avaluació de l'ensenyament de geografia - Universitat Rovira i Virgili

3.3 L'organització de la llicenciatura
Els òrgans responsables de la llicenciatura són el Deganat de la Facultat de Lletres a
través de la Comissió Acadèmica de la Facultat i el cap d'estudis, així com els diversos
departaments que hi estan implicats. Les competències d'aquests òrgans estan definides amb
claredat en la Normativa d'ordenació acadèmica. La Comissió Acadèmica de la Facultat
s’encarrega d’oferir i distribuir les assignatures. El cap d'estudis té com a responsabilitat
elaborar els horaris i organitzar l'aulari. Els departaments implicats, principalment el d'Història i
Geografia, aporten la força docent necessària per poder complir el que ha determinat la
Comissió Acadèmica i ha aprovat la Junta de Facultat.
Respecte al funcionament d'aquests òrgans, la dinàmica de treball de la Comissió
Acadèmica és millorable. Més preparació de les reunions i la distribució de la informació entre
els participants uns dies abans de la trobada perquè puguin estudiar-la, n’incrementaria
l'efectivitat.
A causa de les característiques de la llicenciatura de Geografia, el disseny de l'aulari és
complicat. Hi ha assignatures, com per exemple les de Cartografia, que necessiten aules
específiques i diferents per a la docència teòrica i per a la pràctica. Aquest punt, que s’afegeix al
fet que l'aulari de què disposa la Facultat de Lletres és del tot insuficient per al nombre de
llicenciatures que s'hi imparteixen i el volum d'alumnes matriculats, comporta que, amb relativa
freqüència, l'assignació d'aules no sigui correcta. Això implica retard en l'inici de les classes fins
que s'aconsegueix ajustar plenament l'assignació d'aules amb les necessitats reals de les
assignatures i els alumnes inscrits.
L'any acadèmic es troba dividit en dos quadrimestres, amb una durada de 15 setmanes
lectives cadascun i amb tres períodes d'exàmens de tres setmanes cadascun (febrer, juny i
setembre). Totes les assignatures de les àrees de Geografia tenen una distribució de la docència
quadrimestral (assignatures de 6 crèdits) i les matèries que corresponen a àrees com les
d'Antropologia Social, Històries i Filosofia són anuals (12 crèdits).
La distribució d'assignatures entre els dos quadrimestres que componen l'any lectiu és
equilibrada i, a més a més, s'intenta que hi hagi la mateixa proporció de crèdits de compliment
obligat i optatius en cadascun dels dos períodes. Si valorem el calendari per cursos, podem
comprovar que, aproximadament, apareix el mateix nombre d'assignatures en cada
quadrimestre. Un cas excepcional correspon al calendari de tercer i quart curs, ja que la
docència teòrica es concentra en els dos primers dies de la setmana amb la intenció que els
dijous i els divendres quedin lliures per realitzar les pràctiques externes. Aquest fet és considerat
positiu per aquells alumnes que trien com a optativa l'assignatura de Pràctiques Externes,
mentre que la resta ho veu com un obstacle per desenvolupar amb èxit el curs. Si tenim en
compte només les assignatures de compliment obligat del primer quadrimestre, en les sessions
de dilluns i dimarts els alumnes concentren 45 crèdits als quals s’han d’afegir les assignatures
optatives; per tant, és freqüent que un alumne tingui 6 hores lectives al dia.
La totalitat d'assignatures de la llicenciatura de Geografia, tant les anuals com les
quadrimestrals, s'imparteixen en sessions que duren 90 minuts. La docència teòrica de cada
assignatura es concentra en dos dies de la setmana, dilluns i dimarts o dijous i divendres, i els
dimecres es reserven per a les classes pràctiques. Aquesta distribució té el seu origen en la ja
comentada falta d'aules de la Facultat de Lletres. Entre l'alumnat i part del professorat hi ha una
inclinació generalitzada cap a una reducció en el temps dedicat a cadascuna de les sessions
teòriques, ja que es produeix una davallada progressiva de l'atenció de l'alumne a partir dels 35
minuts, que s'accelera després dels 50 minuts i en endavant. En quant a l’horari s’acostuma a fer
rotació de matí/tarda en la majoria de les assignatures (un any al matí i el següent a la tarda),
amb la finalitat d’afavorir que puguin assistir-hi els alumnes que treballen. Això comporta però
40