El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...

El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes Pilar Juanhuix
- Acorda pagar un tribut anual.
- Efectua vots de servei al diable, com ara els de mantenir en secret la relació
amb ell, o de no utilitzar aigua o ciris beneïts.
Aquest esquema de les fases del ritual té algunes variants amb connotacions
importants, com ara l’esmentada anteriorment de la signatura per escrit de les
condicions del pacte, un aspecte, d’altra banda, molt rellevant si tenim en compte
que alguns d’aquests documents signats foren utilitzats com a proves inculpatòries
en processos de la Inquisició. 8
2.2.- Breu ressenya històrica de la idea del pacte
Hope (1988) afirma que bona part de les primeres llegendes sobre pactes amb el
dimoni, que constituïren exemples clàssics per als estudiosos posteriors, van
passar a la tradició occidental per influència bizantina pels voltants del segle IX,
essent-ne les creuades un mitjà important de difusió. Amb tot, aquest i d’altres
autors, com Burton (1984), coincideixen a afirmar que la idea del pacte formal ja
es remunta al segle V, quan Sant Jeroni féu circular la història sobre Sant Basili,
qui va accedir a renunciar a Crist per escrit a canvi d’obtenir els favors d’una noia.
Però al segle VI, una altra llegenda esdevingué encara més influent respecte al
tema del pacte, ja que va contribuir a difondre’n la idea d’una manera molt
significativa. Es tracta de la història de Teòfil, un sacerdot de l’Àsia menor que va
acceptar servir al diable a canvi de recuperar la influència, la dignitat i els càrrecs
perduts 9 .
L’expansió del cristianisme va evidenciar que l’església considerava les pràctiques
màgiques, i entre elles el pacte amb el dimoni, com una manifestació de
paganisme, el qual era identificat amb l’adoració a uns falsos déus titllats de
dimonis. És d’aquesta idea d’on parteix Caro Baroja per explicar que, en aquest
procés de demonització dels antics déus, hi havia una intencionalitat clara d’alterar
les antigues creences paganes per tal de “convertirlas mejor en pura
representación del mal” (Caro,1986:64).
8
Veure Annex 3: Proceso entre los demonios y el padre Urbain Grandier.
9
Ambdues llegendes es troben relatades a Burton, J. (1984). Lucifer. El diablo en la
Edad Media (pàg. 88).
12