat
en el calendari escolar i especificat en el pla docent, segons la normativa acadèmica. Segons
aquesta, els centres confirmaran amb una antelació mínima de 30 dies la indicació de data, aula i
hora de realització dels exàmens, i ho faran públic. També assenyala aquesta normativa que
especificaran el tipus d’examen, el material necessari per fer-ho, el barem de qualificacions, el
contingut que s’ha d’examinar i la durada prevista. Prèviament el professor trametrà aquesta
informació al president de la comissió acadèmica corresponent. L’alumne té dret a sol·licitar
que els resultats de tota prova, treball o examen realitzat, estiguin d’acord amb el sistema
d’avaluació prèviament establert. Els centres habilitaran taulers d’avisos per fer públiques les
qualificacions dels exàmens i dels treballs. S’han de fer públiques com a màxim 10 dies naturals
desprès de cada examen. El professor ha de comunicar als alumnes el mateix dia de la
realització de l’examen la data concreta de publicació de les notes. Juntament amb els resultats
dels exàmens finals, el professor ha de fer públic l’horari, el lloc i la data en que durà a terme la
revisió dels exàmens, que es farà com a màxim, dintre dels 10 dies naturals següents a la
publicació de les qualificacions.
52

Normalment, el procés d’avaluació es individual per part del responsable docent. En
dos casos, a les Pràctiques i el Treball d’Investigació l’avaluació es responsabilitat del tutor o
tutors, en coordinació amb els titulars de les assignatures, que ponderen la vàlua comparada de
la col·laboració dels alumnes, en un cas, i la qualitat de la recerca, en altre.
Els alumnes resten informats dels resultats de les avaluacions per dos vies. El
professor té l’obligació de donar-los a conèixer de forma pública i té un termini de 15 dies per
omplir les actes en el Centre. Abans de fer-ho ha de convenir unes hores per comentar i revisar
els exàmens i els treballs amb els estudiants. A més, els estudiants poden consultar la seva
situació acadèmica sobre els crèdits superats a les pàgines web de la Universitat.
4.5. Coordinació de l’ensenyament
A la Facultat de Lletres d’aquesta universitat està constituïda una Comissió
Acadèmica que gestiona els ensenyaments d’Història, de Geografia, Antropologia Social i
Graduat Superior d’Arqueologia. Està integrada per professors i alumnes dels Departaments
d’Història i Geografia i d’Antropologia Social i Filosofia, que formen part de l’ensenyament de
Geografia i és el marc que possibilita la bona cooperació interdepartamental, dins de l’ordenació
acadèmica. Tant el Deganat de la Facultat de Lletres, com el Departament d’Història i Geografia
respecten els criteris d’organització i gestió dels estudis de la llicenciatura de Geografia.
Dins del programa de formació de la llicenciatura, la Unitat de Geografia no té unes
competències definides, tot i que se li reconeix un grau d’autonomia informal dins del marc del
Departament d’Història i Geografia. El coordinador de l’ensenyament de Geografia realitza les
tasques pròpies de la Direcció del Departament en l’àmbit del programa de formació, com ara
l’organització de Pla d’Ordenació Acadèmica, la gestió del seu funcionament i la coordinació
del funcionament acadèmic. Dins de les comissions específiques del Departament i de la
Facultat de Lletres hi han professors i estudiants de la Unitat de Geografia, encarregats de
complementar aquestes tasques. Si afegim una manifesta manca de recursos administratius ens
trobem amb una situació de sobrecàrrega de tasques no pròpiament acadèmiques per parts dels
docents, que no beneficia ni la coordinació ni el bon funcionament de l’ensenyament.
La coordinació interna de l’ensenyament de Geografia podem qualificar-la com
parcial i no sistemàtica. Es dona sobretot dins d’assignatures afins. No es contempla una
coordinació de pràctiques o de continguts. També manca una definició sobre objectius genèrics
i formals, a partir dels cicles o de les àrees de coneixement, o sobre els continguts seqüencials
de les diferents assignatures. Un altre element a tenir en compte en aquesta valoració sobre la
coordinació de l’ensenyament té a veure amb la tipologia del professorat encarregat de la
docència. Una proporció molt significativa del mateix són docents a temps parcial i en formació,
cosa que no facilita una integració efectiva dins de les responsabilitats de coordinació.
Per millorar aquests punts es poden assenyalar diferents mecanismes de solució i
millora, algunes de les quals ja són articulades de forma incipient, tal com organitzar una
coordinació permanent del professorat per cicles i cursos, revisió dels programes de les
assignatures per tal d’evitar duplicacions o fomentar la seqüència dels aprenentatges, establir
criteris de valoració sobre les formes d’avaluació per cada assignatura per tal de ponderar i fer
possible propostes d’activitats compartides per diverses matèries a l’entorn de centres d’interès,
entre d’altres.
4.6. Els resultats de l’ensenyament
Segons la Guia d’Avaluació de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a
Catalunya els resultats de l’ensenyament tenen a veure amb el càlcul i valoració de diferents
taxes sobre graduació, endarreriment, abandonament, presentats, aprovats i suspensos, així com
sobre la qualitat en l’accés i el rendiment posterior del estudiants. Aquests resultats poden ser
53

immediats o diferits. Immediats quan reflecteixen les qualificacions acadèmiques obtingudes
pels alumnes i sobre el seguiment de les cohorts. Diferits quan estan en relació amb el
rendiment al llarg dels estudis.
En primer lloc assenyalarem els resultats del rendiment acadèmic global de la titulació
a partir d’una sèrie d’indicadors de graduació per a l’últim curs acadèmic que disposem de
dades. A continuació, valorarem els resultats del rendiment al llarg dels estudis.
4.6.1. Taxa de graduació
En relació als alumnes corresponents a la cohort del curs 93-94, dels 39 matriculats es
van llicenciar 15 (38 %). Per la cohort del 94-95, dels 38 matriculats hi consten 2 estudiants
titulats (5 %) pel curs 98-99. La situació del curs 98-99 no indica cap més titulat a la resta de
cohorts fins el curs 97-98. Segons els indicadors de matrícula el curs 99/2000 es van llicenciar
quatre més.
4.6.2. Taxa d’endarreriment
Segons l’esmentada Guia, aquesta taxa ha de tenir en compte el alumnes que continuen
matriculats a l’últim curs sobre la cohort d’alumnes de nou ingrés que, per a cicle llarg, van
començar els estudis cinc anys abans, o si s’escau, sis. La situació fins el curs 98-99 ens indica
que a la cohort 93-94 es van produir 39 matriculats, un 43,6 % dels quals van abandonar, i 15
s’han titulat. Aquest percentatge elevat d’abandonament dels primers anys de funcionament de
la llicenciatura té relació, en una part molt considerable, amb estudiants que van traslladar la
seva matrícula, per motius de residència, a Barcelona. Un nombre de 7 estudiants tenien encara
crèdits per superar, 5 amb més del 45 % superats i 2 amb menys del 85 % superats. Aquests
estudiants provenen de les proves d’accés a la Universitat en primera opció (nota d’accés entre 5
i 6). Només un cas correspon a alumnes provinents d’altres vies que no siguin PAAU ni FP.
(veure Quadre 4.2. )
Quadre 4.2. Anàlisi de les cohorts. Situació al formalitzar la matrícula pel curs 98-99 dels
alumnes de nou accés del curs 93-94.
Cohorts Nombre
de
matriculats
Abandonaments
fins 98-99
Nombre
de
titulats
Nombre d’estudiants segons percentatge de
crèdits superats
Més 85 60-85 45- 20-45
% % 60% %
93-94 39 17 15 2 4 1 0 0
94-95 38 18 2 4 6 3 4 0
95-96 42 20 0 0 13 5 2 2
96-97 25 5 0 0 0 1 18 1
97-98 49 10 0 0 0 0 5 34
Font: Gabinet Tècnic del Rectorat, URV, 2000.
54
Menys20
%
A la cohort del 94-95 hi figuren 38 matriculats, amb 18 abandonaments fins 98-99 i 2
titulats. Ens resten 17 estudiants pendents (44 %), 10 alumnes amb més del 60 % dels crèdits
superats, 4 entre el 20 %. i el 45 % dels crèdits superats i 3 amb més del 45 %. En aquesta
cohort els alumnes provinents de les PAAU, altres opcions i nota d’accés entre 5 i 6 sumen 11
alumnes, dels quals a 7 havien superat més del 45 % dels crèdits. Els alumnes procedents de les
proves de selectivitat amb 1ra opció i nota d’accés entre 5 i 6 eren 5 estudiants. I per últim, els
estudiants procedents d’altres vies, ni PAAU, ni FP, eren 4, amb menys del 20 % dels crèdits
superats.

La cohort 95-96 mostra 42 alumnes matriculats i 20 abandonaments, fins 98-99. El
que resta, 22 estudiants tenen crèdits per superar (52 %); 13 entre el 60-85 % de crèdits
superats, 5 entre 45-60 %, 2 entre 20-45 % i 2 amb menys del 20 %. En aquesta cohort el
repartiment dels estudiants es situa entre els 13 de 1ª opció i nota d’accés entre 5 i 6, 2
estudiants de segona opció i 6 estudiants d’altres opcions, nota d’accés entre 5 i 6 (veure Quadre
4.3.).
A la cohort següent, 96-97, sobre 25 matriculats hi ha 20 que encara resten pendents
de superar crèdits de la llicenciatura, de forma majoritària més del 45 % de crèdits superats.
Afecta a estudiants que van accedir en 1ª opció (13 casos), 2ª opció en 4 casos i altres opcions
en 3 casos. Per últim, dels 49 estudiants matriculats a la cohort de 97-98, manquen 39 alumnes
per acabar, de forma majoritària amb menys de 20 crèdits superats. Per tipologies d’accés, 1
estudiant de 1ra opció amb nota superior a 7; 5 amb notes entre 6 i 7; 21 amb notes entre 5 i 6; 7
de segona opció amb notes entre 5 i 6; i 4 procedents d’altres opcions i notes d’accés entre 5 i 6.
4.6.3. Taxa d’abandonament
La taxa d’abandonament considera la diferència entre la cohort d’alumnes de nou
ingrés –de cinc anys abans o, si s’escau, sis per a alumnes de cicle llarg- i la suma dels alumnes
que han acabar amb èxit i els que continuem matriculats, que van començar els estudis en els
anys de referència. La situació en el curs 98-99, en relació a la cohort del 93-94, ens indica que
la taxa d’abandonament és del 43,62 %. A la cohort del 94-95 és del 50 %, del 47,6 a la de 95-
96. A les dues ultimes cohorts hi hagut un descens percentual notable d’aquesta taxa. A la
cohort de 96-97 i a la de 97-98 representen una taxa del 20 % respectivament. Aquest descens es
significatiu si comparem les xifres obtingudes amb anterioritat. Probablement s’ha produït una
major fidelització geogràfica per part dels estudiants.
Quadre 4.3. Taxes d’abandonament fins la matrícula 98-99 per tipologies d’accés
Tipus
d’accés
Cohort 93-94 Cohort 94-95 Cohort 95-96 Cohort 96-97 Cohort 97-98
Matr. Aband. Matr. Aband. Matr. Aband. Matr. Aband. Matr. Aband.
1.1 1 1 0 0 1 1 0 0 1 0
1.2 6 3 6 5 4 3 4 0 6 1
1.3 20 7 15 8 17 4 11 2 30 9
2.1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2.2 0 0 0 0 2 1 0 0 0 0
2.3 6 1 0 0 4 3 6 2 7 0
3.1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
3.2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
3.3 5 5 11 4 14 8 4 1 4 0
5.1 1 0 6 2 0 0 0 0 1 0
Totals 39 17 38 19 42 20 25 5 49 10
Tipus d’accés: Per alumnes provinents de PAAU:
1.1: 1a opció i nota d’accés [7,10]:; 1.2: 1a opció i nota d’accés [6,7]; 1.3: 1a opció i nota
d’accés [5,6];
2.1: 2a opció i nota d’accés [7,10]:; 2.2: 2a opció i nota d’accés [6,7]; 2.3: 2a opció i nota
d’accés [5,6];
3.1: Altres opcions i nota d’accés [7,10]:; 3.2: Altres opcions i nota d’accés [6,7]; 3.3: Altres
opcions i nota d’accés [5,6];
5.1.: Alumnes provinents d’altres vies que no siguin PAAU ni FP
Font: Gabinet Tècnic del Rectorat, URV, 2001.
55

El quadre anterior per tipologies d’accés mostra unes xifres absolutes elevades
d’abandonament a les tipologies 1.3, amb diferència la més nombrosa de les vies d’accés a
l’ensenyament. A continuació en ordre d’importància apareix la via 3.3. Si el considerem com a
taxa sobresurten els percentatges d’abandonament per les cohorts 93-94, 94-95 i 95-96 de les
vies d’accés 1.1 i 1.2, estudiants provinents de les PAAU, de primera opció, amb una nota
d’accés superior a 6 (veure Quadre 4.3.).
4.6.4. Durada mitjana dels estudis
Els llicenciats de les cohorts de 93-94 i 94-95 es van graduar en cinc anys. Això ens
indica per una banda que els estudis s’allarguen mes del que indiquen els itineraris del pla
d’estudis i, per altra, l’impossibilitat, per diferents raons, d’acabar els estudis en terminis de cinc
anys. En el curs 98-99 la cohort de 93-94 tenia 15 titulats sobre 24 estudiants amb possibilitat de
terminar els estudis, un 62 %.
4.6.5. Taxa d’abandonament per no superar el règim de permanència a primer curs
No consten dades sobre aquesta taxa
4.6.6. i 4.6.7. Taxa d’abandonament el primer any i taxa d’abandonament els dos primers
anys.
La taxa d’abandonament el primer any indica la diferència entre els alumnes de nou
ingrés en la titulació i els alumnes de la mateixa cohort que no es matriculen al cap d’un any.
La taxa d’abandonament els dos primers anys mostra la diferència entre els alumnes de nou
ingrés a la titulació a primer curs o equivalent i els alumnes de la mateixa cohort que no es
matriculen durant dos anys consecutius.
El percentatge més elevat d’abandonament correspon el primer any, amb un 74,6 % de
mitjana del total d’abandonaments fins la matrícula 98-99 i per les cohorts 93-94 a 97-98 (veure
Quadre 4.4.). Considerades per les cohorts amb dades aquest percentatge és superior. Per la
cohort 93-94 els valors són de 88,2 %, per la de 94-95 de 84,2 % i per la 96-97 del 80%. A la
cohort de 97-98 el 100 % dels abandonaments es va produir el primer any. Com a excepció
apareix la cohort de 95-96 amb un 40 % d’abandonaments el 1er any.
Taula 4.4. Anàlisi de les cohorts. Cohort 93-94. Situació i abandonaments fins la matrícula
curs 98-99.
COHORT
93-94
COHORT
94-95
COHORT
95-96
COHORT
96-97
COHORT
97-98
TOTALS
Nombre
matriculats
de
39 38 42 25 49 193
Nombre
titulats
de
15 2 0 0 0 17
Per acabar 7 17 22 20 39 105
Abandonaments
1er any
15 16 8 4 10 53
Abandonaments
2on any
0 0 5 1 0 6
Abandonaments
3er any
0 1 7 0 0 8
56

Abandonaments
4art i 5è any
Abandonaments
2 2 0 0 0 4
fins
(totals)
98-99 17 19 20 5 10 71
Font: Gabinet Tècnic del Rectorat, URV, 2000.
La part fonamental dels abandonaments es produeixen al llarg del primer cicle, ja
elevada el primer any del període. En conjunt, fins la matrícula 98-99 donen un percentatge de
83 % d’abandonaments. És a partir de la cohort de 95-96 que aquests assoleixen proporcions
apreciables, en relació amb els nombres absoluts. Una constatació que s’estén posteriorment al
3er, 4art i 5è any.
4.6.8. Taxa de presentats
La taxa de presentats equival a la proporció d’alumnes que es presenten a les
convocatòries d’exàmens oficials sobre el total de la matrícula. La proporció de no presentats
ens indica un volum d’estudiants que segur que no aproven i, per tant, una part de la valoració
de l’èxit o fracàs de la titulació. Com indica la Guia d’Avaluació hem calculat i valorat aquesta
taxa i les d’èxit i rendiment posteriors, segons els cicles i les assignatures obligatòries i
optatives.
Les dades del rendiment acadèmic dels estudiants de geografia pel curs 1999-2000 es
situen en un punt mig en comparació amb altres ensenyaments de la Facultat de Lletres (URV,
2001; Informe Anual del Rector al Claustre, pàg. 101). En relació amb la taxa de presentats, la
llicenciatura de Geografia té un índex del 78,2 %, tenint en compte els ordinaris i expressat en
crèdits.
Per altra banda i considerant les dades per nombre d’estudiants hem desagregat les
convocatòries (1ª i 2ona) i ens dona valors diferents. A la primera convocatòria (veure Quadre
4.5. Dades Generals del rendiment Acadèmic) el percentatge disminueix fins el 71,4 % pel curs
99-2000. En el temps i pel que fa els tres anys anteriors hi hagut un descens a la relació
presentats sobre els matriculats. El curs 96-97 la taxa era de 75,6 % i arribà fins el 77,3 % el
curs 98-99. Per la segona convocatòria la taxa mostra una progressió més clara a la baixa,
passant del 27,2 % en el curs 96-97, fins el 18,1 % el 99-2000, cosa que ens indica un augment
significatiu del nombre d’estudiants pendents.
Quadre 4.5. Dades generals del rendiment acadèmic
Curs 96/97 Curs 97/98 Curs 98/99 Curs
99/2000
Matriculats 1394 1561 1602 1526
Presentats
1a convocatòria 1055 1168 1239 1089
2a convocatòria 380 371 343 277
Aprovats 1134 1157 1175 1068
1a convocatòria 832 887 920 839
2a convocatòria 302 269 254 229
Presentats/Matriculats
1a convocatòria 75,6 74,8 77,3 71,4
2a convocatòria 27,2 23,7 21,4 18,1
Aprovats/Matriculats 81,3 74,1 73,3 70,03
Aprovats/Presentats
1a convocatòria 78,8 75,9 74,2 77,04
2a convocatòria 79,4 72,5 74,05 82,6
57

Font: Gabinet Tècnic del Rectorat, URV, 2000.
Si agrupem les dades per anys també destaquen algunes evidències. Per la primera
convocatòria del curs 96-97, en el primer any i el tercer any tenen les taxes de presentats més
baixes (74,2 % i 60, 6 % respectivament). El segon i el quart any, per contra, les més elevades
(85,3 % i 77,1 % respectivament). Els cursos 97-98 i 98-99 les taxes de presentats pels quatre
anys oscil·la entre el 71 % i el 79 %. En el curs 99-2000 apareix una gran variabilitat: el primer
curs amb un 62,6 %, el segon curs amb 71 %, el tercer curs amb 72,3 % i el quart curs amb 87,4
% (veure Taula Resultats acadèmics per cicles i matèries).
Figura 4.1. Nombre d’estudiants matriculats, presentats i aprovats
1800
1600
1400
1200
1000
800
600
400
200
0
1394
1055
1134
1561
1168
1157
1602
1239
380 371 343
1175
1526
1089
Curs 96/97 Curs 97/98 Curs 98/99 Curs 99/2000
Font: Gabinet Tècnic del Rectorat, URV, 2000.
277
1068
Matrículats
Presentats 1a convocatòria
Presentats 2a convocatòria
Total aprovats (1a+2a conv)
Font: Gabinet Tècnic
Rectorat, 2000
Per cicles i tipus de matèries (obligatòries i optatives) podem assenyalar d’igual forma
una dispersió notable dels percentatges (veure Quadre 4.6. Taxes de presentats). Els dos primer
cursos de l’anàlisi, 96-97 i 97-98, els percentatges de presentats sobre els matriculats es més
elevat en el primer cicle que en el segon. Aquesta situació s’inverteix en el curs 98-99 i 99-
2000. La dispersió de la taxa de presentats és menor pel que fa a les optatives (veure Quadre
4.7).
Quadre 4.6. Taxes de presentats, cursos 96-97 a 99-2000 per cicles i tipus de matèries
Primera convocatòria Segona Convocatòria
Cursos Obligatòries Optatives Totals Obligatòries Optatives Totals
I cicle II cicle I cicle II cicle I cicle II cicle I cicle II cicle
Curs
96-97
78,5 62,2 79,7 79,0 75,6 25,0 33,9 36,6 17,6 27,2
Curs
97-98
74,8 72,5 79,1 72,9 74,8 26,6 22,0 20,8 17,8 23,7
Curs
98-99
77,5 80,3 74,7 75,1 77,3 23,9 18,7 19,5 18,4 21,4
Curs
99-2000
67,1 78,5 61,7 81,4 71,4 15,9 24,3 16,9 16,04 18,1
Font, Gabinet Tècnic del Rectorat, URV, 2000.
58

4.6.9. Taxa d’èxit
La taxa d’èxit manifesta la proporció d’alumnes qualificats d’aptes sobre el total
d’alumnes que es presenten. Les xifres d’aquesta taxa dels ensenyaments de la Facultat de
Lletres expressats en crèdits van des de el 82,9 de Filologia Catalana al 100 % del Graduat
Superior en Estudis Alemanys en el curs 1999-2000 (URV, Informe Anual del Rector al
Claustre, maig 2001, pàg. 100, Aprovats/Presentats). L’ensenyament de geografia obté
percentatge de 88,6 %. Aquesta xifra es sensiblement menor si considerem no els crèdits sinó
els estudiants aptes i presentats a les diferents convocatòries (Taula Dades generals del
rendiment acadèmic).
El curs 96-97 aquests valors es situen a l’entorn del 79 % per les dues convocatòries.
El curs següent, 97-98 assoleix un percentatge de 75, 9 a la primera convocatòria i un de 72,5 %
a la segona. Gairebé les tres quartes parts dels estudiants presentats van aprovar el curs 98-99 a
les convocatòries (74,2 % i 74,05 %). Finalment, el curs 99-2000 augmentà aquests valors, tant
a la primera convocatòria (77,04 %) com, sobretot, a la segona (82,6 %).
Més significatius son les dades presentades per anys. En el primer cicle (1er i 2on any)
els percentatges no arriben als valors del conjunt del curs. El segon cicle mostra unes taxes
semblants o per sobre del conjunt del curs. En el primer any les xifres es situen en nivells
clarament inferiors del conjunt. En canvi, l’últim any (quart) s’assoleixen taxes properes i
superiors al 90 %, a les dues convocatòries. Aquesta tendència es similar en el cas de les
matèries obligatòries i optatives dels dos cicles de l’ensenyament (veure Taula 7. Resultats
acadèmics per cicles i matèries). Els percentatges d’aquesta taxa son un xic més alts per les
matèries optatives que per les obligatòries.
Quadre 4.7. Resultats acadèmics. Presentats, aptes i pendents, cursos 96-97 a 99-2000 per
cicles i convocatòries. Nombre d’estudiants.
I cicle
CURS 96-97 CURS 97-98 CURS 98-99 CURS 99-2000
II
cicle
Totals I cicle
II
cicle
Totals I cicle
II
cicle
Nombre de
matriculats
1era
convocat.
Presentats 749 306 1055 805 363 1168 798 441 1239
Aptes 550 282 832 558 329 887 521 399 920
Pendents
2ona
convocat.
401 161 562 504 170 674 517 165 682
Presentats 259 121 380 270 101 371 238 105 343
Aptes 187 115 302 177 92 269 165 89 254
Pendents
Total
Aprovats
214 46 260 327 78 405 352 76 428
(1+2
convocat.)
737 397 1134 735 421 1156 686 488 1174
Font, Gabinet Tècnic del Rectorat, URV, 2000.
Nota: El nombre de matriculats correspon a la suma d’estudiants per assignatura.
Totals I cicle
59
II
cicle Totals
951 443 1394 1062 499 1561 1038 564 1602 909 616 1525
Aquesta relació entre els aprovats sobre els presentats mostra una tendència del
rendiment dels estudiants: menor proporció d’aprovats en el primer cicle i una diferència poc
significativa en relació a l’obligatorietat i optativitat.
598
430
479
147
114
365
544
491
409
207
130
115
92
524
1089
839
686
277
229
457
1068

4.6.10. Taxa de rendiment
La taxa de rendiment expressa la proporció d’alumnes qualificats d’aptes sobre el total
d’alumnes matriculats. En aquest cas les dades de rendiment acadèmic donades per la
Universitat si permeten una comparació. El curs 99-2000 l’ensenyament de geografia obté una
taxa de 69,3 % expressats en crèdits. Un valor situat entre el 62,4 % de Filologia Hispànica i el
89,9 % d’Arqueologia (veure URV, Informe Anual del Rector al Claustre, maig 2001, pàg.
101). Expressat en nombre d’estudiants ens dona una taxa per el curs mencionat de 70,03 %.
Figura 4.2. Estudiants matriculats i percentatge d’aprovats
1650
1600
1550
1500
1450
1400
1350
1300
1250
Curs 96/97
Curs 97/98
Curs 98/99
Curs 99/2000
84
82
80
78
76
74
72
70
68
66
64
%
nombre
d'estudiants
Percentatge
d'aprovats
Font: Gabinet Tècnic del Rectorat, URV, 2000.
Nota: La xifra de l’eix de estudiants correspon a la suma d’estudiants per assignatura
L’evolució de les dades sobre aquesta taxa ens mostra uns descens de 11 punts en
quatre cursos (veure Figura 4.2.). Una disminució de la taxa de rendiment que és més clara entre
els cursos 96-97 i 97-98, i més suau fins arribar el curs 99-2000. L’increment del nombre
d’estudiants a temps parcial podria ser una de les causes de les xifres de la taxa de rendiment.
La taxa de rendiment per cursos de la titulació mostra una tendència a l’augment
progressiu d’aprovats sobre els matriculats conforme progressen els estudis. Es a dir, inferiors al
primer cicle (1er i 2on any) i clarament superiors als últims anys de la carrera (veure quadre
4.8.).
Quadre 4.8. Resultats acadèmics per cursos
Primera convocatòria Segona convocatòria total
aprovats
CURS
Presentats
Matriculats
Aptes Pendents Presentats Aptes Pendents
(1a+2a
convocat.)
Curs
Nº % (1) Nº % (2) Nº % Nº % (1) Nº % Nº % Nº % (1)
96/97
(1)
(2) (1)
1er 562 417 74,2 305 73,1 257 45,7 156 27,8 10 67,3 15 27 410 73
60

4 3 5 2
2on 389 332 85,35 245 73,8 144 37,0
2
103 26,5 82 79,6 62 15,9 327 84,1
3er 216 131 60,65 119 90,8 97 44,9 68 31,5 62 91,2 35 16,2 181 83,8
4 1
4rt 227 175 77,09 163 93,1 64 28,1 53 23,3 53 100 11 4,85 216 95,2
4 9
Total 1394 1055 75,68 832 78,8 562 40,3 380 27,3 30 79,5 26 18,7 1134 81,3
6 2
2 0
Curs
97/98
1er 697 520 74,61 342 65,7 355 50,9 183 26,3 11 62,8 24 34,4 457 65,6
7 3
5 0
2on 365 285 78,08 216 75,7 149 40,8 87 23,8 62 71,3 87 23,8 278 76,2
9 2
3er 273 201 73,63 177 88,0 96 35,1 53 19,4 48 90,6 48 17,6 226 82,8
6 6
4rt 226 162 71,68 152 93,8 74 32,7 48 21,2 44 91,7 30 13,3 196 86,7
3 4
Total 1561 1168 74,82 887 75,9 674 43,1 371 23,8 26 72,5 40 25,9 1157 74,1
4 8
9 5
Curs
98/99
1er 634 493 77,76 306 62,0 328 51,7 145 22,9 94 64,8 23 36,9 400 63,1
7 4
4
2on 404 305 75,5 215 70,4 189 46,7 93 23 71 76,3 11 29,2 286 70,8
9 8
8
3er 304 243 79,93 217 89,3 87 28,6
2
60 19,7 52 86,7 35 11,5 269 88,5
4rt 260 198 76,15 182 91,9
2
78 30 45 17,3 37 82,2 41 15,8 220 84,6
Total 1602 1239 77,34 920 74,2 682 42,5 343 21,4 25 74,1 42 26,7 1175 73,3
5 7
4 8
Curs
99/00
1er 571 358 62,7 243 67,8 328 57,4 89 15,6 63 70,8 26 46,4 306 53,6
8 4
5
2on 338 240 71,01 187 77,9 151 44,6 58 17,2 51 87,9 10 29,6 238 70,4
2 7
0
3er 322 233 72,36 189 81,1 133 41,3
2
77 23,9 66 85,7 67 20,8 255 79,2
4rt 295 258 87,46 220 85,2 74 25,0 53 18 49 92,5 25 8,47 269 91,2
7 8
Total 1526 1089 71,36 839 77,0 686 44,9 277 18,2 22 82,7 45 29,9 1068 70
4 5
9 7
(1) Sobre matriculats
(2) Sobre presentats
Font: Gabinet Tècnic del Rectorat, URV, 2000.
Els resultats sobre el rendiment calculats sobre la tipologia de matèries ens aporten a
similars consideracions. Com a fet notori, durant el curs 99-2000 les matèries obligatòries i
optatives de I cicle donaren un índex de rendiment 10 punts per sota del conjunt global del curs,
61

que fou del 60 %), mentre que el segon cicle (i per obligatòries i optatives) sobrepassaren amb
escreix els valors totals (83,6 % i 87,2 %). (veure Quadre 4.9. ).
Quadre 4.9. Resultats acadèmics per cicles i matèries
Primera convocatòria Segona convocatòria total
aprovats
CURS Matriculats
(1a+2a
Presentat
s
Aptes Pendents Presentats Aptes Pendents convocat.)
Nº % Nº % Nº % (1) Nº % (1) Nº % Nº % Nº %
(1) (2)
(2) (1) (1)
Curs
96/97
1.Oblig. 768 603 78,5 455 75,5 313 40,76 19 25 13 71,9 175 22,8 593 77,2
I cicle
2 8
2.Oblig.
II cicle
262 163 62,2 151 92,6 111 42,37 89 34 84 94,4 27 10,3 235 89,7
3.Optat.
I cicle
183 146 79,8 95 65,1 88 48,09 67 36,6 49 73,1 39 21,3 144 78,7
4.Optat.
II cicle
181 143 79 131 91,6 50 27,62 32 17,7 31 96,9 19 10,5 162 89,5
Total 1394 1055 75,7 832 78,9 562 40,32 38 27,3 30 79,5 260 18,7 1134 81,3
Curs
97/98
0 2
1.Oblig. 832 623 74,9 426 68,4 406 48,8 22 26,7 14 67,1
257 30,9 575 69,1
I cicle
2 9
2.Oblig.
II cicle
281 204 72,6 183 89,7 98 34,88 62 22,1 60 96,8 38 13,5 244 86,8
3.Optat.
I cicle
230 182 79,1 132 72,5 98 42,61 48 20,9 28 58,3 70 30,4 160 69,6
4.Optat.
II cicle
218 159 72,9 146 91,8 72 33,03 39 17,9 32 82,1 40 18,3 178 81,7
Total 1561 1168 74,8 887 75,9 674 43,18 37 23,8 26 72,5 405 25,9 1157 74,1
Curs
98/99
1 9
1.Oblig. 792 614 77,5 393 64 399 50,38 19 24 12 65,3 275 34,7 517 65,3
I cicle
0 4
2.Oblig.
II cicle
331 266 80,4 240 90,2 91 27,49 62 18,7 51 82,3 40 12,1 291 87,9
3.Optat.
I cicle
246 184 74,8 128 69,6 118 47,97 48 19,5 41 85,4 77 31,3 169 68,7
4.Optat.
II cicle
233 175 75,1 159 90,9 74 31,76 43 18,5 38 88,4 36 15,5 198 85
Total 1602 1239 77,3 920 74,3 682 42,57 34 21,4 25 74,1 428 26,7 1175 73,3
Curs
99/00
3 4
1.Oblig. 679 456 67,2 316 69,3 363 53,46 10 15,9 88 81,5 275 40,5 404 59,5
I cicle
8
2.Oblig.
II cicle
373 293 78,6 232 79,2 141 37,8 91 24,4 80 87,9 61 16,4 312 83,6
3.Optat. 230 142 61,7 114 80,3 116 50,43 39 17 26 66,7 90 39,1 140 60,9
62

I cicle
4.Optat.
II cicle
Total 1525 1089 71,4 839 77 686 44,98 27
(1) Sobre matriculats
(2) Sobre presentats
243 198 81,5 177 89,4 66 27,16 39 16 35 89,7 31 12,8 212 87,2
Font: Gabinet Tècnic del Rectorat, URV, 2000.
4.6.11. Qualitat en l’accés i rendiment posterior
7
18,2 22
9
63
82,7 457 30 1068 70
Les dades sobre els diferents nivells de qualitat d’accés permeten realitzar una
valoració diferenciada dels resultats acadèmics. Es tracta de valorar si les taxes de rendiment
final del alumnes brillants són raonables, si el disseny teòric del pla d’estudis s’ajusta als
resultats i si apareixen indicis de problemes sobre la trajectòria dels alumnes. Respecte del
rendiment diferit es tracta d’aportar informació sobre l’ocupació i la demanda dels graduats de
la titulació, la proporció de titulats que tenen la primera feina relacionada amb els seus estudis,
les opinions dels titulats respecte de la seva formació a l’hora de buscar i/o trobar feina i les
opinions dels empresaris respecte de la formació dels titulats.
Com hem assenyalat, a l’apartat sobre l’abandonament apareix una relació entre tipus
d’accés dels estudiants fins la matrícula 98-99, que molt probablement ha tingut conseqüències
en el rendiment acadèmic dels primers anys de la titulació. El nivell de titulats es situa a l’entorn
de 20 pel curs 99-2000. Es evident l’estabilització, amb una tendència a la baixa, tant dels
alumnes matriculats com el total de crèdits: 89 estudiants i 6.195 crèdits pel curs 94-95, a 168
estudiants i 10.908 crèdits pel curs 99-2000 (veure Quadre 4.10).
Una part molt significativa dels alumnes matriculats ho són equivalents a temps
complet; 83 estudiants sobre 89 el curs 94-95 (93 %); 145 estudiants sobre 168 el curs 99-2000
(86 %). Aquí les xifres potser amaguen realitats personals molt diverses. D’igual manera la
mitjana de crèdits per alumne, arrenca gairebé dels 70 crèdits el curs 94-95 i es queda a la vora
dels 65 crèdits en el curs 99-2000. Aquests valors mostren la dificultat formals per superar els
300 crèdits de la llicenciatura en quatre anys.
Quadre 4.10. Indicadors de matrícula
Indicadors de
matrícula
Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98 Curs 98-99 Curs 99-2000
Alumnes
matriculats
89 118 145 175 174 168
Total crèdits
matriculats
6195 7752 9666 10642 11508 10908
Mitjana crèdits
per alumne
Nombre
69,6 65,7 66,7 60,8 66,1 64,9
d’alumnes
homologats (*)
83 103 129 142 153 145
Nombre
titulats
de
7 16 17 21
(*) Alumnes equivalents a temps complet
Font: Gabinet Tècnic del Rectorat, URV, 2000.

El primer cicle es configura com el període formatiu on es donen els percentatges més
elevats tant d’abandonaments, com de rendiment més baix, mesurat en termes de presentats i
aprovats a les obligatòries i optatives d’aquest cicle.
Sobre l’ocupació i demanda dels graduats de la titulació ens manca informació
precisa. Tot i això i donat el nombre de titulats podem dir que a l’entorn geogràfic de Tarragona
es donen oportunitats pels llicenciats en geografia. La percepció dels titulats en un primer
moment és que obtenen una formació massa generalista i poc orientada i poc definida cap a les
necessitats del món de l’empresa. Ens manquen les opinions dels empleadors sobre les habilitats
i la formació dels titulats en geografia. En el cas específic de les Pràctiques Externes coneixem
opinions i valoracions en base als informes preceptius. A la majoria dels casos aquests son
positius.
PUNTS FORTS/ PUNT FEBLES
Acció tutorial
Punts forts:
• Atenció individualitzada. Tradició de pràctiques d’atenció individual
• El nombre d’estudiants de nou ingrés permet un coneixement proper
Punts febles
• Pràctiques d’atenció sense formalitzar, sense coordinar i disperses
• Manca d’un seguiment del conjunt del procés acadèmic dels alumnes
• Els estudiants no demanen la tutorització
• Manca de control sobre el curricula dels estudiants
Propostes de millora
• Coordinació dels professors de l’ensenyament per cicles
• Discussió coordinada sobre l’evolució de l’ensenyament
• Integració de les impressions dels estudiants sobre l’ensenyament i els seus
resultats.
Metodologia docent
Punts forts
• Els mètodes d’ensenyament utilitzats son pertinents segons els mitjans disponibles
• Es desenvolupen diferents estratègies docents
• Interès per la innovació didàctica
• Equilibri entre els continguts teòrics i els aspectes pràctics de les assignatures
• Recursos docents propis: cartoteca, material gràfic, unitat de recursos docents
• Nivell elevat de compliment dels programes de les assignatures
• Diversitat d’estímuls fora de les aules
• Contactes amb el món de l’empresa i les agències territorials
• Possibilitat d’acolliment a programes d’intercanvi europeus
Punts febles
• Infrastructures que impossibiliten les metodologies docents innovadores
• Recursos poc aprofitats: cartoteca, laboratori de geografia física
• Poca receptivitat dels programes d’intercanvi europeus per part dels estudiants
• Absència de coordinació sobre els recursos docents i el seu manteniment
• Manca de recursos econòmics per desenvolupar la docència i millorar el material
docent
64

Propostes de millora
• Millora de les infrastructures docents
• Major aprofitament dels recursos disponibles
• Ampliar les propostes de programes d’intercanvi entre universitats
• Augmentar i afavorir una línia específica de desenvolupament de materials per la
docència
• Obertura efectiva i en condicions de la cartoteca
El treball dels alumnes
Punts forts
• Consciència crítica i implicació dels alumnes en el desenvolupament de la
llicenciatura
• Elevada varietat d’exigències i d’esforços personals
• Disponibilitat i receptivitat dels estudiants en les parts pràctiques i aplicades
• Bona disposició dels estudiants envers les noves tecnologies i aplicacions
informàtiques
Punts febles
• Elevat nombre d’assignatures i crèdits per quadrimestres i cursos
• Nombre elevat d’hores lectives per la ràtio hores lectives/crèdits
• Poca disponibilitat o falta de temps materials per complementar la formació
rebuda a l’aula
• Inexistència d’un període entre la finalització de les classes, els exàmens i els
períodes d’avaluació
• Dificultats per compaginar estudis i feina
• Diversitat de criteris sobre l’assistència a classe. Sense formalitzar col·lectivament
Propostes de millora
• Fer oficial l’ampliació del període de formació a cinc anys
• Programar el calendari per possibilitar l’existència de períodes sense classe
• Considerar criteris sobre l’assistència a classe per part dels estudiants, tot
respectant la llibertat de fórmules d’avaluació dels professors
Avaluació dels aprenentatges
Punts forts
• Existeix informació pública suficient sobre els criteris i aspectes de l’avaluació
• Sistemes d’avaluació diversos adaptats a les característiques de les assignatures
• Es valora positivament la participació dels estudiants en el desenvolupament de la
docència
• Els terminis oficials sobre correcció d’exàmens, revisió d’exàmens i treballs i altres
fórmules d’avaluació son respectats
Punts febles
• Indefinició sobre els criteris d’avaluació per cicles i cursos
• Acumulació de tasques no coordinades sobre els estudiants exigides per part dels
professors
• Inexistència de coordinació en el procés d’avaluació dels aprenentatges
Propostes de millora
65

• Reordenar els criteris d’avaluació en els aspectes formals i sobre cicles o grups de
matèries
• Coordinació sobre el procés d’avaluació, comparant els resultats per matèries
Coordinació de l’ensenyament
Punts forts
• Disponibilitat positiva del professorat
• Rotació de les responsabilitats de coordinació de l’ensenyament
Punts febles
• Manca de recursos administratius i sobrecàrrega de tasques no pròpiament
acadèmiques
• Manca d’una institucionalització de la coordinació de l’ensenyament
• Coordinació fragmentada per afinitats i activitats
• Limitacions a la autonomia de l’ensenyament de geografia: comissions
acadèmiques del Departament d’Història i Geografia i de la Facultat de Lletres
• Manca d’objectius genèrics de l’ensenyament: compartiments geogràfics
• Manca d’objectius seqüencials de les diferents assignatures
• Elevada proporció de personal docent a temps parcial i en formació
Propostes de millora
• Coordinació interna
• Explicitació dels objectius genèrics i específics de l’ensenyament
• Revisió i coordinació dels programes
• Fomentar l’articulació seqüencial dels aprenentatges
• Augmentar les propostes d’activitats compartides per diverses matèries
• Institucionalització de la coordinació de l’ensenyament de Geografia
Els resultats de l’ensenyament
Punt forts
• Taxes d’èxit elevades. Augment amb el desenvolupament de l’ensenyament
• Taxes de rendiment acceptables
• Oportunitats pels llicenciats en geografia
Punts febles
• Elevat percentatge d’abandonaments fins el curs 98-99. Afecta sobretot a
estudiants procedents de l’Area Metropolitana de Barcelona, de primera opció i
nota de accés entre 5 i 6 i durant el primer any
• Irregularitat en el nombre de matriculats de nou ingrés
• Els estudis s’allarguen més del que indiquen els itineraris del pla d’estudis
• Amb l’augment de crèdits matriculats es produeix un descens dels aprovats
• Abús de les segones convocatòries
• Descens dels estudiants a temps parcial
• Els estudiants perceben la seva formació com a massa generalista i poc orientada a
les necessitats de l’empresa i el món laboral
Propostes de millora
• Estratègies de captació d’alumnes. Donar a conèixer les bondats de la llicenciatura
• Estudiar on i per que es produeixen els problemes relacionats amb els no
presentats
66

• Afavorir altres demandes d’estudiants. Incidir en continguts i coneixements poc
coneguts de la llicenciatura
• Fer un calendari menys carregat de aspectes presencials per possibilitar el treball
individual dels estudiants i la seva tutorització per part dels professors
67

5. ALUMNES
En aquest capítol hem tractat d’establir aquells aspectes relatius a l’alumnat de la
llicenciatura que són, sobretot, específics d’aquesta, sense desenvolupar altres aspectes generals
i comuns amb altres llicenciatures, tant referents als alumnes de la URV com al conjunt dels
alumnes universitaris.
Per comprendre la problemàtica de l’alumnat de Geografia s'ha de partir de la base, ja
assenyalada en altres capítols, de què els estudis universitaris de Geografia es troben a cavall
entre les ciències humanes i socials i les ciències naturals. Aquesta ubicació peculiar és la que
dóna sentit a la nostra llicenciatura, capaç de formar alumnes amb coneixements per establir, per
exemple, ponts d’unió entre la sociologia, la història, l’antropologia, etc. – és a dir l’home i la
seva societat- i el medi natural en el qual viu, utilitza i, per tant modifica.
Això que acabem de senyalar suposa una gran dificultat per a l’alumne, la qual, en
molts casos, es pot considerar superior, des del punt de vista acadèmic, a la que han de vèncer
els propis docents. En efecte, com a conseqüència de la compartimentació convencional de la
Geografia universitària en àrees de coneixement, el professorat pot tendir a desconèixer en la
pràctica docent la unitat d’aquests matèria, donant, en ocasions, una visió especialitzada i
esbiaixada de la ciència geogràfica; mentre que els alumnes que realment volen ser geògrafs han
de aprehendre el coneixement globalitzat, que és la vertadera essència de la llicenciatura i la que
la diferència d’altres llicenciatures més o menys pròximes.
L’objectiu docent que es pretén amb la llicenciatura és fonamental a l’hora d’estudiar
les possibles millores de la qualitat d’aquest ensenyament en relació amb el propi alumnat. Es
tracta d’uns estudis que inclouen coneixements molt diversos, que sovint són també propis
d’altres llicenciatures, però sense perdre de vista que la lliçó fonamental ha de residir en la
síntesi d’aquests coneixements per tal d’expressar una realitat social d’un territori, d’un espai.
Partint, doncs, d’aquestes premisses específiques de la Geografia, s’han analitzat diversos
aspectes de l’alumnat, amb l’objectiu de clarificar i millorar la qualitat del nostre ensenyament.
5.1. El perfil adequat per a estudiar Geografia.
La tradicional divisió, de gran arrelament social com a conseqüència de la propaganda,
entre “persones de lletres” i “persones de ciències” resulta, a l’hora d’establir el perfil dels
aspirants a alumnes de la llicenciatura de Geografia, un dels problemes més importants. Si a
aquesta compartimentació social li afegim una divisió operativa en els mateixos batxillerats, ens
trobem amb un greu problema inicial, preuniversitari, en el moment de millorar la qualitat de
l’ensenyament, ja que el material bàsic, l’alumne, en nombroses ocasions està mal seleccionat:
“els de lletres no saben sumar, els de ciències no saben escriure; els de lletres només saben
dibuix artístic, els de ciències només saben dibuix artístic”. Els geògrafs han de saber de tot, han
de saber situar-se en el temps i, sobretot, en l’espai?
L’univers per seleccionar els alumnes de Geografia resulta, per tant, il·limitat ja que,
segons Kant (per cert professor de Geografia, com és sabut) el coneixement apriorístic espaitemporal
és comú a tots els éssers humans. El que succeeix és que aquests coneixements resten
emmascarats en l’educació primària i secundària per aplicacions d’aquests plenes de càrrega
social i corporativista. Així, per exemple, ¿quants llicenciats en història i en ciències exactes
estarien d’acord en reconèixer que la història i les matemàtiques son germanes; quants
especialistes en geometria estarien d’acord en reconèixer la seva proximitat als geògrafs? Amb
molta freqüència, els mateixos professors de primària i secundària compartimenten enlloc de
donar unitat, amb conseqüències ben negatives per l’èxit de la pròpia educació, cosa que
posteriorment, en el cas concret de la llicenciatura en Geografia, suposa un dels inconvenients
més greus respecte a la qualitat de l’alumnat.
68

És evident que l’alumne de Geografia, a més del coneixement espai-temporal intacte, ha
de posseir la capacitat analítica de l’observació, de la descripció-explicació i, sobretot, de la
síntesi en un espai territorial. Si a això hi afegim la necessitat instrumental de les noves
tecnologies (estadístiques, cartogràfiques, etc.), sen's presenta un perfil semblant al de l’home
d’infinita curiositat i de coneixements múltiples del Renaixement, més que a l’especialista.
En aquest punt de la definició del perfil de l’alumne, entre el de curiositats, habilitats i
coneixements múltiples o el especialista, hem de replantejar-nos quina llicenciatura hem decidit
establir. En efecte, tot i que la llicenciatura actual es troba lluny de la anomenada especialització
i, per tant, sembla demanar un perfil d’alumne com el que acabem de senyalar, en la pràctica
sovint el professorat tendeix a obviar tot unió entre les tres àrees de coneixement, intentant
“especialitzar” a l’alumne. D’aquesta manera es pot eliminar la docència dels aspectes sintètics,
cosa que pot portar a la desaparició de la ciència geogràfica, convertida en simple gregària
d’altres ciències socials, físiques o naturals. Aquest procés de “especialització”, pel que respecta
a l’alumnat, reforça la compartimentació social i científica rebuda al batxillerat i representa una
barrera pel desenvolupament, durant la llicenciatura, dels seus valors espai-temporals i sintètics
que si els descobreix ho fa més de “motu propio” que per la pràctica docent. 11
No resulta menys greu la selecció del futur alumne universitari de Geografia el qual
sovint desconeix la geografia i el perfil ideal per estudiar aquesta llicenciatura i això per
diverses causes, que resumides serien:
- Molt poca presència al batxillerat d’assignatures amb continguts geogràfics espaitemporals
i de síntesi.
- Molts pocs professors de secundària (i de primària) amb una visió científica i social
no esbiaixada entre lletres i ciències.
- Molt poc pes social de la professió de geògraf (el Col·legi Oficial tot just acaba de
constituir-se) enfront d’altres professions (especialment ciències naturals i
econòmiques), que ens resten molts candidats que pel seu perfil podrien ser
geògrafs.
De tot el que s’acaba d’exposar se'n pot deduir que és fa necessari, un cop identificat el
perfil de l’alumne geògraf, anar-lo a buscar als centres de batxillerat amb la publicitat precisa
per neutralitzar altres opcions de major cotització social però que, en molts casos, són
acceptades pels alumnes ( i qui sap si pels pares) en funció d’aquest cotització i per
desconeixement de l’adaptació de les seves qualitats a la llicenciatura de Geografia. Això és
particularment visible en les llicenciatures massives (per exemple les vinculades a Ciències
Econòmiques) on existeix un alumnat a cavall entre “ciències” i “lletres”, que tindria més
afinitat a la globalitat de la ciència geogràfica que a la globalitat econòmica, enfront de la
vertadera vocació de gestió econòmica i empresarial d’aquestes llicenciatures. En les
llicenciatures biològiques, aquelles vocacions que no es corresponen a una inquietud de
l’investigació en detall, del laboratori, de l’experimentació, sinó a una generalització que lliga
sovint amb inquietuds ambientals, la llicenciatura en geografia és una altra opció sovint
desconeguda. Així succeeix que es desaprofiten, per exemple, estudis biològics profunds en
treballs més pròxims a la síntesi geogràfica –en la qual el paper de l’home és fonamental- i a
l’estudi del medi.
La definició del perfil dels nostres futurs alumnes permetrà un major èxit en la seva
formació acadèmica i en la seva futura inserció laboral i, quelcom no menys rellevant per a la
Universitat, la pròpia supervivència de la llicenciatura en Geografia. Això no obstant, podem
11 Això no obstant, la presa de consciència d’aquest risc ha dut, com s’explica en altres capítols d’aquest
informe, a mantenir la unitat de certes matèries compartides (p. ex. L’Ordenació del Territori, la Teoria i
Mètodes de la Geografia, Pràctiques externes etc.), sense distribuir-les en àrees de coneixement com s´ha
fet en altres Universitats.
69

convenir que aquest perfil que acabem de senyalar és el més adequat o, pel contrari, nodrir la
llicenciatura d’alumnes sense vocació i/o aptituds per la geografia, que s'hi apunten per falta
d’informació o, en el millor dels casos, per alumnes atrets o amb aptituds per alguna de les
parts de la Geografia i no pel seu conjunt, trencant així la unitat de la nostra ciència i, privant-la,
al nostre entendre, d’un veritable objecte en el mercat dels estudis universitaris.
Hem de ser conscients, per exemple, que hi ha perfil enganyosos, no
genuïnament geogràfics. Es tracta, per exemple, d’alumnes amb vocació per les ciències
físiques i naturals que no tenen capacitat o voluntat de cursar llicenciatures específiques i trien
la geografia pensant que tindrà uns continguts similars (heus ací el viver de geòlegs, edafòlegs,
biòlegs, meteoròlegs, etc. frustrats). O d’alumnes que volen conèixer la societat del passat o del
present i que són reclutats per a la geografia a partir de la història, l’antropologia, o la
sociologia, sense entendre que sense la interacció amb el medi no es possible comprendre la
ciència geogràfica.
Finalment, les assignatures instrumentals de la carrera (cartografia, estadística
SIG, etc.) no poden, per se, convertir-se en reclam suficient ni donar per si soles resposta a les
vertaderes vocacions geogràfiques, ja que es tracta d’una llicenciatura en que aquestes són
únicament instruments i tècniques, no el fonament de la ciència. Serien, en qualsevol cas,
objecte d’una interessant diplomatura tècnica que necessitaria d’alumnes amb un altre perfil, tot
i que, almenys en certs casos, podria ser una viver de futurs geògrafs.
Aquesta definició ideal de perfil xoca però amb dues realitats que de cap manera podem
obviar: en primer lloc, la de que són els alumnes, segons les seves sol·licituds i en funció de la
nota obtinguda a la selectivitat, els que seleccionen la carrera; en segon lloc, la de la pressió de
les diverses autoritats acadèmiques (Ministeri, conselleria i fins i tot el propi rectorat) respecte a
les llicenciatures amb poca demanda, especialment si aquests són de les anomenades de
“lletres”. Això fa que els alumnes ens vinguin donats i, per altra banda, haguem de dir
benvinguts siguin, independentment de la seva major o menor aptitud o vocació.
5.2. La preparació i l’accés dels alumnes a la Universitat
Per tot el que acabem de veure, és evident que aquesta faceta de formació prèvia a
l’entrada a la Universitat és molt important. Ja en el últims anys de vigència del Batxillerat de
BUP i COU és va aconseguir que totes les vies de COU permetessin l'accés a la llicenciatura de
Geografia. I el mateix s'ha realitzat amb els batxillerats actuals, reconeixent, en definitiva, que
el perfil i la vocació geogràfica, tal com aquí els hem definit, poden donar-se entre alumnes de
qualsevol opció.
Un tema d’especial interès a fi d’assolir més alumnes i amb un perfil més adequat passa
per el tema del professorat de primària i de secundària. Nosaltres plantejaríem com a estratègia
unes accions de reciclatge dels professors que imparteixen geografia (o disciplines similars) a la
zona d’influència de la nostra Universitat, consistents, per exemple, en una formació, impartida
per professors de la URV i geògrafs professionals, en la qual es complementés la seva formació
en Geografia i se'ls ajudés a desenvolupar els seus programes. Tot això mitjançant un programa
preestablert, a fi d’unificar criteris. En aquesta formació, en una segona fase, es prestaria suport
a la realització d’excursions de geografia per alumnes dels centres de secundària, guiades per
universitaris i geògrafs, fins i tot amb la col·laboració d’alumnes dels darrers cursos, sense
oblidar el paper fonamental del propi professor de secundària. El que seria important fora
establir, a priori, quin perfil d’alumnes es vol motivar i desenvolupar aquesta motivació
desconeguda; motivació evidentment per a la Geografia, no per a la sociologia, la botànica, etc.
Actualment, com ja s'ha dit en altres punts d’aquesta avaluació, es duen a terme des de
la Unitat de Geografia conferències i xerrades als instituts per tal de captar alumnes. Pensem
70

que tot i que aquesta acció és prou important, en molts casos pot arribar tard, quan ja la seva
ment ha estat deformada, pel que fa al coneixement de la ciència geogràfica, per la formació
rebuda. Interessa, doncs, formar al professors prèviament i, al mateix temps, realitzar activitats
amb els alumnes. No oblidem que la nostra problemàtica és el desconeixement d’allò que la
nostra ciència té de propi i, per tant, de la seva utilitat social.
5.3. Les tutories d’ingrés.
Centrant-nos ja en les accions cap als alumnes universitaris, convé assenyalar, en primer
lloc, que des de la creació de la llicenciatura s’han fet tutories als alumnes de nou ingrés. Ara
bé, hem de reconèixer que aquestes han tingut fonamentalment un caràcter acadèmicadministratiu.
La funció principal ha estat guiar-los en la tria de les assignatures optatives, en les
possibles incompatibilitats entre assignatures, etc. Podríem dir que la tutoria ha servit també per
orientar a uns alumnes que, sovint, venien força desorientats sobre el que haurien d’estudiar. En
tot cas, ha suposat també una forma d’acollir-los a la llicenciatura i, fins a cert punt, orientar-los
en tota ella.
De cara a millorar l’acció tutorial d’ingrés, recomanaríem realitzar als alumnes una
enquesta destinada a conèixer el millor possible el seu perfil en relació amb la geografia; perfil
de caràcter psicològic i també de coneixements, a fi de conèixer a priori l’alumnat amb el qual
hauran de treballar els docents i veure si aquests alumnes es troben predisposats a comprendre,
conèixer i, fins i tot, estimar el que és la geografia, ja que en aquest cas l’èxit dels estudis estaria
garantit. Es tractaria d’obtenir un coneixement, el millor possible, de cada alumne, en relació
amb la carrera que pretén estudiar, per tal d’adaptar les ensenyances, el millor possible també, a
la majoria de les situacions presents.
5.4. Les tutories acadèmiques durant la carrera.
Des de fa uns dos anys es contempla la figura del professor tutor assignat a un grup
d'alumnes, a fi d'orientar-los i afavorir el seu rendiment. Però no hem d'oblidar aquí el que hem
exposat abans, no estem davant d'una carrera de tradició, de reconeixement, en la qual la ajuda i
el seguiment del rendiment de l'alumne pot ser suficient. Aquí ens trobem, sovint, amb una
alumnes poc coneixedors inicialment de la Geografia universitària i perduts en la fragmentació
acadèmica d'aquesta; una desorientació que es pot fer més gran si el professorat tendeix massa a
especialitzar l'alumne cap a la seva àrea, la qual cosa, cas de produir-se, li impedirà conèixer la
pròpia existència de la Geografia, i en el seu lloc el pot fer recalar en les ports de la geografia
física, humana o regional, amb totes les seves especialitzacions inconnexes acadèmicament i
personalment.
L'alumne precisa, pel contrari, que el tutor profunditzi en la seva disposició per al
coneixement i l'aplicació global de la Geografia (més tenint en compte que és tracta d'una
llicenciatura amb poca optativitat), amb la finalitat de preparar-lo per poder competir amb
avantatge davant d'alumnes de disciplines més específiques. En definitiva, al nostre entendre, a
l'alumne se l'ha de tutoritzar més en geografia que en hipotètiques especialitzacions, que més
aviat haurien d'arribar en el tercer cicle, (via masters, postgraus i doctorats).
Des d'un punt de vista més concret, una acció de millora a prendre fora que el tutor
corresponent completés la fitxa d'ingrés de cada alumne, assenyalada en l'apartat anterior,
destacant les millores en el seu rendiment, amb la finalitat de completar el seu perfil acadèmic
de cara a la seva professionalització.
5.5. Les tutories laborals durant la carrera.
Un dels majors èxits de la nostra llicenciatura, fins el moment present, ha estat
l'incorporació dels alumnes de segon cicle, de manera opcional però amb una participació quasi
71

general, a les pràctiques en empreses i institucions, amb la corresponent tutorització per part
d'aquestes. Entenem que és una de las millors maneres de mostrar als alumnes les possibilitats
del mercat laboral, al mateix temps que és, com s'analitza en altres apartats dels present informe,
una molt bona forma de donar a conèixer la Geografia en el món professional.
Sovint s'ha comprovat en aquestes pràctiques, com és normal, que els seus estudis no es
corresponen ben bé els treballs realitzats, la qual cosa demostra, una vegada més, la
conveniència d'una llicenciatura de major formació general i que, sobretot, tendeixi a
desenvolupar "l'ull clínic" geogràfic, és a dir la capacitat per diagnosticar ràpidament la realitat
humana, social i ambiental d'un territori i donar-se compte del meravellós ordre espacial que
existeix, o hauria d'existir, en els nostres mapes, el nostre globus.
La tria de la institució o empresa on efectuar les pràctiques es fa mitjançant un acord
entre les professors responsables i els alumnes, prèvia una desiderata d'aquests. Aquesta
desiderata és alhora temàtica, d'acord amb la seves aptituds i vocació, i territorial, de manera
que en general l'opció satisfà la voluntat de l'alumne i, al mateix temps, sol resultar satisfactòria
també per la institució, com ho proven els informes i avaluacions que realitzen els tutors.
Tot i el bon funcionament d'aquestes pràctiques externes, poden ser objecte sens dubte
de millores. A part de l'augment del nombre de crèdits, que era de 6 en el Pla vell i passa a ser
de 9 amb el nou Pla, creiem que la seva millora passaria, en primer lloc, en preparar un dossier
publicitari per a les institucions i empreses col·laboradores en el qual s'indiqués de la millor
manera possible la veritable professió del geògraf, com especialista del territori i del seu
aprofitament, destacant la polivalència del geògraf en múltiples activitats, cosa molt convenient
sovint per a les institucions i empreses.
També convindria vincular la tria del tipus de pràctiques de cada alumne amb el seu
tutor corresponent, ja que aquest a través de la fitxa abans esmentada tindria un coneixement
previ de les aptituds de l'alumne, de manera que la realització de les pràctiques reforçaria encara
mes aquestes. Així l'alumne acabaria la llicenciatura amb un bon coneixement de les seves
aptituds i disposició per a accedir al món laboral, que sovint no es corresponen plenament amb
allò que diu el seu expedient.
5.6 . L'organització i participació dels alumnes.
Des dels primers moments en que es va instaurar la nova llicenciatura de Geografia, els
estudiants d'aquesta van demostrar una notable inquietud per organitzar-se i també per fer sentir
la seva veu, tant en el si de l'ensenyament, com en la seva relació amb els estudiants de
Geografia de la resta d'Espanya. D'aquesta manera, estudiants de Tarragona van participar,
normalment en representació del seus companys, en les trobades d'estudiants de Geografia i
joves geògrafs que es van dur a terme durant la segona meitat dels anys noranta. Aquesta
voluntat de participació i organització va cuallar cap a finals d'aquest decenni en la formació a
Tarragona d'una associació d'estudiants de geografia i llicenciats, que porta el nom de
Geotàrraco. El dinamisme de l'associació és força notable, de manera que fins el moment
present ha muntat diverses cicles de conferències (sobre sortides professionals, sobre el
fenomen de la globalització, etc.), ha celebrat algunes excursions científiques i, finalment ha
participat en algunes reunions d'estudiants de Geografia. Podem dir, doncs, que fins al moment
present, l'actuació de l'associació és molt lloable. El risc que tenen aquestes associacions és que
sovint, i Geotàrraco no és una excepció, es sustenten en l'esforç d'un pocs estudiants, de manera
que quan aquests acabin, pot produir-se una aturada d'activitats i fins i tot la dissolució (no
oblidem que, com en altres ensenyaments, una part de l'alumnat mostra malauradament un
interès molt baix, i no sols en la faceta de la participació i l'associacionisme sinó en tot el que
afecta a l'ensenyament; o dit d'altre forma, una part de l'alumnat, no ens enganyem, es limita a
anar aprovant cursos de la manera més còmoda possible). Com a estratègia a fi d'evitar el risc
72

de que l'associació perdés dinamisme, seria molt convenient que aquesta rebés un major suport
institucional, en el si de l'ensenyament, de la Facultat i de la URV en el seu conjunt.
En un altre ordre de coses, les inquietuds dels alumnes van dur a la realització d'una
enquesta sobre la situació de la titulació també a finals del noranta. Com es diu en altres capítols
de la present avaluació, nombrosos resultats d'aquesta enquesta, tan a nivell de diagnosi com de
propostes, han estat tinguts en compte en l'avaluació, així com també en la proposta de
modificació del Pla d'estudis, realitzat l'any 2001. Per altra banda, la capacitat de l'alumnat per
fer sentir la seves inquietuds (i queixes quan fa falta) de manera més informal és bastant alta, ja
que, en general, la relació entre estudiants i professors és fluida, cosa que facilita el diàleg i el
contrast d'opinions. De totes formes, cal reconèixer que, en general, l'actitud de l'alumnat peca
més per passivitat que per dinamisme i esperit crític.
Pel que fa a la participació dels alumnes als òrgans de govern, convé assenyalar el
següent: en general, la participació en les eleccions estudiantils sol ser força (i en certs casos
molt) minoritària. Si desglossem això pels diferents òrgans en trobem amb la següent situació:
els dos escons que corresponen als estudiants de Geografia en el si del Consell de Departament
es troben coberts, i solen participar activament; també hi ha representació d'un estudiant de
Geografia al Claustre general; per contra, no hi ha representació a la Junta de Facultat, ja que
no es va trobar cap persona disposada a presentar-se, cosa que indica, una vegada més, que les
inquietuds i voluntat de participació és limita a un nombre força escàs.
PUNTS FORTS/FEBLES
Punts forts:
• Accions per part de la pròpia Unitat de Geografia i de la URV de promoció de la
llicenciatura als centres de secundària.
• Existència de tutories d'ingrés i d'un cert seguiment tutoritzat durant la carrera.
• Existència de l’assignatura de pràctiques externes com a forma de posar en contacte
els alumnes amb el món professional.
• Notable capacitat organitzativa dels alumnes de Geografia ( amb associació pròpia:
Geotàrraco)
• Bona relació entre alumnes i professors
Punts febles:
• Preselecció al batxillerat entre alumnes de lletres i de ciències, cosa que dificulta la
formació d'alumnes amb una formació global
• Risc de excessiva especialització de la docència del professorat que oblidi la
interrelació del fenomen sobre l’espai i, per tant no ajudi a la formació d'una
veritable visió geogràfica, és a dir integradora, de l'alumne.
• Poc coneixement i poc pes social de la Geografia i, per tant, poc atractiu entre alumnes
amb una veritable vocació i capacitat geogràfica, que poden optar per altres
llicenciatures més conegudes i/o més prestigioses socialment.
• Poc interès i motivació d’una part de l’alumnat.
Propostes de millora:
• Fer promoció del perfil de geògraf , (en col·laboració amb geògrafs professionals i del
propi Col·legi), als centres de batxillerat, amb la finalitat de detectar i atreure els
alumnes amb aquest perfil.
• Col·laboració en accions de reciclatge dels professors de Geografia de secundària
• Millora del sistema de tutories, mitjançant una fitxa inicial amb el seu perfil
vocacional i de coneixements i un seguiment al decurs de la carrera per veure tant
el seu rendiment com la seva orientació professional.
73

• Procurar consolidar l'associació d'estudiants Geotàrraco, de manera que la seva
continuïtat no es trobi mediatitzada per la graduació dels seus dirigents actuals.
74

6.- PROFESSORAT
¡Error! Marcador no definido.
6.1. Tipologia de professorat
La llicenciatura de Geografia és responsabilitat en una part considerable dels professors
pertanyents a les tres àrees de Geografia; això no obstant, la notable transversalitat imposada per
la URV fa que tinguin una important presència, pel que fa a assignatures obligatòries, algunes
àrees pertanyents a Història i a Filosofia, i a nivell d'optatives, aquestes mateixes així com altres
pertanyentys a Antropologia Social i a Física Aplicada. Per la seva banda, les àrees de Geografia
són presents a nivell d'obligatorietat als ensenyaments d'Història i d'Antropologia Social.
Les tres àrees de Geografia comparteixen Departament amb les d'Història, formant
l'anomenat Departament d'Història i Geografia. És tracta d'un departament amb una plantilla
sobredimensionada, en la part corresponent a Història i Història de l'Art, cosa que afecta
negativament la plantilla de les àrees de Geografia, com ja veurem més endavant.
Per aquestes raons a continuació analitzarem les característiques del professorat implicat a
l'ensenyament de manera global i també tenint en compte només les 3 àrees de Geografia. Per altra
banda, serà necessari fer esment a la plantilla global de Geografia, un del problemes greus que
pateix l'ensenyament.
6.1.1.La plantilla implicada en l'ensenyament: escassetat i excés de precarietat
Al quadre 9, apareix la distribució de la docència de Geografia pel curs 1999/2000,
d'acord amb els tipus de professorat. Així, per exemple, es pot veure que la càrrega docent de
l'ensenyament es distribuïa entre un 64% corresponent a professors numeraris i un 36% en mans
de professors no numeraris. Aquesta distinció, però, tot i ser suficientment significativa, no és la
millor per avaluar el nivell del professorat implicat a l'ensenyament. Al nostre entendre, és molt
més important fer la diferenciació entre els professors amb dedicació exclusiva (numeraris i
interins) i els associats, és a dir aquells professors que únicament tenen l'obligació d'impartir les
classes segons el nombre de crèdits pels quals són contractats (18 com a màxim segons la
normativa de la nostra Universitat) així com les hores corresponents d'atenció als alumnes.
Seguint aquesta distinció, més de la quarta part de la docència, en concret el 27,4% de la docència
era impartida per professors associats. Sens dubte es tracta d'una proporció molt elevada, que de
d'alguna manera ha de repercutir negativament en l'ensenyament. Al mateix temps, tot i que no
tenim dades de molts ensenyaments, amb tota seguretat és un percentatge superior a l'existent als
altres ensenyaments de la Facultat de Lletres. Així podem comprovar-ho en l'ensenyament
d'Història, el qual, segons dades del seu informe, la proporció d'associats era de només l'11,3%,
menys de la meitat del de Geografia.
Al mateix temps, aquesta xifra global ben poc favorable, s'agreuja si hom considera
únicament les assignatures pertanyents a les àrees de Geografia, troncals, obligatòries i optatives.
En efecte, segons les dades del curs 2000-2001, aquesta proporció era del 31,6% de crèdits
impartits per professors associats, és a dir quasi una tercera part de la docència de Geografia.
Per altra banda, si es té en compte només les assignatures obligatòries (tants les troncals com les
obligatòries de Universitat del conjunt de l'ensenyament) la proporció encara empitjora, de manera
que la xifra de crèdits en mans d'associats puja fins el 36%, distribuïts molt irregularment segons
els cursos (31,6% a primer, 42,9% a segon, 33% a tercer y 0% a quart curs).
En resum, pel que fa a la distribució de docència segons el tipus de professorat, podem dir
que existeix una alta proporció d'associats que encara seria més alta si no hi hagués l'aportació de
professors d'àrees no geogràfiques. ¿Quines són les raons que expliquen aquesta distribució del
tipus de professorat de l'ensenyament de Geografia i, més, en concret, l'alt percentatge d'associats,
75

sobretot en les assignatures pròpiament de Geografia? Entre les més importants convindria
assenyalar les següents:
a) Una plantilla de les àrees de Geografia escassa i, sobretot, amb excés de precarietat. Ja
hem explicat en apartats anteriors ( vegi's el capítols dedicats al "Context Institucional") el difícil
procés d'aprovació del Pla d'Estudis de Geografia, considerat com una mera modificació del
preexistent d'Història General i Geografia i no pas com a ensenyament de nova implantació; això
suposava la idea que els nous ensenyaments s’haurien d'impartir bàsicament amb el professorat ja
existent. Aquesta condició, general per a tot Lletres, ha perjudicat clarament l'ensenyament de
Geografia, obligant-lo un Pla d'Estudis amb molta transversalitat i no sempre la més idònia, i,
sobretot, ha condicionat fortament la plantilla de Geografia. En efecte, en el moment de crear-se
l'especialitat, les àrees de Geografia eren constituïdes per 2 Catedràtics d'Universitat, 4 titulars de
Universitat, un titular interí d'Escola Universitària, un ajudant i un professor associat.
Com es pot veure, es tractava d'una plantilla escassa, però amb una gran majoria de
professorat consolidat. Molt aviat va quedar clar que amb aquesta plantilla era impossible dur a
terme tota la Llicenciatura de Geografia i, a més, atendre les transversalitats d'Història i
d'Antropologia. Això va fer necessària l'ampliació del professorat de Geografia, sobre la base
d'una plantilla teòrica que contemplava 1 CU per àrea, 2 TU per àrea, més un darrer TU per cobrir
la docència de les assignatures instrumentals ( bàsicament les de Cartografia) que en principi
estava assignat a l'àrea de AGR, així com un ajudant per àrea i un associat. Tot plegat significava
l'impartició de 294, inferiors al nombre total de crèdits de l'ensenyament, que és de 300
.L'ampliació real es va fer però a través de la contractació bàsicament de professors associats, que
asseguren molta docència a un preu molt baix. El resultat d’aquest procés, es el que es pot veure al
quadre següent:
Quadre 6.1 Situació actual de la plantilla de la Unitat de Geografia
Àrea de CU TU TEU TEUI Assoc Ajudants/
coneixement
becaris
AGR 1 1 1 2 2 becaris
G. Física 3 2 1
G. Humana 1 1 1 3
TOTAL 2 5 1 1 7 3 (1+2)
Notes: Els associats són de 18 crèdits, menys un de G. Humana que és de 9. Un dels associats
d'Anàlisi Geogràfica Regional és el substitut del vicerector Dr. Oliveras
La comparació de les dades d'aquest quadre amb les del moment d'iniciar-se la
llicenciatura permeten veure el modest creixement experimentat en el nombre de numeraris/prof
exclusiva (de 7 a 9) i l'important increment dels associats. Observi's al mateix temps, la diferència
entre la plantilla teòrica i la realment existent, molt més precària aquesta segona.
Per contra la plantilla real permet l'impartició d'un nombre de crèdits més elevats. En
efecte, prescindint dels ajudants i tenint en compte que un dels associats substitueix els 18 crèdits.
de reducció del vicerector, resulta que l'oferta total de crèdits d'aquesta plantilla és de 315, enfront
dels 294 de la plantilla teòrica. Es tracta, en qualsevol cas d'una plantilla encara molt escassa, que
no permet una optativitat suficient. En efecte, tenint en compte els 108 crèdits troncals que
s'imparteixen a l'ensenyament de Geografia, els 54 obligatoris d'aquest ensenyament que
corresponen a Geografia, els 36 que Geografia dóna als ensenyaments d'Història i d'Antropologia,
més algun desdoblament que s'ha de realitzat en certes pràctiques, tot plegat en resulta que la força
docent per impartir assignatures optatives de Geografia es redueix a uns 81 crèdits. Si tenim en
compte que l'optativitat del Pla d'Estudis (sense comptar crèdits lliures) és de 84 crèdits, és pot
concloure que si un alumne només vol optatives de Geografia, aquestes es converteixen realment
en obligatòries.
76

Per acabar de complicar la situació de la plantilla, convé tenir en compte que l'any 1999
la Universitat va aprovar una nova plantilla sobre la base dels Departaments, (un dels quals és el
d'Història i Geografia, al qual pertanyen les àrees de Geografia) desglossada per àrees de
coneixement. Com ja hem dit en altres llocs, la plantilla de les àrees d'Història era ja alta en el
moment de la posada en marxa dels nous plans d'estudi i, a més, des d'aleshores encara s'ha
incrementat per diverses raons, la majoria alienes a les necessitats del seu ensenyament. Com a
conseqüència d'aquest fet, en el moment de confeccionar la nova plantilla el conjunt del
Departament d'Història i Geografia va resultar clarament sobredimensionat en el seu conjunt i
molt desequilibrat entre àrees. Aquest superàvit conjunt va suposar, entre altres mesures, la pèrdua
per part de Geografia de la setena titularitat d'Universitat que es contemplava en la plantilla
anterior, adscrita teòricament a l’àrea d’Anàlisi Geogràfica Regional i que es reservava per a les
assignatures instrumentals. Al mateix temps, com que es pertany a un departament amb excés de
plantilla, ni hi ha cap possibilitat de creixement de la plantilla de les àrees de Geografia.
Ens trobem, doncs, davant d'un dels punts més febles pel bon funcionament de
l'ensenyament de Geografia, de manera que es fa molt necessària una ampliació de la plantilla,
recuperant almenys el Titular d'Universitat perdut, cosa que passa per la desvinculació del
sobredimensionat Departament d'Història i Geografia i la creació d'un Departament només de
Geografia.
b) Un segon factor que incideix en la composició poc adequada de la plantilla de l'ensenyament
prové de l'existència de les assignatures obligatòries de Universitat procedents d'altres
disciplines. Ja s'ha vist en l'apartat dedicat al Pla d'Estudis que el nostre conté 24 crèdits
obligatoris d'Història (que es compensen amb altres tants de Geografia a la llicenciatura
d'Història) i 12 de Filosofia, que varen ser imposats en el moment de l'aprovació dels plans
d'estudi per poder justificar la plantilla de les àrees de Filosofia, que va quedar clarament
sobredimensionada en no obtindre una llicenciatura a la URV 12 . Coherentment amb el que
acabem d'explicar aquests 36 crèdits són impartits per professors numeraris (veure quadre 6.2).
Això explica, doncs, la ràtio més baixa de professors associats que existeix en el conjunt de
l'ensenyament en relació amb les assignatures exclusivament geogràfiques. Ben al contrari, la
precarietat de la plantilla de Geografia, fa que una part considerable de la docència que les
nostres àrees exerceixen als ensenyaments d'Història i d'Antropologia es faci a través de
professors associats ( el 100% en aquest darrer cas, 12 crèdits., i el 75% en la llicenciatura
d'Història, 18 crèdits. de 24).
Quadre 6.2. Composició del professorat implicat a la llicenciatura de Geografia pertanyent a
àrees no geogràfiques- Curs 1999-2000
Àrea coneixement CU TU CEU TUI TEU TEUI Assoc Total
crèdits
Filosofia 2 12
Àrees d'Història 3 1 36
Física Aplicada 1 1 1 18
Antropologia 1 12
TOTAL 6 1 1 1 1 78
Nota: S'inclouen assignatures obligatòries i optatives.
c) Algunes altres raons. L'alt percentatge de professors associats en la llicenciatura de Geografia
es deu, per últim, a algunes qüestions puntuals i provisionals. En concret, la reducció de 18
crèdits d'un professor que actualment es vicerector ha comportat la contractació d'un associat i,
per últim, existeix un professor major de 60 anys a qui se li ha assignat una docència inferior als
24 crèdits que habitualment tenen tots els professors en exclusiva a la Unitat de Geografia.
12 Correspon a l’assignatura Història del Pensament, que en tot cas ha desaparegut amb la reforma del Pla
d’Estudis.
77

6.1.2. El professorat implicat en la docència de primer curs.
A la taula 9 podem veure també la distribució del professorat de primer del curs 1999-
2000. Segons aquestes dades, que semblen incloure també algunes optatives, la proporció
d'associats és novament molt alta, 46,4 %, mentre que si fem referència només a les obligatòries
del curs següent en resulta una proporció del 31,6 %. En qualsevol cas s'ha de tenir en compte que
bona part d'aquesta proporció procedeix de la docència de les assignatures instrumentals presents a
primer curs, Estadística i Cartografia, que per la seva especificitat estan en mans de professors
associats. Les altres assignatures són també impartides per professors especialistes en la matèria
corresponent, de manera que pel que fa a la idoneïtat és pot considerar aquesta satisfactòria.
6.1.3. El perfil de formació del professorat i la seva adequació en la docència que
imparteix.
La formació del professorat de les àrees de Geografia és en general l'adequada en funció
de la docència que imparteix. Hem de tenir en compte però, que pràcticament tots els professors
procedeixen de l'antiga llicenciatura en Història General i Geografia, si bé en alguns casos amb
l'especialització en Geografia. Per altra banda només dos professors associats presenta ja la nova
titulació en Geografia. El títol en si, doncs, no és prou explícit per valorar la idoneïtat de la
formació del professorat. Aquesta queda, però molt més palesa de diverses maneres: a) en alguns
casos per la presència explícita de l'especialitat de Geografia, cursada en tots els casos en la
Facultat de Geografia i Història de Barcelona; b) per la presència en l'expedient acadèmic d'un
gran nombre d'assignatures de Geografia; c) per la realització de Tesines, cursos de doctorat i
Tesis doctorals pròpiament de Geografia, fet que inclou tots els professors de Geografia, en
funció, esta clar, del nivell de formació en que es troben; d) finalment, volem remarcar la
presència en els curricula dels professors, especialment dels més joves, de màsters, postgraus,
cursos i cursets d'especialització, enfocats cap a una certa especialització vinculada al mateix
temps a la recerca i a la docència.
Arribats a aquest punt és el moment de preguntar-se si existeix correspondència entre
l'especialització investigadora del professorat i la docència que imparteix. La resposta és
globalment afirmativa, si bé es fa necessari establir algun matis. En general podríem dir que cada
professor imparteix aquelles assignatures més properes al seu perfil investigador; al mateix temps
s'observa entre els professors més joves i recents una adaptació de les seves recerques cap a les
funcions docents assignades. En canvi, com que un Pla d'Estudis ha de cobrir el màxim nombre de
camps d'estudi, podem afirmar que en ocasions existeixen certes assignatures que no tenen
excessiva correspondència amb la tasca investigadora del professor que la imparteix; aquest fet és
conseqüència una vegada més de l'escassa plantilla, que fa que no és puguin cobrir tots els camps
de recerca; en qualsevol cas, aquest fet no ha de repercutir necessàriament en una pèrdua de la
qualitat docent, en primer lloc perquè acostumen a ser assignatures dels cursos inicials i, en segon
lloc, perquè els professors que les imparteixen ja procuren estar al dia en el programa; de fet, així
ho proven les enquestes d'avaluació del professorat fetes per l'alumnat, com veurem més endavant.
Pel que fa al professorat d'altres àrees de coneixement, el seu perfil de formació acostuma
a ser l'adequat a les assignatures que imparteix. El problema és presenta, en ocasions, en el perfil
de l'assignatura que no respon a les demandes de l'ensenyament de Geografia. En qualsevol cas,
hem de remarcar que la majoria de professors d'aquestes assignatures han fet importants esforços,
en els darrers anys, d'adaptació a aquestes demandes específiques de l'ensenyament de Geografia.
Finalment, en el món de la docència universitària, s'ha de donar prou importància al
percentatge de professor doctors. En aquest cas, a diferència del que vèiem amb la proporció
d'associats, hem d'assenyalar que la situació de l'ensenyament és relativament acceptable i, a més,
78

ha millorat considerablement en els darrers anys. En el moment present i segons dades del curs
2000-2001, la proporció de crèdits impartits per professors doctors era del 82%, que baixa fins al
79% si només es consideren els professors de les tres àrees de Geografia. Aquestes xifres bastant
satisfactòries procedeixen del fet que tot el professorat amb exclusiva té el títol de doctor, inclosos
els TEU, i, a més, en el moment present 2 associats i un ajudant posseeixen ja aquest títol. Vet
aquí, una vegada més, la migradesa de la plantilla actual que està dificultant la promoció personal
d'aquest doctors i altres que amb tota seguretat assoliran aquest grau molt properament.
6.2. Política d'innovació i ajuts a la docència.
El Departament d'Història i Geografia al qual pertanyen la majoria dels professors
implicats en la llicenciatura de Geografia no té, com no ha tingut la URV fins època ben recent, un
programa d'innovació pedagògica i d'ajuts a la docència. Un Departament tan gran, tan heterogeni
i tan complex com el nostre no sembla pas l'àmbit idoni per una acció d'aquesta naturalesa. Fins el
moment present, el professorat ha procurat mantenir-se al dia tant en temes de coneixements com
de metodologia de manera personal, tal com ja hem apuntat en l'apartat anterior.
S'ha actuat també, però, de manera col·lectiva a través de la Unitat de Geografia. Com ja
s'ha dit en altres llocs del present informe, les àrees de Geografia formen en el si del Departament
una Unitat, nascuda d'una manera bastant voluntarista, a fi de coordinar els temes que afecten la
docència, la recerca, la política d’infrastructures, les instal·lacions, etc. Aquest coordinació ha estat
reconeguda pel Departament i per la Universitat, s'ha institucionalitzat la figura del coordinador i,
fins i tot recentment, la Facultat ha creat la figura de coordinador de l'ensenyament, que recau en
el mateix coordinador de la Unitat. Dons bé, com ja s'ha dit, una de les activitats que
esporàdicament es duen a terme en el si de la Unitat són reunions, sessions de treball i comissions
específiques dedicades a temes de coordinació i innovació docents. Això ha permès, per exemple,
la discussió conjunta de programes, per cursos, per matèries afins; l'estudi de les diverses
pràctiques; la coordinació i avaluació conjunta del "Treball d'Investigació", etc. Senyalem també
que aquesta coordinació es fa en ocasions en el si de cadascuna de les àrees de coneixement.
Pel que fa al grau de seguiment del professorat de l'ensenyament en el programa de
formació del professorat de la URV és encara molt aviat per valorar-ne els resultats. A grans trets
no sembla ser massa abundant, tot i que convé assenyalar que alguns dels cursos dedicats a noves
tecnologies sí han tingut una certa acceptació, segurament per la importància que en el camp de la
Geografia s'està donant a aquelles. En qualsevol cas, la relativament baixa participació observada
fins el moment present es pot deure a diverses raons: unes poden ser atribuïdes a desinterès del
professorat (o que considera que són més interessants unes altres facetes del seu treball), però
convindria assenyalar també un disseny considerat en general poc atractiu i uns horaris sovint poc
compatibles. Destaquem per altra banda que la gran renovació experimentada per la Cartografia i
tècniques afins ha obligat al professorat de l'ensenyament a fer ens molts casos un esforç de
renovació i d'actualització pròpia ben remarcable.
6.3. Professorat i desenvolupament de la docència. L'avaluació del professorat.
Dividirem aquest apartat en dues parts, el primer farà referència als mecanismes de
control i de coneixement del compliment del professorat. la segona part la dedicarem a valorar
l'enquesta d’opinió de l'alumnat sobre l'activitat docent del professorat de l'ensenyament.
6.3.1. Els mecanismes de seguiment, de substitució, etc.
El Departament és qui controla normalment les escasses absències del professorat
produïdes per malaltia, per assistència a Congressos, seminaris, oposicions, etc. Quan es tracta
d'una absència no prevista (malaltia, problema familiar, etc.) el mecanisme habitual és el de la
trucada telefònica al Departament (i/o la Facultat) i el pertinent avís a la porta de l'aula. Quan
79

l'absència era prevista (un Congrés, un seminari, l'assistència a una oposició, alguna qüestió
personal de salut o altres) el professorat demana el corresponent permís al Departament, que és
qui el concedeix i en porta el corresponent control.
¿Fins a quin punt, aquestes absències previstes i més o menys llargues es cobreixen
adequadament? Fer aquesta pregunta com ens demana la "Guia de l'avaluació", ens sembla, referit
al nostre ensenyament, una certa mostra d' humor més aviat negre. Ja hem assenyalat
anteriorment la migradesa i precarietat de la plantilla de que disposa la Unitat de Geografia.
Recordi's que com a possibles substituts hi ha dos ajudants ( l'àrea de Geografia humana ni tant
sols en té) que, a més d'haver de córrer per acabar la Tesi doctoral, amb l'amenaça de perdre la
plaça si no la presenten dintre del termini establert, cobreixen docència pràctica, donen alguna
assignatura extracurricular, (una manera d'augmentar l'escassa optativitat), i molts anys han tingut
també responsabilitat en la part teòrica d'alguna assignatura.
Malgrat tot això, les substitucions de període llarg han funcionat molt correctament. En
efecte, en els darrers temps s'ha produït algunes absències llargues per accident, operació o
malaltia d'algun professor. La Unitat de Geografia ha cobert adequadament la docència a través,
sobretot, dels ajudants i amb el sobreeesforç del conjunt del professorat i fins i tot amb la no
activació d'alguna assignatura optativa, quan l'absència prevista era d'un curs (cas d'algun any
sabàtic).
Quan es tracta d'una absència curta la possible substitució depèn de les possibilitats dels 2
ajudants, d'algun becari de recerca i fins i tot de la bona voluntat dels companys. Fins i tot no
falten els casos en que es recupera la classe perduda, previ acord amb les alumnes. En general,
doncs, es pot dir que el grau de compliment del calendari lectiu és molt alt en la majoria de casos,
que es cobreixen bé les absències llargues i que es fa el que es pot amb les de curta durada.
Potser per això, en "L'enquesta d'opinió de l'alumnat sobre l'activitat docent del
professorat, del curs 99-00, la pregunta sobre "Assisteix a classe i compleix els horaris establerts"
la mitjana, que és de 5,77 sobre un màxim de 7, se situa una dècima per sota de la mitjana de la
Universitat. Sembla una mitjana acceptable, però no és del tot satisfactòria i, de fet, és l'únic ítem
en el qual l'ensenyament es troba per sota de la Universitat. Creiem que les raons esmentades
anteriorment poden explicar, almenys en part, aquest resultat no del tot satisfactori.
6.3.2.Els resultats de l'avaluació del professorat per part de l'alumnat.
En els annexos del present informe es poden veure els resultats de "L'enquesta d'opinió de
l'alumnat sobre l'activitat docent del professorat" corresponent al curs 1999-2000. En aquest
quadre es pot observar que la mitjana global de l'ensenyament se situa en 5,513 sobre 7, és a dir 4
dècimes per sobre de la mitjana de la Universitat. Sense voler pecar d'excessivament optimistes, és
una dada ben satisfactòria, tan pel valor en si mateix com per la considerable avantatge sobre la
mitjana de la URV. L'ensenyament de Geografia presenta també un valor més alt que la mitjana
del Departament (5,26), cosa que ens permet afirmar que també ha de ser sensiblement més alta
que l'altre ensenyament vinculat quasi exclusivament al Departament, la llicenciatura d'Història.
Vet aquí, doncs, que un ensenyament amb un escàs nombre de professors, amb un percentatge alt
d'associats, amb poca optativitat, etc. imparteix una docència més satisfactòria pels alumnes que
la d'altres ensenyaments amb uns situació en principi molt més favorable. Tingui's en compte, a
més, que la precarietat de plantilla i el no desdoblament d'assignatures obliga als professors amb
exclusiva a impartir 24 crèdits normalment de 4 assignatures i als associats a impartir 18 crèdits i 3
assignatures. Diem això perquè aquesta situació no es pas sempre l'habitual a la URV, on, per
exemple, es donen casos com el de l'ensenyament d'Història on la immensa majoria dels
professors amb exclusiva imparteixen 18 crèdits o poc més.
13 A la taula hi figura el valor 5,37, però com es pot comprovar, està equivocat, al igual qua la desviació standard. Els valors correctes per l'ensenyament són de
5,5 la mitjana i de 1,31 la desviació standard. Per la seva banda els valors de la URV són correctes.
80

El bon resultat de l'avaluació del professorat queda refrendat en l'anàlisi dels diversos
ítems considerats, tots els quals, amb l'excepció del ja explicat de l'assistència a classe, donen
valors superiors a la mitjana de la Universitat i del Departament. Destacaríem per la seva
diferència respecte a la mitjana de la URV ítems com "Exposa i explica els continguts amb
claredat", 5 dècimes per sobra de la URV, "Es preocupa per estimular l’interès dels alumnes", 4,5
dècimes d'avantatge, etc.
Evidentment, aquesta bona avaluació no es fruit només de l'esforç del professorat. Hi
poden influir, per exemple, la disposició de l'alumnat, relativament escàs però en general bastant
motivat, i el poc nombre d'alumnes de l'ensenyament14, cosa que permet una relació molt cordial i
fluida amb el professorat. En seria un bon símptoma, per exemple, el valor obtingut per la
pregunta 9 "Manté un bon clima de relació amb les estudiants", un dels més alts de tota
l'avaluació i clarament per sobra de la mitjana URV i del Departament. La importància que es
dona a les classes pràctiques, tant a l'aula com al camp, i altres factors contribueixen sens dubte al
bon resultat. Sigui com sigui, no hi ha dubte que la valoració que fa l'alumnat de la feina docent
dels professors constitueix un punt fort ben remarcable de l'ensenyament.
6.4. Participació en els òrgans de govern i gestió.
Com ja hem dit en varies ocasions, la majoria de professors de l'ensenyament es troben
englobats al Departament d'Història i Geografia, dintre de la Facultat de Lletres. Per tant seran
aquestes dues instàncies de govern aquelles amb més presència de professors de l'ensenyament,
sense oblidar la participació en el Claustre General.
Començant per aquest últim, el Departament hi és present amb 9 professors, 4 dels quals
pertanyen a les àrees de Geografia. Es tracta, doncs d'una proporció bastant alta, força superior al
pes que la Unitat de Geografia té en el conjunt del Departament.
Pel que fa a la Junta de Facultat, les darreres eleccions han suposat que 5 professors de
Geografia i un becari en passin a formar part. Al mateix temps participen activament en les
diverses comissions que s'han format en el si de la Junta. No podem oblidar, en tot cas, que
aquestes darreres eleccions van suscitar un interès general bastant escàs si tenim en compte el
nombre de candidats presentats, que en una primera instància no cobrien ni tant sols el nombre
d'escons existents, cosa que va obligar a l'equip deganal sortint a fer una segona convocatòria.
L’òrgan que segurament es percep com a més important per part del professorat és el
Consell de Departament. Val a dir que la representació en aquest és automàtica per a tots els
professors numeraris i els interins amb exclusiva, mentre que les associats s'han de sotmetre a una
elecció prèvia. L’assistència i participació dels professors de les àrees de Geografia en el plenari
del Consell és bastant alta i activa, cosa que indica el valor que es concedeix a aquest òrgan. Hi ha
també una presència nombrosa i activa del professorat de Geografia en totes les comissions del
Consell.
Ara pot ser un bon moment per preguntar-nos pel grau d’interès i participació del
professorat de l'ensenyament en les diverses instàncies de gestió. Ja hem dit qui hi ha bastant
interès pel Consell de Departament i, des d'un temps cap aquí, sembla haver-n'hi bastant menys
per la Junta de Facultat, ja hem vist que es va haver de fer una segona convocatòria, i pel Claustre.
Quines poden ser les raons que expliquen aquest desinterès? Evidentment poden ser moltes i
diverses. En tot cas, no sembla un fet aïllat. Per exemple, la participació del conjunt dels claustrals
de la URV és bastant baix, com ho prova el fet que des de fa moltes sessions no és possible assolir
14 Diem escàs nombre d'alumnes a l'ensenyament, cosa que vol dir a les assignatures obligatòries (comparativament amb altres
ensenyaments és clar), , però no a les optatives, ja que pel seu escàs nombre són relativament poblades .
81

el mínim necessari per renovar el Comitè Acadèmic. Al nostre entendre, una de les possibles raons
podria ser la percepció per part del professorat de que aquests òrgans han perdut importància, no
tenen atribucions importants. Dit d'altra manera, en una part del professorat es té la sensació de
que la URV s'ha convertit en una Universitat massa reglamentista, que la Junta de Govern ho vol
regular tot, de manera que els altres òrgans perden atribucions i, a més, la burocratització és molt
elevada. Evidentment, és només un punt de vista, i sens dubte no tothom està d'acord amb aquesta
opinió, però la pèrdua d’interès general del professorat pot obeir, almenys en part, a aquesta
percepció.
Tampoc és percebuda com a massa útil la funció de les Junta de personal i, en
conseqüència, la participació en les eleccions sindicals acostuma a ser molt baixa. Cap professor
de la Unitat de Geografia ha tingut responsabilitats sindicals i només de manera testimonial algun
d'ells ha anat en alguna llista sindical. Convé assenyalar, per últim que, a títol individual, alguns
professors de la Unitat de Geografia ocupen o han ocupat càrrecs unipersonals de gestió en
diverses òrgans de la Universitat, des de un vicerector actual, passant per dos degans o una
secretària de Departament en èpoques relativament recents.
PUNTS FORTS /PUNTS FEBLES
Punts forts:
• Idoneïtat dels professors de 1er curs
• Elevat nombre de professors doctors
• Força correspondència entre la recerca dels diversos professors i les assignatures
que imparteixen
• Avaluació per sobre de la mitjana de la Universitat i del Departament, en el seu
conjunt i en 11 del 12 ítems establerts
• Cert esforç de formació de caràcter més aviat individual
Punts febles:
• Excés de docència en mans de professors associats
• Plantilla escassa i precària
• Poca participació i baix interès del professorat en el programa de formació de la
URV.
Propostes de millora
• Procurar obtenir una plantilla amb més numeraris i menys precarietat, mitjançant
la consolidació dels no numeraris actuals.
• En relació amb el punt anterior: creació del Departament de Geografia per tal de
permetre un cert creixement de la plantilla.
• Estudiar mecanismes per motivar més al professorat en el pla de formació, tot
demanant que aquest sigui més atractiu i amb un horari més adequat.
82

7. INSTAL·LACIONS
L'edifici de la plaça Imperial Tarraco, d'ús compartit entre la Facultat de Lletres i la de
Química, no reuneix les condicions necessàries per poder impartir una docència de qualitat i dur
a terme una investigació excel·lent. Les causes les trobem en l'antiguitat i diversitat dels edificis
que componen la Facultat així com en el disseny intern, pensat en un principi per a altres
finalitats i que ha estat necessari anar adaptant-lo a les necessitats plantejades des del
començament, fa una mica més de 25 anys fins a l'actualitat (creixement de la biblioteca, noves
aules d'informàtica, nous ensenyaments i departaments, etc.). Malgrat això, una de les qualitats
positives és la situació, en una de les entrades a la ciutat i prop de l'estació d'autobusos, aspecte
que incrementa la facilitat de comunicació del centre amb la ciutat.
7.1. Aules i laboratoris.
Per impartir la docència, l'ensenyament de Geografia utilitza 17 aules de la Facultat de
Lletres, que comparteix amb altres ensenyaments del centre (amb una capacitat mitjana de 59,7
m 2 i de 67 cadires).
Segons les dades facilitades per la Facultat de Lletres, les aules de què disposa el
centre són insuficients i, a més a més, no estan correctament equipades quant a mitjans
àudiovisuals, material didàctic i altres sistemes d'ajuda a la docència. D'altra banda, les
condicions de les aules, tant per a l'alumnat com per al professorat, tenen mancances importants
que les fan poc adequades per a la docència: falta d'aire condicionat, sorolls i deficients
condicions acústiques, il·luminació inadequada, mobiliari antiquat i incòmode, i material
obsolet. És evident que en una situació tan precària és difícil aplicar les noves tecnologies a
l'educació universitària o oferir uns horaris satisfactoris a l'alumnat i professorat. A més a més,
aquesta insuficiència d'espais també té conseqüències negatives per organitzar, amb un mínim
de dignitat, activitats d'extensió universitària com conferències, congressos i altres reunions
científiques que són un complement valuós a la formació de l'alumnat.
Normalment, la falta de condicions i la sobreocupació de les sales obliga a dur a terme
aquestes activitats en altres edificis de la Universitat o en dependències alienes. Algunes de les
activitats que s'han realitzat durant el present curs són el Congrés d'Amèrica Llatina fet a
l'Antiga Audiència, el Congrés de Canvi Climàtic al Palau de Congressos de Tarragona, el curs
d'estiu sobre turisme al Museu Arqueològic, el cicle de conferències sobre globalització de
Geotàrraco a la Facultat de Ciències Jurídiques i d’altres. Això influeix de manera negativa en el
desenvolupament d'algunes de les activitats, sobretot les que estan dirigides als alumnes, ja que
s’han de desplaçar. Això comporta que es redueixi l'assistència de participants i, a més a més,
les activitats es desvinculen del centre on s’imparteix l'ensenyament.
A tot això cal afegir la insuficiència d'aules especialitzades, situació que s'agreuja si
tenim en compte la importància d’aquestes infrastructures per al desplegament de determinades
assignatures del pla d'estudis de l'ensenyament de Geografia. En general, les aules específiques
de Geografia són tres: l'aula 5001, que té taules grans per realitzar pràctiques que requereixin
aquestes necessitats; l'aula d'informàtica docent, amb 10 ordinadors, en què hi ha instal·lats
programes específics de cartografia i d'estadística i s'utilitza en assignatures que els necessiten, i
el laboratori de geografia, en què es realitzen sessions pràctiques de les assignatures de
Geografia Física Aplicada i Edafologia.
L'aula 5001 està situada al soterrani de l'edifici 5 i les condicions d'ús són deplorables:
mala ventilació i il·luminació (la llum natural és escassa atès que es troba en un soterrani i la
llum artificial no és adequada), distribució inapropiada del mobiliari, penosa insonorització i
deteriorament progressiu i generalitzat (cadires trencades, reposició del mobiliari amb un altre
83

d’obsolet i inadequat per a la pràctica de les assignatures, falta de neteja, etc.). A tot això cal
sumar-hi l'apilotament per a una aula d'aquest tipus: cada alumne disposa de 0,84 m 2
. Part
d'aquests problemes es podrien solucionar amb una mínima inversió si hi hagués la
sensibilització necessària dels responsables de la sala.
L'aula d'informàtica docent és un espai de la Facultat de Lletres i en l'actualitat
comparteix l’ús amb l'ensenyament d'Història, cosa que de vegades provoca problemes
d'horaris. La infrastructura utilitzada per l'ensenyament de Geografia que hi ha en aquest espai
són 10 equips compostos de PC (Pentium I) i de pastilla digitalitzadora A3, a més de dues
impressores d'ús compartit (una d'injecció de tinta a color i una altra làser en b/n). El programari
instal·lat als ordinadors correspon a AutoCAD 13 en castellà versió docència, Arc/Info v. 4.5
per a docència, Idrisi, Surfer per a Windows, Excel, etc.
Dels 10 equips que en teoria componen l'aula només funcionen de manera correcta 8.
Així doncs, normalment, dos o tres alumnes han de compartir un ordinador per realitzar les
pràctiques. Un altre aspecte negatiu que hem d'assenyalar és que part del material és obsolet: els
ordinadors no tenen capacitat suficient per suportar versions noves de programari, per la qual
cosa és impossible actualitzar-les.
D’altra banda, no està definit el responsable institucional de l'aula d'informàtica
docent; per tant, no se’n pot exigir la remodelació. En teoria, el responsable és el centre, però
atès que l'ús de la infrastructura el realitza un sol ensenyament, Geografia, delega en el
Departament, el qual no està sensibilitzat en aquesta qüestió.
Un altre aspecte que cal esmentar és l'ús de l'aula. En un principi està pensada per a la
docència de pràctiques, sempre comptant amb la presència d'un professor responsable. El
problema apareix quan l'alumne ha de realitzar les seves pràctiques, les que deriven de les
classes impartides. En aquest cas, els estudiants accedeixen a l'aula sense que cap persona
responsable la controli, la qual cosa deriva en un mal ús i comporta problemes en el
funcionament dels equips (canvi de les configuracions i alteracions del funcionament). Això
podria solucionar-se si es disposés d’un becari o tècnic o, finalment, si a algun professor de
l'ensenyament de Geografia se li assignés aquesta activitat computant-la com un nombre de
crèdits en el POA.
Malgrat tot això, maquinari obsolet, programari sense actualitzar, escàs nombre de
llocs de treball i mal ús relatiu, creiem que es treu molt de rendiment a l'aula d'informàtica
docent , ja que permet incloure amb èxit la utilització de noves tecnologies dins el pla d'estudis
de l’ensenyament.
El laboratori de geografia és al soterrani de l'edifici 4 i s’hi duen a terme classes
pràctiques de diverses assignatures com Edafologia o Geografia Física Aplicada. Els principals
problemes que planteja aquest espai són l'escassa il·luminació, la mala ventilació i la falta
d’equipament i material adequat.
La major part de l'alumnat valora molt negativament l'espai dedicat a la sala d'estudis
(primera planta de l'edifici 3). També és important dir que els estudiants no disposen d'espais
propis de reunió o de despatxos per a les associacions d'estudiants. Així, per exemple,
l'Associació Geotàrraco, que agrupa estudiants i llicenciats de Geografia per la URV, té greus
problemes per trobar espais, tant per realitzar reunions de gestió com les activitats acadèmiques
entre les quals cal destacar conferències, seminaris o taules rodones.
L'escassetat d'espais per exercir activitats o relacionar-se amb els companys no sols
afecta l'alumnat. El personal docent de la Facultat de Lletres no disposa de cap sala de
professors, cosa que limita les possibilitats de relacions i intercanvi entre aquest col·lectiu.
84

D'altra banda, cal remarcar que la Facultat de Lletres té una bona AULA d'informàtica
dedicada als alumnes, molt utilitzada i millorada durant l'any 2000 i una aula multimedia,
reservada a la docència, inaugurada recentment. No obstant això, els estudiants valoren
negativament la infrastructura informàtica a la seva disposició. Això és degut, en part, que l'ús
de l'aula d'informàtica per a alumnes s'incrementa al final dels quadrimestres, quan s'acosta el
termini de presentació de treballs, exercicis, etc. i es massifica la sala. Potser seria interessant
incrementar el nombre d'hores d'obertura de l'aula durant aquests períodes i limitar-ne l'ús a
aquelles activitats relacionades amb els estudis (restringir l'accés a determinades pàgines
d’Internet , als xats, etc.). Un altre aspecte negatiu que s'assenyala és que durant els mesos
d'estiu (juliol i agost) estigui tancada.
7.2. Els espais per al professorat.
Si analitzem la resta d'espais ocupats pel professorat, tècnics i becaris de Geografia, no
dedicats directament a la docència, veiem que l’ensenyament té 8 despatxos de professorat, un
arxiu, una sala de treball compartida i un laboratori de cartografia.
Despatxos 85 m 2
Sala de treball 25 m 2
Laboratori cartografia 35 m 2
Arxiu 18 m 2
Total 188 m 2
Espai útil despatx 110 m 2
Personal Geografia 27 persones
Espai/persona 4 m 2
El total d'espai considerat útil com a despatx és de 110 m 2
, valor que en relacionar-lo
amb el personal de Geografia ens dóna una xifra que revela que cada persona disposa d'una
mitjana de 4m 2
, superfície del tot insuficient per dur a terme la feina de manera satisfactòria.
Des del punt de vista de la dinàmica de l'ensenyament, 5 professors amb docència assignada
tenen els despatxos a la sala de treball situada a la planta baixa de l'edifici 4 i els altres 3, al
soterrani del mateix edifici, la qual cosa obstaculitza la feina d'atenció a l'alumne i les tutories.
Una situació que afecta el desenvolupament de la carrera de Geografia és que la
majoria dels espais estan situats a l'edifici 4. Aquest edifici es troba aïllat del bloc principal que
conforma la Facultat de s’hi accedeix a través del pati o aparcament del centre. L'aïllament
s'agreuja pel fet que no hi ha cap senyalització que indiqui la situació i direcció que cal seguir
fins a arribar als despatxos del professorat de Geografia. Els alumnes, junt amb els professors,
han formulat queixes en aquest sentit, ja que localitzar aquests espais resulta molt difícil. D'altra
banda, els recursos informàtics de què disposa el professorat i els becaris són inadequats. En
concret, alguns equipaments són clarament obsolets i en altres casos la dotació s´ha hagut de
finançar mitjançant projectes de recerca i transferència de tecnologia propis.
7.3. Altres instal·lacions i serveis subsidiaris.
Quant a les instal·lacions subsidiàries de la llicenciatura, com el bar menjador i el
servei de fotocòpies, la valoració general és bona quant al personal, la utilització i el
funcionament, però bastant dolenta quan es fa referència a les dimensions i qualitat dels espais i,
en concret, a l'horari del servei de fotocòpies. Aquestes deficiències en el servei de fotocòpies
s'accentuen immediatament abans del període d'exàmens, ja que els alumnes acudeixen
85

massivament a recopilar les publicacions de les assignatures i a fer fotocòpies per completar els
apunts. L'ampliació de l'horari no sembla la solució del problema, que seria millorar la
maquinària utilitzada i incrementar el servei de manera que les esperes no siguin tan llargues.
Respecte a la infrastructura de serveis de l'edifici, la instal·lació elèctrica és molt
deficient, amb constants talls de corrent i caigudes de tensió que provoquen greus prejudicis als
usuaris i al maquinari dels equips informàtics. La xarxa informàtica, encara que està renovada,
és lenta i poc segura, de manera que, atès que en l'actualitat moltes de les gestions de la
Universitat es realitzen a través de la intranet (p.e. emplenar les actes, rebre informació sobre
convocatòries de reunions, projectes, beques i ajudes, etc.), es produeixen situacions en què
aquesta activitat queda paralitzada.
La retolació de l'edifici no és homogènia ni clara i resulta evident, sobretot pel que fa a
l'edifici 4, que caldria millorar la senyalització de tots els accessos, de manera que s'incrementés
la llegibilitat. D'altra banda, seria força bo que a l'entrada principal de l'edifici s’instal·lés un pla
directori que permetés als visitants i alumnes de primer curs localitzar els espais que componen
la Facultat de Lletres.
La comunicació de la informació dirigida a l'alumnat no està regulada i les parets
s'omplen de tota mena de publicitat que no té res a veure amb el món acadèmic, però en molts
casos són d'interès per a la vida quotidiana i social dels estudiants (oferta de pisos, cursos
d'idiomes, classes de repàs, etc.). L'inconvenient és que aquesta informació es barreja amb la
informació estrictament acadèmica (anunci de conferències, seminaris, etc.), de manera que
queda difuminada entre l'anterior. Des d'aquest punt de vista, això es podria solucionar si es
reservessin espais especials per anunciar els actes i les activitats acadèmiques.
L'estat de conservació i neteja de l'edifici és força baix, sobretot en aquells espais que
podríem considerar marginals per la situació o per l'ús únic que en fa l'ensenyament de
Geografia. Aquest aspecte és més evident a l'aula 5001, als soterranis de l'edifici 4 i al corredor
d'accés al pati situat a l'edifici 3, que, persistentment i malgrat les múltiples queixes presentades,
s’utilitza com a magatzem d'objectes inservibles. És ben cert que aquestes petites deficiències
poden resoldre's fàcilment, però no es controlen i, com que no interrompen la el funcionament
de la Facultat, no es tenen en consideració.
Pel que fa a la seguretat de l'edifici, cal destacar, d'una banda, els robatoris als
despatxos dels professors i a algunes secretaries de departament i dependències de deganat i,
d'una altra, que es deixin les claus de despatx amb excessiva facilitat a transportistes i
instal·ladors sense que ho controlin els auxiliars de servei. A l'edifici número 4, a causa de
l’aïllament de la resta de la Facultat, s'han donat amb més incidència fets d'aquest tipus, ja que
s’hi pot accedir des del carrer, sense que hi hagi cap control.
7.4. La biblioteca i la cartoteca 15
La biblioteca de l'ensenyament de Geografia és la de la Facultat de Lletres i Química,
situada a l'edifici de la plaça Imperial Tarraco. La Unitat de Geografia participa en la gestió i en
el govern de la biblioteca a través dels docents representants en la Comissió de Biblioteca. La
Comissió s’encarrega, d'una banda, d'unir les polítiques de la biblioteca i les de la docència i
investigació i, d'una altra, de fer de pont amb el Departament a què està adscrit l'ensenyament.
No resulta fàcil assenyalar el nombre de llibres que de forma directa o indirecta es
relacionen amb el nostre ensenyament, per diverses raons: en primer lloc perquè sovint certs
llibres serveixen a diversos ensenyaments; en segon lloc, perquè una part dels llibres adquirits a
15 Remetem també al lector al document d’avaluació del servei de Biblioteca, publicat el 2001, per veure
les dades sobre personal, equipament tècnic, fons bibliogràfic i altres d’aquest servei.
86

càrrec del pressupost de Geografia han estat catalogats, per les seves característiques, en camps
no geogràfics, sinó en altres com Urbanisme, Demografia, Economia, Medi Ambient, etc. etc.
En qualsevol cas, convé assenyalar que no és un fons massa ampli, ja que s'ha hagut de fer anys
rera any mitjançant el pressupost ordinari, sense que en cap moment hi hagi hagut un pressupost
diguem-ne “fundacional”, com s’acostuma a fer quan es crea un ensenyament nou. En
l’actualitat el pressupost per l’adquisició de llibres per a Geografia es de 1.216.263 ptes.
Pel que respecta a les publicacions periòdiques, tal com es pot veure a l’annex,
actualment es reben per subscripció un total de 23 revistes relacionades totalment o de manera
considerable amb la Geografia ( no considerem, per tant, algunes revistes de contingut general o
d’altres especialitats, que poden incloure només molt parcialment articles d’interès per la nostra
disciplina). A aquestes 23 revistes de subscripció, si han d’afegir una trentena més que es rebien
mitjançant intercanvi amb la revista “Tarraco”, algunes de les quals es continuen rebent i
d’altres s’ha establert subscripció. Pel que fa a la llengua d’ús d’aquestes revistes predominen
les espanyoles, majoritàriament en castellà, però també algunes en català o en altres llengües de
l’Estat (cas de Llurralde que és bilingüe: euskera i castellà); hi ha també una certa presència de
revistes en francès i anglès (8 en cada cas) i una en alemany. A totes aquestes revistes, s'hi han
d’afegir les electròniques d’accés gratuït, un mitja cada cop més utilitzat.
L’actitud i la feina del personal de la Biblioteca és valorada, en general, de forma
positiva per part dels usuaris. Això no obstant, es considera que és tracta d’una plantilla escassa,
cosa que repercuteix en un horari insuficient, que impedeix que la Biblioteca resti oberta més
temps, tant els dies feiners com els caps de setmana, un fet que pal·liaria, almenys en part, la
manca de punts de lectura, un problema al qual fem referència més endavant.
Les condicions físiques de la Biblioteca, en canvi, són valorades força negativament
tant per l'alumnat com pel professorat en general. De totes maneres, caldria diferenciar la part
nova de la vella, ja que la primera té unes condicions d'il·luminació i de climatització molt
millors que la segona. A l'estiu, les condicions d'ús empitjoren, ja que no té bones instal·lacions
d'aire condicionat i de renovació ambiental.
Quant a la capacitat, cal incidir en la falta d'espai i de punts de lectura: actualment la
biblioteca només té 803 m 2 , 2.784 m lineals de prestatgeries i 201 punts de lectura. Segons
l'Informe d'avaluació de la biblioteca de les Facultats de Lletres i Química, hi ha un lloc de
lectura per cada 13 usuaris, quan la ràtio òptima és d'1/5, i 0,37 m 2 per usuari, quan s'hauria de
disposar d’1 m 2 .
Un altre aspecte que preocupa és que sembla que es converteixi més en un aula de
lectura i d'estudi que no en un servei de biblioteca, ja que hi van a estudiar moltes persones
d'altres centres que resideixen prop de la biblioteca a causa de la situació privilegiada del centre.
L'organització de la biblioteca s'ha modificat en els últims anys. S'han succeït canvis
d’emplaçament de les matèries, en els espais i en els criteris de catalogació, la qual cosa
dificulta l'ús de les instal·lacions. Cal remarcar, també, que hi ha un nombre important de llibres
robats i perduts o mal arxivats. D'altra banda, el catàleg col·lectiu de biblioteques de les
universitats públiques (CCUC) és una eina excel·lent i fàcil d'utilitzar, però la web de la
biblioteca té un disseny confús i costa de localitzar a la pàgina de la Universitat.
Pel que fa als sistemes de seguretat, en absència del personal, la Biblioteca està
protegida per un sistema d’alarma connectat a una empresa privada de seguretat. Totes les
portes són tallafocs i disposa de quatre sortides d’emergència, totes operatives. També disposa
d’un sistema de detecció d’incendis. Totes les sales estan climatitzades amb tres aparells d’aire
condicionat repartits entre el vestíbul i la sala de lectura antiga, la sala nova i l’hemeroteca.
87

Des de fa anys la biblioteca disposa d’un fons cartogràfic que prové d'un conveni signat
entre la Unitat de Geografia de la URV i l'Institut Cartogràfic de Catalunya i del qual
posteriorment es va fer càrrec la URV a través de la biblioteca. La Cartoteca s'ubica al soterrani
de l'edifici 4, té un espai aproximat de 25m 2
i reuneix totes les publicacions en paper que
realitza aquesta institució, fet que suposa una base cartogràfica valuosa. Tant les condicions de
la sala (sense ventilació, sense il·luminació natural, mobiliari antiquat, etc.) com el
funcionament són pèssims. Malgrat que cada any la Universitat concedeix un becari de
col·laboració per exercir l'activitat pròpia de la Cartoteca, no està oberta cap hora a la setmana i,
si l'alumne vol consultar algun exemplar, ha d'anar a l'edifici de la biblioteca i, si és possible, el
becari l’acompanya per consultar el mapa. La Unitat de Geografia ha denunciat reiteradament
aquesta situació, en què un fons cartogràfic de gran valor està inutilitzat, sense catalogar, fet que
perjudica el conjunt dels alumnes de la URV, però sobretot els que cursen l'ensenyament de
Geografia.
PUNTS FORTS/FEBLES
Punts forts
• Força accessibilitat a l’edifici perquè està situat al centre de la ciutat.
• Força sensibilització del Deganat per integrar les noves tecnologies, sobretot al
Departament i a la Unitat de Geografia.
• Bon funcionament dels serveis subsidiaris.
• Ús elevat de la biblioteca.
• Possibilitat d'accedir al catàleg col·lectiu de biblioteques de les universitats públiques.
• Fons cartogràfic valuós fruit del conveni entre la URV i l'ICC.
• Actitud positiva del personal de la biblioteca.
Punts febles
Aules
• Pèssima sonoritat: sorolls i acústica deficient.
• Espai reduït per a l'alumnat.
• Insuficients mitjans àudiovisuals i de suport a la docència.
• Insuficiència d’infrastructures informàtiques dedicades a l'alumnat.
• Poques aules específiques de geografia per a les necessitats i, a més, mal dotades.
Espais PDI / becaris
• Edifici marginat per la situació, falta de retolació indicativa, deixadesa en els
corredors d'accés utilitzats com a magatzem i problemes de neteja.
• Com que està situat al soterrani, hi ha problemes de llum, ventilació i serveis.
• Espai reduït i sobreutilitzat: 4 m 2
de superfície per persona.
• Superposició en l'ús de l'espai per part del personal docent, investigador i contractes
externs.
• Falta de mesures de seguretat.
• En alguns casos dotació deficient d’equipaments; en altres, aquests s´han finançat a
través de projectes propis.
Instal·lacions subsidiàries
• Espai reduït del menjador del bar i de la copisteria.
• Instal·lació elèctrica de l'edifici deficient i xarxa informàtica lenta i poc segura.
• Retolació de l'edifici heterogènia i confusa sobre els accessos.
• L'estat de conservació i neteja dels edificis és baix. Això s'agreuja a l'edifici 4.
• Espais públics interiors tancats i mal ventilats.
88

• Poca seguretat.
• Falta d'un espai per a reunions.
Biblioteca
• Condicions d'il·luminació i climatització dolentes a la zona antiga.
• Falta d'espai i de punts de lectura. Massificació.
• Ús de la biblioteca com a sala d'estudi.
Cartoteca
• Funcionament pèssim i situació inadequada.
Propostes de millora
• Insistir en la construcció de la nova Facultat de Lletres.
• Optimitzar els espais existents. Redistribució d'espais infrautilitzats.
• Ampliar l'equipament tècnic tant de les aules com de la biblioteca.
• Remodelar i posar al dia de l'aula 5001.
• Remodelar i posar al dia del laboratori de geografia.
• Determinar la responsabilitat de l'aula informàtica docent, reemplaçar el maquinari i
el programari i sol·licitar un becari per assegurar l’accés als estudiants.
• Millorar el fons bibliogràfic de la biblioteca.
• Activar el funcionament de la Cartoteca.
• Millorar del manteniment i la neteja dels edificis.
• Establir un pla de retolació rigorós dels edificis.
• Establir un pla de retolació rigorós de la biblioteca.
• Modificar l'accés a l'edifici 4 perquè quedi comunicat amb la resta d'edificis de la
Facultat, cosa que pal·liaria la falta de seguretat.
89

8. RELACIONS EXTERNES
La projecció social de la titulació mesurada a través de les relacions que tenen els seus
professors i alumnes amb empreses i institucions de l’entorn es pot considerar, si es tenen en
compte els indicadors que s’exposen a continuació, notable, especialment pel que fa en relació a
institucions i en l’àmbit concret de la demarcació de Tarragona, que és l’entorn més proper de
projecció no ja de la Unitat de Geografia sinó de la pròpia Universitat.
8.1 Relacions amb organitzacions empresarials i institucions de l’entorn relacionades amb la
recerca i la transferència
Al nivell de les relacions que s’estableixen amb la finalitat de participar en activitats
d’assessorament o de transferència, la Unitat de Geografia ha participat en treballs directament
encarregats per una majoria dels Consells comarcals de la demarcació i per prop de 40
municipis. En aquest camp s’han realitzat, habitualment, treballs de diagnòstic, d’inventari de
recursos, de definició d’estratègies d’actuació en matèria de desenvolupament local, de
dinamització turística o de millora de les condicions ambientals. A banda d’això, s’han realitzat
treballs també encarregats per la pròpia Diputació de Tarragona (normalment a través dels seus
diferents serveis d’assistència i en relació a algun municipi en concret) i institucions
supracomarcals com l’Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, per altres
consells comarcals de fora de la demarcació i per a institucions d’àmbit territorial català com la
Direcció General de Costes, la Direcció General d’Acció i Planificació Territorial, la Direcció
General de Delimitació Territorial.
Més institucionalment es pot indicar que la Unitat de Geografia té encomanades les
funcions d’Antena regional a Catalunya de la Unitat espanyola de l’Observatori Europeu
Leader, fet que significa una important relació quotidiana amb els Grups d’Acció Local,
normalment d’àmbit comarcal, que s’han constituït a Catalunya durant el desenvolupament de la
iniciativa Leader II i, a partir d’ara, de la implementació de la iniciativa Leader +. De la mateixa
manera, des de la Unitat de Geografia es presten serveis sistemàtics d’assistència a la Diputació
de Tarragona a través de convenis formals en els camps del Turisme (amb la realització
d’estudis a 28 municipis i jornades de dinamització en 4), el Desenvolupament basat en el
Patrimoni Cultural i el Medi Ambient. Pel altra banda, existeix un conveni amb el Instituto
Nacional de Meteorología de manera que des de la Unitat de Geografia es gestiona l’observatori
meteorològic de Tarragona, situat al terrat de l’edifici 5 de la Facultat de Lletres.
Tot i que és inferior, la relació de la Unitat de Geografia amb empreses en matèria de
prestació d’assistència i transferència, és també significativa. Es especialment rellevant en el
camp del turisme, en que la Unitat ha desenvolupat activitats no tant per a empreses concretes
sinó, més estructuralment, per a organitzacions empresarials com l’Associació Hotelera Salou-
Cambrils-La Pineda, amb qui manté una fluïda relació i la pròpia Fundació d’Estudis Turístics
Costa Daurada, participada també per la Universitat, que serveix de vehicle intermediari de
serveis amb el sector empresarial. Semblantment, la Unitat ha participat en treballs per a
Universal Studios Port Aventura i, en un altre sector, per a una altra gran organització cabdal
per a la zona com és l’Autoritat Portuària de Tarragona.
Es pot afirmar, doncs, que la Unitat manté relacions formals, estables, permanents i
compromeses en el seu entorn a través de les seves principals institucions i algunes de les seves
empreses. Aquest fet té com a contrapartida, el reconeixement de la tasca professional i
investigadora dels professors de la Unitat de Geografia en el seu entorn. S’indiquen, a
continuació, algunes de les principals organitzacions amb qui la Unitat ha tingut relació durant
els darrers anys a afectes de prestació de serveis.
90

• Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda
• Autoritat Portuària de Tarragona
• Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Solsona
• Consell Comarcal de l’Alt Camp
• Consell Comarcal del Baix Camp
• Consell Comarcal del Baix Empordà
• Consell Comarcal de la Conca de Barberà
• Consell Comarcal del Priorat
• Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre
• Consell Comarcal de la Segarra
• Consell Comarcal del Solsonès
• Consell Comarcal del Tarragonès
• Consorci per al Desenvolupament del Priorat
• Diputació de Tarragona
• Direcció General d’Acció i Planificació Territorial, Barcelona
• Direcció General de Costes
• Direcció General d’Administració Local
• Fundació d’Estudis Turístics Costa Daurada
• Gabinet GAUDI, SL
• Govern d’Andorra
• Institut de Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre, Tortosa
• Instituto Nacional de Meteorología
• Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona
• Patronat de Turisme de Salou
• Patronat de Turisme de Tarragona
• Redessa, Reus
• Unidad Española del Observatorio Europeo Leader
• Universal Studios Port Aventura
• Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
8.2 Importància dels estudis en el desenvolupament econòmic i social de l’entorn
La carrera de Geografia és l’única de caràcter específicament territorial que s’imparteix
actualment a la Universitat Rovira i Virgili. Per tant, els seus coneixements són els únics als
quals pot accedir qualsevol estudiant que vulgui formar-se en la matèria o qualsevol
professional o institució que tingui una necessitat concreta de servei. Això no vol dir, de tota
manera, que des d’altres ensenyaments com poden ser l’Economia (pel que fa a qüestions
d’anàlisi d’estructura econòmica) o la Química (pel que fa a determinats temes d’impacte
ambiental) no desenvolupin també activitats que toquen directament els interessos de la
Geografia. En qualsevol cas, però, el valor i la importància que tenen els estudis en aquesta
demarcació, més enllà del seu interès específic i de l’activitat que realitzen els seus professors,
és el seu paper del ser l’únic referent territorial.
Aquesta circumstància té implicacions diverses tant pel que fa a la manera com és vist
l’ensenyament des de fora com als propis compromisos que s’han pres en els darrers temps.
Així, ve sent normal que la societat civil busqui el suport de la Unitat de Geografia de la URV
quan hi ha debats de caràcter territorial importants. En aquest sentit, la Unitat s’ha posicionat
activament i de manera compromesa en relació a temes com la protecció de determinats espais
naturals litorals (per exemple la Sèquia Major de Vila-seca), la limitació del desenvolupament
de parcs eòlics a les zones de muntanya de Tarragona (a través d’un manifest promogut per la
pròpia Unitat i posteriorment recolzat per les unitats de Geografia de les Universitats de Girona
i de Lleida), o la participació activa en les plataformes de defensa antitrasvassament del riu
Ebre. Un tema interessant al respecte és que aquest posicionament no ha estat només fruit de la
91

posició ideològica del professorat sinó també de la demanda explícita de la societat i sempre
fruit d’un procés de reflexió que ha aconsellat prendre una postura en detriment d’una altra. Dit
d’una altra manera, la societat ens ha demanat opinió perquè la nostra opinió compta.
Semblantment, la Unitat de Geografia ha participat de manera continuada en un debat
menys radicalitzat que els anteriors que és el que fa referència a l’organització territorial, la
planificació i la regulació administrativa de l’àrea del Camp de Tarragona, amb unes
característiques urbanes i de barreja d’usos molt intensius del sòl molt singulars. Des d’aquest
punt de vista és habitual la participació dels membres de la Unitat en actes públics realitzats per
les més diverses institucions, des de partits polítics a ajuntaments passant per col·legis
professionals com el d’Arquitectes i també en sessions de treball específiques ja siguin
promogudes per les pròpies administracions (especialment ajuntaments i Generalitat de
Catalunya) com per organitzacions empresarials (com per exemple, recentment, la Federació
d’Hoteleria de Tarragona).
Més enllà d’aquesta participació quotidiana en els afers que afecten el desenvolupament
econòmic i social de l’entorn i que tenen una incidència directa en la vida ciutadana, de cara a
valorar la importància dels estudis a la zona s’haurien de mesurar els efectes dels treballs
realitzats a instàncies d’institucions i empreses i que, normalment, ataquen directament la
qüestió del desenvolupament territorial. Com a contrapartida, si bé institucions i organitzacions
no donen suport específic a l’ensenyament, sí que és cert que, especialment a partir de l’any 96-
97 i la progressiva consolidació de la carrera i diferenciació de la Unitat de geografia, les
administracions han comptat de manera notable amb la nostra participació i han recolzat els
nostres treballs amb finançament específic.
8.3 Relacions regulars del professorat amb altres universitats estrangeres
Més enllà de les relacions informals que s’estableixen entre professors a partir de la
seva participació en jornades, cursos i congressos, els docents de la Unitat de Geografia tenen
relació regular amb docents d’altres universitats estrangeres que toquen directament els temes
de recerca més desenvolupats a la Unitat de Geografia de la URV. Així, els centres amb qui més
relació tenen els professors de la URV són els que estan especialitzats en temes referits al canvi
climàtic, al desenvolupament local, a l’anàlisi urbana, al turisme i a qüestions relatives a
cartografia automàtica i SIG. Com és de suposar, no tots els professors tenen la mateixa
intensitat de relacions amb universitats estrangeres sinó que hi ha una certa diferenciació entre
els professors sènior (que normalment tenen lligams intensos amb altres universitats espanyoles)
i els professors júnior (que són els qui en els darrers anys han establert una major xarxa de
relacions amb universitats estrangeres).
Val a dir, en relació a aquesta mateixa qüestió, que, prèviament al període avaluat la
Unitat de Geografia va participar en una xarxa interuniversitària de cooperació al Mediterrani
finançada pel programa Med-Campus de la Unió Europea, en la qual participaven l’IAR de la
Université d’Aix-en-Provence (França); l´INES d'Architecture de la Université de Biskra
(Algèria); la Cyprus Architects Association de Nicòsia (Xipre); l’Istituto di Urbanistica de la
Università di Genoa (Itàlia); i l’ INAU de la Université de Rabat (Marroc). Semblantment, a
partir del 2002, la Unitat de Geografia participa en una Xarxa Temàtica del Programa de
Cooperació Interuniversitaria E.AL. 2001 sobre Turisme i Desenvolupament Local. A més de la
Universitat de Barcelona (coordinadora) i de la Universidad de Cantabria per part espanyola, a
nivell internacional hi participen la Universidad Nacional de Costa Rica, la Universidad
Nacional Autónoma, en León, de Nicaragua y la Universidad Autónoma de Chiriquí, en Panamá
A banda de les esmentades, les universitats amb qui actualment es manté més relació
són de tres àmbits (europeu, nord-americà i sud-americà) i impliquen el maneig en tres llengües
a més del català i l’espanyol (anglès, francès i portuguès). A part de les ja indicades en el
paràgraf anterior, es tracta de relacions iniciades normalment a partir de la realització en
92

aquestes universitats d’estades de recerca o de prestació de serveis de formació d’1 a 6 mesos
per part d’algun professor de la URV que després s’han anat alimentant amb la realització
d’activitats conjuntes o el plantejament de projectes d’investigació que, a hores d’ara, encara
estan en curs de realització. Les principals universitats (i altres organitzacions de recerca) amb
qui es mantenen relacions regulars són les següents:
• Bloustein School of Planning and Public Policy. Rutgers, The State
University of New Jersey. New Brunswick, USA
• British Antartic Survey, Cambridge, UK.
• Centro de Estudios Geográficos. Universidade de Lisboa, Portugal
• Climatic Research Unit, University of East Anglia, Norwich, UK
• Institut de Géographie. Université de Paris I-Sorbonne. Paris, França
• Institut Francilien d’Ingénierie des Services. Université de Marne-la-Vallée.
Paris, França
• Instituto de Geografía. Universidade de Maringá, Brasil
• Instituto de Geografia. Pontificia Universidad Católica de Santiago de
Chile, Chile
• International Institute of Tourism Studies, George Washington
University, Washington DC, USA
• Mettelsat. República Democràtica del Congo
• National Climatic Data Center, Asheville, NC, USA.
• Scott Polar Research Institute, Cambridge, UK.
• Tourism Research Group, University of Exeter, Exeter, UK
• Universidad Nacional de Costa Rica, Heredia, Costa Rica
Tal com ja s’ha indicat anteriorment, els professors de la Unitat de Geografia, mantenen
a més relacions regulars amb altres universitats espanyoles tant pel que fa a organització
d’esdeveniments científics, participació en projectes d’investigació o elaboració de
publicacions. Aquestes relacions són especialment intenses amb universitats com Barcelona,
Lleida, Castelló, Alacant, València, Saragossa, Las Palmas, Santiago, etc.
8.4 Relacions especials de la titulació amb titulacions semblants a Espanya o l’estranger
L’ensenyament de Geografia de a URV no manté vies de cooperació pel que fa a la
docència amb altres universitats espanyoles ni estrangeres i, per tant, no té activats mecanismes
de convalidació específics al respecte. L’única qüestió a destacar en relació a aquest tema és
que, atès que a la pròpia URV no s’imparteix Doctorat en Geografia (a causa, entre altres coses,
de la pròpia manca de capacitat docent de l’actual plantilla), els alumnes llicenciats per aquesta
Universitat que volen realitzat tercer cicle són normalment adreçats ja sigui a la Universitat
Autònoma de Barcelona o a la Universitat de Barcelona on cursen els estudis que pretenen. Hi
ha, en aquest sentit, una molt bona relació amb els tutors/coordinadors dels estudis de Doctorat
d’ambdues universitats en el sentit que els alumnes desenvolupen la seva recerca que ha de
menar a una tesi doctoral a la URV malgrat cursar els estudis en una altra universitat.
8.5. Nivell de participació en els programes Erasmus o altres d’intercanvi europeu
Malgrat que des de l’existència de la Llicenciatura en Geografia hi ha un professor
responsable de la coordinació dels Crèdits ECTS, el sistema europeu de qualificació dels
resultats dels intercanvis Sòcrates-Erasmus i que anualment s’informa als alumnes d’aquesta
possibilitat, la realitat és que el nombre d’estudiants interessats en el tema ha estat, fins al curs
2001-02, de 3. Val a dir que, davant d’aquesta situació i, tenint en compte també la resposta
d’altres universitats a l’estranger quan se’ls ha comentat el tema, la Unitat de Geografia
actualment no té signat com a tal cap conveni Socrates-Erasmus. Es així que els estudiants han
satisfet les seves expectatives de cursar una part de la seva carrera a l’estranger a través de
93

convenis ja existents amb el propi Departament d’Història i Geografia que, normalment i
malgrat la seva profusió, tampoc no es cobreixen. Així, els 3 alumnes de Geografia que s’han
interessat per participar en programes d’intercanvi han cursat part de la seva carrera a la
Università di Napoli i a la Université d’Aix-en-Provence. Per a fer-ho s’ha arribat a acords amb
els coordinadors institucionals de cada universitat per tal d’orientar el currículum d’assignatures
a cursar en relació als temes de Geografia en els quals estan interessats.
8.6 Convenis o acords amb institucions o empreses relacionades amb l’ensenyament
Actualment hi ha 9 Ajuntaments, 9 Consells Comarcals, 6 empreses i 10 altres
organitzacions directament relacionats amb l’ensenyament de Geografia a efectes de docència.
Es tracta d’institucions, empreses i organitzacions que col·laboren periòdicament en la recepció
d’alumnes que cursen l’assignatura de pràctiques externes (60 hores normalment durant el segon
quadrimestre de tercer o quart de carrera). Es tracta d’una assignatura molt ben valorada tant
pels alumnes com per les institucions i que, en més d’un cas, ha significat la creació
d’oportunitats laborals per a alumnes en particular. Així estat amb els casos, per exemple, de
l’Ajuntament de Reus, del Consell Comarcal del Baix Camp, de la Diputació de Tarragona i
d’empreses com Gabinet GAUDI i Geomediterrània. Amb aquestes empreses, institucions i
organitzacions hi ha relacions formals de caràcter docent i amb algunes d’elles també en relació
a la transferència de serveis i treball aplicat. Són les següents:
• Agro-3. Enginyeria del Medi Rural (Reus)
• Ajuntament d’Alcanar. Oficina Municipal de Turisme
• Ajuntament d’El Vendrell
• Ajuntament de Reus. Servei de Medi Ambient
• Ajuntament de Reus. Servei d’Urbanisme
• Ajuntament de Reus. Servei de Protecció Civil
• Ajuntament de Salou. Patronat Municipal de Turisme
• Ajuntament de Tarragona. Patronat Municipal de Turisme
• Ajuntament de Valls
• Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
• Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Servei de Medi Ambient
• Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Servei d’Urbanisme
• Ajuntament de Vilaseca. Servei de Medi Ambient
• Associació Provincial d’Hoteleria de Tarragona (Tarragona)
• Autoritat Portuària de Tarragona
• Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona. Servei
d’Estudis
• Consell Comarcal de l’Alt Camp
• Consell Comarcal del Baix Camp
• Consell Comarcal del Baix Ebre
• Consell Comarcal del Berguedà
• Consell Comarcal de la Conca de Barberà
• Consell Comarcal del Garraf
• Consell Comarcal del Priorat
• Consell Comarcal de la Terra Alta
• Consell Comarcal del Tarragonès
• Diputació de Tarragona. Servei de Medi Ambient (Tarragona)
• F10. Estudi de Topografia (Reus)
• Gabinet GAUDI, S. L. (Reus)
• Geomediterrània (Cambrils)
• GEOTEC. Estudis i Projectes Geogràfics (Barcelona)
94

• Institut Cartogràfic de Catalunya
• Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Tortosa)
• L’Alsina. Centre d’Educació Socioambiental (Cambrils)
• Observatori de la Fundació d’Estudis Turístics Costa Daurada
(Tarragona)
• Parc Natural del Delta de l’Ebre (Deltebre)
• Servei Meteorològic de Catalunya (Barcelona)
• Subdelegació del Govern . Unitat de Protecció Civil (Tarragona)
Un cas una mica especial és el de la relació amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Durant anys va existir un conveni mitjançant el qual un alumne de Geografia realitzava
pràctiques remunerades a la botiga d’aquest organisme a Tarragona durant els periodes
de vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu. Malauradament la botiga de l’Institut
Cartogràfic ha estat tencada i, per tant, el conveni ha quedat sense efecte. Aquest mateix
model de conveni remunerat en pràctiques s’ha utilitzat, sempre en col.laboració amb la
Borsa de Treball de la URV, per situacions més puntuals, amb institucions i empreses
de les esmentades anteriorment i d’altres (Gabinet GAUDI, Enresa/Consell Comarcal
del Baix Camp, Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, Consell
Comarcal de la Conca de Barberà, Ajuntament de Reus: Medi Ambient i Protecció
Civil, etc.)
PUNTS FORTS/FEBLES
Punts forts
• Existència de relacions formals, estables, permanents i compromeses amb
les principals institucions i empreses de l’entorn geogràfic immediat de la
URV.
• Projecció social de la recerca i transferència a nivell català i espanyol a
través de contractes, encàrrecs i serveis..
• Posicionament actiu i compromès de la Unitat de Geografia en relació als
principals problemes i debats territorials que afecten les comarques de
Tarragona pel que fa a la seva ordenació.
• Relacions externes: tradicionalment amb grups de recerca espanyols; en els
últims anys amb universitats i altres institucions estrangeres.
• Diversitat d’institucions i empreses receptores d’alumnes en pràctiques de
la Llicenciatura de Geografia.
Punts febles
• No existeix un suport explícit d’institucions i empreses a la titulació més
enllà del finançament de projectes de recerca concrets.
• No hi ha relacions específiques pel que fa a la docència amb altres
universitats espanyoles.
• Manca de convenis Sócrates-Erasmus i escassa participació dels estudiants
de Geografia en els programes Sòcrates-Erasmus.
Propostes de millora
• Incrementar el nivell i la intensitat de les relacions de la Unitat amb
empreses i institucions no radicades a la demarcació de Tarragona.
• Comprometre les empreses i institucions col·laboradores en el propi suport
i desenvolupament de la Llicenciatura.
95

• Establir relacions formals amb altres universitats espanyoles i estrangeres
a nivell de docència.
• Impulsar els convenis i programes de mobilitat Sócrates-Erasmus tant per
als professors com per als alumnes.
96

9. PUNTS FORTS I FEBLES
9.1. Context institucional
Context universitari espanyol i català
Punts forts: Punts febles:
• Existència, abans de la creació de la • Aparició tardana de la llicenciatura i
llicenciatura, d'una part de professorat ja competència amb disciplines
format i amb experiència
institucionalitzades abans
• Fidelització dels alumnes de la província que • Baixa d'alumnat als darrers anys
volen estudiar geografia.
• Consideració d’ensenyament desdoblat ( de
l’antiga llicenciatura de Geografia i Història)
i no ensenyament nou.
• Forta competència entre Universitats
catalanes, ja que gairebé totes tenen la
llicenciatura de Geografia
La llicenciatura de Geografia en el context de la URV
Punts forts: Punts febles:
• L’únic ensenyament de la URV amb un fort • Baix nombre d'alumnes i de professors i, per
component territorial
tant, pes reduït en aquest sentit
• Pes important de Geografia en les activitats • Consideració "d'ensenyament de lletres" i,
de recerca, transferència i extensió per tant, poc pressupost, poc valor social
universitària
• Carència de Departament propi
Context Societat Tarragonina.
Punts forts Punts febles:
• Alta relació i col·laboració amb • Encara no suficient influència i presència
institucions i empreses tarragonines, tant a
nivell de recerca i transferència, com a
nivell de docència (pràctiques externes) i
extensió universitària.
en mercat laboral.
9.2. Metes, objectius i planificació
Objectius de la titulació
Punts forts: Punts febles:
• Llicenciatura amb perfil bastant clar de • Perill de caure en la creació de tècnics
geògraf professional
superespecialistes, que deixin de ser
• Llicenciatura amb un perfil generalista,
apte per un mercat laboral ampli i
canviant.
pròpiament geògrafs.
97

Demanda i qualitat d'accés.
Punts forts Punts febles:
• Manteniment de la matricula de • Retrocés d'alumnes els darrers anys.
1er curs durant bona part dels anys • Notes d'accés baixes.
noranta
• Escassa presència de matriculats
• Augment del nombre d'alumnes procedents de vies que no sigui la de
matriculats que havien triat les PAAU.
•
Geografia a Tarragona com a
primera opció i, que per tant,
mostren més interès i estan més
motivats.
Un cert increment de la nota
mitjana als darrers anys
Anàlisi de la demanda i ocupació de la titulació
Punts forts: Punts febles:
• Multifuncionalitat del geògraf: una • Professió poc coneguda
persona preparada per treballar en • Camp laboral no massa definit i
camps diversos (un "tot terreny")
amb forta competència amb altres
• En general bona opinió per part de les
professionals.
empreses i institucions de la feina • Dificultats de trobar feina
desenvolupada pels llicenciats en
específica de Geografia per una
Geografia
part dels nostres llicenciats
9.3. El programa de formació
Estructura del Pla d’Estudis
Punts forts Punts febles
• Coherència científica de les assignatures • Oferta d'activitats reconegudes com a
troncals i obligatòries.
crèdits de lliure elecció sense cap interès
• Nivell d'homogeneïtat adequat en la científic ni valor didàctic.
formació dels llicenciats.
• Falta de possibilitat d'especialització.
• Abundància de l'oferta d'assignatures de • Programa escassament adaptat als
lliure elecció.
interessos de la llicenciatura de Geografia
• Cursos no gens massificats, la qual cosa en assignatures obligatòries impartides per
permet un ensenyament personalitzat. altres llicenciatures.
• Existència d'una assignatura de pràctiques • Repartiment inadequat de crèdits teòrics i
externes que permet aplicar els pràctics en assignatures de caràcter
coneixements en empreses i institucions aplicat.
així com introduir l'alumne en el món • Escassa optativitat.
98

laboral.
• Desdoblament dels grups de pràctiques en
les assignatures experimentals.
• Excessiva transversalitat en detriment
d'assignatures específiques de Geografia.
• Escassa difusió entre l'alumnat de
l'estructura i requisits del pla d'estudis.
Els programes de les assignatures del Pla d’Estudis
Punts forts Punts febles
• Difusió efectiva dels programes de les • Nombrosos errors i falta d'informació en la
assignatures perquè estan inclosos en la
Guia de l'estudiant.
Guia de l'estudiant.
• Superposició de part del temari entre
• Estructura homogènia dels programes
algunes assignatures.
recollits en la Guia de l'estudiant. • Programes massa extensos per al nombre
• Adjudicació d’assignatures a professors
de crèdits estipulats en les
especialistes i interessats en la temàtica.
assignatures.
• Coordinació entre assignatures amb
temàtica relacionada. Escassa
•
superposició dels programes.
Part dels programes tenen en compte els
objectius de la llicenciatura; per això
inclouen continguts que faciliten la
professionalització de la llicenciatura.
L’organització de la llicenciatura
Punts forts Punts febles
• Classes d'hora i mitja que permeten al
professorat concentrar les sessions
lectives en tres dies a la setmana.
• Concentració de classes en tres dies de la
setmana per als alumnes de segon cicle.
• Publicació del calendari d'exàmens a la
Guia de l'estudiant.
• Rotació de les assignatures matí/tarda un
any per l’altre.
• Dinàmica de treball de la Comissió
Acadèmica de la Facultat és poc efectiva.
• Falta d'espais que permetin una millor
distribució de la docència així com dels
exàmens.
• Reducció de l’efectivitat en l’estructura de
les classes d’hora i mitja, ja que la
capacitat d'atenció de l'alumne va minvant
progressivament.
• Concentració excessiva de classes en tres
dies de la setmana per als alumnes de
segon cicle.
• Força de treball escassa quant al
professorat de Geografia es
refereix.
• Falta d'un període d'estudi anterior al
d'exàmens.
• Finançament de les excursions i sortides de
terreny per part de l'alumnat.
• Horari excessivament dispers durant tot el
dia
99

9.4. Desenvolupament de l’ensenyament
Acció tutorial
Punts forts: Punts febles
• Atenció individualitzada. Tradició de • Pràctiques d’atenció sense
pràctiques d’atenció individual
formalitzar, sense coordinar i
• El nombre d’estudiants de nou ingrés disperses
permet un coneixement proper
• Manca d’un seguiment del conjunt del
procés acadèmic dels alumnes
• Els estudiants no demanen la
tutorització
• Manca de control sobre el curricula
dels estudiants
Metodologia docent
Punts forts Punts febles
• Els mètodes d’ensenyament utilitzats • Infrastructures que impossibiliten les
son pertinents segons els mitjans metodologies docents innovadores
disponibles
• Recursos poc aprofitats: cartoteca,
• Es desenvolupen diferents estratègies laboratori de geografia física
docents
• Poca receptivitat dels programes
• Interès per la innovació didàctica
d’intercanvi europeus per part dels
• Equilibri entre els continguts teòrics i estudiants
els aspectes pràctics de les • Absència de coordinació sobre els
assignatures
recursos docents i el seu
• Recursos docents propis: cartoteca, manteniment
material gràfic, unitat de recursos • Manca de recursos econòmics per
docents
desenvolupar la docència i millorar el
• Nivell elevat de compliment dels
programes de les assignatures
• Diversitat d’estímuls fora de les aules
• Contactes amb el món de l’empresa i
les agències territorials
• Possibilitat d’acolliment a programes
d’intercanvi europeus
material docent
El treball dels alumnes
Punts forts Punts febles
• Consciència crítica i implicació dels • Elevat nombre d’assignatures i crèdits
alumnes en el desenvolupament de la per quadrimestres i cursos
llicenciatura
• Nombre elevat d’hores lectives per la
• Elevada varietat d’exigències i ràtio hores lectives/crèdits
d’esforços personals
• Poca disponibilitat o falta de temps
• Disponibilitat i receptivitat dels materials per complementar la
100

estudiants en les parts pràctiques i
aplicades
• Bona disposició dels estudiants envers
les noves tecnologies i aplicacions
informàtiques
formació rebuda a l’aula
• Inexistència d’un període entre la
finalització de les classes, els
exàmens i els períodes d’avaluació
• Dificultats per compaginar estudis i
feina
• Diversitat de criteris sobre l’assistència
a classe. Sense formalitzar
col·lectivament
Avaluació dels aprenentatges
Punts forts Punts febles
• Existeix informació pública suficient • Indefinició sobre els criteris
sobre els criteris i aspectes de d’avaluació per cicles i cursos
l’avaluació
• Acumulació de tasques no coordinades
• Sistemes d’avaluació diversos adaptats sobre els estudiants exigides per part
a les característiques de les dels professors.
assignatures
• Inexistència de coordinació en el
• Es valora positivament la participació procés d’avaluació dels aprenentatges
dels estudiants en el
desenvolupament de la docència
• Els terminis oficials sobre correcció
d’exàmens, revisió d’exàmens i
treballs i altres fórmules d’avaluació
son respectats
Coordinació de l’ensenyament
Punts forts Punts febles
• Disponibilitat positiva del professorat • Manca de recursos administratius i
• Rotació de les responsabilitats de sobrecàrrega de tasques no
coordinació de l’ensenyament
pròpiament acadèmiques
• Manca d’una institucionalització de la
coordinació de l’ensenyament
• Coordinació fragmentada per afinitats i
activitats
• Limitacions a la autonomia de
l’ensenyament de geografia:
comissions acadèmiques del
Departament d’Història i Geografia i
de la Facultat de Lletres
• Manca d’objectius genèrics de
l’ensenyament:
geogràfics
compartiments
• Manca d’objectius seqüencials de les
diferents assignatures
Elevada proporció de personal docent a temps
parcial i en formació
101

Els resultats de l’ensenyament
Punt forts Punts febles
• Taxes d’èxit elevades. Augment amb • Elevat percentatge d’abandonaments
el desenvolupament de fins el curs 98-99. Afecta sobretot a
l’ensenyament
estudiants procedents de l’Area
• Taxes de rendiment acceptables
Metropolitana de Barcelona, de
• Oportunitats pels llicenciats en primera opció i nota de accés entre 5
geografia
i 6 i durant el primer any.
• Irregularitat en el nombre de
matriculats de nou ingrés
• Els estudis s’allarguen més del que
indiquen
d’estudis
els itineraris del pla
• Amb l’augment de crèdits matriculats
es produeix un descens dels aprovats
• Abús de les segones convocatòries
• Descens dels estudiants a temps parcial
• Els estudiants perceben la seva
formació com a massa generalista i
poc orientada a les necessitats de
l’empresa i el món laboral
9.5. Alumnes
Punts forts Punts dèbils
• Accions per part de la pròpia Unitat de
Geografia i de la URV de promoció de la
llicenciatura als centres de secundària.
• Existència de tutories d’ingrés i d’un cert
seguiment tutoritzat durant la carrera.
• Existència de l’assignatura de pràctiques
externes com a forma de posar en contacte
els alumnes amb el món professional.
• Notable capacitat organitzativa dels
alumnes de Geografia ( amb associació
pròpia: Geotàrraco)
• Bona relació entre alumnes i professors
9.6. Professorat
• Preselecció al batxillerat entre alumnes de
lletres i de ciències, cosa que dificulta la
formació d’alumnes amb una formació
global
• Risc de excessiva especialització de la
docència del professorat que oblidi la
interrelació del fenòmens sobre l’espai i,
per tant no ajudi a la formació d’una
veritable visió geogràfica, és a dir
integradora, de l’alumne.
• Poc coneixement i poc pes social de la
Geografia i, per tant, poc atractiu entre
alumnes amb una veritable vocació i
capacitat geogràfica, que poden optar per
altres llicenciatures més conegudes i/o més
prestigioses socialment.
• Poc interès i motivació d’una part de
l’alumnat.
Punts forts: Punts febles:
• Idoneïtat dels professors de 1er curs • Excés de docència en mans de
102

• Elevat nombre de professors doctors
• Força correspondència entre la recerca
dels diversos professors i les
assignatures que imparteixen
• Avaluació per sobre de la mitjana de la
Universitat i del Departament, en el
seu conjunt i en 11 del 12 ítems
establerts
• Cert esforç de formació de caràcter més
aviat individual
9.7. Instal·lacions
Punts forts Punts febles
• Força accessibilitat a l’edifici perquè està
situat al centre de la ciutat.
• Força sensibilització del Deganat per
integrar les noves tecnologies, sobretot al
Departament i a la Unitat de Geografia.
• Bon funcionament dels serveis subsidiaris.
• Ús elevat de la biblioteca.
• Possibilitat d’accedir al catàleg col·lectiu
de biblioteques de les universitats
públiques.
• Fons cartogràfic valuós fruit del conveni
entre la URV i l’ICC.
• Actitud positiva del personal de la
biblioteca.
professors associats
• Plantilla escassa i precària (punt molt
feble)
• Poca participació i baix interès del
professorat en el programa de
formació de la URV.
Aules
• Pèssima sonoritat: sorolls i acústica
deficient.
• Espai reduït per a l’alumnat.
• Insuficients mitjans àudiovisuals i de
suport a la docència.
• Insuficiència d’infrastructures
informàtiques dedicades a l’alumnat.
• Poques aules específiques de geografia per
a les necessitats i, a més, mal dotades.
Espais PDI / becaris
• Edifici marginat per la situació, falta de
retolació indicativa, deixadesa en els
corredors d’accés utilitzats com a
•
magatzem i problemes de neteja.
Com que està situat al soterrani, hi ha
problemes de llum, ventilació i serveis.
• Espai reduït i sobreutilitzat: 4 m 2
de
superfície per persona.
• Superposició en l’ús de l’espai per part del
personal docent, investigador i contractes
externs.
• Falta de mesures de seguretat.
• En alguns casos dotació deficient
d’equipaments; en altres, aquests s´han
finançat a través de projectes propis.
Instal·lacions subsidiàries
• Espai reduït del menjador del bar i de la
copisteria.
• Instal·lació elèctrica de l'edifici deficient i
xarxa informàtica lenta i poc segura.
• Retolació de l'edifici heterogènia i confusa
sobre els accessos.
103

9.8. Relacions externes
Punts forts Punts febles
• Existència de relacions
formals, estables, permanents i
compromeses amb les
principals institucions i
empreses de l’entorn geogràfic
immediat de la URV.
• Projecció social de la recerca i
transferència a nivell català i
espanyol a través de
contractes, encàrrecs i serveis..
• Posicionament actiu i
compromès de la Unitat de
Geografia en relació als
principals problemes i debats
territorials que afecten les
comarques de Tarragona pel
que fa a la seva ordenació.
• Relacions externes:
tradicionalment amb grups de
recerca espanyols; en els
últims anys amb universitats i
altres institucions estrangeres.
Diversitat d’institucions i empreses receptores
d’alumnes en pràctiques de la Llicenciatura de
Geografia.
• L'estat de conservació i neteja dels edificis
és baix. Això s'agreuja a l'edifici 4.
• Espais públics interiors tancats i mal
ventilats.
• Poca seguretat.
• Falta d'un espai per a reunions.
Biblioteca
• Condicions d'il·luminació i climatització
dolentes a la zona antiga.
• Falta d'espai i de punts de lectura.
Massificació.
• Ús de la biblioteca com a sala d'estudi.
Cartoteca
• Funcionament pèssim i situació
inadequada.
• No existeix un suport explícit
d’institucions i empreses a la
titulació més enllà del
finançament de projectes de
recerca concrets.
• No hi ha relacions específiques
pel que fa a la docència amb
altres universitats espanyoles.
• Manca de convenis Sòcrates-
Erasmus i escassa participació
dels estudiants de Geografia en
els programes Sòcrates-
Erasmus.
104

10. PROPOSTES DE MILLORA
10.1 Context Institucional
Context universitari espanyol i català:
• Procurar mantenir, com fins ara, els alumnes de la província que volen estudiar geografia
• Buscar altres mercats mitjançant singularització.
La llicenciatura de Geografia en el context de la URV
• Obtenir departament propi de Geografia
• Incrementar el coneixement de la Geografia a la URV, no sols a nivell docent sinó també en
la recerca i la transferència de la tecnologia
Context Societat Tarragonina.
• Reforçar la vinculació, ja força bona, amb les empreses i institucions
10.2 Metes, Objectius i Planificació
Objectius de la titulació
• Reforçar el perfil professionalitzador de la llicenciatura, mitjançant la reforma del Pla
d’Estudis (ja realitzada):
a) augment de les assignatures que reforcen el coneixement de les tècniques,
b) introducció d’assignatures referides a camps específics d’aplicació (Planificació
Urbana i regional, Desenvolupament Regional i local, etc.).
c) Augment del nombre de crèdits de l’assignatura de Pràctiques Externes
• Preveure, encara que complementàriament, el perfil de futurs professors de secundària en el
Pla d’estudis.
• Mantenir el perfil generalista de l’assignatura.
Demanda i qualitat d’accés
• Augmentar i millorar la promoció de la llicenciatura entre els alumnes de secundària
• Promocionar la llicenciatura entre diplomats (en topografia, en arquitectura tècnica, en
diverses enginyeries, en magisteri, diplomats en treball social, estadístics, etc.)
• Recuperar els geògrafs reals, que només tenen l’antiga llicenciatura en Història General i
Geografia, de manera que cursin la nova llicenciatura.
Anàlisi de la demanda i ocupació de la titulació
• Ampliar i reforçar la relació ja existent amb empreses i institucions, com a possible camp
laboral dels nostres alumnes
• Promoure activitats conjuntes amb el Col·legi de geògrafs.
10.3 El Programa de Formació
Estructura del Pla d’estudis
• Elaborar un document amb els objectius de la titulació.
• Replantejar els crèdits obligatoris aliens a Geografia.
• Incrementar el nombre de crèdits optatius de Geografia.
• Redistribuir crèdits teòrics i pràctics de manera racional i d'acord amb els
continguts de les assignatures i els períodes lectius.
105

• Revisar el sistema de programació docent dels cursos.
• Incrementar la coordinació docent.
• Incloure en la guia de l'alumne de les característiques bàsiques del pla d’estudis junt
amb els prerequisits del segon cicle.
El programa de les assignatures del Pla d’Estudis
• Esmenar els errors de la Guia de l'estudiant i actualitzar-la.
• Publicar els programes de les assignatures a la pàgina web del Departament. Serà
necessari un treball sistemàtic de manteniment i actualitzar la informació.
• Revisar els programes per adequar-los als crèdits assignats a les matèries.
L’organització de l’assignatura
• Incloure en el calendari escolar un període d'estudi anterior al d'exàmens.
• Millorar la distribució dels exàmens dins el període de temps que s’hi dedica.
• Incrementar la plantilla de la Unitat de Geografia.
• Buscar finançament per a excursions i sortides de terreny (Facultat, Departament,
Vicerectorat d'Estudiants, etc.).
10.4 Desenvolupament de l’ensenyament
Acció tutorial
• Coordinació dels professors de l’ensenyament per cicles
• Discussió coordinada sobre l’evolució de l’ensenyament
• Integració de les impressions dels estudiants sobre l’ensenyament i els seus resultats.
Metodologia docent
• Millora de les infrastructures docents
• Major aprofitament dels recursos disponibles
• Ampliar les propostes de programes d’intercanvi entre universitats
• Augmentar i afavorir una línia específica de desenvolupament de materials per la docència
• Obertura efectiva i en condicions de la cartoteca
El treball dels alumnes
• Fer oficial l’ampliació del període de formació a cinc anys
• Programar el calendari per possibilitar l’existència de períodes sense classe
• Considerar criteris sobre l’assistència a classe per part dels estudiants, tot respectant la
llibertat de fórmules d’avaluació dels professors
Avaluació dels aprenentatges
• Reordenar els criteris d’avaluació en els aspectes formals i sobre cicles o grups de
matèries
• Coordinació sobre el procés d’avaluació, comparant els resultats per matèries
Coordinació de l’ensenyament
• Coordinació interna
• Explicitació dels objectius genèrics i específics de l’ensenyament
• Revisió i coordinació dels programes
• Fomentar l’articulació seqüencial dels aprenentatges
• Augmentar les propostes d’activitats compartides per diverses matèries
• Institucionalització de la coordinació de l’ensenyament de Geografia
106

Els resultats de l’ensenyament
• Estratègies de captació d’alumnes. Donar a conèixer les bondats de la llicenciatura
• Estudiar on i per que es produeixen els problemes relacionats amb els no presentats
• Afavorir altres demandes d’estudiants. Incidir en continguts i coneixements poc coneguts de
la llicenciatura
• Fer un calendari menys carregat de aspectes presencials per possibilitar el treball individual
dels estudiants i la seva tutorització per part dels professors
10.5 Alumnes
10.6 Professorat
• Fer promoció del perfil de geògraf , en col·laboració amb geògrafs professionals i del propi
Col·legi), als centres de batxillerat, amb la finalitat de detectar i atraure els alumnes amb
aquest perfil.
• Col·laboració en accions de reciclatge dels professors de Geografia de secundària
• Millora del sistema de tutories, mitjançant una fitxa inicial amb el seu perfil vocacional i de
coneixements i un seguiment al decurs de la carrera per veure tant el seu rendiment com
la seva orientació professional.
• Procurar consolidar l'associació d'estudiants Geotàrraco, de manera que la seva continuïtat
no es trobi mediatitzada per la graduació dels seus dirigents actuals.
• Procurar obtenir una plantilla amb més numeraris i menys precarietat, mitjançant la
consolidació dels no numeraris actuals.
• En relació amb el punt anterior: creació Departament de Geografia per tal de permetre un cert
creixement de la plantilla.
• Estudiar mecanismes per motivar més al professorat en el pla de formació, tot demanant
(procurant) que aquest sigui més atractiu i amb un horari més adequat.
10.7 Instal·lacions
• Insistir en la construcció de la nova Facultat de Lletres.
• Optimitzar els espais existents. Redistribució d'espais infrautilitzats.
• Ampliar l'equipament tècnic tant de les aules com de la biblioteca.
• Remodelar i posar al dia de l'aula 5001.
• Remodelar i posar al dia del laboratori de geografia.
• Determinar la responsabilitat de l'aula informàtica docent, reemplaçar el maquinari i el
programari i sol·licitar un becari per assegurar l’accés als estudiants.
• Millorar el fons bibliogràfic de la biblioteca.
• Activar el funcionament de la Cartoteca.
• Millorar del manteniment i la neteja dels edificis.
• Establir un pla de retolació rigorós dels edificis.
• Establir un pla de retolació rigorós de la biblioteca.
• Modificar l'accés a l'edifici 4 perquè quedi comunicat amb la resta d'edificis de la Facultat,
cosa que pal·liaria la falta de seguretat.
107

10.8 Relacions externes
• Incrementar el nivell i la intensitat de les relacions de la Unitat amb empreses i institucions
no radicades a la demarcació de Tarragona.
• Comprometre les empreses i institucions col·laboradores en el propi suport i
desenvolupament de la Llicenciatura.
• Establir relacions formals amb altres universitats espanyoles i estrangeres a nivell de
docència.
• Impulsar els convenis i programes de mobilitat Sòcrates-Erasmus tant per als professors
com per als alumnes.
108

AVALUACIÓ DE LA RECERCA
109

Tal com afirma el Report de la recerca a Catalunya dedicat a “Geografia i demografia”
publicat per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1998, a l’hora de fer qualsevol avaluació de la
producció acadèmica en Geografia s’ha de partir de la constatació que la seva dinàmica històrica en
relació a altres ciències, tant físiques com socials, ha estat ben singular. Per una banda, diu el report,
a causa del fet que “malgrat que a Catalunya a finals del segle XIX el paper dels geògrafs ja és
significativament valorat i el rigor i la modernitat científica en la geografia catalana es caracteritzen
ja des dels primers anys del segle XX [...] a Catalunya els primers llicenciats “en geografia” no
apareixen fins a mitjans de la dècada dels setanta”. D’altra banda, perquè, a diferència també
d’altres disciplines, la Geografia no s’ha esforçat mai en construir un cos de continguts i de
funcions “exclusives i excloents” en relació a altres branques del saber a través de la
institucionalització de corporacions professionals. Finalment, perquè, a conseqüència d’aquesta
dinàmica, tampoc a la universitat està clara l’adscripció de la Geografia a un domini científic
específic (humanitats, ciències socials o ciències ambientals) ni la seva pròpia singularitat respecte a
altres disciplines com la història, la història de l’art o la sociologia amb qui, de vegades, comparteix
Departament i, per tant, estructures de recerca.
A la URV aquestes constatacions, que es poden simplificar com a manca
d’institucionalització de la disciplina, es tradueixen en condicionants que ja s’han anat exposant en
els apartats anteriors i que, pel que fa a la recerca, tenen com a conseqüència:
• La existència d’una doble tradició de circuits de recerca: la institucionalitzada (mesurable a
través de revistes acadèmiques amb índexs d’impacte i citacions) i la independent (que sovint
s’ha traduït en productes d’investigació notables, d’interès i de qualitat encara que s’hagi
publicat a través d’editorials i revistes locals).
• La manca d’institucionalització de la disciplina a través d’un Departament que faciliti
estructuralment i administrativament el desenvolupament de la recerca.
• La identificació de la Geografia amb determinats temes essencials que si bé són propis (estudis
regionals, organització territorial, la cartografia, el coneixement de llocs) no faciliten la
intervenció en altres àmbits de caràcter aplicat que altres disciplines s’apropien.
• La manca de referents a nivell de Catalunya en relació a l’orientació de la recerca en Geografia
(la Geografia és una de les poques disciplines acadèmiques a Catalunya que no compta amb un
institut o centre de recerca bàsica específica) i a la manca de pressió per tal d’incorporar els
temes de Geografia en les polítiques científiques.
Aquestes són quatre qüestions que han condicionat els resultats de la recerca realitzada per
la Unitat de Geografia de la URV. Són, de tota manera, i com s'ha vist, més aviat resultat del propi
context de desenvolupament de la disciplina i de la percepció que la resta de la Universitat té d’ella
(sigui o no encertada) en funció de paràmetres de comparació que sovint no són aplicables –pel que
s’ha dit- a la Geografia que de la pròpia condició dels geògrafs i geògrafes que en són partícips.
110

1. CONTEXT D’OPORTUNITATS
Tal com es pot inferir de la introducció que es fa en aquesta part de l’informe, es pot dir,
en termes generals que, considerada globalment, la Geografia com a tal no figura, habitualment –i a
diferència del que passa a altres països europeus com Holanda o Gran Bretanya- com una prioritat
en les polítiques científiques catalanes, espanyola i, encara que aquesta afirmació s’hauria de
matisar una mica- europea. Tot i això, hi ha camps d’anàlisi propis de la Geografia que sí que són
objecte d’una preocupació important per part de les polítiques científiques actuals. En concret, i a
qualsevol de les tres escales d’aplicació de polítiques, tot allò que fa referència a l’anàlisi de
l’impacte ambiental de les activitats econòmiques i la seva incidència sobre els elements del medi
(atmosfera, sòl, aigua, etc.) està altament valorat en termes de política científica. De la mateixa
manera, les qüestions relatives a desenvolupament econòmic sostenible a escala local i regional, que
és un objecte principal de la Geografia malgrat l’interès d’altres professionals d’intervenir-hi, també
està altament considerat en les polítiques científiques. Finalment, menys consideració tenen, al
nivell de les polítiques científiques catalana i espanyola, les qüestions relatives a l’anàlisi del canvi
d’usos del sòl i l’ordenació territorial. En canvi, a nivell europeu, aquest és un àmbit que compta
amb iniciatives específiques de finançament de la recerca (per exemple el programa Terra)
Traduïdes aquestes consideracions generals a les línies de recerca principals existents a la
Unitat, s’observa que, malgrat que en tant que geògrafs i geògrafes, les nostres recerques no tenen,
genèricament, una condició idònia des del punt de vista de les polítiques implementades, de fet, el
que fem està plenament en línia amb algunes de les principals preocupacions científiques
específiques de les administracions finançadores de recerca tant a nivell català com a nivell
espanyol i europeu. Tant és així que el Canvi Climàtic, objecte principal de recerca d’un dels grups
de la Unitat compta a nivell espanyol amb un Programa Nacional de Recerca específic a més d’estar
plenament incorporat en les polítiques científiques de les administracions tant catalana (amb
l’establiment , per exemple, d’una xarxa temàtica específica per part de la pròpia administració)
com europea i altres organismes internacionals. De la mateixa manera, els Estudis Urbans i Rurals,
especialment les qüestions relatives al desenvolupament a partir de l’aprofitament sostenible dels
recursos, que és l’objecte principal d’estudi d’un dels altres grups de la Unitat, figura com a tal línia
també en el programa marc de recerca del Ministerio de Ciencia y Tecnología i és contemplat de
manera específica en el V Pla Comunitari de la Unió Europea. Finalment, l’Anàlisi Territorial i
l’Estudi del Turisme, que fins fa pocs anys no havia estat considerat específicament per cap
administració, actualment ha estat incorporat com a Ampit Específic a finançar del Pla de Recerca
del Ministerio de Ciencia y Tecnología. Tot i que no és contemplat específicament per cap línia de
recerca específica a Catalunya, el recent Congrés de Turisme organitzat per la Direcció General de
Turisme de la Generalitat de Catalunya va instar a promoure de manera institucional la recerca en
aquest camp a Catalunya. Per altra banda, el turisme és matèria elegible (en relació als temes de
desenvolupament i anàlisi d’impactes) en el V Programa Comunitari. Finalment, i pel que fa al
turisme, la pròpia Universitat Rovira i Virgili en el seu Pla Estratègic prioritza com a línia de
recerca a desenvolupar el Turisme.
Així, doncs, més enllà que es tracten de matèries de Geografia, el cert és que les línies de
recerca desenvolupades pels membres de la Unitat concorden en gran mesura amb necessitat
d’anàlisi d’institucions i organitzacions científiques. Concorden, a més a més, amb les necessitats
d’empreses i administracions amb capacitat d’incidència territorial. Tal com s’ha vist en analitzar
les Relacions Externes de la Unitat, els seus grups de recerca són notablement sol·licitats per a la
realització d’estudis aplicats per part de múltiples institucions en tots tres camps d’anàlisi derivats
de les línies de recerca principals més en un quart camp, de caràcter més instrumental, que és en
relació a la implementació de Sistemes d’Informació Geogràfica.
111

Aquesta recerca aplicada, que sovint no té la mateixa valoració institucional que la bàsica
finançada a través de projectes públics avaluats, sovint implica processos de reflexió teòrica, de
posta a punt de metodologies o de creació de noves tècniques d’anàlisi que la fan altament valuosa
des d’un punt de vista acadèmic encara que després no es tradueixi en resultats en els circuits
institucionals de difusió de l’activitat. En qualsevol cas, com a mínim pel que fa a la recerca feta per
encàrrec a la Unitat de Geografia de la URV, el cert és que, en primer lloc i especialment a partir
dels anys 1996-97 n’hi ha molta i, en segon lloc que, malgrat que sigui difícilment avaluable,
sovint comporta innovacions que són de notable interès. Des d’aquest punt de vista, la importància
que se li dóna a la pròpia URV a aquesta mena de recerca (malgrat que és menor que la que es fa de
forma institucionalitzada) i la pròpia necessitat de captar recursos per a finançar les activitats del
Grup estimulen el seu desenvolupament. Més encara quan, tal com s’ha dit en altres ocasions, la de
Geografia és la única disciplina de la URV que es preocupa dels temes d’interès territorial tant pel
que fa a la seva anàlisi com a la seva ordenació per a un millor aprofitament dels recursos i a
l'avaluació d’impactes
2. CONTEXT INSTITUCIONAL
2.1 La Unitat en el marc de la Universitat
Tal com ja s’ha dit en altres parts de l’informe d’aquesta Comissió, la Unitat de
Geografia forma part del Departament d’Història i Geografia. No té, per tal estructura
departamental per ella mateixa. Tot i això, funciona de manera autònoma en el sí del
Departament tant pel que fa a qüestions de docència com de recerca. La manca d’estructura
departamental és un condicionant important a l’hora de gestionar els recursos que s’obtenen i
es dediquen a la recerca, especialment tenint en compte que el Departament on s’emmarca la
Unitat és molt gran i dispers i els propis servis administratius d’aquest Departament estan
col·lapsats.
La Unitat està composada per professors pertanyents a les tres àrees de coneixement
pròpies de la Geografia: Geografia Física, Geografia Humana i Anàlisi Geogràfica Regional. Tal
com ja s’ha explicat en altres parts de l’informe, la Geografia és una disciplina que existeix a la
Universitat Rovira i Virgili des de la seva fundació com a Delegació de la Universitat de Barcelona
als anys setanta. Ara bé no és fins mitjans de la dècada dels 90 que la Geografia és, en el marc
d’aquesta Universitat, una carrera específica i no una mera especialització (d’altra banda no
reconeguda amb titulació pròpia) de la carrera d’Història: Història General i Geografia. Tot i la
situació tradicionalment marginal en termes de docència, la Geografia és coneguda i reconeguda a
causa de la seva producció i de la dedicació dels seus professors tant en el si del Departament com
en el conjunt de la Facultat de Lletres i de la pròpia Universitat. La especificitat dels seus objectes
d’estudi i la necessitat que hi ha en ocasions de recórrer –gairebé necessàriament- a les habilitats
pròpies de la Geografia (cartografia, anàlisi territorial, organització, etc.) per part d’altres grups
d’investigació han ajudat, en aquest sentit, a aquest coneixement generalitzat de la tasca de la
Unitat.
Des d’aquest punt de vista, la resta de grups d’investigació i les pròpies institucions
universitàries inclosa l’actual Fundació Universitat Rovira i Virgili (anteriorment OTRI) coneixen
l’oferta científica de la Unitat pel que fa a qüestions com la realització de diagnosis regionals, de
plans estratègics, de desenvolupament i d’ordenació, d’estudis turístics, d’implementació de
Sistemes d’Informació Geogràfica i de preparació de cartografia, etc. Es en aquest sentit, per
exemple, que geògrafs de la Unitat han participat durant els anys objecte d’avaluació en projectes
d’investigació de grups de les facultats de Medicina, Enginyeria Química o Econòmiques i
Empresarials, entre altres, o d’altres àrees del propi Departament d’Història i Geografia donant
112

suport tècnic a la resolució de determinats problemes d’anàlisi o representació que tenien durant
l’execució del projecte. Aquestes col·laboracions són normalment puntuals però demostren fins a
quin punt la feina que es fa a la Unitat és útil per a la vida acadèmica de la Universitat Rovira i
Virgili.
2.2 Els recursos de la Unitat
Tal com s’observa a la Taula 1, el curs 1999-2000, la Unitat estava formada per 18
professors, dels quals un 50% eren ordinaris i interins l’altre 50% eren associats. S’observa, per
tant, ja d’entrada, una elevada taxa de precarietat de la situació contractual del professorat que té
importants conseqüències de cara a la docència, com s’ha vist, però també de cara a la recerca. Tot i
això, en termes de recerca, cal matisar que, pel fet de tractar-se normalment de professors joves amb
una important vocació universitària i per la investigació, sovint (i malgrat les nefastes condicions
laborals) el seu compromís amb la recerca que es fa a la Unitat ha estat molt destacat. De fet els
professors associats participen dels diferents projectes i, més encara, és precisament gràcies a
aquests projectes que alguns d’ells poden complementar els seus ingressos econòmics. En qualsevol
cas, però, aquesta semblaria, d’entrada, una mala solució a la situació real d’una part dels professors
que s’inclouen a la Unitat de Geografia.
Destaca, d’altra banda, que, durant el curs 1999-2000 la meitat dels professors de la Unitat
eren doctors. Aquesta taxa s’incrementa en els anys posteriors precisament a causa del compromís
investigador dels propis professors contractats de la Unitat tot i les escasses expectatives de
consolidació.
TAULA 1. NOMBRE DE PROFESSORS PER CATEGORIA. CURS 1999-2000
Ordinari i interí Associat Totals Doctors
CU TU TUI CEU TEU TEUI Aj 18cr 9cr 4,5c Ord Cont Tota % Cont n %
r
l
2 5 0 0 1 1 2 6 1 0 9 9 18 50,00 9 50,0
0
Font: Servei de Recursos Humans. Plantilla de PDI. Exercici 2000
Es important assenyalar, segons que es desprèn de la Taula 2 que la conformació de la
Unitat de Geografia com a grup docent i investigador a mesura que ha anat avançant la impartició
de docència a la llicenciatura, s’ha fet, precisament, sobre la base d’incrementar el nombre de
professors contractats (que passen de 4 a 9) i de gairebé mantenir intacte el nombre de professors
ordinadors (que només s’incrementen de 8 a 9). Aquesta situació té com a conseqüència directa,
d’altra banda, una relativament edat jove del professorat de la Unitat. Tal com es veu a la Taula 3,
13 dels 18 professors el curs 1999-2000 tenien menys de 40 anys. Aquest és un aspecte positiu, a
priori, pel que fa a capacitat de generar iniciatives i dinamisme investigador dintre a la Unitat
encara que, d’altra banda, genera una estructura d’edats on la maduresa, les relacions i la capacitat
institucionalitzadora que dóna l’experiència ja sigui tant a la pròpia Universitat com en el marc de la
Geografia espanyola resulta molt mermada d’efectius. Una altra dada a indicar és la baixa proporció
de dones que hi ha entre el professorat de la Unitat. No creiem, però, que aquesta característica
tingui cap explicació específica més enllà que la que es deriva de les opcions personals que fan les
persones tant a l’hora de triar la carrera de Geografia com a àmbit de formació (a la URV tenim més
alumnes homes que dones) com després a l’hora d’optar per una via professional vinculada a la
recerca i docència en Geografia.
113

TAULA 2. NOMBRE DE PROFESSORS ORDINARIS I CONTRACTATS*
I INCREMENT MITJÀ (∆ MED)
1995 1996 1997 1998 1999 Total ∆ med
Ord Con Ord Con Ord Con Ord Con Ord Con Ord Con Ord Con
8 4 8 4 9 6 9 8 9 9 43 31 108,0 164,3
Font: Servei de Recursos Humans. Plantilla de PDI. Exercici 2000
* Dins dels professors contractats s'hi han d'incloure els interins
D med = suma total del trienni 1995-97 dividit per la suma total del trienni 1993-95
Taula 3. Nombre de professors per edat i sexe. Curs 1999-2000
Edat < 31 31-40 41-50 51-60 61-70 >70 Dones % Dones
al 4 9 1 3 1 0 4 22
Font: Servei de Recursos Humans. Plantilla de PDI. Exercici 2000
A afegir al caràcter jove, poc consolidat en termes contractuals i en fase de formació
del professorat de la Unitat hi ha el fet que s’ha comptat durant els anys objecte d’avaluació
amb becaris de recerca que, en dos casos, han passat a engrossir, la quantitat de professors
contractats de la plantilla. En qualsevol cas, destaca, de cara a valorar el pes de la recerca que
es fa a la Unitat, que la disposició de becaris d’investigació és, encara que baixa, permanent i
que resulta d’una elevada taxa de concessió de les beques que es demanen, ja siguin de la
Generalitat, del MEC o vinculades als propis projectes d’investigació. En aquest sentit,
durant el període 1995-1999 es van demanar i concedir 4 beques de formació de personal
investigador. Posteriorment a aquesta data han estat concedides unes altres 4 beques (1 del
Plan Nacional I+D+I, 1 del DURSI i 2 de la URV)
La recerca que es realitza a la Unitat es financia bàsicament a partir de dos tipus de
fons. Els provinents de projectes proposats per la iniciativa dels professors i sotmesos a
avaluació i subvenció per part dels organismes científics de les administracions públiques i els
provinents d’encàrrecs també d’administracions i d’empreses per a desenvolupar projectes
concrets. Si s’observen un i altre origen de recursos financers a través de les Taules 5A i 5B es
poden destacar algunes característiques importants.
Durant el període objecte d’avaluació (1995-1999), la Unitat va disposar de gairebé 42
milions de pessetes per finançar la seva activitat investigadora. D’aquests, poc més d’11
milions van provenir de 2 projectes finançats per l’administració sol·licitats durant els anys
1995 i 1996 i desenvolupats fins a l’any 2000. Els gairebé 31 milions restants, van provenir de
23 encàrrecs que es van realitzar durant els anys 1997, 1998 i 1999. S’observa, per tant, en
primer lloc una dotació mitjana per projecte més important en el cas dels projectes finançats
que en els encàrrecs (encara que entre ells n’hi ha per valor de 3 a 5 milions de pessetes).
D’altra banda, s’observa també una progressiva incorporació de la Unitat al finançament de
114

la seva activitat investigadora a través d’encàrrecs ja que aquesta va ser 0 durant els anys
1995 i 1996 i va passar de 4 projectes a 12 entre els anys 1997 i 1999. A més a més, amb
increments més que proporcionals dels recursos disponibles.
S’ha d’indicar, d’altra banda, que el progressiu increment del nombre de projectes
realitzats per encàrrec no ha significat a la Unitat el menysteniment de la feina de la
investigació bàsica. De fet, la Unitat ha disposat contínuament durant els anys 90 de projectes
d’investigació concedits per les administracions públiques de recerca. Prèviament al període
d’avaluació però amb vigència encara a partir de 1995, a la Unitat hi havia dos projectes
actius d’investigació bàsica que significaven uns 5 milions de pessetes de finançament. L’un
correspon a l’actual Grup d’Investigació d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics i l’altre a
l’actual Grup d’Investigació d’Estudis Rurals i Urbans:
• El papel de la administración local en el desarrollo del espacio turístico. Análisis del
litoral de Tarragona. D.G.I.C.Y.T. PS91-0079. Dr. Josep Oliveras Samitier.
• Aumento de los riesgos de incendios y de avenidas con sinergismo por la
bipolarización de las actividades económicas: despoblación y concentración urbana en
la Conca de Barberà. D.G.I.C.Y.T. PS94-0023. Investigador Principal: Eugenio
Cobertera.
Durant el període d’avaluació, els dos projectes sol·licitats i concedits corresponen als
actuals grups d’investigació d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics i de Canvi Climàtic. En
aquest darrer cas es tractava, a més, d’un projecte coordinat amb grups investigadors d’altres
universitats espanyoles on, a més, el pol coordinador era el Grup de Recerca de la Unitat. Els
projectes són:
• Turismo, planificación del territorio y estrategias de desarrollo. Tendencias recientes
en Cataluña. D.G.I.C.Y.T. PS95-0155. Investigador Principal: Dr. Josep Oliveras
Samitier.
• Dimensión Espacial y Temporal del Cambio Climático en el Norte de España,
Subproyecto Galicia, Cornisa Cantábrica, Valle del Ebro y Cataluña. Análisis de la
Evolución del Comportamiento de los Elementos Climáticos a partir de Datos
Instrumentales. Ministerio de Ciencia y Tecnología. CLI96-1842-C05-01.
Investigador Principal: Diego López Bonillo.
Finalment, l’any 2001, la situació és que cada grup de recerca de la Unitat disposa d’un
projecte finançat amb un valor total conjunt de 13’5 milions de pessetes. Els projectes actualment
en marxa són:
• Anáilsis de la Variabilidad Espacial y Temporal en la Ocurrencia de Fenómenos
Térmicos Extremos en el Norte de España: Galicia, Cornisa Cantábrica, Valle del
Ebro y Cataluña. Ministerio de Ciencia y Tecnología. REN2000-1769-C06-01 CLI.
Investigador Principal: Dr. Diego López
• Evaluación de los efectos territoriales de las políticas de reestructuración de los
destinos turísticos litorales maduros. Aplicación al litoral Mediterráneo español.
Ministerio de Ciencia y Tecnología. BSO2001-0758. Investigador Principal: Dr.
Salvador Anton Clavé.
115

• Estudio comparado e integral del desarrollo turístico de las áreas rurales de interior
favorecidas por los programas de iniciativas de la Unión Europea. El arco
mediterráneo español: Cataluña. BSO2001-3739-C05-05. Investigador principal: Dr.
Santiago Roquer Soler
S’observa, per tant, un increment dels recursos financers durant tot el període només
pel concepte de projectes d’investigació bàsica i una representació bastant equilibrada de tots
els grups d’investigació de la Unitat en el repartiment d’aquests recursos. D’altra banda, els
investigadors principals durant tot aquest període, inclòs el posterior a l’avaluació, han estat
5. Una qüestió clau que cal comentar i que s’agreuja en la mesura que la Unitat ha disposat de
més finançament per a realitzar recerca provinent d’encàrrecs és que, malgrat l’increment de
l’activitat investigadora, la Universitat no ha dotat la Unitat ni amb més recursos humans
(que no siguin professors associats) ni amb més recursos materials. La solució a l’increment
d’activitat ha passat per l’activitat dels becaris o per la contractació, en el cas dels projectes
encomanats, de personal de suport a la recerca per als períodes concrets. Això ha implicat,
per la seva banda, un increment de les necessitats d’espais i materials que han hagut de ser
sufragades pels propis projectes directament.
Taula 5A. Recursos financers: Projectes de recerca ACTIUS DURANT EL PERÍODE 1995-1999
SEGONS ANY D’INICI (EN MILIONS DE PTA)
1995 1996 1997 1998 1999 TOTAL
Entitat Sol Co Pts Sol Co Pts Sol Co Pts Sol Co Pts Sol Co Pts Sol Co Pts
n
n
n
n
n
n
AECI 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0
DGICYT 2 1 3’50 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 3’50
CICYT 0 0 0 1 1 7’69 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 7’69
Subtotal
Nre.
directors
2 1 3’50 1 1 7’69 0 0 0 1 0 0 0 0 0 3 2 11’19
diferents
2 1 0 0
0 2
TOTAL 2 1 3’50 1 1 7’69 0 0 0 1 0 0 0 0 0 3 2 11’19
La recerca resultant de contractes i convenis amb administracions i empreses ha estat
realitzada, fonamentalment, pels mateixos investigadors implicats en la recerca bàsica, amb el
suport puntual en la majoria dels casos de joves llicenciats que han realitzat les seves primeres
activitats d’investigació aplicada en el marc de la Unitat per un mòdic sou (habitualment
entre les 80.000 i 115.000 pessetes mensuals que, de totes maneres, és superior al dels
professors associats). Aquesta activitat –la de la recerca aplicada- ha tingut com a
conseqüència la pròpia conversió de la Unitat en un organisme de contractació i de generació
de places de becaris que, sens dubte també, ha condicionat el mercat de treball en Geografia a
la zona. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que, en una part important dels casos, els
treballs realitzats s’han fet a un preu inferior al de mercat. El fet de realitzar-los amb
personal en formació i sovint en el marc de convenis que preveien aquesta eventualitat,
justifica els preus baixos. De totes maneres, aquesta és una circumstància que, en termes
generals, s’hauria de tendir a corregir. Els investigadors principals d’aquests treballs, en
116

creixement en nombre i en recursos durant els darrers anys, han estat habitualment, els
responsables de cada grup de recerca més un màxim de 2 altres investigadors.
Taula 5C. Recursos financers: Contractes/convenis SOL·LICITATS i concedits per any de
SOL·LICITUD (EN MILIONS DE PTS)
1995 1996 1997 1998 1999 TOTAL
Entitat Sol Co Pts Sol Co Pts Sol Con Pts Sol Co Pts Sol Co Pts Sol Co Pts
n
n
n
n
n
OTRI 0 0 0 0 0 0 4 4 3’09 7 7 11’1 12 12 16’1 23 23 30’55
6
0
Subtotota 0 0 0 0 0 0 4 4 3’09 7 7 11’1 12 12 16’1 23 23 30’55
l
6
0
Nre.
directors
3 3 4 5
diferents
0
0
TOTAL 0 0 0 0 0 0 4 4 3’09 7 7 11’1
6
12 12 16’1
0
S’indiquen a continuació i a efectes il·lustratius, els títols d’alguns dels treballs per
encàrrec realitzats durant el període objecte d’avaluació. S’observa que corresponen, bàsicament, a
les línies d’investigació promogudes per cadascun dels grups. Es a dir: avaluació, anàlisi i
planificació ambiental, disseny d’estratègies de desenvolupament local –urbà o rural i anàlisi i
planificació turística. Aquestes línies i serveis es mantenen en l’actualitat per part dels tres grups.
Destaquen, en aquest sentit, com a innovacions més recents, la participació dels grups de la Unitat
en la definició d’estratègies per a la demanda a la UE d’iniciatives Leader + per part de Grups
d’Acció Local tant a les comarques de l’Ebre com al Baix Camp.
• Anàlisi de la qualitat percebuda i de la satisfacció de la demanda turística al sector
central de la Costa Daurada.
• Estudi d’usos de l’Albereda de Santes Creus.
• Estudi socioeconòmic del casc antic de Valls
• Estudi medioambiental de l’estat actual del tram del riu Francolí al municipi de La
Masó
• Proposta d’adequació paisatgística del tram final del riu Sénia
• Estudi de les aigües residuals del municipi del Catllar
• Estudi de freqüentació i capacitat de càrrega de l’Albereda de Santes Creus
• Implementació d’un Sistema d’Informació Geogràfica al Departament de Medi
Ambient de la Diputació de Tarragona
117
23 23 30’55

• Informe tècnic sobre la imatge turística de les comarques de l’Ebre.
• Estudi de la promoció turística de la Costa Daurada
• Disseny d’estratègies de desenvolupament del turisme en petits municipis.
• Directrius de Desenvolupament del Turisme al Solsonès.
• Anàlisi del patrimoni de molins de Tarragona i estratègies d’intervenció
Finalment, l’activitat investigadora realitzada pel Grup ha tingut com a conseqüència
la participació en recerques d’altres grups de la Universitat interessats en disposar de serveis
específics de Geografia. En aquest sentit, són de destacar la participació de membres de
Geografia en estudis com els següents:
• Avaluació de l’impacte ambiental de la utilització de pneumàtics com a combustible
addicional. Entitat contractant: Uniland Cementera, S.A. Realitzat a l’ETSEQ.
• Determinació de les concentracions de referència de metalls pesants, dioxines i
dibenzofurans (nivell blanc) a l'àrea d'influència de la incineradora de residus industrials
del Tarragonès. Entitat contractant: Departament de Medi Ambient. Realitzat a la Facultat
de Medicina.
• Diagnosi i estratègies de desenvolupament de la província de Tarragona. Entitat
contractant: Redessa. Realitzat a la Facultat d’Econòmiques i Empresarials.
Finalment, val a dir que alguns dels projectes realitzats per encàrrec han estat finançats a
través de les institucions que les han sol·licitat per fons prominents de la Unió Europea. En
particular, l’estudi Anàlisi del patrimoni de molins de Tarragona i estratègies d’intervenció forma
part d’un projecte europeu Raphael liderat per la Diputació de Tarragona i finançat per la Direcció
General V de la UE i, tal com ja s’ha apuntat, en el marc de la pròpia Unitat es realitzen funcions
d’Antena regional de la Unitat Espanyola de l’Observatori Leader a la comunitat autònoma de
Catalunya.
Destacar finalment que aquesta activitat investigadora ha implicat un continu ús
d’instal·lacions i equipaments que s’han hagut d’anar renovant. En aquest sentit, recentment
s’ha procedit la renovació completa del Laboratori de Cartografia finançada a través d’un
Programa d’Infrastructura per a la Recerca i valorada en 9’5 milions de pessetes. Aquesta
renovació va ser sol·licitada i concedida l’any 2000. La Taula 5 bis indica, en aquest sentit,
l’equipament dedicat a la recerca disponible actualment.
TAULA 5BIS. EQUIPAMENT DEDICAT A LA A RECERCA
a) Hardware
Descripció Components Quantitat
Pentium III, 1.5 GHz, 524 Mb RAM Tarja Ethernet
Windows 2000
Monitor Samsung 17'' SM750
S
118

SAI ERREPI PCX de 500 VA. 6
Unitat Zip externa USB, 250 Mb 1
Gravadora CD-Rom externa, USB HP 8230 1
Escaner Epson GT-1000, DIN-A3 1
Impressora Làser Epson, EPL-5800 PS, DIN-
A4
1
Impressora Epson Stylus Pro 7000, DIN-A1 1
Tauleta Digitalitzadora Calcomp 34240, DIN-
1
A2
Càmara Digital Sony CYBERSHOT 1
GPS XII portàtil, pantalla gràfica 3
Tauleta Digitalizadora Accugrid, DIN-A1 1
Tauleta Digitalizadora Calcomp Drawing
Board II, A2
1
Impressora Epson Stylus Color 1520, DIN-A3 1
b) Software
Descripció Components Funcions
Miramón progr. SIG tesel.lar/vectorial.
ER mapper educatiu progr. + manual SIG Professional tesel.lar / vectorial
Teledetecció
World Construction Set v. 5 progr. + manual VR / animacions
ArcGIS 8.1 NT LAB KIT ArcInfo
ArcEditor
ArcView
SIG Professional / Vectorial
Idrisi 32, re. 2 progr. + 2
manual
SIG Professional / Tesel.lar
Teledetecció
Autocad 2002 Starter Pack, v. progr. + manual DAO / digitalització
Ed.
Autocad Map r.5 Starter Pack progr. + manual SIG / Complementari Autocad
Grapher de Golden progr. + manual gràficos de tots tipus
MapViewer de Golden progr. + manual SIG d’escriptori
mapes de coropletes, fluxos, símbols
Surfer de Golden progr. + manual SIG tesel.lar-malla
Sens dubte, val a dir-ho, els principals dèficits en aquest camp ha estat la manca
d’espai per a poder fer front d’una manera racional a les noves necessitats que implicaven les
recerques a realitzar, especialment pel que fa a recursos humans i a petit equipament. Els
recursos humans ja s’ha vist que s’han contractat a través de projectes. Sovint el petit
equipament –informàtic sobretot -, també s’ha finançat a través de projectes però els
projectes no han pogut subvenir el problema de l’espai disponible i adequat per a fer la
recerca i aquest ha estat, sens dubte, el principal problema i limitació de la Unitat.
Paral·lelament, a nivell d’infrastructura, la manca i no disponibilitat de l’espai ha condemnat
gairebé al no creixement de la Cartoteca de la URV, limitant així una font de recursos
important per als grups. La biblioteca, en qualsevol cas i des del punt de vista de la recerca
dels grups ha anat millorant els seus fons tant de llibres com de revistes si bé queda encara
119

pendent una important millora en la dotació de recursos electrònics i del propi espai
disponible per a investigar.
2.3 L’estructura de la Recerca a la Unitat
La recerca ve definida actualment pels tres grups de recerca estables que es van
constituir a la Unitat a finals de la dècada dels 90. Aquests tres grups de recerca són resultat
de la dinàmica d’organització de la recerca a través de grups que es va impulsar per part dels
òrgans de governs de la Universitat. Aquest sistema de racionalització de la recerca al nivell
de la Universitat té efectes tant a l’hora d’executar-la (els grups tenen objectius definits i estan
formats per persones concretes), avaluar-la (la producció científica i de transferència dels
grups és avaluada periòdicament sobre la base d’indicadors) i de dotar els grups de nous
recursos per part de la Universitat (uns bons resultats en el sistema d’avaluació intern
qualifiquen per a l’obtenció de més recursos). Tot i que el sistema presenta falles (com ara la
qualitat de la informació bàsica a partir de la qual es fa l’avaluació), el cert és que, com a
mínim a efectes de la Unitat de Geografia, ha servit per a estructurar i organitzar els recursos
humans de manera sistemàtica.
Així, prèviament a la constitució de grups de recerca específics en el marc de la Unitat,
les investigacions que es realitzaven responien més aviat als interessos personals de cadascun
dels professors o doctorands o a la seva pròpia capacitat particular de dinamització de la
recerca o de captació de recursos que a l’existència d’estratègies específiques de grup. A
mesura que els grups han anat agafant forma, contingut i s’han vist dotats, com a grups, de
projectes d’investigació específics, la tendència ha estat a actuar més corporativament en el si
del grup on es fa l’activitat de recerca amb una plantejaments més orientats a resultats (en la
mesura que aquests resultats impliquen, a més a més, millora en la dotació de recursos en el
futur per causa del sistema d’avaluació existent a la Universitat). Tot i això, aquest és un canvi
que encara s’està donant i que és més visible en uns grups que en altres. D’altra banda, tot i
les polítiques i estratègies de grups, es mantenen línies de recerca de caràcter personal que
també donen fruits qualitativament i en termes de projecció de la Geografia que es fa a
Tarragona molt interessants. Finalment, s’ha d’assenyalar que malgrat aquests canvis en la
forma de funcionar, el cert és que els Grups de recerca de Geografia col·laboren normalment
entre ells sobretot en la mesura que els objectes d’investigació i les temàtiques que s’analitzen
són coincidents. Així és ben habitual compartir recursos i iniciatives entre grups en tocar
matèries com desenvolupament local i turisme o anàlisi ambiental i cartografia. Val a dir que
cap dels tres grups existents és Grup Consolidat en termes de la definició que aquesta
expressió té per als organismes de Política Científica.
La Taula 6 especifica els grups de recerca existents a la Unitat el curs 2000-01. Tots
tres tenen objectius ben delimitats en relació a les temàtiques específiques que, de fet,
reflecteixen els seus propis noms. Ja s’ha comentat també que actualment tots tres disposen
d’un projecte d’investigació bàsica finançat pels organismes de política científica de l’estat i
que tots tres estan realitzant activitats de transferència. En aquest darrer sentit, el grup de
Canvi Climàtic ofereix serveis principalment en temes d’anàlisi i avaluació ambiental, el grup
de Recerques Urbanes i rurals en temes de desenvolupament rural i local vinculat a projectes
europeus i el grup d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics en temes d’estudis i planificació de
l’activitat turística.
El Grup de Canvi Climàtic està format per 6 persones, 5 professors i 1 PSR, el 50%
dels quals doctors. Un d’ells és Personal de Suport a la Recerca (PSR), és a dir, és un
investigador cofinançat per la URV i el propi grup d’investigació a través d’un projecte. El
120

grup de Recerques Urbanes i Rurals està format per 5 investigadors tots ells doctors i no
compta ni amb becaris ni amb PSR. Finalment, el grup d’Anàlisi Territorial i Estudis
Turístics està format per 11 persones, 7 professors i 4 becaris, 3 dels quals en formació que
estan realitzant la tesi doctoral i un PSR, és a dir, amb una beca cofinançada per la URV i el
propi grup per a la realització d’un projecte específic. S’observa que, malgrat que hi ha
diferència d’efectius al nivell de becaris, al nivell de professors cada grup compta entre 5 i 7
investigadors. En el cas del Grup d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics, un dels professors
associats és substitut del Catedràtic d’Universitat que exerceix funcions de Vicerector al nivell
de la Universitat i l’altre és un associat de 9 Crèdits. Es important assenyalar, d’altra banda,
que tots els membres de la Unitat formen part d’un Grup. El grup que té personal més
consolidat és el de Recerques Urbanes i Rurals, amb 4 professors ordinaris.
TAULA 6. ESTRUCTURA DE LA RECERCA. CURS 2000-01
Grups de Recerca Àrees de
coneixement
implicades
Canvi Climàtic Geografia
Física
Recerques Urbanes i Rurals Geografia
Humana
Geografia
Anàlisi Territorial i Estudis
Turístics
Física
Anàlisi Geo
Regional
Geografia
Humana
Professors Becaris Doctor
s
2 TU
1 Ajudant
2 Associats
1 CU
2 TU
1 TEU
1 Associat
1 CU
1 TU
1 TEUI
4 Associats
121
Director
s
de Tesi
1 PSR 3 2
- 5 2
1 Becari
FPI
2 Becaris
URV
1 PSR
4 1
Molt genèricament es pot plantejar que els grups es corresponen amb les tres grans
àrees de coneixement de la Geografia. Així, en el Grup de Canvi Climàtic, tots els professors
implicats són de Geografia Física. De totes maneres, no tots els professors de Geografia Física
de la Unitat estan en aquest grup sinó que un d’ells, més dedicat a temes biogeogràfics i
paisatgístics, està inclòs en el Grup de Recerques Urbanes i Rurals. Aquest sol fet dóna a
entendre que, de cara a la formació dels grups van primar més les qüestions d’objecte de
coneixement que no pas d’adscripció acadèmica. En aquest sentit, el Grup de Canvi climàtic
té un objecte molt definit i unívoc a diferència dels altres dos grups, que contemplen un
ventall d’objectes més panoràmic. Sovint, aquests dos darrers fan coalició en determinats
temes i participen en recerques conjuntes. Així, en l’actual projecte finançat que té el Grup de
Recerques Urbanes i Rurals hi participa un investigador del Grup d’Anàlisi Territorial i
Estudis Turístics. Semblantment, en el Grup d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics hi ha dos
professors associats de Geografia Humana que o bé fan la tesi o bé estan implicats en la
recerca de temes de turisme. En el Grup d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics i en el Grup
de Geografia Física s’hi integren també les dues professores –una en cada grup- especialistes
en temes de SIG i cartografia automàtica.

Val a dir que, fins al moment, l’actual definició de grups està resultant satisfactòria en
termes generals encara que, probablement, a mesura que vagin agafant més dimensió les
oportunitats que se’ls presentin, s’hauran de primar encara més determinades aliances per tal
de subvenir les necessitats, especialment en aquells casos en que hi pot haver afinitat tant pel
que fa a continguts (temes de desenvolupament o d’anàlisi ambiental) com pel que fa a
habilitats (temes de cartografia i SIG).
3. L’ACTIVITAT DE RECERCA
3.1. Objectius
Des del punt de vista de la Unitat de Geografia, que tal com s’ha dit funciona de
manera autònoma malgrat no disposar d’estructura departamental, no hi ha cap d’indicació
d’objectius específics en l’àmbit de R+D per part de l’actual Departament d’Història i
Geografia on està inserida. De fet, aquesta és una funció que, a l’espera del que pugui passar
si en algun moment s’estableix un Departament de Geografia, actualment es planteja, en tot
cas, al nivell dels grups de recerca. A aquest nivell, els objectius i plans es defineixen
normalment per part dels professors i investigadors més consolidats i normalment no de
manera explícita. Com s'ha vist en quadres anteriors això vol dir que els objectius es
defineixen, de manera implícita, per part de 6 persones com a màxim i en tot cas de manera
fragmentada per a cada grup. De tota manera, aquesta situació, molt característica de la
Unitat per les causes estructurals repetidament esmentades no vol dir que l’activitat no
s’insereixi, com s’ha vist, en les orientacions de R+D tant de la universitat com de la pròpia
política científica de les administracions. En qualsevol cas, no existeix un Pla Estratègic de
Recerca al nivell de la Unitat. Probablement la seva realització és ara per ara inviable si es
tenen en compte els recursos disponibles actualment i la immersió de tots els recursos en la
pròpia execució de les tasques de recerca ja compromeses.
3.2. Productivitat
La Taula 7 recull els principals resultats de la recerca realitzada per part de la Unitat durant
dels anys 1995-1999. En total s’han generat 169 outputs en forma de tesis doctorals (una cada any),
ponències, comunicacions i contribucions a congressos i publicacions en forma de llibres, capítols
de llibres i articles. Fent una avaluació quantitativa, això significa una mitjana de 34 resultats l’any
que venen a ser 4 resultats any per professor ordinari (agafant la mitjana de professors ordinaris
durant el període, que és de 8’6) i de 2’3 resultats any per membre de la Unitat (agafant la mitjana
de professors totals durant el període que és 14’8). Òbviament, hi ha anys amb més producció
(1996, 1997 i 1999) i altres amb menys producció (1995 i 1998). El propi procés d’investigació
(preparació i execució), la dinàmica de realització de tesis doctorals (1 tesi cada any) i la pròpia
oportunitat, regularitat i puntualitat dels mecanismes de publicació o de difusió a través de
congressos poden explicar aquesta circumstància.
Si s’observa la producció només d’articles i altres publicacions, la mitjana de producció per
professor ordinari i any, és sobre un total de 80 articles i altres publicacions, de gairebé 2. Si es
consideren tots els professors, inclosos els contractats, la mitjana de publicació any és de 1’1.
Aquest fet demostra que una part important dels resultats de la investigació, gairebé la meitat, es
difon a través de col·loquis i congressos sent menor l’atenció que es dedica a la producció d’articles
en revistes homologades i altres publicacions. La dificultat de la difusió dels resultats de la
investigació és, de fet, un dels aspectes crítics no només de la Geografia a la URV sinó de la
Geografia en general, com a mínim a nivell de Catalunya, com ho posava de manifest el Report de
la recerca a Catalunya dedicat a “Geografia i demografia” publicat per l’Institut d’Estudis Catalans
122

l’any 1998. La manca d’estructura dels centre d’investigació, de canals adequats de difusió i
coneixement dels mecanismes i l’escassa vocació de difondre el coneixement adquirit un cop
generat (especialment quan es produeix a partir d’encàrrecs), a més de la pròpia voràgime de
l’activitat investigadora i de gestió del dia a dia dificulta, com a mínim a la URV, obtenir els
mínims de concentració necessaris, que permetrien millorar aquesta situació.
Per altra banda, les tesis realitzades durant el període 1995-1999 han estat les de Salvador
Anton (1995), Yolanda Pérez (1996) i Jordi Blay (1997). L’any 2000 es van defensar les tesis
d’Enric Aguilar, Francesc González i Alfons Garcia. Actualment hi ha 7 altres tesis doctorals en
curs en el marc de la Unitat i en el si de tots els grups de recerca. Aquest fet, demostra el dinamisme
de la investigació especialment tenint en compte la magnitud més aviat reduïda de l’ensenyament,
el baix nombre d’alumnes que acaben la carrera i la no existència de programa de doctorat a la
pròpia URV, fet que obliga als alumnes interessats a desplaçar-se a la Universitat de Barcelona o a
la Universitat Autònoma de Barcelona, tot i mantenir la tesi en la pròpia Unitat de la URV. Des del
punt de vista de recursos financers es pot dir que cada un dels 169 outputs generats durant el
període ha implicat l'ús d’uns recursos financers (projectes bàsics o de transferència) d’unes 250 mil
pessetes.
TAULA 7. RESULTATS PRINCIPALS DE LA RECERCA
1995 1996 1997 1998 1999 Total
Activitat Esp Est Es Est Es Est Es Est Es Est Es Est
r p r p r p r p r p r
Tesis doctorals 1 - 1 - 1 - - - - - 3 -
Ponències presentades a
congressos
8 0 15 0 12 0 4 1 7 5 46 6
Contribucions rellevants a
congressos
5 0 14 0 4 0 3 1 6 1 32 2
Edició de llibres/monografies 3 0 1 0 4 0 0 0 1 0 9 0
Capítols de llibres 2 0 4 0 2 0 1 0 9 1 18 1
Articles/Reviews en revistes
científiques
9 0 6 2 6 1 3 3 2 0 26 6
Articles/Reviews en llibres 2 0 2 0 11 0 1 0 4 0 20 0
TOTAL 30 0 43 2 40 1 12 5 29 7 15
4
15
Font: Dades proporcionades pel GREC i elaboració pròpia
Des d’un altre punt de vista encara quantitatiu, s’observa, d’altra banda, que els
resultats de la investigació s’han publicat majoritàriament en revistes i editorials o s’han difós
en congressos d’àmbit espanyol. Només 16 dels 169 resultats de l’activitat investigadora del
grup han anat a parar a circuits internacionals durant el període. Aquesta és una situació que,
a part de respondre a alguns dels condicionants bàsics que esmentàvem sobre la recerca en
Geografia en començar l’informe i d’estar vinculada també al propi objecte de la investigació,
que sovint és local o regional, tendeix a corregir-se en els últims anys. De fet es passa de cap
resultat en circuits internacionals l’any 1995 a 7 l’any 1999. En posteriors anys aquesta
millora encara s’ha incrementat més i recentment fins i tot, com a resultat d’un congrés
internacional sobre canvi climàtic, dos professors de la Unitat han editat un llibre publicat per
l’editorial Springer de Berlin: BRUNET-INDIA, M. and LÓPEZ BONILLO, D. (Eds.):
123

Detecting and Modelling Regional Climate Change, Springer, Berlin-Heidelberg-New York,
2001. 650 pp. La consolidació dels grups de recerca és positiva en aquest sentit ja que dóna
major coherència als propòsits investigadors i facilita la producció d’outputs en formats
adequats per a la seva projecció internacional.
Des d’un punt de vista qualitatiu, la Taula 8 recull les revistes i editorials comercials en que
els investigadors de la Unitat han publicat els seus treballs. Es diferencien 3 nivells que es
corresponen, el Nivell I amb les revistes del Primer i Segon grup de la classificació que és operativa
a Catalunya en termes d’avaluació de la recerca, el Nivell II amb les revistes del Tercer grup i el
Nivell III amb la resta de revistes no incloses en cap dels anteriors i que solen tenir una dimensió
més local o no compten amb mecanismes d’avaluació i arbitratge del contingut de les publicacions.
Semblantment, pel que fa als llibres, s’han classificat les editorials segons si tenen col·leccions
específiques de Geografia (Nivell I), si inclouen obres de Geografia en col·leccions de difusió
nacional (Nivell II) o si es tracta d’editorials comercials locals (Nivell III). A partir d’aquests
resultats s’observa que durant el període només s’ha publicat en una revista inclosa en l’Institute for
Scientific Information, que és European Urban and Regional Studies i amb relativament poques
revistes d’àmbit internacional (Cartographica, Revista de Geografía Norte Grande, Estudios y
Perspectivas en Turismo, The Tourist Review) que solen ser de Nivell I o II. Tot i això, se sol
publicar en les principals revistes acadèmiques de Geografia i matèries afins d’àmbit espanyol com
són totes les catalogades com de Nivell I. Val a dir, de totes maneres, que, a diferència del que sol
passar en altres àmbits de coneixement, publicar en un entorn més o menys local no és sinònim, en
Geografia, de menor qualitat de la investigació. D’altra banda, s’han publicat llibres en editorials
institucionals i universitàries.
TAULA 8. REVISTES I EDITORIALS COMERCIALS EN QUÈ HAN PUBLICAT ELS
MEMBRES DE LA UNITAT
NOM NIVELL
Revistes
Annals de l’Institut d’Estudis Andorrans II
Arbor I
Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales II
Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles I
Boletín de la Real Sociedad Bascongada de Amigos del País III
Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural II
Cartographica I
Cuadernos Geográficos II
Documents d’Anàlisi Geogràfica I
Ería I
Estudios Geográficos I
Estudios Turísticos I
Estudios y Perspectivas en Turismo I
European Urban and Regional Studies I
Geocrítica I
Mundo Científico II
Papers de Turisme I
Revista de Geografía Norte Grande I
Tarraco II
The Tourist Review I
124

Treballs de la Societat Catalana de Geografia II
Editorials
Ediciones del Serbal, Barcelona II
Edicions El Mèdol. Tarragona III
Editorial Ariel. Barcelona I
Editorial Parteluz. Madrid II
Editorial Oikos-Tau. Barcelona I
Font: Elaboració pròpia
Una altra cosa és indicar, tal com apareix en la Taula 9, que algunes d’aquestes
publicacions s‘han fet en el marc de col·laboracions amb professors d’altres àrees i
universitats. Aquesta circumstància demostra les vinculacions de la Geografia que es fa a
Tarragona amb la que es fa en altres organismes acadèmics. En concret 24 de les publicacions
sobre les 80 del període s’han fet amb investigadors d’altres institucions. Això significa un
30% del total dels resultats de la investigació pròpia que han estat compartits amb
investigacions realitzades en altres marcs acadèmics per a la producció d’una publicació que
els integra.
TAULA 9. NOMBRE DE PUBLICACIONS EN COL.LABORACIÓ*. 1994-98
Amb altres àrees de la Amb altres Amb altres
Universitat universitats Institucions
De la mateixa D’altres Espanya Estranger Espanya Estranger
Unitat Departament
s
8 0 17 1 6 0
*S'entén per publicacions en col·laboració les que firmen persones de diferents àrees,
departaments, universitats o institucions
3.3. Concentració
La direcció de l’activitat investigadora es troba concentrada en els professors ordinaris de la
Unitat i, més encara, entre ells, en els responsables de grup i directors de tesi. Atès que es tracta
d’un grup petit, això implica una certa difusió de la capacitat de direcció i planificació de la
investigació. En concret, cinc persones han estat o són investigadors principals de projectes de
recerca bàsics. A elles s’hi poden afegir dues altres persones que dirigeixen projectes de
transferència. Per tant 7 dels 9 professors ordinaris tenen responsabilitat en la direcció de la
investigació. Aquest és un elevat valor sobre el total del personal investigador que treballa a la
Unitat que, d’altra banda, ateses les seves dimensions, és fàcilment objecte de coordinació i, per
tant, cada vegada menys, no implica necessàriament dispersió sinó capacitat i empowerment.
3.4. Activitat de recerca i docència
El fet que la Unitat és responsable d’impartir una llicenciatura amb un escàs nombre
d’efectius docents, dificulta sens dubte l’activitat investigadora. Tots els professors ordinaris
de la Unitat excepte els que tenen reducció per motiu d’algun càrrec de gestió imparteixen 24
crèdits anuals que, a més, se solen repartir en 4 assignatures de 6 crèdits cada una i de
125

continguts no necessàriament afins i, en moltes ocasions, no directament vinculats als
interessos de la investigació. Aquesta circumstància fa especialment meritoris els índexs
obtinguts tant pel que fa als recursos captats per fer recerca com pel que fa a la difusió dels
seus resultats. Més encara si tenim en compte que, normalment, la gestió dels projectes de
recerca o com a mínim la part que correspon al propi grup investigadors (la FURV i el Servei
d’Economia de la Universitat hi intervenen però en els aspectes més comptables i
administratius), no compta, pel fet de no tenir Departament la Unitat, amb el suport
administratiu necessari. Tot plegat, dificulta encara més el procés d’investigació (i de
docència, és clar) i genera ineficiències que, de resoldre's, podrien fer molt més profitosa
l’activitat desenvolupada.
En un altre sentit, és de destacar que a la Unitat es procura una certa vinculació entre
recerca i docència. Així, és normal que alumnes de segon cicle puguin participar d’alguna manera o
altra en projectes de recerca en marxa ja sigui perquè aquests projectes són presentats a les classes,
ja sigui perquè hi col·laboren realitzant determinades tasques (remunerades o voluntàries segons el
projecte) o ja sigui perquè, en el marc de l’assignatura Treball d’Investigació, fan un estudi de fi de
carrera directament vinculat a alguna de les línies d’investigació actives en els grups de la Unitat.
Des d’aquesta perspectiva i també en els casos en que l’activitat investigadora es vincula
directament a alguna assignatura, és clar que la investigació permet millorar la qualitat de
l’ensenyament que reben els alumnes. D’altra banda, com s’ha dit, pel fet que la Unitat no té
recursos humans per a impartir Tercer Cicle, l’activitat investigadora no es vincula a la URV a
aquest camp d’aplicació que seria el normalment més directe.
3.5. Activitat de recerca i gestió
Tal com s’apuntava anteriorment, el grau de saturació dels investigadors en relació a
les tasques administratives derivades de l’activitat investigadora és molt elevada. I això
succeeix a tots els nivells. De fet, hi ha una manca absoluta al nivell de la Universitat de
previsió de les necessitats administratives que, al nivell intern dels grups, requereix la gestió
dels projectes. Això dificulta molt l’activitat i també genera tensions pel fet que aquesta mena
de tasques normalment no ocasionen cap mena de recompensa ni satisfacció per a aquell/a
que finalment les ha de fer. Una altra cosa és la relació amb els serveis de gestió de la recerca
a nivell de la Universitat. Tant el Servei de Gestió de la Recerca com la FURV solen disposar
de mecanismes que permeten oblidar per part dels investigadors la realització de tasques
específiques de caràcter institucional i administratiu. EN aquest sentit, la progressiva millora
d’ambdós serveis ha facilitat en gran manera la situació. Tanmateix, persisteix el problema de
la gestió diària. Problema que s’agreuja pel fet que cada grup de recerca gestiona més d’un
projecte simultàniament sense cap mena de suport administratiu al nivell del grup (des de
comprovar albarans a efectuar comandes o resoldre qüestions sol·licitades pels propis serveis
de recerca de la URV o, fins i tot, introduir i corregir les dades que tenen disponibles en
aquests serveis). Finalment, tot i que la Universitat ajuda a formalitzar administrativament la
presentació de projectes, cal destacar que la cerca de fonts de finançament, especialment els
derivats d’encàrrecs, la fan directament els propis grups. Els serveis de recerca no han actuat,
per tant i com a mínim pel que fa a la Geografia, com a proveïdors de recerca i finançament
sinó tan sols com a gestors de la recerca i finançament que nosaltres, els investigadors
generem.
3.6. Relació amb altres institucions
Tal com s’ha analitzat en l’apartat de Relacions Externes, la Unitat de Geografia
manté un bon nombre de relacions amb institucions, empreses, altres universitats i centres de
126

ecerca. Aquestes relacions són derivades principalment del coneixement i reconeixement de
les activitats que desenvolupem i de la concondància d’interessos. Són relacions que han estat
establertes, normalment a partir de la iniciativa d’algun dels investigadors de la Unitat en el
cas que es tracti de relacions amb altres institucions acadèmiques i investigadores o a partir
de la demanda concreta de serveis per la seva part en funció del coneixement que tenen de la
nostra activitat en el cas que es tracti de relacions amb institucions i empreses. Atesa la
dimensió dels treballs que s’han vingut realitzant fins ara a la Unitat es tracta de relacions
generalment d’àmbit local i regional encara que no necessàriament com ho demostra la recent
participació d’un dels grups de recerca de la Unitat en Panel Internacional sobre el Canvi
Climàtic. Destaca, en qualsevol cas, que en aquesta mena de relacions no hi solen intervenir
altres instàncies de la Universitat que no siguin els propis investigadors dels Grups de
Recerca. Des d’aquest punt de vista, s’observaria que la Universitat no actua promocionant la
investigació que fan els grups i demanant de ser present, a través seu i com a mínim pel que fa
a Geografia, en organismes nacionals, estatals o internacionals o oferint serveis concrets
d’anàlisi o planificació. Així, per exemple, la participació d’investigadors de la Unitat en la
definició de l’Estratègia Catalana de la Biodediversitat promoguda per la Institució Catalana
d’Història Natural i la col·laboració com a experts sectorials en l’àmbit de turisme en el debat
per a la implementació de l’Agenda 21 de Catalunya de la Direcció General de Planificació
Ambiental de la Generalitat de Catalunya o la pròpia configuració de l’antena regional per a
Catalunya de l’Observatori Leader a Espanya a la Unitat no responen a estratègies de la
Universitat sinó a polítiques dels propis i a demandes concretes de les institucions a partir del
reconeixement que tenen de les activitats que desenvolupem.
4. RESULTATS
Després de l’anàlisi desplegada en els apartats anteriors, es poden indicar, sintèticament,
els següents resultats de la investigació que es fa a la Unitat de Geografia de la URV:
• Continuada participació en convocatòries públiques de projectes de R+D per part dels tres
grups de recerca de la Unitat. Èxit en l’obtenció de sol·licituds presentades als diferents
organismes.
• Elevat compromís amb institucions locals i nacionals pel que fa a la realització de recerques
específiques per encàrrec en els àmbits propis dels grups. La vinculació amb aquestes
organismes deriva del reconeixement de l’activitat investigadora desplegada a la Unitat
• Producció per càpita de gairebé 4 resultats any per professor ordinari incloses 2
publicacions any en revistes i editorials homologades. Poca difusió de la investigació en
circuits internacionals.
• Continuada producció de tesis doctorals vinculades a les línies de recerca de la Unitat
malgrat la inexistència de programa específic de Tercer Cicle.
• Inexistència de raports anuals de la investigació que realitza la Unitat i escassa dedicació a
la seva difusió. Escassa projecció pública (a nivell social i més enllà de les empreses
interessades en els nostres coneixements) de l’activitat que desenvolupa la Unitat de
Geografia. Aquest és un punt crític més aviat de cara a la docència (captació d’alumnes)
que de cara a la recerca (saturació important en la captació de projectes).
127

• Realització d’activitats de generació de coneixement específiques com són l’organització de
congressos i activitats científiques en el marc de les diferents línies d’investigació de cada
grup de recerca. En concret, durant el període 1995-2000, els següents:
Stage sur Tourisme et Dévelopement Local. Réseau Med-Campus 1995.
128
V Jornadas de Geografía del Turismo. “Turismo y planificación del
territorio en la España de fin de siglo”. 1996.
International Scientific Meeting on Detection and Modelling of recent
climate change and its Effects on a Regional Scale. 2000.
• Impuls a la millora del coneixement en els diferents camps a través de la realització de
Bases de Dades (Grup de Canvi Climàtic), organització de serveis com l’Observatori
de Turisme (Grup d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístic) i vinculació a projectes
europeus com l’antena Leader (Grup de Recerques Urbanes i Rurals)
5. PUNTS FORTS/FEBLES
Punts forts
• La Geografia és la única disciplina de la URV que es preocupa del territori tant pel que fa a
la seva anàlisi com a la seva ordenació.
• La progressiva incorporació de la Unitat al finançament de la seva activitat
investigadora a través d’encàrrecs.
• La permanent obtenció de projectes de recerca subvencionats per organismes i
institucions científiques.
• La concordança de les línies de recerca de la Unitat amb les necessitats d’anàlisi
d’institucions públiques i privades i amb les prioritats de les organitzacions científiques.
• La configuració de tres grups de recerca estables en el marc de la Unitat amb objectius
precisos i dinàmiques pròpies i compartides.
• La existència de diversos professors amb responsabilitat en termes d’investigació i la
important vocació investigadora dels professors joves de la Unitat.
• Les bones relacions de la Unitat amb nombroses universitats i centres de recerca catalans,
espanyols i internacionals.
Punts febles
• La manca d’estructura departamental, especialment pel fet que el Departament on
s’emmarca la Unitat és molt gran i dispers i els seus propis serveis estan col·lapsats.
• L’elevada taxa de precarietat de la situació contractual del professorat.
• La manca de previsió per part de la Universitat de dotar amb recursos humans, recursos
materials i espai físic la creixent activitat de recerca de la Unitat
• La progressiva especialització de la recerca en la mesura que els grups establerts en el si de
la Unitat han anat actuant cada vegada més corporativament.
• La manca d’objectius i estratègies clares fins al moment pel que fa a la difusió dels
resultats de la investigació i, en particular, la seva escassa internacionalització.
• La inexistència d’un programa de doctorat en Geografia a la pròpia URV.
• El grau de saturació dels professors en activitats que no són estrictament de docència o
recerca i la inexistència de personal de suport administratiu i tècnic.

Propostes de millora
A partir de l’anàlisi realitzada es proposen a continuació algunes consideracions per tal de
millorar la recerca que es fa a la Unitat de Geografia de la URV. EN alguns casos, aquestes
consideracions coincideixen en el fons amb les exhortacions que feia Report de la recerca a
Catalunya dedicat a “Geografia i demografia” publicat per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1998.
En concret, es fan, a continuació, les següents 8 propostes:
1. La necessitat de mantenir certs marges de llibertat que permetin als investigadors triar temes a
partir de la seva iniciativa personal creadora (que poden ser, d’altra banda, seminals en un futur
més o menys proper) i que permetin vincular la recerca dels diferents grups en projectes
comuns.
2. La necessitat de no vincular excessivament la recerca a fonts de finançament derivades
d’encàrrecs i de la prestació de serveis malgrat que la manca de recursos amb que la universitat
i la política científica dota la R+D ho faci gairebé indispensable. Aquesta és l’única manera de
salvaguardar la ciència de les contingències polítiques i econòmiques, de promoure la seva
llibertat de reflexió crítica i de potenciar el raonament teòric i metodològic.
3. La necessitat d’incrementar, a través dels mecanismes que siguin necessaris, la dotació de
personal investigador full time (i ben pagat) i d’estructures d’investigació específiques a la
Universitat (Laboratori de Cartografia i SIG, Observatori Territorial, Centre d’Anàlisi i Previsió
Ambiental, o coses per l’estil) que permetin resoldre de manera organitzada les necessitats de
prestació de serveis que actualment mal resolen els Grups de Recerca (sovint a preus fora de
mercat).
4. La reducció de la càrrega docent del professorat de Geografia de la URV i la racionalització de
la seva activitat (que va des de la gestió administrativa al treball de camp passant per les
classes).
5. La coordinació de la Unitat amb altres Grups de recerca en Geografia dels àmbits més propers,
especialment Lleida i Castelló i de dimensions similars especialment per a afrontar temes on es
necessita massa crítica com són la sol·licitud de projectes europeus o la implementació d’un
sistema coordinat de Tercer Cicle específic de Geografia.
6. La potenciació de la difusió adequada dels resultats de la investigació per tal d’accedir a millors
condicions de recerca gràcies a la conformació de Grups de Recerca consolidats en el camp de
la Geografia a la URV.
7. La potenciació de la percepció de la utilitat pública de la Geografia com a ciència social i
ciència ambiental que tracta i resol, efectivament, problemes immediats de la societat i els
territoris, especialment els més propers i es compromet en la recerca de solucions raonables i
sostenibles. Donar a conèixer, per tant, els resultats de la investigació no només en els àmbits
acadèmics sinó també populars, per tal d’assegurar la pròpia continuïtat de la disciplina.
8. La necessitat de resoldre problemes estructurals que afecten el conjunt de l’activitat de la Unitat
–no només la recerca- com és la dotació d’espai i d’una estructura departamental consistent.
129

AVALUACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’ENSENYAMENT
130

1. GESTIÓ DE PERSONAL
1.1 Gestió de personal docent i investigador
Com ja s'ha vist al capítol de professorat, els recursos humans dedicats a la docència i a la
recerca en relació amb la titulació són escassos, dependents i amb poques perspectives de
creixement. L’esforç docent i d’investigació recau sobre un nombre reduït de persones amb
diferents graus d’estabilitat laboral, que per si soles són insuficients per assolir els nombre total de
crèdits de la llicenciatura. Per això el pla d’estudis de geografia recull un conjunt de crèdits
obligatoris i optatius impartits per altres àrees de coneixement alienes. Tanmateix una part
significativa de l’esforç docent recau en mans de professors associats de 9 i 18 crèdits, sense
dedicació exclusiva, i que freqüentment no responen amb els requisits assenyalats per la Llei de
Reforma Universitària. Aquesta situació és, de fet, una arma de doble cara. Per una banda, permet
l’existència d’una llicenciatura amb els continguts propis de l’ensenyament, amb la incorporació
d’altres coneixements complementaris. Per altra, dificulta un major grau d’optativitat pròpia, que,
segons el nostre parer, tindria efectes positius en el desenvolupament de la titulació, com ara una
major relació i integració de la recerca pròpia en la docència, i, potser, una major mobilitat de
continguts.
Una plantilla reduïda obliga als professors a temps complet a impartir un nombre elevat
d’hores de classe, sobre matèries diverses i, en els últims anys, amb canvis freqüents de
denominació. Per altre banda, el nombre de ajudants assignats a la titulació no cobreix el conjunt de
demandes possibles de la docència: substitucions, previsió de permisos, sabàtics. Aquest context fa
difícil plantejar alternatives a la situació actual.
També volem destacar un fet, característic de la geografia espanyola, que sens dubte ha
complicat el desenvolupament de la llicenciatura arreu, tant a les universitats amb un nombre elevat
d’estudiants, com a la resta. La separació en compartiments gairebé estancs de les tres àrees de
coneixement (geografia física, anàlisi geogràfic regional i geografia humana) ha esdevingut un
important entrebanc tant a l’hora de desenvolupar la docència en geografia, com a l’hora de
gestionar les plantilles del professorat. Deixarem de banda el efectes negatius per la professió,
desdibuixada en múltiples línies, i destacarem la falta de criteri teòric i d’oportunitat que obliga a un
professor a restar tancat en una de les tres parts, quatre si afegim les tècniques en geografia, de
l’especialitat. També ha tingut efectes negatius en la gestió docent, doncs s’han donat casos de
professors d’una àrea determinada impartint docència en una altra, amb els entrebancs i dificultats
administratives corresponents.
131

A la titulació de geografia a Tarragona no existeix personal investigador, figura per altra
banda inclosa en la Llei de Reforma Universitària. La recerca cau en mans dels docents. Existeix
una plantilla reduïda de persones dedicades a la recerca, i també a la docència, com ara els becaris
de Formació del Personal Investigador del Ministeri o de la mateixa Universitat Rovira i Virgili.
Aquests resten vinculats a projectes de recerca coordinats per professors de la llicenciatura i que
tenen ja una llarga continuïtat en el temps. La tasca investigadora dels professors genera recursos
que fan possible la contractació de personal de suport a la recerca, vinculats a l’existència de
contractes de recerca aplicada, qüestió aquesta, que també genera una gestió d’aquests recursos i
d’aquestes persones.
La política de contractació de nou personal docent ha estat motivada per la necessitat de
cobrir la docència des de la implantació de l’ensenyament de geografia. Es partia d’un nombre de
professors molt reduït que ha anat augmentant en relació amb aquests requeriments estrictes,
probablement ajustats als recursos disponibles, però sense completar les previsions de la plantilla
teòrica i obviant altres elements d’importància universitària (veure apartat del Professorat).
El fet, ja constatat, de la dependència orgànica d’un Departament amb més de 60 docents,
dins del qual el nostre ensenyament és un bloc prou ben definit, però en minoria en relació amb
altres necessitats, també ha jugat en contra d’un repartiment més just de les carregues i per
descomptat de les noves contractacions.
El professorat en el seu conjunt no pot desenvolupar polítiques de mobilitat continuades i
sistemàtiques, donat els dèficits assenyalats. En tot cas, la mobilitat del professorat, quan existeix,
queda reduïda a una concentració de la docència en un període quadrimestral. Els períodes sabàtics
afecten, normalment, a un sol professor i suposen una sobrecàrrega per a la resta dels docents, la
desactivació d’alguna assignatura optativa, així com canvis puntuals en els encarregats de les
assignatures. Per la gestió de les polítiques de mobilitat no existeix un reglament de funcionament
intern, ni una previsió de necessitats. Sí que existeixen acords tàcits entre els membres de la Unitat
de Geografia, per cobrir situacions individuals de formació i de desenvolupament de la recerca per
part dels docents.
Les polítiques d’incentivació del professorat tenen una doble via: els trams de recerca i els
quinquennis docents, ambdues sotmesos a processos d’avaluació. Aquestes, però, només afecten al
personal docent funcionari, i infravalorant la tasca docent i de recerca en els casos dels professors
associats que no tenen dedicació exclusiva.
132

Els trams de recerca resten en mans de comissions específiques nomenades pel Ministeri a
través d’una Agència Nacional Avaluadora. Fruit de la divisió de l’ensenyament de geografia en
tres àrees de coneixement, els professors titulars i catedràtics poden ser avaluats, almenys, en tres
comissions diferents i, fins ara, en només una d’elles hi ha representació de geògrafs com
avaluadors. El resultats no són públics tot i que coneixem parcialment alguns resultats i podem
afirmar que generen greuges importants entre els avaluats, per la falta de transparència dels
informes i les resolucions, i pels criteris d’avaluació emprats en algunes comissions. Hem d’afegir
que els criteris d’avaluació de la recerca podrien ser més favorables si superéssim determinades
debilitats pròpies, com ara valorar suficientment certs mitjans de difusió científica com vehicles de
la nostra recerca. La recerca avaluada positivament per part de l’Agència Nacional té com a
conseqüència una incentivació del professorat afectat. Però, caldria afegir que una part important de
la recerca considerada com no positiva està relacionada amb projectes científics valuosos, tant a
nivell internacional, com nacional.
Tot i estar fora del període d’aquesta avaluació volem assenyalar algunes de les
conseqüències recents del sistema d’avaluació de la recerca. L’administració autonòmica ha
possibilitat una incentivació del professorat a partir de l’acumulació de 2-3 trams de recerca, per tal
de promocionar places de titular d’universitat i de catedràtics. Pel conjunt dels docents de la
llicenciatura no ha estat possible, per diferents raons i fins al moment present, acollir-se a aquest pla
d’incentivació.
La concessió dels quinquennis de docència és competència de la universitat. Aquesta
també ha endegat un procés d’avaluació sobre dos punts: les enquestes i opinions de l’alumnat i els
informes de diferents instàncies orgàniques del Departament i del Centre, així com dels professors
afectats. Com ja hem vist, les valoracions globals dels estudiants a partir de les enquestes son
favorables pel conjunt de l’ensenyament, tot i els problemes estructurals i materials també
assenyalats. El nombre no gaire nombrós d’estudiants per grup també ha pogut afavorir aquesta
percepció positiva, així com les capacitats dels docents. A més, aquests tenen la possibilitat de
millorar a partir de cursos i seminaris organitzats per l’Institut de Ciències de l’Educació de la
pròpia universitat.
1.2 Gestió del personal d’administració i serveis
A l’ensenyament de geografia participen les tres àrees de coneixement pròpies, a més
d’altres alienes, com les de Filosofia, Història, Física, Antropologia, de departaments i, fins i tot,
133

facultats diferents. També cal destacar que alguns professors de la llicenciatura han impartit o
imparteixen docència en altres ensenyaments: Magisteri, Història, Enologia, Antropologia i
Filologia.
Per atendre a l’àmbit docent i dins del Departament d’Història i Geografia hi ha una
plantilla de tres persones d’administració i serveis, per un conjunt d’uns 60 professors. Si afegim
altres necessitats pròpies de la titulació, com les de la recerca, constatem una manca remarcable de
recursos humans disponibles. Només un exemple. Hem fet al·lusió diverses vegades al
funcionament més o menys autònom de la Unitat de Geografia. Doncs bé, en el desenvolupament
de les tasques pròpies de la Unitat, com ara la realització d’actes i convocatòries, només ha estat
possible disposar de personal administratiu en ocasions aïllades. Aquest fet ha suposat una manca
de continuïtat en la pressa de decisions sobre la gestió i les polítiques de desenvolupament de
l’ensenyament. Aquest Comitè d’Avaluació Interna reitera en aquest punt la necessitat d’una
organització diferent de les tasques de gestió, en la part d’administració i serveis
Les àrees de geografia resten organitzades dins de la universitat en tres Grups de Recerca:
anàlisi territorial i estudis turístics; canvi climàtic; i recerques urbanes i rurals. Professors, ajudants i
becaris s’organitzen dins d’aquests grups. A banda d’aquesta estructura a efectes interns de la
universitat, es mantenen també projectes de recerca subvencionats per diverses institucions, així
com contractes de transferència i convenis de col·laboració on participen membres de diversos
Grups de Recerca. Alguns professors participen en programes de doctorat d’Història i en altres
aliens a la nostra universitat. Tanmateix al llarg del curs acadèmic s’organitzen activitats
susceptibles de reconeixement de crèdits de lliure elecció. Totes aquestes activitats docents i de
recerca generen una tasca administrativa important, diferides en diferents àmbits burocràtics de
gestió. Una part d’aquesta tasca, no gens menyspreable, recau sobre els directors i coordinadors dels
projectes i les activitats. Una altre part de la gestió és responsabilitat del personal d’administració i
serveis.
Una anàlisi superficial sobre el funcionament dels serveis administratius en relació a les
necessitats de la titulació i dels seus usuaris ens dona una valoració no gaire positiva. Potser les
necessitats de les titulacions s’han vist incrementades amb el desplegament de nous plans d’estudi i
això ha incrementat les tasques de gestió administrativa. Freqüentment els usuaris es lamenten de la
lentitud en la gestió de la tasca burocràtica i de la llarga llista d’instàncies de control universitàries
que hi participen (rectorat, facultats, departaments, entre d’altres).
134

En aquesta línia, a partir del curs 1999-2000, des del rectorat de la nostra universitat s’ha
endegat una important tasca de racionalització de categories –escales i nivells- i salaris del PAS,
que ha desembocat en un nou catàleg de llocs de treball. Aquest catàleg hauria d’estar adaptat a una
nova organització de la gestió de processos. La nova definició de processos de gestió de la
universitat cerca la implicació en aquests dels centres i departaments, així com l’adaptació de la
plantilla de personal d’administració i serveis adequada a les noves tasques derivades.
En aquest procés, el Departament d’Història i Geografia ha mantingut les places
preexistents. Es a dir, una plantilla de tres persones, dos funcionaris (1 administrativa i 1 auxiliar
administrativa) i una plaça de laboral. Una plantilla curta per fer front a la tasca administrativa
generada per les titulacions del Departament i amb unes categories poc adequades segons els nivells
de responsabilitat de la gestió dels processos econòmics, administratius, d’organització d’activitats,
dels tercers cicles, de direcció, de registre, d’ordenació acadèmica i de coordinació administrativa
de les comissions del Departament. De les tres places assenyalades una correspon a una plaça
administrativa titular amb experiència i continuïtat en les tasques. La segona fou ocupada, ja fa
temps, de forma interina, per una plaça d’auxiliar administrativa. Cal destacar l’escassa diligència
en la política de substitucions que permet que aquesta plaça hagi estat durant llargs períodes de
temps sense cobrir. I la tercera, amb una categoria de laboral i també amb una llarga experiència és
l’encarregada de recollir i comprovar diàriament les dades de l’Estació Meteorològica, així com la
realització de tasques de suport al PAS funcionari, com els controls de matrícula de les activitats de
lliure elecció, el control de la despesa telefònica i de fotocòpies, d’absències i permisos del
professorat i del PAS, etc.
Per la dinàmica actual del Departament i per la pròpia de la titulació aquestes places són
insuficients per atendre un volum de gestió considerable.
2. GESTIÓ DE PROCESSOS
La gestió compartida de processos ha estat assumida per la nostra universitat dins del seu
Pla Estratègic de Qualitat. En aquest context s’han definit les necessitats i s’han ajustat a les
plantilles (llocs de treball del PAS). Tot això és conegut pels membres del Departament.
2.1 Disseny del pla d’estudis
Si ho exemplifiquem a casos concrets, com el disseny del pla d’estudis, s’entendran més
clarament els efectes de la gestió. El procés d’elaboració del pla d’estudis actual i la seva reforma
de 2001 implicà la formació d’una ponència inicial que va plantejar una estructura del pla d’estudis,
135

incorporant les diferents sensibilitats del professorat, adaptades als criteris generals de la
llicenciatura. Aquests coordinadors donaren comptes als responsables acadèmics de la Facultat, que
per la seva banda les van remetre al vicerectorat corresponent, que alhora establia altres controls,
comprovacions i correccions finals. Una vegada completat el disseny del pla d’estudis s’envia per la
seva aprovació al Ministeri i es torna, si s’escau, a refer en les parts que no compleixen els requisits.
Quan ha estat així, de nou, el vicerectorat demana la correcció, que una vegada modificada remet a
la comissió de la Facultat, i aquesta la torna a traslladar als coordinadors de la llicenciatura. Els
ponents fan les rectificacions, informen dels canvis i tornen a elevar les modificacions cap a la
Facultat. Tots aquests processos van provocar en el seu moment i han provocat a la reforma del pla
d’estudis actual diverses disfuncions, tant a l’entorn de la coordinació, com sobre la informació i els
criteris compartits i de transversalitat amb la resta de llicenciatures de la Facultat de Lletres.
Així doncs podríem qualificar aquest procés en concret com de participació mínima per
part del col·lectiu, amb consensos fixats per quotes d’àrees de coneixement, i amb notables
disfuncions en el seu desenvolupament i en les competències de les diverses instàncies que han
intervingut. En conjunt, aquests elements proporcionen una valoració de la gestió d’aquest procés
no gaire positiva. Per altra banda, i com a fet destacable i positiu, almenys a l’última reforma (any
2001) sí s’ha tingut present el nivell de satisfacció dels estudiants envers l’experiència adquirida per
l’anterior pla.
2.2 Captació d’estudiants
En aquest apartat hem passat de dissenys de polítiques autònomes, dirigides des dels
àmbits de les pròpies titulacions, a una certa coordinació dels diferents agents que hi intervenen. En
un primer moment (mitjans dels anys 1990) i davant de les perspectives demogràfiques, els
professors de geografia van encetar tot un seguit de polítiques de promoció i publicitat de la
titulació, dirigides, sobretot, als centres de secundària. També van ser utilitzats els mecanismes de
promoció propis de la universitat i la facultat, com ara el Saló de l’Ensenyament, les Jornades de
Portes Obertes de la URV, o les Setmanes de la Ciència, entre d’altres. En l’apartat d’estratègies es
tracten aquestes qüestions amb més detall.
Per diferents raons aquesta divulgació de la titulació ha anat a menys amb el temps. En
aquest sentit també volem destacar una certa perplexitat a l’entorn de les dificultats per posar en
funcionament la plana web del Departament o, en tot cas, una pròpia de la titulació de geografia.
136

2.3 Participació del personal docent i investigador en els òrgans de govern i de gestió
El professors i becaris de geografia participen en els diferents òrgans de govern i de gestió
de la universitat. Amb les reduïdes dimensions de la plantilla hem de destacar l’activa participació
d’aquests en el si del Departament, de la Facultat i en altres òrgans de govern universitaris, així
com en les diferents comissions de treball i de debat sobre aspectes relacionats amb la nostra
titulació i altres qüestions relacionades amb la gestió universitària. Aquest fet, però, obliga a un
esforç elevat de dedicació a aquestes tasques, donat el potencial humà de que disposa la
llicenciatura. La tasca de gestió i discussió col·lectiva és enriquidora, però consumeix energies que
potser serien millor aprofitades en altres direccions.
Com ja hem dit, dins del Departament d’Història i Geografia la nostra titulació té
reconeguda una certa autonomia informal. Els geògrafs participen molt activament en els àmbits de
decisió i coordinació del mateix. Amb tot, aquests no formen un grup de pressió definit, ni articulat
a l’hora de prendre decisions col·lectives, donat que podríem dir que hi han temps diferents de
discussió: un per els membres de la titulació i un altre dins del departament.
Dins de la titulació, la imatge d’eficàcia dels diferents òrgans de gestió i govern és molt
diversa. Amb un exemples posarem de manifest aquesta opinió. Al decurs del present document
hem reiterat la voluntat i la necessitat de constituir una entitat administrativa de gestió pròpia, és a
dir un Departament de Geografia. L’equip rectoral actual ja assenyalava en el seu programa
electoral la voluntat de constituir un Departament de Geografia, tot i les dificultats, donat el nombre
reduït de professors funcionaris .La direcció del Departament d'Història i Geografia també va
assumir aquesta reivindicació i ha explicitat diverses vegades la seva conveniència, per altre part
continguda dins del seu Pla Estratègic i de Qualitat. Amb tots aquests referents polítics i
consideracions estratègiques encara no ha estat possible d’articular-ho a la pràctica. Tampoc s’han
produït respostes que validin la indecisió sobre un punt central com aquest. Tot i que es pot
considerar com un formalisme simbòlic, la no definició oficial origina almenys escepticisme. Som
conscients de la debilitat actual com a col·lectiu, sempre que mesurem el resultats sota la
comptabilitat numèrica dels crèdits matriculats. Tampoc desconeixem que potser anem cap a
titulacions més integrades i que es produiran i es prendran decisions que poden posar en qüestió
l’actual model organitzatiu de les titulacions. Però també és cert que no s’ha produït cap debat, ni
discussió a l’entorn d’aquestes qüestions, per altra banda fonamentals per donar sentit a una
titulació de geografia a Tarragona. En aquest punt, la imatge d’eficàcia resta sota mínims.
137

En relació a altres àmbits hauríem de matisar aquesta valoració. Hi han comissions que
tenen un funcionament correcte, són útils i dinàmiques. I també hi han d’altres amb funcionaments
discontinus, poc dinàmiques, i amb una utilitat més que dubtosa. Diferents raons expliquen aquesta
situació. Molt sovint es produeix un elevat grau d’absentisme de les persones que en formen part, o,
per contra, els coordinadors no són prou diligents.
Una valoració de la imatge que tenen en la titulació els òrgans de representació sindical
del professorat no és una tasca gaire senzilla. No tenim cap opinió formada sobre aquesta qüestió.
Dins del professorat de la titulació no hi ha cap representant sindical en aquests moments i cadascú
manté les seves pròpies opcions, Es cert que en els últims anys la voluntat organitzativa dels
sindicats ha augmentat notablement i això ha comportat diferents percepcions dels problemes
laborals del personal universitari.
2.4 Els processos d’eleccions i participació estudiantil
Es tradicional l’opinió sobre l’escassa participació dels estudiants dins dels òrgans de
representació de la universitat i a les eleccions estudiantils. En qualsevol cas la seva comprensió del
funcionament i de la gestió de la universitat es produeix amb l’experiència. Com factor positiu i una
mica a la contra d’aquesta opinió estesa podríem dir que en els últims anys sembla que es produeix
una tendència més activa, tot i les xifres oficials de participació. Tant l’equip directiu del
Departament d’Història i Geografia, com els docents de la titulació de geografia hem procurat fer
evident la necessitat de la participació estudiantil, per tenir vehicles de comunicació sobre les seves
inquietuds i per donar veu a un dels col·lectius imprescindibles de la vida universitària.
Davant de la complexitat d’instàncies universitàries també s’han produït reflexions
autònomes per part dels estudiants, fora dels marcs de discussió establerts, almenys en el cas dels
alumnes de geografia. Aquests han articulat crítiques raonades sobre diferents àmbits de
funcionament de la titulació i de la gestió universitària. És el cas de l’enquesta endegada pels
estudiants de geografia sobre el pla d’estudis i els continguts d’aquest, ja fa tres cursos. Aquesta
mobilització de les opinions ha donat com a fruits l’organització a Tarragona d’una associació
d’estudiants i joves llicenciats de geografia, en la línia del model ja conegut en altres universitats.
Aquesta associació ha promogut en la seva curta trajectòria jornades de debat, conferències, sortides
facultatives, i, sobretot, una dinàmica de grup que abans no existia.
138

2.5 Activitats cultural i d’extensió universitària
Una de les característiques definitòries de la titulació de geografia és el seu arrelament en
el context social i econòmic de Tarragona. I un dels termòmetres d’aquest arrelament és la
implicació dels docents d’aquesta titulació en l’organització i participació en les activitats culturals i
d’extensió universitària que tenen lloc en aquest entorn. Potser una de les conquestes més
importants, si es pot dir d’aquesta manera, del treball i els esforços dels professors de geografia ha
estat reivindicar la seva vàlua en la comprensió territorial del paisatge físic i humà de Tarragona.
Això ha estat possible a partir de la transmissió de coneixements formals a les aules, i a través de
l’implicaria social del molts dels membres de la titulació en el teixit ciutadà, en àmbits molt
diversos.
El punt negatiu d’aquesta important participació és la manca de planificació sobre
objectius que ha donat com a resultat una important dispersió de la percepció de la pròpia
especialitat. En qualsevol cas, tant les activitats organitzades per membres de la titulació, com les
organitzades per altres institucions s’han divulgat suficientment i han obtingut nivells elevats de
participació. Probablement el fet de no saturar les activitats d’extensió universitària i el que no
siguin antieconòmiques per la institució limiten un major desenvolupament.
2.6 Mecanismes de satisfacció
Els mecanismes o procediments assenyalats per la Agència per a la Qualitat del Sistema
Universitari per conèixer el nivell de satisfacció dels usuaris no estan disponibles. No tenim
procediments formals per conèixer la satisfacció dels vinculats a la titulació. Dit això, també és
veritat que davant de les dimensions del col·lectiu implicat és evident que es produeixen fluxos
d’informació i de valoració d’aquests usuaris. Una font rica d’opinions i de contrast sobre la
formació dels estudiants és l’assignatura de Pràctiques Externes, cursada a l’últim any de la carrera.
En general, les opinions i valoracions de les empreses, organismes i institucions són força positives.
Tanmateix com ja hem assenyalat els resultats de les Enquestes sobre la tasca docent son bastant
satisfactòries (veure apartat del Professorat).
La implicació formal dels docents en projectes de recerca subvencionats o en treballs de
transferència de coneixements també resulta un altre indicador, no de la satisfacció, però si de la
continuïtat i de la difusió de la recerca més enllà del marc proper. Així doncs en relació amb
aquesta qüestió la titulació hauria de fer un major esforç de contrastació i de coneixement de la
satisfacció dels usuaris, cosa que podria implicar un cert reconeixement col·lectiu.
139

2.7 Mecanismes de millora de la qualitat
Existeixen mecanismes de millora de la qualitat en una esfera general, com ara el
Departament i a la Facultat. Dins dels Plans Estratègics d’aquests àmbits s’assenyalen els punts
negatius i les formes de correcció dels mateixos. A l’entorn d’aquests objectius de millora aquests
documents assenyalen un conjunt de línies a seguir. Per contra no existeixen altres actuacions
autònomes explicitades formalment de la titulació per tal de valorar i millorar la qualitat de la gestió
i els processos.
PUNTS FORTS/FEBLES
Punt Forts
• Existència de la llicenciatura
• Cert funcionament autònom de la llicenciatura a través de la Unitat de Geografia
• Projectes de recerca valuosos i amb continuïtat
• Elevat grau d’esforç individual en la recerca
• Consideració positiva de la imatge dels professors i la seva tasca docent
• Atendre els aspectes relacionats amb les iniciatives del estudiants
• Elevada participació del personal docent en els òrgans de govern i de gestió
• Organització dels estudiants i associació pròpia
• Arrelament i implicació dels docents en el context social, cultural i econòmic de
Tarragona
Punts Febles
• Recursos humans escassos que impossibiliten una major mobilitat i dedicació a altres
tasques
• Elevat grau d’inestabilitat laboral dels docents i del personal col·laborador de la
recerca
• Elevada càrrega docent i un repartiment injust d’aquesta
• Inexistència de personal investigador
• Feblesa en l’optativitat pròpia
• La divisió en àrees de coneixement dificulta la gestió docent
• Dificultats estructurals per la contractació de nou personal docent i investigador
• Les polítiques d’incentivació només afecten al personal funcionari
• Dependència orgànica d’un departament molt dispers en els seus components docents
i de recerca
• Manca de recursos humans disponibles per les tasques administratives
• Una part considerable de les tasques burocràtiques i de gestió recau en els docents
• Elevada burocratització i dispersió dels processos d’administració i gestió de la
docència i de la recerca
• Manca d’informació sobre la satisfacció dels usuaris
• Els instruments de promoció de la titulació són poc definits i amb esforços puntuals
• Decisions col·lectives sense atendre
140

• Elevat grau d’escepticisme sobre la gestió dels processos
• Participació escassa dels estudiants en els òrgans de representació
Propostes de Millora
• Autonomia orgànica i administrativa de la titulació: creació del Departament de
Geografia
• Major dotació de recursos humans i major estabilitat del personal docent i
investigador
• Repartiment més just de les càrregues docents: reducció del valor temporal dels
crèdits i còmput de la dedicació en tasques de gestió
• Polítiques d’incentivació del personal no funcionari
• Augment del personal d’administració i serveis
• Realització de mecanismes d’avaluació de la satisfacció dels usuaris
• Promoció continuada de la titulació
141